Ho avança NacióDigital

La sentència del TSJC que qüestiona la condemna a Marcel Vivet

L'alt tribunal rectifica una sentència per desordres públics basada en les mateixes tesis que la de l'activista independentista de Badalona

per Bernat Surroca / Andreu Merino, 24 de juny de 2021 a les 10:00 |
Marcel Vivet, pocs dies després de conèixer la sentència que el condemna a cinc anys de presó | Adrià Costa
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rectificat la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona que condemnava a un any i nou mesos de presó un independentista acusat de desordres públics durant la mobilització al Parlament coincidint amb la investidura fallida de Puigdemont el 2018. La sentència del TSJC, a la qual ha tingut accés NacióDigital, estableix un precedent sobre les acusacions de desordres públics agreujats i qüestiona la lectura del codi penal que els jutges han aplicat en altres casos, com el de Marcel Vivet, que la setmana passada va ser condemnat a cinc anys de presó, també a l'Audiència de Barcelona. 

El TSJC ha acceptat el recurs de la defensa del manifestant, exercida per l'advocat Benet Salellas i l'ha absolt del delicte. Al recurs, l'advocat demanava deixar sense efecte la condemna per desordres públics en la seva modalitat agreujada. Una modalitat recollida a l'article 557 bis del codi penal, que considera agreujant les "alteracions de la pau pública" comeses en el transcurs de manifestacions o reunions. Es tracta d'un article controvertit, que obre la porta a penes de presó elevades per a gent que participa en manifestacions. El cas en qüestió va ser dels primers judicis en què es feia una petició de pena pel 557 bis. 


L'Audiència de Barcelona considerava provat que el dia dels fets l'acusat va colpejar amb un martell el cadenat que bloquejava una de les portes d'accés al Parc de la Ciutadella, amb intenció de trencar-lo. La sentència també deia que l'home havia ignorat les ordres dels Mossos d'Esquadra i havia empès un agent. Així mateix, sostenia que l'actitud del condemnat havia "incrementat el risc per a la seguretat dels manifestants" i per a l'exercici de les funcions dels parlamentaris.


Delimita l'aplicació dels desordres públics agreujats


Ara el TSJC esmena la decisió de l'Audiència de Barcelona i assegura que no hi ha proves que l'acusat cometés "actes de violència" sobre les persones. "L'únic que s'ha acreditat és que colpejava amb un martell el cadenat i no de manera forta, ja que testimonis presencials van dir que picava suau, que no picava bé", diu la resolució. A diferència de la sentència condemnatòria, la resolució del tribunal constata que no es van causar danys ni al pany ni a les cadenes.


El tribunal basa la seva argumentació en el fet que l'actuació del manifestant no va provocar que la manifestació deixés de ser pacífica i redueix l'aplicació de l'article de desordres públics agreujats del codi penal a contextos en què hi hagi violència de "gravetat" sobre persones o objectes. "La seva actuació va ser pràcticament irrellevant, per falta de tota lesivitat sobre les coses", assenyala. D'aquesta manera, el tribunal delimita -per restringir-, l'àmbit d'aplicació dels desordres públics agreujats, cosa que pot obrir la porta a futures decisions en el mateix sentit per a casos similars. L'alt tribunal sí que ha mantingut la condemna de tres mesos de presó pel delicte de resistència a l'autoritat, donant per vàlids els mateixos testimonis en què l'Audiència va basar la seva sentència.

Una sentència que qüestiona la de Vivet


Marcel Vivet va ser condemnat a cinc anys de presó pels delictes de desordres públics, atemptat a l'autoritat i lesions. Pel primer delicte, l'Audiència de Barcelona li imposa una pena de dos anys de presó, i de tres anys pel segon. Pel delicte de lesions, el que afecta pròpiament el funcionari lesionat, se li demanen 600 euros i una indemnització de 1.511 euros. Al judici, la defensa de Vivet, exercida per l'advocat Carlos Hurtado, va plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat per l'acusació del delicte 557 bis, de desordres públics agreujats, que va ser desestimada. 

La sentència considera que es pot aplicar el tipus agreujat perquè Vivet duia un pal, que es considera un "instrument perillós" que va ser utilitzat per "punxar i colpejar". I, a més, la conducta suposadament delictiva es va dur a terme en una "manifestació o reunió nombrosa", cosa que permet, també, considerar que el delicte de desordres públics és agreujat. La defensa de Vivet presentarà recurs al TSJC i reclama que la Generalitat, que demanava quatre anys i nou mesos de presó per a l'activista, s'hi adhereixi. 

El TSJC revisarà en apel·lació la sentència, i la resolució dictada per al cas del manifestant de la investidura fallida de Puigdemont pot marcar el camí. Fonts jurídiques consultades aputen que d'aquesta manera el TSJC comença a establir doctrina per delimitar quan es pot aplicar aquest delicte de desordres amb peticions tan greus de pena. "El dany que es provoca ha de tenir una certa entitat, no s'hi val tot", recorden les mateixes fonts. El debat és tècnic, però pot ser un primer pas que beneficiï tant Vivet com la resta de manifestants que s'enfronten a penes elevades de presó per aquest tipus de delicte.
 

Manifestants, davant del Parlament, el dia de la investidura fallida de Puigdemont Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació