indults

Els indults enfronten el PP amb les elits

La mesura de gràcia decidida per la Moncloa ha alineat a favor empresaris catalans i CEOE, i els bisbes de la Tarraconense amb l'Església espanyola

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 26 de juny de 2021 a les 14:00 |
El líder del PP, Pablo Casado, al Cercle d'Economia. | Europa Press
Els indults han desfermat alguna cosa més que la caixa dels trons en el sector majoritari de la dreta espanyola. El moviment fet per Pedro Sánchez per excarcerar els dirigents independentistes -avui els ha defensat des del cor de la Unió Europea- ha vingut acompanyat de sorprenents canvis d'aliança en àmbits habitualment allunyats del govern de coalició PSOE-Podem. En pocs dies, s'ha assistit a un seguit de posicionaments inesperats en favor de les mesures de gràcia, que han estat molt mal encaixats pel PP.

El Cercle d'Economia, que sempre calcula fins al mínim detall les seves definicions, va proclamar la defensa dels indults en la inauguració de les jornades anuals. Ho va fer el seu president, Javier Faus, de manera molt solemne, davant del president Pere Aragonès. L'endemà, Jordi Gual, vicepresident de l'entitat i expresident de CaixaBank, va ser molt explícit en la mateixa línia davant el mateix Pablo Casado. Foment del Treball i Pimec ja havien fet pública fa temps la defensa d'una sortida política. Josep Sánchez Llibre ho va recordar en les mateixes jornades.


Gairebé en el mateix moment de la declaració empresarial, els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense es pronunciaven també a favor de la indulgència. Que empresaris i bisbes coincidissin al marge del PP en el que fa a un tema tan polític com el conflicte de Catalunya amb l'Estat, ja anunciava males notícies per al PP, enrocat en una línia d'intransigència. 

Però el que no es podia preveure és que, per una vegada, l'Església catalana i l'espanyola es posessin en línia al marge dels aspectes doctrinals. Luis Argüello, portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i dignatari acostumat a missatges contundents, assegurava en unes declaracions que els bisbes espanyols coincidien amb els catalans en l'aposta pel "diàleg". Cal recordar aquí que el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, presideix la CEE. Però en una organització tan diversa, aquest alineament no és irrellevant.



Antonio Garamendi, des de la cúpula de la CEOE, va expressar la seva "benvinguda" als indults si servien per a l'estabilitat. Tampoc és fàcil que CEOE i empresaris catalans vagin de la mà. L'actitud de Garamendi va incendiar l'ala dura del PP. Fins al punt que Garamendi va matisar les seves paraules. També Argüello ha volgut aigualir la posició eclesiàstica, demanant als independentistes indultats que "indultin" els catalans als qui acusen de "traïdors". Però el "mal" ja estava fet.


Que aquest cop no hi hauria un bloc majoritari al cor de l'Estat en favor d'un "a por ellos" es va intuir aviat. L'editorial d'El País sota el títol "A los catalanes" ja era un indici. Després, abans dels pronunciaments empresarials, figures de pes dins de l'òrbita del socialisme històric i amb bons vincles amb Brussel·les, com Joaquín Almunia (exvicepresident de la Comissió Europea) i Enrique Barón (expresident del Parlament Europeu), ja havien expressat el seu suport als indults, afeblint així la posició de partida de Felipe González.


Dins del bloc dels agents socials, els sindicats CCOO i UGT també van explicitar el seu suport a la mesura de gràcia. D'aquesta manera, la posició del front antiindults, fora de l'àrea de la dreta més dura, ha quedat reduïda a figures que, aïllades, poden ser etiquetades com a pintoresques, com l'exvicepresident Alfonso Guerra, o destronades dins del poder mediàtic, com Juan Luis Cebrián.  

Una reacció histèrica


La resposta donada des del PP a les opinions dels agents socials, els sectors empresarials i els eclesiàstics ha estat molt agressiva, amb tons populistes. Pablo Casado ha arribat a dir que els empresaris "no representen ningú". Va definir d'"òpera bufa" l'acte de Pedro Sánchez al Liceu i va titllar de "cortesans" els qui van anar a escoltar-lo. 


Tots els portaveus del PP han repetit aquests dies consignes d'agressió i menyspreu envers tots aquells que han gosat desmarcar-se de la línia de duresa. Però qui ha ressonat com a més amenaçador ha estat l'expresident José María Aznar, que aquest divendres, al costat de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va advertir a bisbes i empresaris que el que han dit "és per apuntar i no s'oblidarà".

La controvèrsia entorn els indults ha mostrat també la presència de veus catalanes en alguns centres de decisió. L'arquebisbe Juan José Omella és el líder de l'Església espanyola i el seu paper ha estat determinant a l'hora d'evitar que fractures dins de l'episcopat espanyol. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, també incideix en la cúpula de la CEOE que presideix el basc Garamendi. El pes del PSC en l'executiu de Sánchez és obvi. On la petjada catalana és nul·la és en la direcció d'un PP desbocat.     

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació