11
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
23:53h
Barcelona ja ha engegat el procés perquè les superilles passin de ser una anècdota a una norma, almenys en la part de la ciutat que forma part de la trama Cerdà. L'Ajuntament ha iniciat els tràmits per crearquatre superilles a l'Eixample el 2023, en el marc d'un projecte que preveu fer-ne 21 al conjunt del districte, i en algunes zones de Gràcia.
La transformació urbanística ha estat batejada amb el nom de "Superilla Barcelona" i segons l'Ajuntament busca fer un "salt d'escala" respecte de les superilles creades fins ara a Sant Antoni, el Poblenou, Horta, les Corts, Sants i Gràcia. A grans trets, la iniciativa es basa en la creació d'eixos verds i places que trauran espai al vehicle privat per fer-lo guanyar al vianant. Les experiències prèvies permeten analitzar les potencialitats i riscos que representa un model urbanístic que l'Ajuntament ha convertit en una de les seves propostes estrella.
Quin efecte tindrà en el medi ambient?
Un dels objectius que persegueixen les superilles és l'eliminació o reducció del trànsit de vehicles privats per fer guanyar espai al vianant. L'Ajuntament defensa l'eficàcia de la mesura amb el balanç de la superilla de Sant Antoni publicat el 2019, un any i mig després de la seva inauguració. Les dades deien aleshores que el nou ordenament urbanístic havia permès reduir en un 33% la contaminació de diòxid de nitrogen i en un 4% la presència de partícules a l'aire. La disminució de vehicles calculada per l'Ajuntament era d'un 82% al carrer Comte Borrell, mentre que la presència de vianants augmentava un 28%. Amb les superilles de l'Eixample, per ara es crearan quatre eixos verds i les corresponents places als carrers Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell. En total seran 58.000 metres quadrats sense cotxes, l'equivalent a sis illes de cases.
Mapa del projecte de superilles a l'Eixample. Foto: Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament no disposa de dades sobre l'afectació mediambiental de la superilla del Poblenou. De fet, en aquest cas el balanç ha generat controvèrsia i el 2018 els veïns de la Plataforma d'Afectats per la Superilla alertaven d'un increment del 3,2% del diòxid de nitrogen al barri -segons dades de l'estació meteorològica de la zona- que atribuïen als canvis urbanístics. Segons la seva lectura, l'increment es devia al fet que els cotxes que havien deixat de circular per la superilla provocaven congestions en les zones limítrofes.
La Plataforma per la Qualitat de l'Aire, integrada per diversos col·lectius ecologistes, també ha denunciat manca "d’indicadors objectius" per poder valorar els resultats de les superilles i demanen més "transparència" a l'Ajuntament per poder fiscalitzar la iniciativa. A diferència del col·lectiu opositor del Poblenou, la plataforma reclama un pas més a l'Ajuntament i planteja la pacificació de més carrers per oferir una resposta "proporcional" a l'emergència climàtica.
El projecte original de superilles plantejava la creació de 503 espais d'aquestes característiques repartits a tota la ciutat. Fins ara només se n'han fet sis, distribuïdes entre Sant Antoni, el Poblenou, Horta, les Corts, Sants i Gràcia. Un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona assenyala que el pla original permetria evitar cada any 667 morts prematures per contaminació atmosfèrica, augmentaria l’esperança de vida en gairebé 200 dies de mitjana per persona i permetria un estalvi econòmic anual d’1,7 mil milions d'euros.
Hi ha possibilitats de gentrificació?
En paral·lel al desplegament de les superilles, Barcelona continua sent escenari d'emergència habitacional. L'Ajuntament reconeix que l'aplicació de canvis urbanístics que millorin ostensiblement la qualitat de vida dels veïns -menys soroll i menys contaminació- pot esdevenir un element de gentrificació si la mesura no s'acompanya de polítiques d'habitatge.
