04
de juliol
del
2021
Actualitzat
el
06
de juliol
a les
12:19h
És fàcil mobilitzar-se davant d'un fet com la mort de George Floyd, amb un vídeo que mostra un policia ofegant un home. Però la lluita contra el canvi climàtic és més difícil perquè no és un combat cos a cos. L'enemic és molt lluny i, a més, la gent ha perdut la confiança en les seves possibilitats per canviar les coses. Són reflexions que ens fa Andreas Malm (Fässberg, Suècia, 1977), professor d'Ecologia Humana a la Universitat nòrdica de Lund.
Malm ha estat a Barcelona per presentar el seu darrer llibre, Capital fósil. El auge del vapor y las raíces del calentamiento global (Capitán Swing), que és fruit de la seva tesi doctoral. Pensador alternatiu i provocador, defensa la necessitat de combatre -incloent el sabotatge- per posar fi a un model econòmic basat en els recursos fòssils que està destruint el planeta. Hi conversem a la llibreria Finestres de Barcelona, que l'ha convidat, amb la traductora Isadora Carolina Prieto.
- Capital fósil aprofundeix en els orígens de l'escalfament global. Dona una tesi nova sobre perquè la burgesia va apostar pels motors de carbó.
- Sí. Aquest canvi no es va donar perquè es tractés d'un recurs més econòmic, ni perquè s'estiguessin acabant altres reserves. El carbó tenia altres avantatges en relació al molí d'aigua, per exemple. Un era que es podien localitzar les fàbriques en ciutats, on hi havia facilitats per disposar de mà d'obra barata i disciplinada. Un altre avantatge era que es tractava d'un producte que no depenia de les fluctuacions del clima. Un molí d'aigua podia frenar-se o accelerar-se en funció del flux d'aigua. El motor es pot encendre o apagar quan calgui. El combustible fòssil permet més llibertat en el lloc i el temps, i explotar de forma més rendible la mà d'obra.
- Explica en el llibre que la meitat de les emissions de CO2 procedents de la crema de combustibles fòssils entre 1751 i 2010 s'han produït a partir del 1986. Assenyala que el 55% del creixement de les emissions de CO2 entre el 2000 i el 2006 s'han produït a la Xina. Com s'ha produït aquesta confluència entre la globalització i la Xina?
- Un factor important ha estat la relocalització de la mà d'obra barata. Moltes multinacionals van instal·lar les seves indústries al sud de la Xina. Hi havia accés a molta mà d'obra disciplinada per l'acció del govern xinès. Disciplinada i barata. Hi va haver molta emigració de treballadors al sud de la Xina. Aquestes companyies confiaven en l'abast d'energia que la Xina els oferia, basada en el carbó. Això és el que va provocar les emissions a gran escala per part de la Xina. Ara és una mica diferent. S'hi han produït moviments vaguístics i els salaris han pujat bastant en la indústria manufacturera xinesa. En aquests moments, també observem que s'ha incrementat el comerç intern. Però una part molt important de l'economia capitalista xinesa es basa en l'exportació.
- Té poca confiança en l'acció dels governs per aturar els efectes del canvi climàtic. Què caldria fer?
- L'únic camí és crear moviments i accions col·lectives per pressionar els governs.
- Vostè pertanyia al grup Klimax, que duia a terme accions de desobediència civil.
- Aquest va ser un grup d'acció directa a Suècia. No sabia que aquesta informació havia circulat. Vaig ser un dels fundadors, però Klimax ja no existeix, va desaparèixer fa tretze anys.
- També feien accions de sabotatge. Creu que accions d'aquest tipus poden ser útils?
- Sí. El moviment pel clima ha de trencar amb l'statu quo. No es pot demanar amablement que les coses canviïn. Hem de trencar el màxim possible amb aquest sistema.
- Fer volar un oleoducte és útil per conscienciar sobre el canvi climàtic?
