01
de juliol
del
2021
Actualitzat
el
12
de juliol
a les
15:47h
Es presenta un llibre que va d'enemics íntims. De fet, ja està titulat així per no confondre el personal. Aborda el que són Junts (abans CDC i el PDECat) i ERC. Malgrat les diferències ideològiques, competeixen per una part important del pastís, han fet vida de parella els darrers anys i en molts casos, com ara els de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, a la rivalitat política s'hi suma una relació personal més que difícil.
La repressió, que ha imposat la llunyania física, ho ha accentuat. El relat de Joan Serra Carné i Oriol March al llibre que s'ha presentat aquest dijous a Ona és, de fet, minuciós i rigorós a l'hora d'inventariar les seves trobades o intents d'articles conjunts des del fracàs d'octubre de 2017. Les relacions dels darrers anys sempre han requerit molta diplomàcia prèvia i homes bonsi no sempre han prosperat malgrat que fa un mes i mig van decidir tornar-hi.
Són, doncs, enemics amb problemes per entendre's i que lluiten per l'hegemonia en l'espai independentista. Però també són íntims perquè es necessiten. Hi pot haver governs amb Junts i ERC o sense algun dels dos, però el que és segur és que no hi haurà independència si no hi estan ells implicats. Per això, han recordat els autors, ningú s'ha atrevit a fer de veres el pas de buscar "aliances alternatives" malgrat que l'horitzó de la legislatura no sembla molt ambiciós. Tal vegada hi han tornat perquè no estan tan lluny i als lectors els costaria endevinar a vegades qui diu què.
La complexitat de les relacions polítiques i del moment català és el que retrata, en format de viva crònica periodística que es llegeix còmodament, Enemics íntims, de Pòrtic, amb pròleg de Francesc-Marc Àlvaro i que han escrit els dos periodistes de NacióDigital. Una lluita entre tradicions polítiques que ve de lluny, però que en el nostre cas s'accentua quan ERC amenaça de fer el sorpassoen el context posterior al procés participatiu del 9-N.
Acompanyats d'Àlvaro i responent les oportunes preguntes de Lídia Heredia sobre el que ha definit com "el tema" per entendre el context polític, els autors han retratat el detall dels moments que recull un llibre que, ha emmarcat Serra, busca "auditar fets i no enumerar retrets". Per fer això darrer només els calia consultar les hemeroteques. Per fer el primer, auditar, cal posar-hi rigor. I també, ha apuntat Àlvaro, no voler condicionar l'escena o tenir-hi protagonisme. Trobar la distància ideal és un dels secrets de la feina de Serra i March.
A Enemics íntims es prioritza el contrast dels fets per davant d'"assenyalar vencedors i vençuts" en aquesta guerra. Àlvaro ha explicat en què consisteix el periodisme polític, que és del material que està fet el llibre, i el seu equilibri: "És un gènere a mig camí entre la xafarderia i la filosofia política", ha dit. En efecte, el detall i l'anècdota expliquen coses i capten l'atenció, i la mirada analítica és la que dona profunditat per saber-ne més i formar-se criteri.
Les llibretes d'Oriol March
Això es fa parlant amb gent i, com ha explicat March, repassant i rescatant les notes de les llibretes que es van acumulant amb els anys de les rodes de premsa, les manifestacions, les trucades, els cafès i els passadissos del Parlament. Ell és dels que ho anota i guarda tot, fa inventari minuciós de què ha passat, el clima, de qui entrava i de qui sortia o parlava amb qui. El que no s'usa o destaca en una crònica del dia, pot ajudar a encaixar les peces anys després.
El llibre apunta claus d'una relació que, segons Serra, ha estat "tòxica" i ells han apuntat, a instàncies d'Heredia, les que vindran en una legislatura que pretén fer foc nou, amb una taula de negociació als que els dos socis tenen una aproximació diferent per mig. Han indicat nous fenòmens com ara la "cohabitació" a ERC i la puixança de figures com ara Jordi Sànchez i un president a Palau, Pere Aragonès, que, segons March, "vol fer de president i exercir".
Hi ha una certa sensació que som on érem, que les coses han canviat poc i costa passar pàgina malgrat els indults. Serra hi posa un però i apunta que les coses es comencen a moure i que alguns tabús, com el que es nega a una revisió crítica del "recurs retòric" entorn la unilateralitat, comencen a caure "malgrat que encara tingui costos de cara a la pròpia parròquia". Però l'acord sobre què ha passat, què ha fallat, com respondre i la normalització de relacions -o la resolució de la pugna- està per arribar. Donarà per més llibres, esperem que també periodístics, encara que els pesi a alguns protagonistes i pretenguin rebatre-ho a cop de tuit.