El repte és que el sòl públic disponible a la ciutat és escàs i, en cas de disposar-ne, la construcció d'habitatge protegit és lenta. Com a alternativa apareix la intervenció del parc d'edificis privat ja existent. L'Ajuntament no disposa d'eines per aplicar mesures en aquest sentit i, per tant, evitar l'expulsió de veïns dependrà en bona part de les iniciatives que s'impulsin des de la Generalitat o el govern espanyol.
Sant Antoni va viure el 2018 la inauguració del mercat remodelat i de la superilla. Aleshores el preu mitjà de lloguer al barri era de 907 euros. El tercer trimestre del 2020 -l'últim abans que entrés en vigor la regulació de lloguers- el preu era de 986. Un increment del 8% superior al del 4% que ha viscut el conjunt de Barcelona en el mateix període. En el cas del Poblenou, amb la superilla inaugurada el 2016, l'increment de preu ha estat del 19%, mentre que al conjunt de la ciutat es va registrar un augment del 16%.
El comerç en surt beneficiat o perjudicat?
L'Ajuntament sí que té eines per intervenir els usos comercials i així ho ha fet. Al març, el consistori anunciava un pla per evitar un efecte gentrificador en el comerç de proximitat i el govern municipal decretava una suspensió per un any de l’atorgament de llicències i permisos d’obres vinculats a les activitats de l’oci musical, la restauració i el comerç alimentari a la zona on es projecten les noves superilles de l'Eixample.
L'Ajuntament defensa que fins ara les superilles han tingut efectes beneficiosos en els eixos comercials. Així, xifren en un 30% el creixement del comerç de proximitat al voltant de la superilla del Poblenou des de la seva creació. A Sant Antoni, els càlculs de l'Ajuntament són que el nombre d’activitats econòmiques en actiu en planta baixa ha passat de 65 a 85, el que suposa un increment del 30,7%.
El govern municipal defensa que el model de superilla fomenta el comerç de proximitat i el president de la Fundació Barcelona Comerç, Salva Vendrell, hi està d'acord amb matisos. L'entitat agrupa els establiments barcelonins que formen part d'eixos comercials i Vendrell demana que l'Ajuntament hi compti a l'hora de definir el detall de les superilles a l'Eixample. "Les superilles ens semblen bé, sempre que anem de la mà", avisa en declaracions a NacióDigital, donant per bo el balanç al Poblenou i Sant Antoni, però assegurant que és difícil fer paral·lelismes entre barris. El president de Barcelona Comerç assenyala la possibilitat de fer càrrega i descàrrega com una de les principals qüestions a abordar. Per ara, l'Ajuntament ha informat que es permetrà en hores concretes. "Hem de trobar l'equilibri entre les necessitats que tenen els veïns i les que tenim el teixit econòmic", defensa.
Quina participació hi haurà?
La superilla del Poblenou va ser el 2016 un banc de proves per testejar l'eficàcia del model. L'aposta va comportar crítiques, entre les quals les que assenyalaven manca de participació veïnal en el desenvolupament del projecte. La Plataforma d'Afectats per la Superilla va arribar a convocar una consulta en què van participar 1.739 veïns, el 87% dels quals va rebutjar la iniciativa.
Amb el projecte de superilla a l'Eixample, la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha defensat que s'ha comptat amb la participació veïnal per definir el model urbanístic i que els nous eixos verds es definiran de manera "col·lectiva". No obstant això, les queixes continuen, començant per l'oposició. Junts va demanar al govern de Colau la celebració d'una consulta veïnal sobre el projecte, cosa que l'executiu va rebutjar a la Comissió d'Urbanisme del passat mes de maig. “Suposarà un canvi en el model de ciutat. i acumula crítiques també per la jerarquització que representa, en tant que provocarà que hi hagi carrers de primera i de segona, i ciutadans de primera i de segona”, argumentava la regidora Francina Vila.
