Laura Vilagrà: «L'amnistia és una solució global per obrir una nova etapa de concòrdia»

Laura Vilagrà (Santpedor, 1976) és una de les conselleres que ha rebut més encàrrecs per part de Pere Aragonès. A les relacions institucionals, la reforma de l'administració, les competències sobre esport i la responsabilitat sobre la funció pública s'hi suma la coordinació del Govern, una de les baules febles de l'anterior executiu. L'aterratge al capdavant de Presidència no ha vingut acompanyat de cap treva, més aviat al contrari: a les qüestions del dia a dia s'hi ha sumat la concessió dels indults per part del govern espanyol als presos polítics, que obren una nova etapa amb l'Estat.

En aquesta entrevista a NacióDigital, Vilagrà assenyala que l'amnistia és l'única via per encetar una fase de "concòrdia" amb el govern espanyol, i insisteix que el referèndum pactat és la millor manera de resoldre el conflicte. El veu possible, malgrat les reiterades negatives per part del govern espanyol. Vilagrà insisteix, a banda, que la situació de llibertat d'Oriol Junqueras permetrà una comunicació més fluïda amb Carles Puigdemont, fins ara en mans d'intermediaris i trufada de desconfiances.

- Els presos ja són en llibertat. Què n'espera el Govern, d'aquesta nova etapa?

- Ho entenem com un primer pas, era de rebut que fos així. Eren absolutament ignominioses, absolutament injustes, aquestes sentències tan importants des d'un punt de vista de presó, i ara també ho ha dit el Consell d'Europa. És a dir: els parlamentaris i parlamentàries de tots els estats han marcat un full de ruta en relació a aturar les euroordres i a permetre la llibertat d'expressió i de representativitat dels càrrecs públics. Entenem que els indults són un primer pas important en el sentit d'alliberar de la presó els presos polítics. És molt important, hi vam ser i va ser emocionant veure'ls sortir i recuperar aquest espai de llibertat, que és condicionada, encara. Tothom sap que és parcial, que hi ha les inhabilitacions, i que la situació no és de restabliment de la vida personal i política al 100%. És un primer pas, una obertura, esperem, d'una nova etapa de diàleg profund, intens, efectiu, i que no es quedi en les paraules, que sigui real. No acaba res, comença una nova etapa.

- En la declaració institucional del president Pere Aragonès de dimarts a la tarda, tot just concedits els indults, va apostar pel referèndum acordat i per l'amnistia. Tenint en compte que la Moncloa assegura que qualsevol proposta ha d'estar dins del marc constitucional i que consideren que ells ja han fet un pas rellevant, quin marge hi ha per una proposta política satisfactòria de cara a la Generalitat?

- En la declaració institucional vam dir que, per nosaltres, el millor dels escenaris és un referèndum pactat, i això és el que tenim treballat en l'àmbit dels partits que donen suport al Govern. Seria la millor via, perquè internacionalment s'entén, perquè dirimiria el conflicte polític. En qualsevol cas, cal recordar que encara que la Moncloa digui que l'amnistia no és possible o que l'autodeterminació tampoc ho és, també en el seu moment deia que els indults no eren possibles, i finalment s'han assolit. En aquest sentit, continuarem defensant els grans consensos d'aquest país, que són l'amnistia i l'autodeterminació. Fins i tot els votants del PSC, quan el CEO fa enquestes, diuen que majoritàriament voldrien un referèndum pactat per definir el futur del país. Cada vegada més persones ho veuen claríssimament. No deixarem d'insistir-hi, perquè ho creiem possible. Com ha estat possible en altres períodes històrics l'amnistia, no només als anys 70, sinó també els anys 30. Simplement, és una qüestió de voluntat política.

"Tothom sap que els indults són parcials, que hi ha les inhabilitacions, i que la situació no és de restabliment de la vida personal i política al 100%"

- Convidaran el PSC a l'acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia?

