24
de juny
del
2021
Actualitzat
el
25
de juny
a la
13:24h
El PP ha decidit fer dels indults als dirigents independentistes -que aquest dimecres han sortit al carrer- el seu gran cavall de batalla per recuperar el poder. Desmentint el suposat gir centrista de Génova, Pablo Casado ha imprès un nou cop de volant al seu discurs. L'objectiu és nítid: intentar erosionar la posició de Pedro Sánchez, al preu que sigui, impedir a un Vox desfermat contra la mesura de gràcia que pugui treure rèdit de l'oposició als indults i passar l'escombra a l'Espanya profunda a un cost elevat: extremar els sentiments més anticatalans.
En la sessió de control al Congrés d'aquest dimecres, Casado ha demanat la dimissió a Pedro Sánchez i l'ha acusat de "treure de la presó nou delinqüents a canvi que no el treguin de la Moncloa". Casado juga contínuament a l'acusació de deslegitimitat de Sánchez i avui al Congrés l'atacat per "deixar la sort d'Espanya en mans dels qui la volen destruir".
Per Génova, el resultat de l'operació val la pena: el PP pot esdevenir una força del tot marginal a Catalunya, però la direcció conservadora confia a recollir el gruix dels vots que deixarà un Ciutadans que s'ensorra. A més, els missatges exacerbats de Casado contra Sánchez i els seus "aliats" sobiranistes volen impedir que Vox li mossegui més sufragis.
Aquests dies, la radicalitat dels discursos emesos des del PP han superat totes les previsions. El febrer passat, en una entrevista a RAC1, el líder del PP, Pablo Casado, va sorprendre amb unes declaracions sobre l'1-O en què va afirmar que les imatges d'aquell dia amb les càrregues policials "no li van agradar" i que "s'havien d'haver evitat". També va dir que ell no va voler sortir a parlar aquell dia perquè no estava d'acord amb els que deien "que no s'havia votat". Una manera ambigua d'intentar oferir una imatge diferent de la seva posició sobre Catalunya.
Això era els dies abans de les eleccions catalanes, en què el seu partit va obtenir uns mals resultats (de 4 a 3 diputats al Parlament). Després, els resultats a Madrid, el 4-M, amb el triomf rotund d'Isabel Díaz Ayuso, pot haver capgirat l'escenari dins del nucli dur del PP. El cert és que Casado ha tornat enrere, aproximant-se al que deia quan va ser candidat a la Moncloa en les dues eleccions espanyoles del 2019.
Les instruccions donades a tots els representants electes del PP apunten a la màxima duresa possible contra Sánchez i els indults. En la sessió de control al Senat de dimarts es van viure escenes dialècticament virulentes. El senador Fernando Martínez-Maíllo va acusar l'executiu d'"actuar en contra del propi Estat".
També al Senat, un senador popular com Rafael Hernando va mancar al respecte explícitament a la ministra d'Exteriors, Arancha González Laya, a la qual va donar políticament per morta: "Estem assistint al seu rèquiem". Va cridar l'atenció que el PP va acusar Sánchez d'haver ferit la imatge d'Espanya per la concessió dels indults. Ja es podia escarrassar la ministra citant el Financial Times, que va elogiar la Moncloa per la seva decisió.
"Financial Times" envers PP
El posicionament del mitjà britànic, portaveu de sectors econòmics rellevants, ha estat el símbol més evident d'un xoc frontal entre el PP i el mainstream liberal europeu. El Financial Times és molt clar: "L'oposició del PP condemna els indults, acusant Sánchez d'intentar desmantellar l'Estat, però no té cap solució a oferir a la crisi que ha polaritzat la política espanyola, i té tot l'interès del món a seguir agitant el ressentiment dels nacionalistes espanyols".
El rotatiu és explícit en la seva crítica al principal partit de la dreta espanyola i esmenta el distanciament entre el PP i sectors ideològics propers: "Alguns aliats del PP en l'empresa i en l'Església veuen els indults com la manera d'obrir el diàleg i la negociació. Potser no funcioni, però el president Sánchez té tota la raó a l'intentar-ho". També altres mitjans econòmics apuntaven en la mateixa direcció. Bloomberg saludava els "senyals de reconciliació".
El que diu el FT coincideix força amb el que s'ha expressat els darrers dies des de mitjans empresarials. Ha estat el cas del president de la CEOE, Antonio Garamendi, qui va donar la benvinguda als indults, tot i matisar-ho immediatament. De manera molt més clara ho han fet Foment del Treball i el Cercle d'Economia. El sorprenent no és tant que el PP s'hagi pronunciat en contra dels indults. Ningú esperava altra cosa. Però ha sobtat la bel·ligerància extrema amb què ho ha fet.
Casado va dir davant el Cercle que el conflicte a Catalunya no tenia res a veure amb el funcionament del sistema polític, sinó amb "el compliment de la llei". Sense concessions. Casado, de fet, no ha tingut problemes per respondre amb acritud contra els empresaris que han defensat la mesura de gràcia. El líder del PP ha dit que els empresaris "no representen res" i que han de ser els representants electes els qui opinin sobre això.
La mà d'Aznar
Des que els indults s'han vist com a imminents, al PP s'ha fet molt present la petjada de José María Aznar i de l'ala més extrema del partit. A inicis de juny, l'expresident espanyol ja va fixar una posició d'intransigència a l'afirmar que els indults eren "una invitació al suïcidi polític de la nació espanyola".
