Tortures

L'espantós testimoni de les tortures de l'Operación Garzón: «Vaig tenir la necessitat de suicidar-me»

El fill de l'activista Marcel Dalmau repassa la violència i vexacions per part d'agents de la Guàrdia Civil en l'operatiu contra l'independentisme abans dels Jocs Olímpics de 1992

per Àlvar Llobet, Lleida | 4 de juliol de 2021 a les 22:08 |
El jutge Baltasar Garzón | Europa Press
Bernat Dalmau, fill de l'activista i artista Marcel Dalmau, ha recordat aquest diumenge l'episodi de tortures per part de la Guàrdia Civil qua va patir el seu pare fa 25 anys en el marc dels Jocs Olímpics de Barcelona i de la repressió policial dirigida pel jutge Baltasar Garzón.

En un extens fil a Twitter, Dalmau ha desgranat les agressions i vexacions que va rebre el seu progenitor, un dels 45 militants independentistes que van ser detinguts el juny del 1992 acusats de pertànyer al grup terrorista Terra Lliure. 


“Tal dia com avui del 1992, sota el govern del PSOE i en el marc de la repressió contra independentistes abans dels Jocs, van detenir i torturar el meu pare Marcel Dalmau i posteriorment va passar dos anys a la presó”, ha començat Dalmau, que explica els mètodes utilitzats pels agents de la Direcció General de la Guàrdia Civil de Madrid contra el seu pare, que hores abans havia estat arrestat a Girona juntament amb Carme Turró i Dolors Bellés. D'allà en va sortir per ingressar a l'hospital el dia següent després d'una nit de tortures; una bossa al cap, desenes de cops de puny i puntades de peu, descàrregues elèctriques als testicles i hores de genolls damunt d'estelles son algunes de les vivències que explica Dalmau, totes elles en un clima de clara animadversió contra Catalunya i els catalans. Tanta violència va rebre Dalmau que, assegura, va tenir la "necessitat" de suicidar-se i que no ho va fer perquè no tenia eines per dur a terme aquest propòsit.

En aquest context, Dalmau explica que el periodista que va cobrir aquest succés, Quim Gil, va dimitir com a corresponsal del diari "El País" després de comprovar que l'article que havia escrit havia estat modificat amb la intenció d'inculpar Dalmau de pertinença d'armes. 


Dotze anys més tard, el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg va dictar una sentència en la qual apuntava que l'Estat espanyol havia vulnerat els drets humans en l'operatiu de Garzón.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació