El consens de l'esquerra catalana troba el límit en l'autodeterminació

El PSC, ERC, la CUP i els comuns constaten en un debat a la UPEC que l'eix nacional condiciona la conformació d'un Govern d'esquerres a Catalunya

Debat entre l'esquerra catalana a la UPEC
Debat entre l'esquerra catalana a la UPEC | UPEC
02 de juliol del 2021
Actualitzat a les 17:29h
Debat entre Sílvia Paneque (PSC), Marta Vilalta (ERC), Dolors Sabater (CUP) i Jéssica Albiach (En Comú Podem) aquest divendres a la seu de Comissions Obreres (CCOO) entorn del present i el futur de les esquerres a Catalunya. La conversa, en el marc de les xerrades que organitza la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC), ha anat enfocada a respondre la pregunta del moderador i periodista, Fidel Masreal: "Per què no hi va haver un Govern d'esquerres?" La resposta, com no podia ser d'altra manera, és pel dret a l'autodeterminació.

"No es pot ser d'esquerres i anar en contra de l'autodeterminació". D'aquesta forma tan evident han exposat Sabater i Vilalta el perquè un pacte de govern amb els socialistes és impossible. La diputada cupaire ha criticat que "no es pot governar anant en contra" d'aquest dret mentre que la diputada republicana ha insistit que "drets socials i drets nacionals van de la mà".

La contrària a aquesta idea ha estat Paneque, que ha substituït a Salvador Illa, previst en un inici per assistir a l'acte, però finalment absent perquè havia de presidir la reunió del "govern alternatiu". La diputada socialista per Girona ha demanat buscar alternatives a un referèndum d'autodeterminació que, segons explica, "només col·laboraria a la confrontació de Catalunya en dues parts".

En la línia de buscar una solució al conflicte entre Catalunya i l'Estat, les quatre participants han coincidit en avalar els indults, tot i que Sabater ha denunciat que el govern espanyol "pretén passar pàgina". Les representants d'ERC i els comuns han coincidit en el "primer pas", però creuen que cal anar més enllà. Vilalta i Sabater han defensat l'amnistia mentre que Albiach veu una altra via de "desjudicialització" en la reforma del delicte de sedició.

Per les tres polítiques el retorn dels exiliats també és clau per seguir avançant en la solució del conflicte. Albiach ha tornat a insistir en la reforma de la sedició com a solució als exiliats, sostenint que "cal adaptar-la als estàndards europeus" Al seu torn, Paneque ha defensat que "qualsevol persona reclamada per la justícia ha d'assumir responsabilitats". Tot i això, entén que "és una situació difícil a nivell personal i social".

Encara en l'àmbit repressiu, les quatre interventores en l'acte han coincidit en criticar la causa del Tribunal de Comptes. Vilalta i Sabater ho han definit com "un exemple més" de la causa general contra l'independentisme mentre que Albiach ha definit l'òrgan com "l'últim bastió del PP per judicialitzar la política". Paneque també veu "poc democràtic" que els membres del tribunal siguin polítics del PP, i crida els afectats a presentar recursos per la via judicial. Tot i això, confia en què es demostri que no es van destinar diners públics al projecte independentista.

Retrets pels pactes amb el PSOE i Junts
La premissa del debat era perquè no podia existir un govern amb totes les esquerres. A Madrid n'hi ha un conformat per les dues formacions no independentistes del debat i a Catalunya un altre conformat per ERC i amb el suport de la CUP, les dues formacions independentistes presents al debat.

En aquest sentit, Albiach ha reconegut que els fa "patir" governar amb el PSOE perquè "les discrepàncies són evidents", però celebra que hi hagi hagut acords puntuals de les esquerres a Madrid "per avançar en el dia a dia". La diputada dels comuns, però, ha lamentat que no passi el mateix a Catalunya, i recorda que "el PSOE almenys diu que és d'esquerres, no com Junts": "Tenen a Joan Canadell afirmant que Aragonès no podia comptar amb els diputats de Junts si volia un Govern d'esquerres". 

Al seu torn, Sabater ha volgut recordar que les propostes del conseller d'Economia, Jaume Giró, "són les mateixes" que fa Illa, a la vegada que ha criticat que els socialistes es facin dir un partit "d'esquerres". La líder de la CUP ha volgut recordar la seva etapa com a alcaldessa de Badalona: "Havíem estat governats trenta anys pel PSC i quan vam arribar nosaltres vam fer lleis mai previstes", ha afirmat. Sobre el suport al Govern, Sabater ha recordat que "no és un xec en blanc" i que pot caure en qualsevol moment.

Sobre les crítiques d'En Comú Podem i PSC per la reedició del pacte amb Junts, Vilalta ha recordat que els republicans són ara els que lideren: "Qui ha de témer veure's superat per les polítiques d'esquerres és Junts", ha afirmat. La portaveu d'ERC també ha volgut recordar que "qui frena el progrés és l'Estat perseguint lleis que tenen l'ampli consens del Parlament". En última instància, Paneque ha criticat el "cordó sanitari" al primer partit de Catalunya en les eleccions del 14-F.

Consens en la necessitat de potenciar els serveis públics
Però per fortuna no tot separa a les formacions que han participat en el debat d'aquest divendres. El punt d'unió de les esquerres, segons la diputada del PSC, és "la lluita contra la injustícia social per mitjà de la redistribució econòmica". "Hem de liderar el progrés i la creació de treball digne", ha demanat.

Totes quatre han coincidit en la necessitat de donar suport a l'atenció primària en l'àmbit de la sanitat. Albiach ha proposat un model "100%" públic mentre que Sabater ha demanat defensar "radicalment" els serveis públics. En aquest sentit, ha recordat avenços com la renda bàsica universal o la banca pública.

L'últim dels grans acords comentat per les participants del debat ha estat la necessitat de reformar la llei electoral. La representant dels comuns creu que si no s'ha fet és perquè "els beneficiats són els partits que governen". Paneque ha demanat una llei "més democràtica" mentre que Vilalta també s'hi ha mostrat favorable.
Arxivat a