27
de juny
del
2021
Actualitzat
el
28
de juny
a les
9:20h
Les sancions imposades en el marc del primer estat d'alarma perillen. El Tribunal Constitucional està estudiant un recurs de Vox contra aquestes denúncies i tot apunta que les anul·larà. A Catalunya, això comportaria el decaïment de prop de 170.000 multes, algunes de les quals ja cobrades, amb una ràtio d'afectats heterogènia arreu del país, segons les dades aconseguides per NacióDigital a partir d'una petició de transparència i tal com es constata en el següent mapa.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada regió policial, es desplega el seu nom i tota la informació sobre les denúncies imposades, com la xifra total, la ràtio per 10.000 habitants, l'article al·legat, les pendents de qualificar, les arxivades, les tramitades i les cobrades.
Segons la informació lliurada pel Departament d'Interior, els Mossos d'Esquadra i les policies locals van imposar 176.915 denúncies per incomplir les restriccions en l'estat d'alarma que va durar entre el 14 de març i el 21 de juny del 2020. Això equival a 22,7 denúncies per cada 1.000 habitants, però aquesta ràtio varia molt en funció del territori, essent especialment alta a la regió policial del Pirineu occidental (33,1) i a la de Tarragona (32) i molt baixa a Barcelona (13,5).
Això es pot deure a un major incompliment per part dels habitants de cada zona o a un major o menor zel de les policies per sancionar, però també hi pot influir el fet que determinades zones poc poblades (com les comarques de muntanya) guanyessin població temporalment en segones residències durant l'etapa de restriccions més dures. Com que les ràtios estan calculades en base a la ciutadania empadronada i no a la quantitat de gent present en aquell moment, pot ser que aquesta estigui esbiaixada, especialment si es detectava l'arribada no justificada d'una persona saltant-se la prohibició de desplaçaments.
La metropolitana nord, la regió més sancionada
En termes absoluts, només es van produir 2.412 denúncies a la regió del Pirineu occidental durant el primer estat d'alarma, moltes menys que les 22.403 a la ciutat de Barcelona. On n'hi va haver més va ser a la regió metropolitana nord (54.327), també la que té més població, i per darrere se situa la metropolitana sud (35.658). Aquesta ja va rebre clarament més sancions que la capital catalana tot i viure-hi menys habitants, i quasi se'n van imposar tantes com a Barcelona a regions molt menys poblades com les de Tarragona (20.396 denúncies) i Girona (20.223).
No totes aquestes sancions perillen, ja que n'hi ha 9.652 que el 16 d'abril ja havien estat arxivades. En quedaven llavors vives, per tant, 167.263, de les quals 47.352 estaven pendents de qualificar i 119.911, en tràmit. D'aquestes, se n'havien cobrat ja 15.866, escassament el 9% de les denúncies imposades, per les quals s'havien ingressat quasi 3 milions d'euros -en concret, 2.947.608,5-. Si ara el TC dona la raó a Vox, gran part d'aquests s'hauran de retornar i pràcticament tots els procediments decauran.
El TC es trenca per la meitat
L'alt tribunal hauria hagut de prendre la decisió en el ple d'aquesta setmana, però el ponent, el conservador Pedro González Trevijano, no ha sumat prou suports a la seva proposta d'anul·lar les denúncies. En concret, els 11 magistrats s'han dividit en dos blocs iguals. En contra de la ponència s'han situat els tres progressistes i dos conservadors, mentre que quatre conservadors han fet costat al ponent, després de dos dies de deliberacions.
Ha de trencar els blocs la vicepresidenta del TC, la catalana Encarnación Roca, propera als conservadors però que no s'ha mullat encara. L'alt tribunal ho tornarà a intentar en el ple de juliol. En la seva proposta, González Trevijano no qüestiona la idoneïtat de les mesures preses durant el primer estat d'alarma, sinó l'instrument usat per imposar-les. Veu adequat l'ús de l'estat d'alarma per tancar comerços o escoles, ja que entén que això no vulnera drets fonamentals, però en el cas de la llibertat de circulació, sí. I com que afirma que els confinaments i els tancaments perimetrals no la van limitar puntualment, sinó que la van suspendre del tot, s'hauria hagut de declarar l'estat d'excepció per fer-ho.
Dues vies per sancionar
Els Mossos i les policies locals van recórrer a dues normes per sancionar l'incompliment o resistència a complir les restriccions del primer estat d'alarma. La més lleu és l'article 68.b de la llei de salut pública, per la qual es podien imposar multes d'entre 300 i 3.000 euros (amb una rebaixa del 40% en cas de pagar-se al moment) i amb termini de caducitat del procediment de nou mesos. Més car sortia si s'aplicava l'article 36.6 de la llei de seguretat ciutadana -coneguda com a llei mordassa-, la qual preveu sancions d'entre 601 i 30.000 euros (amb possible rebaixa del 50%) i un any de termini fins que decau la denúncia.