- Li explicaré el cas d'un gasoducte. L'empresa francesa Total està construint un gasoducte a través de la República del Congo, Uganda i Tanzània cap a la costa. La canonada travessa 230 rius, trenca el llac Victòria, que és un recurs d'aigua dolça fonamental. Passa per una zona sísmica. Creuarà dotze reserves naturals, habitades per animals en perill d'extinció. Segurament hi haurà molts patògens circulant per la zona. Cent mil persones perdran les seves terres. Ja hi ha més de deu mil persones desplaçades. Tot això per dur més petroli al mercat. Quan es completi, serà la canonada més gran del món. Tot això és una bogeria. Si algunes persones desplaçades d'Uganda que pateixin l'impacte d'aquest projecte destruïssin part de la infraestructura, jo els donaria suport. Com també estaria a favor dels qui a França afectessin la propietat privada i sabotegessin les instal·lacions de Total. En tota la història de la humanitat, no hi ha una destrucció de la propietat privada que estigui mes justificada que aquesta. Estan destruint el planeta on vivim. L'estat francès i Emmanuel Macron, en aquest cas, estan donant suport a Total.
- Afirma en el llibre coses inquietants. Assegura que hi ha en el subsòl prou reserves de petroli, gas i carbó com perquè la temperatura del planeta s'incrementi en 17 o fins i tot en 25 graus.
- En contra del que sovint s'ha dit, no és cert que s'estigui produint un esgotament de les reserves fòssils. Això vol dir que la pressió dels grans interessos vinculats al capital fòssil seran més forts que mai.
- Per què no hi ha una reacció popular contra això?
- És un gran misteri. Hi ha moltes raons. Una de les raons per les quals ja gent no està fent més és perquè s'ha perdut la confiança en la seva pròpia habilitat per canviar el sistema. A Europa, la situació política és absolutament diferent a com era els anys setanta. Hi havia molts projectes vitals per canviar coses. Hi havia una esquerra forta, un proletariat i un moviment sindical dempeus, la revolució portuguesa, l'esquerra italiana... Si el canvi climàtic hagués estat rellevant els anys setanta, haguéssim vist molt més activisme i menys pessimisme que ara. La gent a Europa hem oblidat com lluitar i no tenen la consciència de poder guanyar. Fins i tot en un país com França, on s'enorgulleixen d'un cúmul de lluites socials, les armilles grogues han perdut. En aquests moments, la dominació de la classe capitalista és extrema. Però hi ha altres factors.
- L'escoltem.
- Hi ha una distància entre depredadors i víctimes. El darrer any, hi va haver trenta milions de persones desplaçades dins dels seus països pel canvi climàtic. Però estan molt lluny de les fonts de la seva misèria. És difícil per ells enfrontar-s'hi i lluitar. És diferent el cas de Palestina, on els palestins s'enfronten al seu opressor diàriament. O en la revolta als EUA per la mort de George Floyd, amb un vídeo de vuit minuts d'un policia ofegant-lo. Un cos damunt de l'altre. En el canvi climàtic no es dona això. La violència no és cos a cos, arriba a través de l'atmosfera.
- Com s'explica la contradicció entre la major conscienciació social sobre el canvi climàtic i el fet que això no s'hagi traduït en un canvi de model?
- Es deu a diversos factors. Hi ha una distribució desigual del poder en les societats. Aquest poder està interessat a mantenir les coses com estan. Si parlem de la capa d'ozó, el problema es va resoldre amb un acord global, els anys vuitanta, amb el tractat de Montreal. Els estats van prohibir les substàncies que provocaven la capa d'ozó. L'economia mundial es va desfer de les substàncies que provocaven el problema. Es tractava d'elements químics bastant marginals. No era essencial per al funcionament del capitalisme. Però els combustibles fòssils són el fonament del funcionament del capitalisme. Per trencar amb això s'han d'intervenir les estructures.
- A un llibre seu anterior, El ratpenat i el capital, aprofundia sobre les causes de fons de la crisi pandèmica. Per vostè, no s'havia de buscar cap ratpenat o pangolí. Creu que la pandèmia pot suposar un canvi en la visió de la societat?