- Volem que aquest acord sigui el màxim d'ampli possible, però no rebaixarem plantejaments. Mantindrem que aquests dos elements han de ser els centrals. Tots els partits que estiguin en aquesta línia seran benvinguts. Esperem que el PSC ho sigui. Fa poc vam tenir una interpel·lació al Parlament parlant de diàleg, i jo mateixa vaig defensar que s'acostessin a aquesta via, que era la solució real i definitiva, i que obriria una nova etapa de concòrdia. L'amnistia i l'autodeterminació significarien acabar amb la repressió, i això sí que obriria una etapa de concòrdia. L'autodeterminació és el dret a decidir del poble català, creiem que hi tenim dret i ho defensarem, perquè no baixarem ni un mil·límetre els plantejaments.

- Aquest acord nacional arrencarà durant el mes de juliol?

- Encara no ho sabem segur. La intenció del Govern és fer-ho amb la major brevetat possible, però tenim una agenda molt intensa abans d'arribar a les vacances d'estiu. Si no, dins del període estival. Per tant, al setembre.

- En els últims dies, Sánchez només ha explicat els indults, però no s'ha palpat un projecte concret de retrobament, en paraules que fa servir la Moncloa. Quina oferta esperen de Madrid, si és que n'esperen alguna?

- Esperem que sigui un plantejament de resolució de la situació de conflicte polític. Per resoldre'l, hem d'anar al fons, a propostes estructurals, no només propostes que per Catalunya són importants però que no resoldrien el conflicte polític. Per nosaltres, això passa per les urnes i passa pel referèndum pactat. Creiem que hi ha marge per fer-lo, que és un tema de voluntat política. Altres països on la constitució no ho preveu, com al Canadà, s'ha fet dues vegades al Quebec. A Escòcia i al Regne Unit no hi ha constitució, tot és més adaptable i hi va haver voluntat política per trobar la sortida. Estem segurs que hi serà.
 
- La ministra María Jesús Montero deia que les coordenades de qualsevol oferta en la taula de diàleg havien de passar per la millora l'autogovern.

- Aquesta pantalla ja l'hem passada, i va ser el procés estatutari. Ja sabem on ens va portar: a una sentència del Tribunal Constitucional que va retallar el que havia votat el poble de Catalunya. Ja ho hem provat, i es va obrir una nova etapa arran de la desafecció produïda per l'intent del gran pacte entre el Govern i el Congrés. Aquesta pantalla està passada. Bilateralment, òbviament, treballarem pels aspectes de finançament i infraestructures, el que calgui, però no formen part de la mesa de negociació. Els plantejaments de la mesa són per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

"Creiem que hi ha marge per fer el referèndum acordat, que és un tema de voluntat política"

- Els indults són fruit d'un pacte polític entre l'Estat i la Generalitat?

- No, rotundament no. En aquest cas, els indults són una mesura que planteja el govern de l'Estat per rebaixar tensió. Ho han explicat així, per obrir una etapa de concòrdia. Nosaltres sempre havíem defensat que la presó era injusta, i que la solució era l'amnistia i l'autodeterminació, i ho seguim plantejant. En realitat, l'indult és un plantejament parcial per a persones concretes. Estem molt contents per ells i per les seves famílies, però no acaba amb el conflicte polític. L'amnistia, justament, és una solució global per al conjunt de l'independentisme, per acabar amb la causa que hi ha contra l'independentisme, per acabar amb la repressió, i per obrir una nova etapa, efectivament, de concòrdia. Seria el moment. En aquest sentit, per tant, l'indult no forma part de cap negociació política que haguem, eventualment, portat a terme.

- Però sí que hi ha hagut una certa coordinació entre ERC i la Moncloa, com va passar, per exemple, amb la carta d'Oriol Junqueras.

- A nivell d'ERC sempre hem dit el mateix, i està escrit al Tornarem a vèncer de Marta Rovira i Oriol Junqueras. Allà plantegem que totes les vies estan obertes. Primer hi ha un plantejament de mesa de diàleg, de diàleg fluid i intens amb l'Estat, i que n'avaluarem els resultats i ja veurem si hem d'obrir noves vies. Això és el que està escrit en els pactes de governabilitat, tant amb Junts com amb la CUP, i ens cenyim i som fidels al que hem acordat i al que tenim escrit fa molt temps. No crec que s'hagi dit res diferent per part del vicepresident Junqueras, potser dit ara, llegit en un altre context, s'ha fet més gran una idea. Però crec que no diu massa res diferent del que s'ha dit els últims anys.

