Casado, entre Aznar i la sobreactuació

Dos exdirigents del PP, Manuel Milián Mestre i Sergio Gómez-Alba, analitzen el moment que viu la dreta espanyola després dels indults

Pablo Casado, aquest dimecres al Congrés
Pablo Casado, aquest dimecres al Congrés | ACN
04 de juliol del 2021
Actualitzat a les 21:10h
L'ofensiva contra els indults als dirigents independentistes ha estat el senyal definitiu del gir estratègic donat per Pablo Casado al capdavant del PP. No hi haurà treva contra el govern espanyol i s'utilitzaran els indults decidits per l'executiu de Pedro Sánchez com a arma llancívola, passant per damunt de qui calgui, cúpula empresarial i jerarquia eclesiàstica inclosa. La mesura de gràcia ha servit per exterioritzar un xoc de trens entre la direcció conservadora i bona part de l'establishment, de l'Església a la patronal. Fins i tot el secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, s'ha posicionat a favor dels indults. 

Casado ha enterrat -ja es veurà fins quan- les ambivalències i el rostre amable per abraçar el discurs més extrem contra les mesures de gràcia. La sessió al Congrés, dimecres d'aquesta setmana, en què Sánchez va explicar la decisió va ser una fotografia del moment que viu la política espanyola. El líder del PP va advertir en to apocalíptic que els indults suposaven un indici clar d'una política de concessions als qui volen "destruir Espanya" i també una amenaça de "dissolució".    

Aquests dies han passat moltes coses a Madrid. En la mateixa sessió al Congrés, Casado es va embolicar amb la Guerra Civil, assegurant que el conflicte havia estat un xoc entre "els que volien democràcia sense llei i els que volien llei sense democràcia". Una manera simplista i esbiaixada de definir una tragèdia d'una complexitat que continua sacsejant l'imaginari de les societats peninsulars. 

Dijous, Casado va coincidir amb el president de la CEOE, Antonio Garamendi, en el curs d'estiu de l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA), i va aprofitar per escometre contra Sánchez pels indults, comparant els defraudadors a Hisenda amb "un delinqüent que ha donat un cop d'estat, i a qui tampoc se l'indulta". De pas, també va criticar la "propaganda" que fa la Moncloa dels acords socials tancats amb patronal i sindicats per garantir el sistema públic de pensions.    

El president de la CEOE ha viscut l'enfrontament amb la cúpula del PP amb tensió. En l'acte de dijous, va intentar suavitzar el clima i va tenir paraules d'elogi envers el PP. Però també va dir que l'empresariat actuaria sempre amb "sentit d'Estat". De moment, a empresaris i bisbes els ha tocat el rebre i han hagut d'escoltar crítiques furibundes per part de la direcció del PP. La figura, però, que més agressiva ha estat amb ells ha estat José María Aznar. L'expresident del govern espanyol va arribar a dir que el que s'havia dit sobre els indults a la CEOE i a l'episcopat "no s'oblidaria". Dos coneixedors de l'univers del PP analitzen a NacióDigital l'actual moment que viu el principal partit de la dreta espanyola. Són els exdiputats Manuel Milián Mestre i Sergio Gómez-Alba.

La "feblesa estratègica" de Génova
Manuel Milián Mestre és un analista polític i una referència per entendre molts dels moviments que es produeixen en sectors patronals. Membre de la junta directiva de Foment del Treball, observa amb absoluta desconfiança els girs efectuats per Pedro Sánchez, malgrat que l'exdiputat del PP i antic home de confiança de Manuel Fraga s'ha posicionat en favor dels indults. Segons ell, en les decisions de la Moncloa hi ha poca cosa més que tacticisme. Milián es mostra també molt crític amb el discurs de Pablo Casado: "Aquests dies s'ha tornat a posar en evidència la feblesa estratègica del seu equip. No actua a partir d'una anàlisi seriosa, cosa que ja es va veure amb motiu de les dues campanyes electorals del 2019".

