Els terminis del Tribunal de Comptes torpedinen la represa del diàleg

Quinze dies. És el termini que tenen la trentena d'alts càrrecs de la Generalitat per abonar les fiances que dimarts els va imposar el Tribunal de Comptes i que ja han estat confirmades. L'òrgan fiscalitzador ha desestimat les al·legacions presentades per les defenses -ho van haver de fer oralment, en només deu minuts, i després d'haver-se llegit, en tres hores, un document de més de 500 pàgines- i ha donat dues setmanes als afectats perquè paguin si no volen que se'ls embarguin els béns. La repressió -econòmica, en aquest cas- contra l'independentisme no s'atura i torpedina la represa del diàleg entre la Generalitat i la Moncloa, que més enllà del context mantenen diferències profundes sobre com resoldre el conflicte polític.

La taula de diàleg es reunirà al setembre, després de la Diada. Abans, el Govern s'haurà de moure amb agilitat si vol ajudar d'alguna manera els afectats per la fiança de 5,4 milions d'euros per l'acció exterior de la Generalitat. Els serveis jurídics analitzen què pot fer l'administració catalana, sabent que qualsevol moviment que alleugereixi la situació als implicats en la causa serà analitzada amb lupa. La qüestió es va plantejar a la reunió entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès, i la part catalana confia que hi hagi moviments per part del govern espanyol, que evita pronunciaments categòrics quan encara són recents els indults als presos polítics. Un dels afectats per les fiances, Andreu Mas-Colell, ha demanat celeritat i un "acord ràpid i tècnic" entre les parts per "neutralitzar l'atac". 

El Tribunal de Comptes reclama fiances per viatges, activitats relacionades amb el procés, trobades, contractes signats, per la tasca de les delegacions catalanes a l'exterior i per l'actuació del Diplocat. Albert Royo, qui en va ser secretari general, és el més afectat en la causa i se li reclamen fins a 3,75 milions d'euros a pagar en un termini de dues setmanes. "Sense judici i manat per un tribunal que no està format per jutges. Inaudit a la Unió Europea", denunciava aquest dimecres. L'ens, a més, està tacat pel nepotisme, és opac i a dia d'avui està controlat per una majoria conservadora nomenada pel PP. El mandat acaba al juliol i els populars en bloquegen la renovació, com també passa amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) o el Defensor del Poble.

Sánchez limita la taula abans de començar
La qüestió de les fiances s'encavalcarà, molt probablement, amb els primers contactes per definir com ha de ser la reactivació de la taula de diàleg. Aragonès va explicar dimarts que en les pròximes setmanes començarien els treballs tècnics entre els dos equips per establir una metodologia de treball i un ordre del dia. El president vol concretar aquests aspectes per intentar que la taula vagi més enllà d'una fotografia. "Serà la negociació més complexa de la Catalunya contemporània", admetia dimarts. I estarà limitada, per part espanyola, al marc constitucional i la llei. Ho ha dit aquest dimecres el president espanyol, Pedro Sánchez, en un debat crispat al Congrés dels Diputats.

Les dues parts estan allunyades, ho admetia ahir la Generalitat i ho ha certificat avui Sánchez a la cambra. "No hi haurà referèndum d'autodeterminació", ha deixat clar. Aquesta, juntament amb l'amnistia, són les demandes de la part catalana. El govern espanyol encara no ha fet la seva proposta. Falten tres mesos i les dues parts tenen per davant setmanes de feina intensa per mirar d'arribar a la cita del setembre amb certes garanties de poder avançar. La repressió i la distància entre la Moncloa i Generalitat ho dificulta tot i totes les parts reconeixen que no hi haurà resultats ràpids. La resposta que per part espanyola es doni al Tribunal de Comptes pot ser un bon indicador de fins a quin punt s'aposta per canviar la manera d'abordar el problema català. Falten quinze dies.