- Sense ERC a Palau, els indults també haurien arribat?

- Això és una especulació i, per tant, no puc respondre-ho. En tot cas, com a ERC hem treballat sempre per la llibertat dels presos i les preses, i per tant fer tot el possible perquè fos així. Però també perquè l'autodeterminació sigui el camí per exercir el dret a decidir dels catalans. D'aquí no ens hem mogut: sempre amnistia i autodeterminació.
 
- Rebran els presos a Palau per fer-los un acte de reconeixement, ara que ja són en llibertat?

- Amb tota probabilitat, en els propers dies.

- La setmana vinent?

- Sí, no tindria gaire sentit esperar més temps. Ens farà molta il·lusió que sigui així. N'hem parlat amb algun d'ells. Fa poc vaig visitar el conseller Turull, que em va precedir a Presidència en l'1-O. Em va dir que li faria molta il·lusió venir, i ho farem.

- Els indults han generat crítiques en sectors més abrandats de l'independentisme. Són una renúncia, un pas enrere, en el camí cap a la independència?

- L'informe del Consell d'Europa també diu que l'Estat no pot condicionar les mesures de millora de la situació de presó -per exemple, el tercer grau- al fet que els presos es facin enrere del seu plantejament polític. És obvi que no es pot anar en aquesta línia. Els presos van entrar amb el cap ben alt i les conviccions ben fermes, i han sortit amb el cap ben alt i les conviccions ben fermes. Així serà. Sortint de la presó van considerar que continuarien lluitant per la llibertat, l'amnistia i l'autodeterminació. Aquí ningú ha renunciat a res, les conviccions estan ben fermes, i és obvi que per unes millores d'excarceració a través dels indults ningú renunciarà als seus plantejaments polítics. Crec que el conjunt dels catalanes i les catalanes se n'alegren que estiguin fora de la presó, i és un punt injust que algú ho qüestioni, des d'aquest punt de vista.

"Aquí ningú ha renunciat a res, les conviccions estan ben fermes, i és obvi que per unes millores d'excarceració a través dels indults ningú renunciarà als seus plantejaments polítics"

- Quins punts portarà Pere Aragonès a la reunió de dimarts amb Pedro Sánchez? Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra van elevar múltiples peticions en les trobades amb presidents espanyols al llarg dels últims anys. Hi ha agenda més enllà de l'amnistia i l'autodeterminació, en la trobada de dimarts?

- Aquesta primera reunió és de plantejament, de calendari. Després de molts mesos de no veure's arran de la pandèmia, la situació política i les eleccions, han passat moltes coses en aquest darrer any que han fet que no hi hagués aquesta fluïdesa entre els dos governs. Serà una primera reunió d'exploració i de plantejament general. No crec que sigui tan concreta, ja ho serà quan plantegem la taula. Segur que serà una primera aproximació.
 
- En la intervenció que va fer el president a les jornades del Cercle d'Economia va plantejar dues qüestions nuclears: la recuperació de la Declaració de Pedralbes del desembre del 2018, i la cessió de competències sobre el Port, l'aeroport i el Consorci de la Zona Franca. Es traslladarà tot això aquest mateix dimarts?

- Amb tota probabilitat faran un repàs de tots els temes pendents que en els últims anys no s'han pogut abordar, i és evident que aquests temes són importants per Catalunya. Segur que hi seran. A part hi ha el plantejament de la mesa de negociació, que volem que sigui política i s'hi parli sobre amnistia i autodeterminació.

- El president Aragonès li ha demanat que piloti la interlocució amb Madrid?