El 70,7% del total de denúncies a Catalunya, durant el primer estat d'alarma, es van fixar pel procediment menys dur, la llei de salut pública. En van ser 125.195 -de les quals, 9.018 arxivades a mitjans d'abril passat i 15.655 cobrades-, per 51.720 per la via de la llei mordassa -634 arxivades i només 211 cobrades-. Totes les dades desagregades per regions policials, estat de tramitació i llei al·legada es poden consultar a la taula interactiva següent.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada regió policial, es desplega el seu nom i tota la informació sobre les denúncies imposades, com la xifra total, la ràtio per 10.000 habitants, l'article al·legat, les pendents de qualificar, les arxivades, les tramitades i les cobrades.
Segons la informació lliurada pel Departament d'Interior, els Mossos d'Esquadra i les policies locals van imposar 176.915 denúncies per incomplir les restriccions en l'estat d'alarma que va durar entre el 14 de març i el 21 de juny del 2020. Això equival a 22,7 denúncies per cada 1.000 habitants, però aquesta ràtio varia molt en funció del territori, essent especialment alta a la regió policial del Pirineu occidental (33,1) i a la de Tarragona (32) i molt baixa a Barcelona (13,5).
Això es pot deure a un major incompliment per part dels habitants de cada zona o a un major o menor zel de les policies per sancionar, però també hi pot influir el fet que determinades zones poc poblades (com les comarques de muntanya) guanyessin població temporalment en segones residències durant l'etapa de restriccions més dures. Com que les ràtios estan calculades en base a la ciutadania empadronada i no a la quantitat de gent present en aquell moment, pot ser que aquesta estigui esbiaixada, especialment si es detectava l'arribada no justificada d'una persona saltant-se la prohibició de desplaçaments.
La metropolitana nord, la regió més sancionada
En termes absoluts, només es van produir 2.412 denúncies a la regió del Pirineu occidental durant el primer estat d'alarma, moltes menys que les 22.403 a la ciutat de Barcelona. On n'hi va haver més va ser a la regió metropolitana nord (54.327), també la que té més població, i per darrere se situa la metropolitana sud (35.658). Aquesta ja va rebre clarament més sancions que la capital catalana tot i viure-hi menys habitants, i quasi se'n van imposar tantes com a Barcelona a regions molt menys poblades com les de Tarragona (20.396 denúncies) i Girona (20.223).
No totes aquestes sancions perillen, ja que n'hi ha 9.652 que el 16 d'abril ja havien estat arxivades. En quedaven llavors vives, per tant, 167.263, de les quals 47.352 estaven pendents de qualificar i 119.911, en tràmit. D'aquestes, se n'havien cobrat ja 15.866, escassament el 9% de les denúncies imposades, per les quals s'havien ingressat quasi 3 milions d'euros -en concret, 2.947.608,5-. Si ara el TC dona la raó a Vox, gran part d'aquests s'hauran de retornar i pràcticament tots els procediments decauran.
El TC es trenca per la meitat
L'alt tribunal hauria hagut de prendre la decisió en el ple d'aquesta setmana, però el ponent, el conservador Pedro González Trevijano, no ha sumat prou suports a la seva proposta d'anul·lar les denúncies. En concret, els 11 magistrats s'han dividit en dos blocs iguals. En contra de la ponència s'han situat els tres progressistes i dos conservadors, mentre que quatre conservadors han fet costat al ponent, després de dos dies de deliberacions.
Ha de trencar els blocs la vicepresidenta del TC, la catalana Encarnación Roca, propera als conservadors però que no s'ha mullat encara. L'alt tribunal ho tornarà a intentar en el ple de juliol. En la seva proposta, González Trevijano no qüestiona la idoneïtat de les mesures preses durant el primer estat d'alarma, sinó l'instrument usat per imposar-les. Veu adequat l'ús de l'estat d'alarma per tancar comerços o escoles, ja que entén que això no vulnera drets fonamentals, però en el cas de la llibertat de circulació, sí. I com que afirma que els confinaments i els tancaments perimetrals no la van limitar puntualment, sinó que la van suspendre del tot, s'hauria hagut de declarar l'estat d'excepció per fer-ho.
Dues vies per sancionar
Els Mossos i les policies locals van recórrer a dues normes per sancionar l'incompliment o resistència a complir les restriccions del primer estat d'alarma. La més lleu és l'article 68.b de la llei de salut pública, per la qual es podien imposar multes d'entre 300 i 3.000 euros (amb una rebaixa del 40% en cas de pagar-se al moment) i amb termini de caducitat del procediment de nou mesos. Més car sortia si s'aplicava l'article 36.6 de la llei de seguretat ciutadana -coneguda com a llei mordassa-, la qual preveu sancions d'entre 601 i 30.000 euros (amb possible rebaixa del 50%) i un any de termini fins que decau la denúncia.
El 70,7% del total de denúncies a Catalunya, durant el primer estat d'alarma, es van fixar pel procediment menys dur, la llei de salut pública. En van ser 125.195 -de les quals, 9.018 arxivades a mitjans d'abril passat i 15.655 cobrades-, per 51.720 per la via de la llei mordassa -634 arxivades i només 211 cobrades-. Totes les dades desagregades per regions policials, estat de tramitació i llei al·legada es poden consultar a la taula interactiva següent.