Presos polítics... ara sí, llibertat!

La divisió o el desànim independentista és l'as a la màniga de Sánchez per no atendre la voluntat dels catalans. Avui són notícia el consell de ministres, les reaccions al Consell d'Europa, l'últim dia de classe i la pandèmia minvant

22 de juny del 2021
Actualitzat a les 6:44h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Consell de ministres històric el que viurem avui. Aprovarà l'indult als nou presos polítics independentistes (part del Govern que va organitzar l'1-O i va donar llum verda a la declaració d'independència, la presidenta del Parlament i els presidents d'Òmnium i l'ANC) i la seva mesura, d'impacte, marcarà els pròxims mesos, tal vegada anys. Pedro Sánchez va ser ahir de Barcelona per mirar de treure'n suc. Assegura que això posa el punt final al conflicte. Els socialistes esperen que acabi el "victimisme" que fa que, elecció rere elecció, els catalans votin forces republicanes, fins i tot quan no els presenten un horitzó clar. Sánchez es va justificar ahir al Liceu pensant en el rebuig que la mesura de gràcia genera en àmplies capes de la societat espanyola més que no pas en les solucions polítiques que reclama la societat catalana.

La seva proposta per a Catalunya és, per ara, dir "us estimem". Estimar els catalans però no deixar-los votar perquè diguin que ells potser estimen Espanya d'una manera que no implica compartir-hi un estat, i constrènyer-los en el marc de la Constitució, que ha esdevingut políticament irreformable i és insuficient a ulls de la majoria de ciutadans i els seus representants. Per canviar-la, de fet, tant li fan les majories polítiques que es donin a Catalunya. Si es vol reformar (i preguntar als catalans què volen ser i aplicar la seva decisió arribat el cas) cal un complicat procés que necessita el concurs del PSOE, Podem i de totes les minories a més del PP o Vox. Ja sabeu la resposta. 

Sánchez no vol anar més enllà, és una evidència. Però també ho és que amb els indults fa una maniobra de risc. De risc perquè corregir la més alta instància judicial espanyola (tècnicament un indult és un perdó, però a la pràctica assumeix l'error del procés penal i la desproporció de la condemna) l'enfronta als poders durs de l'Estat i dona encara més ales a la justícia i les instàncies europees per seguir esmenant Espanya. Amb quin esme defensarà ara l'advocat de l'Estat al Tribunal Europeu de Drets Humans la sentència del Suprem que el seu govern ha deixat sense efecte? Qui gosarà demanar una nova euroordre pels exiliats? El que va passar ahir al Consell d'Europa després de molta feina de passadissos és un pas més i fa evident que, si bé Espanya podia seguir fent la seva, les seves raons no són ni enteses ni compartides fora de les seves fronteres i assumia un cost d'imatge. El clatellot de la institució, que posa Espanya al nivell de Turquia, no deixa massa marge a la interpretació.

Per més que, contra el que afirma el jugadamestrisme quan sosté que els indults són la resposta a una mena de setge a Espanya de les democràcies europees, en la decisió de Sánchez hi hagin pesat molt més les qüestions més prosaiques i internes. A saber: la pressió d'ERC els dos darrers anys, que per fi obté un rèdit tangible a la seva estratègia a Madrid i que ara intentarà seguir per aquest camí amb la taula de diàleg; la manca de socis alternatius després de la bancarrota política de Ciutadans; l'intent d'aïllar la "confrontació" de Carles Puigdemont a l'exili i distanciar-lo més d'Oriol Junqueras; i la convicció que alliberar els presos, cosa que li demanava també l'establishment català que anhela l'estabilitat, desinflama emocionalment el conflicte. 
    
Sánchez té un as a la màniga que li pot estalviar pagar un preu alt o haver de fer política i plantejar-se atendre la voluntat dels catalans. I és que la sortida dels presos enfronti encara més l'independentisme per l'estratègia a seguir i els seus resultats i que produeixi una deserció massiva de la seva base popular, que ahir no va acudir en la mesura que s'esperava davant el Liceu. Per això -torno a dir-ho malgrat que és ja del tot evident- toca acordar els camins a seguir i com es gestiona la repressió que, contra altres independentistes, se segueixen en causes ja obertes i les que vindran, sigui gràcies als ressorts que controla Sánchez o a uniformats i togats patriòtics. Només així es traurà rendiment a la cessió que ha hagut de fer Sánchez.
 

Avui no et perdis

»Crònica | Sánchez esprem el relat dels indults; per Joan Serra Carné.

»Tots els detalls de la «distensió» que s'assajarà després dels indults; per Oriol March.

» Quan sortiran de la presó els líders independentistes?; per Bernat Surroca.

» Fil directe: «Des del Liceu a la platea d'Espanya»; per Pep Martí i Vallverdú.

»El Consell d'Europa exigeix a Espanya alliberar els presos i retirar les euroordres; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Contra l'adversitat»; per Jaume Barberà.

»Els últims alts càrrecs citats pels preparatius de l'1-O també es neguen a declarar; per Bernat Surroca.

» Absolt en Guillem, el noi de la dessuadora taronja de Via Laietana; per Sergi Baixas.

» Òmnium porta al Congrés més de 200.000 signatures per l'amnistia; per Bernat Surroca.

» Filiprim: Trapero, una raresa; per Toni Vall.

» La poc moderna surt de mare: Gràcies, mestres!; per Elisenda Soriguera.

»
 Què sabem i què no de la variant Delta de la Covid?; per Jordi Velert.

» Mapes | Només el 17% de comarques i el 44% de ciutats tenen risc alt de rebrot; per Roger Tugas Vilardell.

» Amenaça de tres anys de presó a tres membres del Sindicat de Llogaters per protestar contra un desnonament; per Andreu Merino.

» El govern espanyol abaixarà l'IVA de la llum del 21% al 10% a partir de dijous; per Víctor Rodrigo.

» Antònia Font publicarà un nou disc el 2022; per Irene Montagut.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l