-  Ha de ser col·legiadament. Tenim un pacte de Govern amb Junts, i segur que serà col·legiadament. A mi em toquen les relacions institucionals, tant amb el món local com, en bona part, amb Madrid. Cadascú tindrà el seu paper. Tots els consellers intervindrem per dur a terme aquesta interlocució, en el meu cas per relacions institucionals.

- Ha obert interlocució amb els seus homòlegs al govern espanyol?

- Encara no. Ho farem per ordre, començant pels presidents. En el meu cas em toca amb el ministre Iceta, per temes de territorials i de funció pública. De ben segur que trobarem el moment de poder-nos veure. De moment, fem-ho per ordre.

- Ha parlat amb ell?

- No, encara no.

"A mi em toquen les relacions institucionals, tant amb el món local com, en bona part, amb Madrid. Cadascú tindrà el seu paper. Tots els consellers intervindrem per dur a terme aquesta interlocució"

- En una entrevista al Cafè d'Idees de RTVE durant les negociacions no va ser categòrica a l'hora d'afirmar que Carles Puigdemont era el president legítim. Què significa Puigdemont per a vostè?

- Ho vaig dir en el sentit que el president Aragonès és el president de la Generalitat i ha de tenir totes les prerrogatives, funcions i llibertat, no tenir tuteles més enllà del Parlament i de la ciutadania. En aquell moment parlàvem del Consell per la República. Al president Puigdemont el recordem des del punt de vista que hi ha exiliats. Sempre ho recordo: hem de portar el llaç groc perquè no tothom és lliure. Continuem aquest plantejament. De fet, el president Puigdemont va ser president quan jo era delegada a la Catalunya central i vam col·laborar. Ara ens hem perdut la pista, perquè jo vaig marxar de la política i no vam tenir més relació. Espero recuperar-la com a consellera.
 
- Vostè va ser negociadora de l'acord. Té la sensació que el paper de Puigdemont en aquesta legislatura va ser un element de distorsió? Ell ha negat qualsevol protagonisme.

- La posició tant del president Puigdemont com del vicepresident legítim Junqueras va ser la d'estar en un segon pla, donant llibertat als negociadors. Estaven al cas de tot, però no per interferir-hi.

- Junqueras anirà a Waterloo a veure Puigdemont, ara que està en llibertat?

- No he parlat mai amb ell d'aquest tema, i no ens hem vist des que ha sortit de la presó. No m'ha explicat mai aquesta qüestió.

- Seria una bona fotografia per a l'independentisme, aquesta imatge conjunta entre el president i el vicepresident de l'1-O?

- Parlar, poder-nos acostar, sempre és bo. No poder-ho fer directament no ha facilitat la comunicació. Ja és prou complicada, la comunicació, com per fer-ho amb intermediaris, això no ajudat a refer ponts. Estic segura que ara serà així.

- L'exconseller Jordi Turull ha defensat una reunió amb l'exili i tots els indultats.

- Entenc que ara és possible i segur que podrà haver-hi una interlocució més directa.

"Hi ha molts elements que fan que aquest Govern hagi posat les bases d'un bon funcionament i d'una bona entesa"

- El Govern fa menys d'un mes que exerceix. Vostè no hi era, en l'anterior Govern, però té la sensació que ara es funciona de manera diferent, que això és palpable?

- Les persones que en formem part volem que funcioni bé, estem posant esforços per tenir bones relacions interdepartamentals. Em toca a mi, en bona part, que aquestes relacions funcionin. Presidència és la maquinària del transatlàntic que és la Generalitat, i ha de fer que funcioni l'engranatge i la coordinació. Hem hem demostrat posant en marxa el grup de treball d'habitatge, ens coordinarem amb els fons europeus... Hi ha molts elements que fan que aquest Govern hagi posat les bases d'un bon funcionament i d'una bona entesa.

- I que la cohesió sigui diferent?

- En les negociacions ja vam conjurar-nos perquè així fos. Vam estar moltes hores per concretar aspectes i fer un document. Les hores invertides van servir perquè tots ens hi remetem, tant per àmbits programàtics com estratègics. Tenim feina feta perquè hi hagi coordinació i bona entesa.
 
