1.356 nits

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Serà a les 12 del migdia. Els nou presos polítics catalans recuperaran la seva llibertat i deixaran les presons de Puig de les Basses, Wad-Ras i Lledoners. En sortiran i ja no hi hauran de tornar. El govern de Pedro Sánchez va concedir ahir els indults i els dirigents, partits i entitats independentistes extremaven la seva prudència dialèctica mentre el PSOE insistia a presentar-ho com un punt d'arribada i el final de les tensions que va obrir el referèndum de l'1-O. Han estat 1.356 nits amb dirigents polítics privats de llibertat per complir amb els seus programes electorals i fer un referèndum que sempre es va intentar fer de forma acordada.

A NacióDigital ens hem despertat cada matí amb la reivindicació de #llibertatpresospolítics perquè el nostre diari sempre ha estat al costat dels drets del país i els seus ciutadans. Des d'aquell 16 d'octubre, quan a Madrid es van empresonar els Jordis per la manifestació davant la seu del departament d'Economia del 20 de setembre de 2017, han passat moltes coses. Però hi ha una constant: el conflicte polític està pendent de resoldre. Demana cessions i cintura, sí, però també valentia, sobreposar-se a les idees preconcebudes i respecte a la voluntat popular.

La sortida de la presó dels nou líders marcarà, com deia, un nou temps. No podran ser a les institucions perquè la sentència no s'anul·la, com tampoc es resolen les causes que afecten altres persones o la situació dels exiliats, però sí podran recuperar part de la seva activitat. El govern espanyol intenta que no ho tornin a fer, però la "reversibilitat" que han incorporat als indults és paper mullat per més que s'intenti presentar com una mena de situació de provisionalitat. Caldrà un nou procés penal per constatar que, efectivament, ho han tornat a fer saltant-se les lleis, anul·lar els indults i tornar-los a empresonar. Si és que l'intent torna a fracassar, és clar. Pedro Sánchez decidirà què vol fer perquè els nou presos no han emès cap senyal de renunciar a les seves idees i la carpeta no està ni resolta ni tancada. A molt estirar aparcada durant dos anys mentre es dona una ocasió al diàleg.

Sortiran, com deia, al carrer i afrontaran les seves vides de forma diferent. Alguns buscaran nous reptes professionals o es dedicaran a gaudir de la família, encara que no abandonaran del tot l'acció política. Altres seguiran en primera línia. És el cas de Jordi Cuixart, que tindrà un paper molt rellevant com a referent social que li pot permetre imaginar molts futurs -alguns poden provocar malfiança dels partits cap a ell- o dels líders d'ERC i Junts. Oriol Junqueras i Raül Romeva hauran d'establir un nou equilibri entre partit i Govern a ERC aconseguint que la bicefàlia amb Pere Aragonès els sumi i no els resti. I Jordi Sànchez ha de completar l'encàrrec de soldar internament Junts fent un difícil equilibri entre el pragmatisme que exigeix la política diària i la idea que el mandat de l'1-O és encara vigent. Caldrà veure també fins on compta amb Jordi Turull al partit.

És, no cal dir-ho, un nou temps. I tot hauria de ser millor i més fàcil amb nou persones que mai haurien d'haver estat privats de llibertat a casa seva.  
 

---

Avui no et perdis

»Els presos, a punt de recuperar la llibertat: què passa a partir d'ara?; per Bernat Surroca i Oriol March.

»Un «primer pas» parcial i condicionat: així argumenta la Moncloa els indults; per Bernat Surroca.

»Els líders independentistes sortiran aquest dimecres de la presó.

» Fil directe: «Auditoria dels indults»; per Joan Serra Carné.

»Els represaliats que queden al marge dels indults; per Bernat Surroca.

»«Se'l poden fotre per on els càpiga»: què deien els presos sobre els indults?; per Bernat Surroca.

» Opinió: «I ara què?»; per Josep Huguet.

»Sis coses que has de saber sobre el Consell d'Europa i la seva rellevància; per Pep Martí.

»Desenes de premis Nobel i economistes de prestigi fan costat a Mas‑Colell; per Sergi Ambudio.

»La política lingüística puja de rang en el Govern; per Roger Tugas Vilardell.