La Plataforma per la Qualitat de l'Aire també ha denunciat dèficits en la participació ciutadana. Poc després del primer anunci del projecte de superilla a l'Eixample, la plataforma lamentava que no se'ls hagués fet cap consulta sobre la iniciativa. "Reclamem més participació de la ciutadania i la societat civil organitzada per tal d’arribar a consensos a llarg termini que superin les lògiques partidistes i la brevetat dels mandats", deien.
La transformació urbanística ha estat batejada amb el nom de "Superilla Barcelona" i segons l'Ajuntament busca fer un "salt d'escala" respecte de les superilles creades fins ara a Sant Antoni, el Poblenou, Horta, les Corts, Sants i Gràcia. A grans trets, la iniciativa es basa en la creació d'eixos verds i places que trauran espai al vehicle privat per fer-lo guanyar al vianant. Les experiències prèvies permeten analitzar les potencialitats i riscos que representa un model urbanístic que l'Ajuntament ha convertit en una de les seves propostes estrella.
Quin efecte tindrà en el medi ambient?
Un dels objectius que persegueixen les superilles és l'eliminació o reducció del trànsit de vehicles privats per fer guanyar espai al vianant. L'Ajuntament defensa l'eficàcia de la mesura amb el balanç de la superilla de Sant Antoni publicat el 2019, un any i mig després de la seva inauguració. Les dades deien aleshores que el nou ordenament urbanístic havia permès reduir en un 33% la contaminació de diòxid de nitrogen i en un 4% la presència de partícules a l'aire. La disminució de vehicles calculada per l'Ajuntament era d'un 82% al carrer Comte Borrell, mentre que la presència de vianants augmentava un 28%. Amb les superilles de l'Eixample, per ara es crearan quatre eixos verds i les corresponents places als carrers Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell. En total seran 58.000 metres quadrats sense cotxes, l'equivalent a sis illes de cases.
L'Ajuntament no disposa de dades sobre l'afectació mediambiental de la superilla del Poblenou. De fet, en aquest cas el balanç ha generat controvèrsia i el 2018 els veïns de la Plataforma d'Afectats per la Superilla alertaven d'un increment del 3,2% del diòxid de nitrogen al barri -segons dades de l'estació meteorològica de la zona- que atribuïen als canvis urbanístics. Segons la seva lectura, l'increment es devia al fet que els cotxes que havien deixat de circular per la superilla provocaven congestions en les zones limítrofes.
La Plataforma per la Qualitat de l'Aire, integrada per diversos col·lectius ecologistes, també ha denunciat manca "d’indicadors objectius" per poder valorar els resultats de les superilles i demanen més "transparència" a l'Ajuntament per poder fiscalitzar la iniciativa. A diferència del col·lectiu opositor del Poblenou, la plataforma reclama un pas més a l'Ajuntament i planteja la pacificació de més carrers per oferir una resposta "proporcional" a l'emergència climàtica.
El projecte original de superilles plantejava la creació de 503 espais d'aquestes característiques repartits a tota la ciutat. Fins ara només se n'han fet sis, distribuïdes entre Sant Antoni, el Poblenou, Horta, les Corts, Sants i Gràcia. Un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona assenyala que el pla original permetria evitar cada any 667 morts prematures per contaminació atmosfèrica, augmentaria l’esperança de vida en gairebé 200 dies de mitjana per persona i permetria un estalvi econòmic anual d’1,7 mil milions d'euros.
Hi ha possibilitats de gentrificació?
En paral·lel al desplegament de les superilles, Barcelona continua sent escenari d'emergència habitacional. L'Ajuntament reconeix que l'aplicació de canvis urbanístics que millorin ostensiblement la qualitat de vida dels veïns -menys soroll i menys contaminació- pot esdevenir un element de gentrificació si la mesura no s'acompanya de polítiques d'habitatge.
El repte és que el sòl públic disponible a la ciutat és escàs i, en cas de disposar-ne, la construcció d'habitatge protegit és lenta. Com a alternativa apareix la intervenció del parc d'edificis privat ja existent. L'Ajuntament no disposa d'eines per aplicar mesures en aquest sentit i, per tant, evitar l'expulsió de veïns dependrà en bona part de les iniciatives que s'impulsin des de la Generalitat o el govern espanyol.
