21
de juny
del
2021
Actualitzat
el
23
de juny
a les
11:35h
Pedro Sánchez, tan especialista en els gestos efectistes com equilibrista en la negociació, ha citat Miquel Martí i Pol per embellir el missatge de "concòrdia" i "convivència" desplegat des del Gran Teatre del Liceu en la vigília de la concessió dels indults. "I som on som", ha recitat el president espanyol en l'inici del seu discurs, fent ús dels versos del poeta per descriure la necessitat d'iniciar una nova etapa, amb el perdó als líders independentistes com a primer pas, necessari per deixar enrere el "memorial de greuges" i els "retrets". A la Moncloa conjuguen el relat de la distensió -un cop han rebut el vistiplau de l’empresariat i l’episcopat-, també des de tribunes tan pomposes com la del Liceu, sense mostrar la cartografia del diàleg ni exhibir un pla per a Catalunya que vagi més enllà de les referències a la Constitució.
"I som on som", ha repetit Sánchez, rellegint Martí i Pol, davant un auditori sense representants del Govern ni dirigents dels partits independentistes. Quan el poeta de Roda de Ter va escriure el poema Ara mateix -firmat des de casa seva, el 2 d'abril del 1980-, Espanya era on era. I a Catalunya, com a la resta de l'Estat, s'anhelaven canvis després de dècades de foscor franquista. Uns canvis que, en la relectura dels versos, s'evidenciava que no acabaven d’arribar. Més similituds. Resulta curiós que Sánchez no hagi optat aquest dilluns per les últimes paraules del mateix poema, les més repetides i conegudes de l'obra de l'autor rodenc: "Que tot està per fer i tot és possible". En la feina de desbrossat per obrir un camí de sortida al conflicte polític, tot està per fer, certament. Altra cosa és que tot sigui possible. La legislatura ho dirà.
De moment, Sánchez ha començat a treure rèdit als indults abans de concedir-los. La mesura de gràcia -així l'ha definida en diverses ocasions en el missatge llegit al Liceu, interromput en l'arrencada pels crits d'un activista que ha exhibit una estelada- es validarà aquest dimarts en el consell de ministres. "No hi ha moment més propici", ha afirmat el líder del PSOE, que fa setmanes que calcula el millor dia per permetre la sortida dels presos polítics de Lledoners, Wad-ras i Puig de les Basses. Ja disposa de l'aval de Brussel·les per obrir l'aixeta dels fons europeus, i dijous donarà per liquidada una llarga etapa de pandèmia amb la retirada de l’obligatorietat de les mascaretes a l'aire lliure ¡ reduirà l'IVA de la llum del 21% al 10%. Dos titulars per exhibir. En termes polítics, els indults estan, doncs, amortitzats, per molt que Pablo Casado alci la veu -com ha tornat a fer aquest dilluns- i s'encadenin portades de la dreta mediàtica madrilenya.
La Moncloa centrarà els informes que justificaran els indults -de caràcter parcial, perquè es mantindrà la inhabilitació per a càrrec públic- en la seva "utilitat pública". Seran textos llargs, en què se subratllarà l'impacte favorable que pot tenir la mesura en la "convivència". Sánchez ha insistit, des del cor de Barcelona, que del que es tracta ara és, precisament, de "restituir" la vida en comú.
El discurs del Liceu s'havia venut com el primer acte del que el govern espanyol ha anomenat com l'agenda del retrobament, un missatge per a Catalunya, però Sánchez ha parlat perquè l'escoltés el conjunt d'Espanya. Ha recordat que els indults encaixen en la "plena legalitat" i són d'"absoluta constitucionalitat" -una justificació pensada per rebatre amb els qui creuen que es premia l'independentisme desoint l'opinió del Tribunal Suprem- i també ha insistit que els nou dirigents empresonats representen una part rellevant de la societat catalana. Una part majoritària, segons els resultats de les eleccions del 14 de febrer.
A Sánchez l'ha escoltat atentament la part de la societat catalana que avala l'operació dels indults com a parèntesi al conflicte polític. A primera fila hi havia Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball -que ja va fer d'amfitrió de la primera trobada entre el president espanyol i Pere Aragonès com a nou inquilí de Palau-, i també Javier Godó, comte de Godó, al costat de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Darrere seu, Javier Faus, cara visible del Cercle d’Economia, que la setmana passada va concedir més oxigen a Sánchez amb el discurs a favor dels indults i les invectives a Pablo Casado. I, ben a prop, figures com les de l’exconseller Santi Vila, que no ha desaparegut del tot dels actes polítics articulats entorn de la paraula "concòrdia".