- La pandèmia hagués pogut suposar una oportunitat perquè la gent comprengués que alguna cosa s'ha trencat entre la societat i la naturalesa. Que hi ha processos que s'han de controlar. Un dels processos que s'han d'encarrilar és el de la desforestació dels tròpics. És un dels motors clau en la tendència de patir més malalties infeccioses. Però no hi ha hagut un gran debat a Europa sobre com la desforestació està relacionada amb el nostre model econòmic i com això genera noves malalties. La desforestació s'ha accelerat massivament, sobretot a l'Amazònia, especialment des de l'arribada al poder de Jair Bolsonaro. Però també està succeint al sud-est asiàtic. Talant els boscos el que fas és que els animals escapin del seu hàbitat, per exemple, els ratpenats.
- Què pensa de la investigació que ha anunciat l'Administració nord-americana sobre l'origen del coronavirus?
- No ho he seguit a fons, però trobo molt estrany que vulguin reviure la teoria del laboratori. No hi ha cap evidència científica que el virus hagi sortit d'un laboratori. Hi ha evidències que el coronavirus sorgeix de la població de ratpenats, passa a un hoste i es transmet als éssers humans. És molt rar que es vulgui apostar per la teoria del laboratori. Saben alguna cosa que nosaltres no sabem? Tenen algun indici? S'inscriu això dins de la teoria de les conspiracions? Quin paper juga l'hostilitat amb la Xina? No ho sé. A mi em sorprendria molt que es trobés una evidència d'això. No puc afirmar que això no pot ser, però em sorprendria molt.
- La sortida de Trump de la Casa Blanca ha estat un triomf del sector del capitalisme menys vinculat al capital fòssil?
- Òbviament, Biden és millor que Trump. Sobretot perquè Biden ha promès prendre mesures contra el canvi climàtic. És sensible a l'opinió popular i al que representa el moviment per un Green New Deal. Però això no significa que hagi de complir els seus compromisos o que no els pugui trair.
Malm ha estat a Barcelona per presentar el seu darrer llibre, Capital fósil. El auge del vapor y las raíces del calentamiento global (Capitán Swing), que és fruit de la seva tesi doctoral. Pensador alternatiu i provocador, defensa la necessitat de combatre -incloent el sabotatge- per posar fi a un model econòmic basat en els recursos fòssils que està destruint el planeta. Hi conversem a la llibreria Finestres de Barcelona, que l'ha convidat, amb la traductora Isadora Carolina Prieto.
- Capital fósil aprofundeix en els orígens de l'escalfament global. Dona una tesi nova sobre perquè la burgesia va apostar pels motors de carbó.
- Sí. Aquest canvi no es va donar perquè es tractés d'un recurs més econòmic, ni perquè s'estiguessin acabant altres reserves. El carbó tenia altres avantatges en relació al molí d'aigua, per exemple. Un era que es podien localitzar les fàbriques en ciutats, on hi havia facilitats per disposar de mà d'obra barata i disciplinada. Un altre avantatge era que es tractava d'un producte que no depenia de les fluctuacions del clima. Un molí d'aigua podia frenar-se o accelerar-se en funció del flux d'aigua. El motor es pot encendre o apagar quan calgui. El combustible fòssil permet més llibertat en el lloc i el temps, i explotar de forma més rendible la mà d'obra.
- Explica en el llibre que la meitat de les emissions de CO2 procedents de la crema de combustibles fòssils entre 1751 i 2010 s'han produït a partir del 1986. Assenyala que el 55% del creixement de les emissions de CO2 entre el 2000 i el 2006 s'han produït a la Xina. Com s'ha produït aquesta confluència entre la globalització i la Xina?
