02
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
11:28h
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, s'ha mostrat partidari de participar en la taula pel dret a l'habitatge impulsada pel Govern i que va celebrar la seva primera reunió fa dues setmanes. Davant la Comissió d’Interior del Parlament de Catalunya, Elena ha assegurat que el seu objectiu és prioritzar la mediació per davant dels antiavalots en les actuacions dels Mossos d'Esquadra en desnonaments.
Elena ha emmarcat aquesta meta en la "revisió dels protocols interns i les línies d’actuació davant els requeriments judicials". Les paraules del conseller arriben després que en la primera reunió de la taula pel dret a l'habitatge el 18 de juny no es va abordar el paper dels Mossos en els llançaments."No s'ha parlat. Quan actuen com a policia judicial és per ordre de la justícia"", va dir aleshores la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja.
Abans, ERC i Junts s'havien abstingut al Parlament en una proposició impulsada pels comuns i que plantejava no enviar unitats de la Brigada Mòbil (Brimo) i de l'Àrea de Recursos Operatius (ARRO) a desnonaments de famílies vulnerables.
La mesura proposada pels comuns era idèntica a la pactada per ERC i a CUP en l'acord per a la investidura de Pere Aragonès. En el pacte dels republicans amb Junts, apareixia el compromís de "modificar el protocol de llançaments judicials", a través del treball conjunt dels departaments de la Generalitat, els serveis socials dels ajuntaments i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Davant la previsible allau de desnonaments que pot patir Catalunya un cop finalitzi la moratòria estatal de llançaments el 9 d'agost, el paper de la policia serà central. Més enllà de les decisions operatives que prenguin en cada cas els Mossos d'Esquadra, els jutges tenen potestat per ordenar la intervenció d'unitats antiavalots.
A la Comissió d'Interior del Parlament, Elena també s'ha compromès a "feminitzar" la cúpula dels Mossos d'Esquadra. El conseller assegura que al final d'aquesta legislatura hi haurà, com a mínim, un terç de dones a la direcció. "Avui són 3 de 28, i això no respon a la realitat del cos ni de la nostra societat, i cal adaptar-lo des del punt de vista de gènere i també amb un canvi i relleu generacional que sempre és exigible", ha explicat.
Elena ha emmarcat aquesta meta en la "revisió dels protocols interns i les línies d’actuació davant els requeriments judicials". Les paraules del conseller arriben després que en la primera reunió de la taula pel dret a l'habitatge el 18 de juny no es va abordar el paper dels Mossos en els llançaments."No s'ha parlat. Quan actuen com a policia judicial és per ordre de la justícia"", va dir aleshores la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja.
Abans, ERC i Junts s'havien abstingut al Parlament en una proposició impulsada pels comuns i que plantejava no enviar unitats de la Brigada Mòbil (Brimo) i de l'Àrea de Recursos Operatius (ARRO) a desnonaments de famílies vulnerables.
La mesura proposada pels comuns era idèntica a la pactada per ERC i a CUP en l'acord per a la investidura de Pere Aragonès. En el pacte dels republicans amb Junts, apareixia el compromís de "modificar el protocol de llançaments judicials", a través del treball conjunt dels departaments de la Generalitat, els serveis socials dels ajuntaments i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Davant la previsible allau de desnonaments que pot patir Catalunya un cop finalitzi la moratòria estatal de llançaments el 9 d'agost, el paper de la policia serà central. Més enllà de les decisions operatives que prenguin en cada cas els Mossos d'Esquadra, els jutges tenen potestat per ordenar la intervenció d'unitats antiavalots.
A la Comissió d'Interior del Parlament, Elena també s'ha compromès a "feminitzar" la cúpula dels Mossos d'Esquadra. El conseller assegura que al final d'aquesta legislatura hi haurà, com a mínim, un terç de dones a la direcció. "Avui són 3 de 28, i això no respon a la realitat del cos ni de la nostra societat, i cal adaptar-lo des del punt de vista de gènere i també amb un canvi i relleu generacional que sempre és exigible", ha explicat.