05
de juliol
del
2021
Actualitzat
a la
13:48h
La Generalitat ha d'encarregar-se d'avalar "sense fissures" les fiances milionàries -5,4 milions d'euros- imposades pel Tribunal de Comptes contra 34 alts càrrecs i ex-responsables del Govern per l'acció exterior catalana. Aquest és el missatge que ha traslladat Elsa Artadi, portaveu de Junts, en la roda de premsa posterior a l'executiva de la formació que lidera Carles Puigdemont. Artadi ha indicat que cal un "pas contundent i sense fissures" per tal que el Govern avali aquesta quantitat en la mesura que els responsables afectats seguien instruccions basades en un programa "legal" liderat per la Generalitat i avalat per la ciutadania a través del Parlament.
"El que ha fet aquests 34 alts càrrecs i ex-alts càrrecs és part de la política de la Generalitat", ha ressaltat Artadi, que també ha posat en valor que els programes de govern de les legislatures anteriors no havien estat recorreguts per part de cap estament estatal. Els encausats tenen fins el dia 21 de juliol per abonar els 5,4 milions d'euros que els reclama el Tribunal de Comptes, que també ha accelerat la petició als responsables del 9-N per tal que facin front a les multes pertinents. Els serveis jurídics del Govern treballen aquests dies per tal de trobar la fórmula -que hauria de passar pel consell executiu- per tal que les fiances puguin ser protegides per part de la Generalitat, a diferència d'altres processos en els quals els avals han anat a càrrec de la Caixa de Solidaritat, mecanisme ideat per l'independentisme civil.
"Hem estat fent una reflexió política àmplia des de fa temps, fins i tot des d'abans de la formació del Govern. Creiem que [abonar les fiances és] per protegir els 34 ex-alts càrrecs que van exercir la seva funció i desplegar el pla de Govern aprovar amb investidures, i ara se'ls persegueix per motius polítics", ha remarcat la portaveu de Junts. Artadi també ha aprofitat la causa oberta al Tribunal de Comptes per emetre missatges discrepants amb la formulació del diàleg que fa el president del govern espanyol i, de fet, ha assenyalat que la taula de negociació ha d'anar acompanyada de l'adjectiu "suposada" perquè no hi ha voluntat "real" de desplegar-la.
La repressió, ha indicat, "continua", i afecta més de 3.000 persones, una xifra que acostuma a incloure els ferits de l'1-O i que es basa en els càlculs que ha fet públics Òmnium Cultural. Artadi també ha carregat contra la nova formulació de la llei de seguretat nacional que prepara el govern espanyol, segons la qual es podran requisar béns i mobilitzar la ciutadania en casos d'extrema necessitat. La reforma està pensada per afrontar noves situacions a l'estil de la pandèmia del coronavirus, però la portaveu de Junts insisteix que està lligada amb una voluntat "autoritària".
És per això que, segons ella, les formacions que donen suport al govern espanyol -missatge implícit cap a ERC, un dels socis més fiables que té Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats- s'ho haurien de repensar en cas que aquesta norma posi els peus a la cambra baixa. "Fem una crida als partits independentistes i als que continuen defensant la democràcia per aturar i condicionar les relacions amb PSOE i Podem i que no s'aprovin aquestes mesures", ha ressaltat la cap de files de Junts a Barcelona.
"El que ha fet aquests 34 alts càrrecs i ex-alts càrrecs és part de la política de la Generalitat", ha ressaltat Artadi, que també ha posat en valor que els programes de govern de les legislatures anteriors no havien estat recorreguts per part de cap estament estatal. Els encausats tenen fins el dia 21 de juliol per abonar els 5,4 milions d'euros que els reclama el Tribunal de Comptes, que també ha accelerat la petició als responsables del 9-N per tal que facin front a les multes pertinents. Els serveis jurídics del Govern treballen aquests dies per tal de trobar la fórmula -que hauria de passar pel consell executiu- per tal que les fiances puguin ser protegides per part de la Generalitat, a diferència d'altres processos en els quals els avals han anat a càrrec de la Caixa de Solidaritat, mecanisme ideat per l'independentisme civil.
"Hem estat fent una reflexió política àmplia des de fa temps, fins i tot des d'abans de la formació del Govern. Creiem que [abonar les fiances és] per protegir els 34 ex-alts càrrecs que van exercir la seva funció i desplegar el pla de Govern aprovar amb investidures, i ara se'ls persegueix per motius polítics", ha remarcat la portaveu de Junts. Artadi també ha aprofitat la causa oberta al Tribunal de Comptes per emetre missatges discrepants amb la formulació del diàleg que fa el president del govern espanyol i, de fet, ha assenyalat que la taula de negociació ha d'anar acompanyada de l'adjectiu "suposada" perquè no hi ha voluntat "real" de desplegar-la.
La repressió, ha indicat, "continua", i afecta més de 3.000 persones, una xifra que acostuma a incloure els ferits de l'1-O i que es basa en els càlculs que ha fet públics Òmnium Cultural. Artadi també ha carregat contra la nova formulació de la llei de seguretat nacional que prepara el govern espanyol, segons la qual es podran requisar béns i mobilitzar la ciutadania en casos d'extrema necessitat. La reforma està pensada per afrontar noves situacions a l'estil de la pandèmia del coronavirus, però la portaveu de Junts insisteix que està lligada amb una voluntat "autoritària".
És per això que, segons ella, les formacions que donen suport al govern espanyol -missatge implícit cap a ERC, un dels socis més fiables que té Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats- s'ho haurien de repensar en cas que aquesta norma posi els peus a la cambra baixa. "Fem una crida als partits independentistes i als que continuen defensant la democràcia per aturar i condicionar les relacions amb PSOE i Podem i que no s'aprovin aquestes mesures", ha ressaltat la cap de files de Junts a Barcelona.