- Un factor important ha estat la relocalització de la mà d'obra barata. Moltes multinacionals van instal·lar les seves indústries al sud de la Xina. Hi havia accés a molta mà d'obra disciplinada per l'acció del govern xinès. Disciplinada i barata. Hi va haver molta emigració de treballadors al sud de la Xina. Aquestes companyies confiaven en l'abast d'energia que la Xina els oferia, basada en el carbó. Això és el que va provocar les emissions a gran escala per part de la Xina. Ara és una mica diferent. S'hi han produït moviments vaguístics i els salaris han pujat bastant en la indústria manufacturera xinesa. En aquests moments, també observem que s'ha incrementat el comerç intern. Però una part molt important de l'economia capitalista xinesa es basa en l'exportació.
- Té poca confiança en l'acció dels governs per aturar els efectes del canvi climàtic. Què caldria fer?
- L'únic camí és crear moviments i accions col·lectives per pressionar els governs.
Andreas Malm. Foto: Adrià Costa
- Vostè pertanyia al grup Klimax, que duia a terme accions de desobediència civil.
- Aquest va ser un grup d'acció directa a Suècia. No sabia que aquesta informació havia circulat. Vaig ser un dels fundadors, però Klimax ja no existeix, va desaparèixer fa tretze anys.
"Si algunes persones desplaçades d'Uganda que pateixin l'impacte del projecte de gasoducte de Total destruïssin part de la infraestructura, jo els donaria suport"
- També feien accions de sabotatge. Creu que accions d'aquest tipus poden ser útils?
- Sí. El moviment pel clima ha de trencar amb l'statu quo. No es pot demanar amablement que les coses canviïn. Hem de trencar el màxim possible amb aquest sistema.
- Fer volar un oleoducte és útil per conscienciar sobre el canvi climàtic?
- Li explicaré el cas d'un gasoducte. L'empresa francesa Total està construint un gasoducte a través de la República del Congo, Uganda i Tanzània cap a la costa. La canonada travessa 230 rius, trenca el llac Victòria, que és un recurs d'aigua dolça fonamental. Passa per una zona sísmica. Creuarà dotze reserves naturals, habitades per animals en perill d'extinció. Segurament hi haurà molts patògens circulant per la zona. Cent mil persones perdran les seves terres. Ja hi ha més de deu mil persones desplaçades. Tot això per dur més petroli al mercat. Quan es completi, serà la canonada més gran del món. Tot això és una bogeria. Si algunes persones desplaçades d'Uganda que pateixin l'impacte d'aquest projecte destruïssin part de la infraestructura, jo els donaria suport. Com també estaria a favor dels qui a França afectessin la propietat privada i sabotegessin les instal·lacions de Total. En tota la història de la humanitat, no hi ha una destrucció de la propietat privada que estigui mes justificada que aquesta. Estan destruint el planeta on vivim. L'estat francès i Emmanuel Macron, en aquest cas, estan donant suport a Total.
Andreas Malm durant l'entrevista a la llibreria Finestres, amb Isadora Carolina Prieto. Foto: Adrià Costa
- Afirma en el llibre coses inquietants. Assegura que hi ha en el subsòl prou reserves de petroli, gas i carbó com perquè la temperatura del planeta s'incrementi en 17 o fins i tot en 25 graus.
- En contra del que sovint s'ha dit, no és cert que s'estigui produint un esgotament de les reserves fòssils. Això vol dir que la pressió dels grans interessos vinculats al capital fòssil seran més forts que mai.
"La gent ha perdut la confiança en la seva capacitat per canviar el sistema"
- Per què no hi ha una reacció popular contra això?
- És un gran misteri. Hi ha moltes raons. Una de les raons per les quals ja gent no està fent més és perquè s'ha perdut la confiança en la seva pròpia habilitat per canviar el sistema. A Europa, la situació política és absolutament diferent a com era els anys setanta. Hi havia molts projectes vitals per canviar coses. Hi havia una esquerra forta, un proletariat i un moviment sindical dempeus, la revolució portuguesa, l'esquerra italiana... Si el canvi climàtic hagués estat rellevant els anys setanta, haguéssim vist molt més activisme i menys pessimisme que ara. La gent a Europa hem oblidat com lluitar i no tenen la consciència de poder guanyar. Fins i tot en un país com França, on s'enorgulleixen d'un cúmul de lluites socials, les armilles grogues han perdut. En aquests moments, la dominació de la classe capitalista és extrema. Però hi ha altres factors.