- Cada dimarts despatxen amb Aragonès i el vicepresident Puigneró. Com és l'ambient?

- És bo. Sempre fem el plantejament de què tenim al Govern i de què comuniquem. Això és molt rellevant: sempre s'ha fet molta feina, però podria haver-hi elements de comunicació que podien no anar a l'hora entre els dos partits. Ara els elements de comunicació els tenim més ben treballats i podem traslladar un missatge més nítid, d'obra de Govern. En aquest sentit, també hi ha l'aposta per una portaveu neutra, perquè tothom s'hi senti més còmode.

- La setmana passada hi va haver un episodi, el de la presència del Govern al sopar amb el rei del Cercle d'Economia, que no va ser reeixit. Es va anunciar que hi aniria el vicepresident, però al final no hi va ser. És un mal presagi?

- És una anècdota, una qüestió molt menor que vam resoldre en qüestió d'hores. Vaig ser jo mateixa qui va representar el Govern. Ningú ens pot condicionar l'agenda política: si hi ha un esdeveniment econòmic i és important que hi anem, hi havíem de ser.

- El president serà amb el rei al sopar inaugural del Mobile World Congress. Li traslladarà un missatge com va fer vostè la setmana passada, com vostè quan va apuntar davant del monarca que hi havia 3.000 represaliats?

- Sempre hi hem de ser, perquè sempre hem d'explicar el nostre missatge. En aquest sentit, el president Aragonès va ser a l'obertura del Cercle, jo al sopar, i allà li vaig explicar el que hem explicat públicament: hi ha 3.000 represaliats i, fins que la situació d'aquestes persones no es tanqui, no podem estar en una etapa de concòrdia. Necessitem tancar aquesta etapa de repressió. El Govern ha de ser a qualsevol esdeveniment important per explicar els missatges que per a nosaltres som importants.

- Parlem de les competències del Departament de Presidència, entre les quals, les d'esports. NacióDigital va destapar el cas d'irregularitats del Consell Esportiu de l'Hospitalet de Llobregat, que va esquitxar l'anterior secretari de l'Esport, Gerard Figueras. El cas està judicialitzat. Tenen pensat prendre alguna mesura?

- De moment, és un cas judicialitzat i en fase inicial. Com a departament, no tenim un paper en el procés. En qualsevol cas, en l'àrea d'esports, tenim la intenció de reforçar l'estructura de la Secretaria General de l'Esport i posar-hi més recursos. Volem situar l'esport, des de la base fins a l'elit, a l'espai on li correspon, també en el cas del femení. Aquesta legislatura ha de ser la de l'esport femení. Tenim l'Anna Caula al capdavant de la Secretari General de l'Esport, que ve del món del bàsquet i també té experiència política. Estem intentant transmetre el missatge que l'esport serà important, fins al punt que no haguem d'utilitzar l'adjectiu femení per referir-nos-hi. Es tracta d'assolir aquesta igualtat, pel camí de la visualització.
 
- Ha fugit d'estudi. Més enllà dels objectius de fons en la carpeta esportiva, vostè s'ha referit a reforçar l'estructura de la secretaria general de l'Esport. Un dels problemes del cas del Consell Esportiu de l'Hospitalet és que no es van fiscalitzar com pertocava els comptes. Com es pot millorar?

- Tots els consells esportius, com que reben molts diners públics, han de complir la llei de transparència. Han de tenir auditories i han de fer públics els seus comptes. Vetllarem perquè aquests elements de publicitat es garanteixin i, d'aquesta manera, guanyar-nos la confiança de la ciutadania en relació als ajuts públics que es concedeixen.

"Vetllarem perquè els elements de publicitat [dels comptes dels consells esportius] es garanteixin"

- És un bon missatge que l'exsecretari general de l'Esport, esquitxat judicialment per aquest cas, hagi estat recol·locat com a alt càrrec del Departament d'Exteriors?