Uns dies després, Isabel Díaz Ayuso introduïa nous ingredients a la recepta antiindults i es preguntava si el reiFelip VI signaria els decrets. Així estan les coses. Divendres vinent, l'expresident Aznar mantindrà un diàleg amb la presidenta madrilenya en l'Aula de Lideratge de l'Institut Atlàntic de Govern, una iniciativa que impulsa Aznar. La trobada promet.
En la sessió de control al Congrés d'aquest dimecres, Casado ha demanat la dimissió a Pedro Sánchez i l'ha acusat de "treure de la presó nou delinqüents a canvi que no el treguin de la Moncloa". Casado juga contínuament a l'acusació de deslegitimitat de Sánchez i avui al Congrés l'atacat per "deixar la sort d'Espanya en mans dels qui la volen destruir".
Per Génova, el resultat de l'operació val la pena: el PP pot esdevenir una força del tot marginal a Catalunya, però la direcció conservadora confia a recollir el gruix dels vots que deixarà un Ciutadans que s'ensorra. A més, els missatges exacerbats de Casado contra Sánchez i els seus "aliats" sobiranistes volen impedir que Vox li mossegui més sufragis.
Aquests dies, la radicalitat dels discursos emesos des del PP han superat totes les previsions. El febrer passat, en una entrevista a RAC1, el líder del PP, Pablo Casado, va sorprendre amb unes declaracions sobre l'1-O en què va afirmar que les imatges d'aquell dia amb les càrregues policials "no li van agradar" i que "s'havien d'haver evitat". També va dir que ell no va voler sortir a parlar aquell dia perquè no estava d'acord amb els que deien "que no s'havia votat". Una manera ambigua d'intentar oferir una imatge diferent de la seva posició sobre Catalunya.
Això era els dies abans de les eleccions catalanes, en què el seu partit va obtenir uns mals resultats (de 4 a 3 diputats al Parlament). Després, els resultats a Madrid, el 4-M, amb el triomf rotund d'Isabel Díaz Ayuso, pot haver capgirat l'escenari dins del nucli dur del PP. El cert és que Casado ha tornat enrere, aproximant-se al que deia quan va ser candidat a la Moncloa en les dues eleccions espanyoles del 2019.
Les instruccions donades a tots els representants electes del PP apunten a la màxima duresa possible contra Sánchez i els indults. En la sessió de control al Senat de dimarts es van viure escenes dialècticament virulentes. El senador Fernando Martínez-Maíllo va acusar l'executiu d'"actuar en contra del propi Estat".
També al Senat, un senador popular com Rafael Hernando va mancar al respecte explícitament a la ministra d'Exteriors, Arancha González Laya, a la qual va donar políticament per morta: "Estem assistint al seu rèquiem". Va cridar l'atenció que el PP va acusar Sánchez d'haver ferit la imatge d'Espanya per la concessió dels indults. Ja es podia escarrassar la ministra citant el Financial Times, que va elogiar la Moncloa per la seva decisió.
"Financial Times" envers PP
El posicionament del mitjà britànic, portaveu de sectors econòmics rellevants, ha estat el símbol més evident d'un xoc frontal entre el PP i el mainstream liberal europeu. El Financial Times és molt clar: "L'oposició del PP condemna els indults, acusant Sánchez d'intentar desmantellar l'Estat, però no té cap solució a oferir a la crisi que ha polaritzat la política espanyola, i té tot l'interès del món a seguir agitant el ressentiment dels nacionalistes espanyols".
El rotatiu és explícit en la seva crítica al principal partit de la dreta espanyola i esmenta el distanciament entre el PP i sectors ideològics propers: "Alguns aliats del PP en l'empresa i en l'Església veuen els indults com la manera d'obrir el diàleg i la negociació. Potser no funcioni, però el president Sánchez té tota la raó a l'intentar-ho". També altres mitjans econòmics apuntaven en la mateixa direcció. Bloomberg saludava els "senyals de reconciliació".
El que diu el FT coincideix força amb el que s'ha expressat els darrers dies des de mitjans empresarials. Ha estat el cas del president de la CEOE, Antonio Garamendi, qui va donar la benvinguda als indults, tot i matisar-ho immediatament. De manera molt més clara ho han fet Foment del Treball i el Cercle d'Economia. El sorprenent no és tant que el PP s'hagi pronunciat en contra dels indults. Ningú esperava altra cosa. Però ha sobtat la bel·ligerància extrema amb què ho ha fet.
Casado va dir davant el Cercle que el conflicte a Catalunya no tenia res a veure amb el funcionament del sistema polític, sinó amb "el compliment de la llei". Sense concessions. Casado, de fet, no ha tingut problemes per respondre amb acritud contra els empresaris que han defensat la mesura de gràcia. El líder del PP ha dit que els empresaris "no representen res" i que han de ser els representants electes els qui opinin sobre això.
La mà d'Aznar
Des que els indults s'han vist com a imminents, al PP s'ha fet molt present la petjada de José María Aznar i de l'ala més extrema del partit. A inicis de juny, l'expresident espanyol ja va fixar una posició d'intransigència a l'afirmar que els indults eren "una invitació al suïcidi polític de la nació espanyola".
Uns dies després, Isabel Díaz Ayuso introduïa nous ingredients a la recepta antiindults i es preguntava si el reiFelip VI signaria els decrets. Així estan les coses. Divendres vinent, l'expresident Aznar mantindrà un diàleg amb la presidenta madrilenya en l'Aula de Lideratge de l'Institut Atlàntic de Govern, una iniciativa que impulsa Aznar. La trobada promet.