- L'escoltem.
- Hi ha una distància entre depredadors i víctimes. El darrer any, hi va haver trenta milions de persones desplaçades dins dels seus països pel canvi climàtic. Però estan molt lluny de les fonts de la seva misèria. És difícil per ells enfrontar-s'hi i lluitar. És diferent el cas de Palestina, on els palestins s'enfronten al seu opressor diàriament. O en la revolta als EUA per la mort de George Floyd, amb un vídeo de vuit minuts d'un policia ofegant-lo. Un cos damunt de l'altre. En el canvi climàtic no es dona això. La violència no és cos a cos, arriba a través de l'atmosfera.
"No hi ha hagut un debat a Europa sobre com la desforestació està relacionada amb el nostre model econòmic i com això genera noves malalties"
- Com s'explica la contradicció entre la major conscienciació social sobre el canvi climàtic i el fet que això no s'hagi traduït en un canvi de model?
- Es deu a diversos factors. Hi ha una distribució desigual del poder en les societats. Aquest poder està interessat a mantenir les coses com estan. Si parlem de la capa d'ozó, el problema es va resoldre amb un acord global, els anys vuitanta, amb el tractat de Montreal. Els estats van prohibir les substàncies que provocaven la capa d'ozó. L'economia mundial es va desfer de les substàncies que provocaven el problema. Es tractava d'elements químics bastant marginals. No era essencial per al funcionament del capitalisme. Però els combustibles fòssils són el fonament del funcionament del capitalisme. Per trencar amb això s'han d'intervenir les estructures.
Andreas Malm: "L'únic camí és fer accions col·lectives per pressionar els governs". Foto: Adrià Costa
- A un llibre seu anterior, El ratpenat i el capital, aprofundia sobre les causes de fons de la crisi pandèmica. Per vostè, no s'havia de buscar cap ratpenat o pangolí. Creu que la pandèmia pot suposar un canvi en la visió de la societat?
- La pandèmia hagués pogut suposar una oportunitat perquè la gent comprengués que alguna cosa s'ha trencat entre la societat i la naturalesa. Que hi ha processos que s'han de controlar. Un dels processos que s'han d'encarrilar és el de la desforestació dels tròpics. És un dels motors clau en la tendència de patir més malalties infeccioses. Però no hi ha hagut un gran debat a Europa sobre com la desforestació està relacionada amb el nostre model econòmic i com això genera noves malalties. La desforestació s'ha accelerat massivament, sobretot a l'Amazònia, especialment des de l'arribada al poder de Jair Bolsonaro. Però també està succeint al sud-est asiàtic. Talant els boscos el que fas és que els animals escapin del seu hàbitat, per exemple, els ratpenats.
- Què pensa de la investigació que ha anunciat l'Administració nord-americana sobre l'origen del coronavirus?
- No ho he seguit a fons, però trobo molt estrany que vulguin reviure la teoria del laboratori. No hi ha cap evidència científica que el virus hagi sortit d'un laboratori. Hi ha evidències que el coronavirus sorgeix de la població de ratpenats, passa a un hoste i es transmet als éssers humans. És molt rar que es vulgui apostar per la teoria del laboratori. Saben alguna cosa que nosaltres no sabem? Tenen algun indici? S'inscriu això dins de la teoria de les conspiracions? Quin paper juga l'hostilitat amb la Xina? No ho sé. A mi em sorprendria molt que es trobés una evidència d'això. No puc afirmar que això no pot ser, però em sorprendria molt.
- La sortida de Trump de la Casa Blanca ha estat un triomf del sector del capitalisme menys vinculat al capital fòssil?
- Òbviament, Biden és millor que Trump. Sobretot perquè Biden ha promès prendre mesures contra el canvi climàtic. És sensible a l'opinió popular i al que representa el moviment per un Green New Deal. Però això no significa que hagi de complir els seus compromisos o que no els pugui trair.