Què en fem de la taula de diàleg?

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La taula de diàleg entre el govern català i l'espanyol, convocada de nou per a la tercera setmana de setembre, és pel camí de convertir-se amb el tema polític de l'estiu. A l'espera de la negociació de nous pressupostos tant a Madrid i com a Barcelona i de reformes legals que permetin posar damunt la taula el retorn dels exiliats un cop que ja s'han tramitat els indults, el diàleg és ara el gran reclam.

Però dialogar sobre què i per a fer què? Aquestes són les dues grans qüestions a resoldre. Establir el marc pot donar una posició de més o menys força. La primera qüestió és no desenfocar els objectius de la taula de diàleg. El PSOE va acceptar crear-la per abordar-hi el conflicte polític i les seves derivades i aquest ha de ser el motor, per més que les expectatives d'èxit siguin pràcticament nul·les i calgui tenir a punt un pla B. Per això s'hi ha de tractar només quina resposta es dona a les demandes democràtiques dels catalans i com s'afronten les conseqüències d'una judicialització que, en el seu pacte d'investidura amb ERC, Pedro Sánchez va rebutjar de forma explícita. Això vol dir no moure's del frame de referèndum i amnistia, si no és que el govern espanyol en presenta algun que sumi més i pugui ser més eficaç. 
 
El professor i exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell, una de les víctimes de l'atzagaiada del Tribunal de Comptes, deia divendres en una entrevista al Faqs de TV3 que és bo que a la taula es parli d'altres coses, d'assumptes sectorials. Fer-ho em temo que seria un error, si bé és cert que el diàleg amb el govern espanyol no s'ha de limitar als assumptes que s'abordin a la taula. L'Estatut ja preveu mecanismes a dues bandes per abordar les carpetes de la gestió autonòmica com ara els traspassos, les infraestructures o els assumptes econòmics. De fet, Pere Aragonès va conduir-ho bé dimarts a Madrid comprometent i anunciant una reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat per aquest juliol, precisament per parlar d'assumptes com les infraestructures (l'aeroport del Prat, per exemple). Cada cosa al seu àmbit perquè en la barreja i la confusió només hi guanyarà l'immobilisme.

El govern espanyol és conscient que els catalans volen votar. Per això accepta parlar d'un referèndum. Però, com repetia aquest cap de setmana Miquel Iceta, no volen un referèndum com el d'Escòcia, no volen cap sortida que pugui acabar trencant Espanya. Ni tan sols una consulta, possible en l'ordenament jurídic espanyol, sobre si Catalunya ha de poder votar com la que us vaig explicar dijous. Iceta vol que es redacti i es voti un nou Estatut d'autonomia. Aragonès reitera que en qualsevol oferta hi ha de ser també la independència i, lògicament, politòlegs com Jordi Muñoz alerten de la trampa que seria un referèndum amb tres opcions, que el PSOE tampoc accepta, ja que podria tenir un resultat confús.

Iceta pretén, com deia, un nou Estatut. És mercaderia defectuosa, tal com ha fet per exemple evident José Luis Rodríguez Zapatero que, incorporant la realitat del context polític a Madrid, aconsella limitar-se a fer una lectura generosa de l'Estatut de 2006, el vigent. La proposta d'Iceta d'un nou Estatut no té sentit si no s'afronta abans una reforma a fons de la Constitució que necessita el PP o Vox. L'Estatut de 2006 ja esgota el límit de l'actual marc legal i, si el 2010 el TC ja va fer una lectura restrictiva i va retallar el text votat en referèndum, és més que raonable pensar que ara seria encara pitjor atesa la involució de la cúpula judicial espanyola.

El PP és, com expliquem en aquest reportatge, un animal ferit però farà el que pugui (i una mica més) per rebentar qualsevol sortida. Tant per tant, que la que s'adopti sigui democràticament inqüestionable i satisfaci una majoria de catalans. Per tant, taula de diàleg polític sobre el procés i la repressió i per acordar de quina manera la societat catalana es pronuncia sobre si vol o no la independència en coherència amb els resultats de les darreres eleccions al Parlament. La resta d'assumptes, ja tenen organismes bilaterals on resoldre's. Moure's d'aquí i renunciar a la bandera de l'amnistia i el referèndum seria una derrota que només dividiria el moviment i faria infructuosos els anys de lluita i els sacrificis.
 

---

Avui no et perdis

»Entrevista a Ignacio Sánchez‑Cuenca: «Sánchez pot defensar una cosa i la contrària, i pot sorprendre en la negociació»; per Pep Martí.

» Fil directe: «No pensis en un referèndum!»; per Germà Capdevila.

»Quina «concòrdia» amb Espanya? Un debat a la Catalunya del 1930; per Pep Martí.

» Entrevista a Carme Forcadell: «La dicotomia entre exili i presó és una ximpleria; s'ha d'acabar»; per Joan Serra Carné.