» Fins a quin punt notarem la baixada de l'IVA de la llum a la factura?; per Jordi Velert.

» Catalunya Ràdio renova Adolescents XL.

 

---

 El passadís

Les Jornades del Cercle d'Economia van donar per molt i encara fumegen a l'establishment barceloní. A banda de ser l'escenari de la primera trobada entre Felip VI i Pere Aragonès -amb el president de Corea del Sud pel mig- i de les intervencions de primers espases de la vida política, amb Pedro Sánchez al davant, el Cercle viu un període preelectoral. D'aquí a un any, l'entitat celebrarà eleccions i triarà el successor de Javier Faus. Hi ha rumors i diversos noms que circulen per ocupar un càrrec que és sempre cobejat entre l'empresariat català. El discurs de Jordi Gual, vicepresident de la casa i expresident de CaixaBank, defensant fermament els indults davant Pablo Casado va sorprendre l'auditori. Algunes figures d'entre els assistents van considerar que Gual s'havia guanyat la condició de presidenciable en defensar els "colors" del Cercle davant Casado. Un pas més cap a una presidència de l'entitat que alguns diuen que acarona l'expresident de Caixabank, ara a IESE. 

Vist i llegit

Que el front contra els indults constitueix un bloc formidable de poder és conegut. Una nova mostra l'ha donat aquests dies l'article de Juan Luis Cebrián a El País. Sota el títol "El reencontre", l'exeditor i exdirector del rotatiu madrileny ataca de valent Pedro Sánchez i el PSOE. Assegura que els socialistes, "lluny d'enfortir les institucions de la nostra democràcia, l'únic que pretenen és ocupar-les", es refereix als sobiranistes com "els sediciosos" i "els facciosos" i dona part de la responsabilitat del procés a Rodríguez Zapatero i el PSC. Cebrián reclama al govern espanyol que en el tràmit dels indults respecti el poder judicial, al qual elogia com el que millor defensa els drets dels ciutadans. Cebrián, durant molts anys referent d'una certa intelligentsia madrilenya, és fill de Vicente Cebrián -una de les plomes del franquisme que va ser director del falangista Arriba-, va fer les primeres armes periodístiques a l'ombra d'Emilio Romero, una altra "camisa vieja", i fou el jove cap d'informatius de TVE en temps d'Arias Navarro.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1931, en plena efervescència republicana ara fa 90 anys, es fundava a Barcelona el setmanari satíric El Be Negre, un dels més populars dels anys trenta i que va tenir el periodista manresà Josep Maria Planes com a primer director. El Be Negre va desaparèixer el juliol del 36, coincidint amb l'inici de la Guerra Civil. Moltes de les seccions del setmanari eren obra col·lectiva i entre els seus col·laboradors, majoritàriament catalanistes i progressistes, hi havia alguns dels periodistes i ninotaires més brillants del país com Tísner, Sempronio, Castanys o Xammar. Aquest vídeo de la Biblioteca de Catalunya ens ajuda a conèixer més la mítica publicació.  

 L'aniversari

El 23 de juny de l'any 1895 va néixer a Barcelona l'historiador, etnòleg i polític Josep Maria Batista i Roca, que va morir a la mateixa ciutat l'estiu de 1978. És considerat el pare de l'antropologia científica catalana i és l'introductor a Catalunya de l'escoltisme. Batista i Roca, d'idees independentistes, va col·laborar amb Francesc Macià i després de la guerra es va exiliar al Regne Unit -país davant del qual havia fet gestions per implicar-lo en el rescat de la Catalunya republicana- per fer de professor d'història a Cambridge. Va promoure el Consell Nacional Català i se'l va vincular amb organitzacions armades com EPOCA, fet que mai es va demostrar. En aquest vídeo s'explica la seva implicació en el moviment escolta. L'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) en reivindica la seva figura a través d'uns premis anuals que reconeixen els catalans i catalanòfils per mantenir la presència al món. Per cert, que Batista i Roca va tenir un paper clau en la confluència de diversos col·lectius independentistes a l'organització de combat Nosaltres Sols!, que ara ha fet també 90 anys i que es reivindica a través d'aquesta pàgina. 
 ​Fes clic aquí per rebre'l