- De moment, la judicialització del cas es troba en una fase embrionària. Per tant, aquesta persona té absoluta llibertat. I la consellera d'Exteriors també disposa d'absoluta llibertat per atorgar-li una altra responsabilitat.

- De Presidència també en penja el programa pilot de la renda bàsica. Hi haurà recursos per posar-la en marxa en aquesta legislatura?

- Aquest és un acord molt clar que hem fet amb la CUP i, en aquest darrer consell executiu, vam aprovar l'estructura del Govern, que defineix les àrees que tindrà l'executiu. L'oficina de la renda bàsica ja està constituïda, que era el compromís que teníem i, en les properes setmanes o mesos, triarem la persona que liderarà l'oficina. Hi destinarem els recursos humans que calgui per tirar endavant aquest programa pilot i, finalment, s'ha de fer un plantejament de quins són els col·lectius amb els quals treballarem. La idea és fer la dotació pressupostària per fer-ne la primera fase. Estan previstes tres fases i, efectivament, complirem l'acord. També avaluarem altres prestacions, com la renda garantida de ciutadania, per veure com impacten en les persones que les reben.
 
- Vostè també és l'encarregada de pilotar la reforma de l'administració. Com pot ser més àgil?

- Diria que posant les persones al centre, i pensant en la manera de reduir tràmits i modernitzar l'administració, sense que ningú en quedi al marge. A mi també em toca pilotar tot l'àmbit de la funció pública. Els recursos humans de la Generalitat pengen de Presidència i això implica uns 300.000 treballadors de l'administració. Tenim grans reptes, com l'estabilització dels interins que encara es troben en una situació precària d'inestabilitat. Hem d'estudiar com fem que, amb uns proves de mèrits i menys memorístiques, es pugui anar estabilitzant la seva situació. I ho necessitem fer, perquè a l'administració de la Generalitat, que es va configurar a l'entorn dels anys 80, hi ha molts treballadors que es troben a prop de l'edat de jubilació. Hi haurà una sortida massiva de personal laboral i funcionari de la Generalitat, que s'haurà de cobrir. Els interins no poden optar a aquestes places. Per tant, és important que fem bé aquest plantejament d'estabilització de personal interí, i que hi hagi més convocatòries per consolidar-los.

"No podrem estabilitzar 90.000 interins en quatre anys, però sí que podrem posar-ne les bases, el calendari i la priorització"

- I què és viable en aquesta legislatura?

- Segurament, no podrem estabilitzar 90.000 interins en quatre anys, però sí que podrem posar-ne les bases, el calendari i la priorització, i començar a fer-ho amb la idea de valorar les competències del personal. Que no sigui com ha passat fins ara a l'administració, que calia preparar uns exàmens molt memorístics. Volem que siguin uns exàmens més adequats al lloc de treball. L'equip de funció pública té aquest plantejament sobre la taula i creiem que és el camí a seguir.

- En clau de partit, com serà possible la cohabitació dels lideratges de Pere Aragonès i Oriol Junqueras, ara que el president d'ERC ja disposa de l'indult?

- De fet, a ERC prenem les decisions col·legiadament. No oblidem la Marta Rovira a l'exili i la Marta Vilalta com a secretària general adjunta. Per tant, tenim molts perfils de lideratges compartits, i de lideratges femenins molt potents. Entre tots prenem les decisions. I estic contenta de ser en un partit cohesionat i amb lideratges forts. Tothom té el seu paper i la seva posició, i tothom podrà exercir el seu lideratge.

"Aragonès i Junqueras? Tenim molts perfils de lideratges compartits, i de lideratges femenins molt potents. Entre tots prenem les decisions"

- Hem de pensar, però, en un model més similar al del PNB?

- El del PNB és un lideratge molt autàrquic. A ERC tenim lideratges més democràtics, relacionals i de repartiment del poder. Això és el que a mi m'agrada més, un model de lideratge més feminitzat. Aquest lideratge col·legiat serà el que funcionarà i el que fins ara ens ha anat molt bé per disposar de la presidència de la Generalitat, gràcies a ser vist com un partit cohesionat i que val la pena votar.