» Casado, entre Aznar i la sobreactuació; per Pep Martí.  

» Fil directe: «Les pensions de la gana»; per Ferran Casas.

» Dades: Quant cal preocupar-se per la nova onada? 5 gràfics per entendre-la; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «​L'onada juvenil: alarma o sobrereacció?»; per Cristina Solias.

» Entrevista a Mariàngela Vilallonga: «No pot haver‑hi sis consellers de Cultura en cinc anys»; per Pep Martí.

» Opinió: «El català i les coses que «molen»»; per Jordi Bianciotto.

» «Tenir el convent buit quan hi ha tanta gent que dorm al carrer és un càrrec de consciència»; per Aina Font.

» Opinió: «El dret a morir, l'eutanàsia»; per Montserrat Tura.

» Entrevista a Andreas Malm: «Les accions de sabotatge són útils contra el canvi climàtic»; per Pep Martí.

» Sis amenaces a espais naturals de Catalunya, més enllà de l'aeroport; per A.Merino, A.Mira, A.Urgell, J.Ventura i X.Borràs.

» Les millors fotos del Canet Rock; per Ricard Novella.
 

---

 El passadís

El nou Govern ha provocat un important moviment d'alts càrrecs. El terrassenc Cesc Poch, militant d'ERC i dirigent de la UGT -n'havia estat el secretari general a Osona-, feia cinc anys que era director de l'Agència Catalana de la Joventut, que ara ha passat a mans de Junts. Poch no seguirà a la Generalitat i se'n va a Madrid, a un càrrec que es presenta com a estratègic: serà el cap de gabinet del secretari general de la UGT d'Espanya, Pepe Álvarez, amb qui ja va coincidir quan el veterà sindicalista en liderava la federació catalana del sindicat. 

Poch, que s'incorpora avui a la feina a la seu de la segona central espanyola, que just fa uns dies ha signat un acord de pensions amb el govern central i la patronal, ha explicat que posar "un independentista al cor de la direcció confederal" és una mostra del "compromís" de la UGT amb l'etapa social i política que ve i es veu fins i tot amb cor d'empènyer-la cap al suport a un referèndum d'independència pactat. La UGT i CCOO van donar suport als indults, però no van voler secundar mobilitzacions com la del 3 d'octubre o d'altres vagues en considerar-les polítiques, i tampoc han acompanyat el procés sobiranista o la reclamació d'un marc propi de relacions laborals. Poch va arribar, amb Camil Ros i altres joves dirigents d'ERC, a finals dels 90 a la UGT catalana amb la intenció de fer-ne el "sindicat nacional". De moment, ell se'n va a la seu estatal a Madrid a mirar de sumar complicitats. 

Vist i llegit

Què és el Tribunal de Comptes? Per què executa embargaments abans que hi hagi sentència? I, sobretot, si els diners són de la Generalitat, per què no hi ha una delegació o coordinació amb la Sindicatura de Comptes, que és l'ens que fiscalitza les administracions catalanes? Tot això es pregunta, i ho mira de respondre, el magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín en un article a l'Ara. Recomana revisar el cas i la competència del Tribunal per evitar un nou qüestionament per part de la comunitat jurídica internacional.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1946 el dissenyador de banyadors francès Louis Réard va presentar una peça de roba revolucionària: un banyador per a dones amb dues peces (sostenidors i calces) que, de manera agosarada, deixava el melic a la vista. La primera aparició pública del biquini es va fer en un multitudinari acte a París (aquí podeu veure el vídeo). El nom de la peça de roba es va prendre de l'atol de Bikini, a les Illes Marshall, on aquell estiu es van iniciar unes proves nuclears que, durant dos anys, van utilitzar 20 bombes d'hidrogen i atòmiques.

El dissenyador va voler jugar amb el paral·lelisme del caràcter eròticament "explosiu" del biquini, en una broma macabra. Els primers anys, només actrius com Brigitte Bardot van aparèixer públicament en biquini, especialment a les presentacions del Festival de Cinema de Cannes. La peça, però, va anar agafant protagonisme i als anys setanta ja era la forma més habitual de vestit de bany femení, per qüestions estètiques i de comoditat. A més, per prendre el sol és millor, lògicament.

 L'aniversari

El 5 de juliol de l'any 1889 va nàixer a França el poeta, dramaturg i cineasta Jean Cocteau, que va morir l'any 1963. Em sembla un personatge especialment oportú per als temps que vivim perquè Cocteau té frases cèlebres: "Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible", va deixar escriu. Aquí podeu llegir una vintena de frases més de l'intel·lectual francès, a qui van criticar la seva tebior durant la Segona Guerra Mundial. Així el van homenatjar al programa de TVE Días de cine.

 ​Fes clic aquí per rebre'l