Sant Antoni va viure el 2018 la inauguració del mercat remodelat i de la superilla. Aleshores el preu mitjà de lloguer al barri era de 907 euros. El tercer trimestre del 2020 -l'últim abans que entrés en vigor la regulació de lloguers- el preu era de 986. Un increment del 8% superior al del 4% que ha viscut el conjunt de Barcelona en el mateix període. En el cas del Poblenou, amb la superilla inaugurada el 2016, l'increment de preu ha estat del 19%, mentre que al conjunt de la ciutat es va registrar un augment del 16%.
El comerç en surt beneficiat o perjudicat?
L'Ajuntament sí que té eines per intervenir els usos comercials i així ho ha fet. Al març, el consistori anunciava un pla per evitar un efecte gentrificador en el comerç de proximitat i el govern municipal decretava una suspensió per un any de l’atorgament de llicències i permisos d’obres vinculats a les activitats de l’oci musical, la restauració i el comerç alimentari a la zona on es projecten les noves superilles de l'Eixample.
L'Ajuntament defensa que fins ara les superilles han tingut efectes beneficiosos en els eixos comercials. Així, xifren en un 30% el creixement del comerç de proximitat al voltant de la superilla del Poblenou des de la seva creació. A Sant Antoni, els càlculs de l'Ajuntament són que el nombre d’activitats econòmiques en actiu en planta baixa ha passat de 65 a 85, el que suposa un increment del 30,7%.
El govern municipal defensa que el model de superilla fomenta el comerç de proximitat i el president de la Fundació Barcelona Comerç, Salva Vendrell, hi està d'acord amb matisos. L'entitat agrupa els establiments barcelonins que formen part d'eixos comercials i Vendrell demana que l'Ajuntament hi compti a l'hora de definir el detall de les superilles a l'Eixample. "Les superilles ens semblen bé, sempre que anem de la mà", avisa en declaracions a NacióDigital, donant per bo el balanç al Poblenou i Sant Antoni, però assegurant que és difícil fer paral·lelismes entre barris. El president de Barcelona Comerç assenyala la possibilitat de fer càrrega i descàrrega com una de les principals qüestions a abordar. Per ara, l'Ajuntament ha informat que es permetrà en hores concretes. "Hem de trobar l'equilibri entre les necessitats que tenen els veïns i les que tenim el teixit econòmic", defensa.
Quina participació hi haurà?
La superilla del Poblenou va ser el 2016 un banc de proves per testejar l'eficàcia del model. L'aposta va comportar crítiques, entre les quals les que assenyalaven manca de participació veïnal en el desenvolupament del projecte. La Plataforma d'Afectats per la Superilla va arribar a convocar una consulta en què van participar 1.739 veïns, el 87% dels quals va rebutjar la iniciativa.
Amb el projecte de superilla a l'Eixample, la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha defensat que s'ha comptat amb la participació veïnal per definir el model urbanístic i que els nous eixos verds es definiran de manera "col·lectiva". No obstant això, les queixes continuen, començant per l'oposició. Junts va demanar al govern de Colau la celebració d'una consulta veïnal sobre el projecte, cosa que l'executiu va rebutjar a la Comissió d'Urbanisme del passat mes de maig. “Suposarà un canvi en el model de ciutat. i acumula crítiques també per la jerarquització que representa, en tant que provocarà que hi hagi carrers de primera i de segona, i ciutadans de primera i de segona”, argumentava la regidora Francina Vila.
La Plataforma per la Qualitat de l'Aire també ha denunciat dèficits en la participació ciutadana. Poc després del primer anunci del projecte de superilla a l'Eixample, la plataforma lamentava que no se'ls hagués fet cap consulta sobre la iniciativa. "Reclamem més participació de la ciutadania i la societat civil organitzada per tal d’arribar a consensos a llarg termini que superin les lògiques partidistes i la brevetat dels mandats", deien.