Milián Mestre creu que Aznar i Isabel Díaz Ayuso estan "condicionant" Casado i impedeixen que pugui mostrar un lideratge prou fort. També veu el PP català en una situació molt delicada. "El fet d'haver triat un perfil com el de Cayetana Álvarez de Toledo per ser cap de llista per Barcelona ja va delatar moltes coses", assegura aquest fraguista històric, que considera que "la línia que ha agafat Casado no ajuda gens els populars catalans".
 

Manuel Milián Mestre. Foto: Adrià Costa


L'exdirigent del PP -que va acabar abandonant el partit després de seriosos enfrontaments amb Aznar- mostra comprensió envers l'actitud de l'episcopat: "Té lògica que un missatge de reconciliació trobi acollida entre els bisbes". Pel que fa al paper del cardenal Juan José Omella -arquebisbe de Barcelona i cap de l'episcopat espanyol-, apunta una possibilitat. "Viatja molt a Roma i té interlocució directa amb el Papa. Això pot haver estat una clau del pronunciament efectuat per l'episcopat", argumenta.

Sobre el paper dels empresaris, Milián diferencia entre "un empresariat espanyol que en la seva majoria pot ser reticent als indults i la patronal catalana, que prioritza l'estabilitat i el desinflament de la tensió". En tot cas, el paper de Foment ha estat "cabdal" per modular la posició d'Antonio Garamendi. "Pensem que Foment és, junt amb la patronal madrilenya, el primer cotitzant de la CEOE".  

La influència d'Aznar en les bases del PP, clau 
Si Milián Mestre és un coneixedor del fraguisme des de dins, el també exdiputat del PP per Barcelona Sergio Gómez-Alba ho sap tot de l'univers Aznar. Ho demostra en el llibre que acaba de publicar, Los años de Aznar: una crónica histórica de quien estuvo allí para contarlo (Almuzara), que aporta molta informació sobre els anys de l'aznarisme governant. En declaracions a NacióDigital, es confessa admirador d'un expresident a qui veu com "un home d'Estat", però a qui no té problemes per criticar amb severitat, com ha fet en el llibre al parlar dels atemptats de l'11-M. 

Sergio Gómez-Alba. Foto: S.G.A.


Gómez-Alba, que continua militant al PP, constata que Aznar "s'ha deixat portar per la ira" en el seu avís a bisbes i empresaris. L'exdiputat creu que l'actual situació política "obliga el PP a actuar, però no a sobreactuar, que és el que està fent". El PP "s'està equivocant amb la recollida de signatures contra els indults, cosa que ja va fer amb motiu de l'Estatut del 2006". L'exdirigent conservador defensa que, en aquell moment, el seu partit presentés recurs contra el text, "perquè va ser exclòs dels pactes del Tinell". 

Sergio Gómez-Alba afirma que no és contrari a aquests indults per principi, però sí en l'actual context. I analitza el paper que està jugant Aznar dins del PP: "Aznar no exerceix una influència directa sobre Génova. El que succeeix és que l'expresident sí que exerceix una enorme influència en les bases del PP. I aquest em sembla un factor determinant. La cúpula del PP sap que, de governar, no podrà fer el mateix que Aznar perquè estem en una altra realitat. Però no pot desconèixer la incidència de tot el que diu Aznar dins del partit". Això malgrat el fet que "la FAES ja no és el que era, no disposa del mateix pressupost ni l'estructura de fa uns anys". 

Per Gómez-Alba, és un "error" aquest xoc entre el PP i sectors com l'empresariat i la Conferència Episcopal: "Cal tenir comprensió per la posició dels empresaris catalans i, pel que fa als bisbes, recordaré el que va dir un dia Franco: la carn de capellà és indigesta". En aquest sentit, el to "amenaçant" d'Aznar el considera un error que li genera una reflexió: "No és veritat que el pecat principal dels espanyols sigui l'enveja, sinó la intolerància".