La repressió, que ha imposat la llunyania física, ho ha accentuat. El relat de Joan Serra Carné i Oriol March al llibre que s'ha presentat aquest dijous a Ona és, de fet, minuciós i rigorós a l'hora d'inventariar les seves trobades o intents d'articles conjunts des del fracàs d'octubre de 2017. Les relacions dels darrers anys sempre han requerit molta diplomàcia prèvia i homes bonsi no sempre han prosperat malgrat que fa un mes i mig van decidir tornar-hi.
Són, doncs, enemics amb problemes per entendre's i que lluiten per l'hegemonia en l'espai independentista. Però també són íntims perquè es necessiten. Hi pot haver governs amb Junts i ERC o sense algun dels dos, però el que és segur és que no hi haurà independència si no hi estan ells implicats. Per això, han recordat els autors, ningú s'ha atrevit a fer de veres el pas de buscar "aliances alternatives" malgrat que l'horitzó de la legislatura no sembla molt ambiciós. Tal vegada hi han tornat perquè no estan tan lluny i als lectors els costaria endevinar a vegades qui diu què.
La complexitat de les relacions polítiques i del moment català és el que retrata, en format de viva crònica periodística que es llegeix còmodament, Enemics íntims, de Pòrtic, amb pròleg de Francesc-Marc Àlvaro i que han escrit els dos periodistes de NacióDigital. Una lluita entre tradicions polítiques que ve de lluny, però que en el nostre cas s'accentua quan ERC amenaça de fer el sorpassoen el context posterior al procés participatiu del 9-N.
Acompanyats d'Àlvaro i responent les oportunes preguntes de Lídia Heredia sobre el que ha definit com "el tema" per entendre el context polític, els autors han retratat el detall dels moments que recull un llibre que, ha emmarcat Serra, busca "auditar fets i no enumerar retrets". Per fer això darrer només els calia consultar les hemeroteques. Per fer el primer, auditar, cal posar-hi rigor. I també, ha apuntat Àlvaro, no voler condicionar l'escena o tenir-hi protagonisme. Trobar la distància ideal és un dels secrets de la feina de Serra i March.
A Enemics íntims es prioritza el contrast dels fets per davant d'"assenyalar vencedors i vençuts" en aquesta guerra. Àlvaro ha explicat en què consisteix el periodisme polític, que és del material que està fet el llibre, i el seu equilibri: "És un gènere a mig camí entre la xafarderia i la filosofia política", ha dit. En efecte, el detall i l'anècdota expliquen coses i capten l'atenció, i la mirada analítica és la que dona profunditat per saber-ne més i formar-se criteri.
Les llibretes d'Oriol March
Això es fa parlant amb gent i, com ha explicat March, repassant i rescatant les notes de les llibretes que es van acumulant amb els anys de les rodes de premsa, les manifestacions, les trucades, els cafès i els passadissos del Parlament. Ell és dels que ho anota i guarda tot, fa inventari minuciós de què ha passat, el clima, de qui entrava i de qui sortia o parlava amb qui. El que no s'usa o destaca en una crònica del dia, pot ajudar a encaixar les peces anys després.
Atenció lectors: Si us feu aquests dies subscriptors de NacióDigital, rebreu de forma gratuïta a casa Enemics íntims. Si ja en sou, podeu participar en un sorteig per guanyar-ne un exemplar
El llibre apunta claus d'una relació que, segons Serra, ha estat "tòxica" i ells han apuntat, a instàncies d'Heredia, les que vindran en una legislatura que pretén fer foc nou, amb una taula de negociació als que els dos socis tenen una aproximació diferent per mig. Han indicat nous fenòmens com ara la "cohabitació" a ERC i la puixança de figures com ara Jordi Sànchez i un president a Palau, Pere Aragonès, que, segons March, "vol fer de president i exercir".
Hi ha una certa sensació que som on érem, que les coses han canviat poc i costa passar pàgina malgrat els indults. Serra hi posa un però i apunta que les coses es comencen a moure i que alguns tabús, com el que es nega a una revisió crítica del "recurs retòric" entorn la unilateralitat, comencen a caure "malgrat que encara tingui costos de cara a la pròpia parròquia". Però l'acord sobre què ha passat, què ha fallat, com respondre i la normalització de relacions -o la resolució de la pugna- està per arribar. Donarà per més llibres, esperem que també periodístics, encara que els pesi a alguns protagonistes i pretenguin rebatre-ho a cop de tuit.