L'última pirueta de la Moncloa
Fora del Liceu, a la Rambla, hi ha hagut protestes d'un sector de l'independentisme de base molest amb el màrqueting de Sánchez, concentració en la qual fins i tot s’han escoltat proclames en contra del rol assumit per Oriol Junqueras. La reculada estratègica d’ERC no és observada amb complaença pel conjunt del sobiranisme. A Madrid, Sánchez viu un marcatge semblant: després de moltes piruetes discursives, se l'escruta pels rèdits polítics que pretén treure de l'operació d'aquesta setmana. Al PSOE, que fa més de tres anys estava alineat amb el 155 i ara es presenta disposat al "retrobament" per la via dels indults, se li intueixen tantes ganes de rebaixar els decibels com de desarmar els adversaris. Sánchez actua com actua, també, perquè li convé. Esmena des de la política la sentència més rellevant dictada pel Suprem en els darrers anys, però no té cap alternativa que tingui més recorregut que firmar a favor del perdó. Es podrà refugiar en la majoria de la investidura fins al cicle electoral del 2023.
Els presos polítics viuen els seus últims dies de reclusió. L’arribada dels indults -un cop els rubriqui Felip VI, els publiqui el BOE i els tramiti el Suprem- els permetrà recuperar la normalitat i tenir un paper públic actiu. Fonts governamentals recorden que, a l’espera de la resolució de l'alt tribunal com a última instància penitenciària, l’efectivitat de la mesura coincidirà amb els nou dirigents independentistes fora de la presó, perquè aquest Sant Joan disposen d’un permís concedit. S’esperen actes d'afirmació política durant el pont, en què l’independentisme farà contrapès al relat de la Moncloa.
Ja ho ha començat a fer després de la conferència de Sánchez: la CUP s’ha manifestat al costat d’organitzacions de l’independentisme civil, Junts ha qualificat el missatge del president espanyol de "propaganda" i "farsa", el Consell per la República de Carles Puigdemont ho ha definit com una "nova operació de distracció" i el president de la Generalitat ha recordat que el perdó als presos polítics és "insuficient i incomplet", tot i ser un primer pas. Aragonès planteja falcar la proposta de l'autodeterminació i l'amnistia. En defensa de l'amnistia, Òmnium ha presentat més de 200.000 firmes al Congrés per fer possible una solució per al conjunt dels represaliats. La llista és llarga. El Tribunal de Comptes prepara les acusacions per a la setmana que ve i aquest mateix dilluns es prenia declaració a ex-alts càrrecs del Govern inclosos en la causa judicial del jutjat 13 de Barcelona. El calendari judicial no hi entén de crides a la convivència.
El Consell d'Europa, diàfan
Aragonès, que es prepara per reactivar l'agenda de la negociació amb la Moncloa, advertia que caldran decisions que ofereixin "cobertura a una causa general que va molt més enllà" dels presos, en referència al conjunt d'afers judicialitzats en nom del procés. Així ho podrà traslladar a Sánchez quan es reuneixin per primer cop a la Moncloa la setmana que ve -segons el calendari previst- i també quan es reactivi la taula de diàleg, observada amb escepticisme per Junts i la CUP, socis parlamentaris.
ERC, doncs, insisteix en l’amnistia mentre els comuns reclamen fer possible la reforma del delicte de sedició, canvis que també obririen un nou horitzó per als exiliats. A Europa, la desfeta de l'ofensiva judicial espanyola és manifesta, i la Moncloa n'és conscient. Només cal fixar-se en el pronunciament de l'Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que ha votat a favor de l'alliberament dels líders independentistes i de la retirada dels euroordres contra Carles Puigdemont i la resta d'exiliats. Jordi Puigneró, vicepresident del Govern, s'ha afanyat a recordar a la Moncloa que ha de moure fitxa, també pensant en l'exili.
"I som on som", concloïa Sánchez al Liceu, tornant a Martí i Pol. "Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la”, també escrivia el poeta de Roda de Ter en els mateixos versos, obviats pel president espanyol i que casen més amb una mirada feta des de Catalunya. Es tanca, parcialment, una etapa de dolor i se n’obre una plena d'incerteses.
"I som on som", ha repetit Sánchez, rellegint Martí i Pol, davant un auditori sense representants del Govern ni dirigents dels partits independentistes. Quan el poeta de Roda de Ter va escriure el poema Ara mateix -firmat des de casa seva, el 2 d'abril del 1980-, Espanya era on era. I a Catalunya, com a la resta de l'Estat, s'anhelaven canvis després de dècades de foscor franquista. Uns canvis que, en la relectura dels versos, s'evidenciava que no acabaven d’arribar. Més similituds. Resulta curiós que Sánchez no hagi optat aquest dilluns per les últimes paraules del mateix poema, les més repetides i conegudes de l'obra de l'autor rodenc: "Que tot està per fer i tot és possible". En la feina de desbrossat per obrir un camí de sortida al conflicte polític, tot està per fer, certament. Altra cosa és que tot sigui possible. La legislatura ho dirà.
De moment, Sánchez ha començat a treure rèdit als indults abans de concedir-los. La mesura de gràcia -així l'ha definida en diverses ocasions en el missatge llegit al Liceu, interromput en l'arrencada pels crits d'un activista que ha exhibit una estelada- es validarà aquest dimarts en el consell de ministres. "No hi ha moment més propici", ha afirmat el líder del PSOE, que fa setmanes que calcula el millor dia per permetre la sortida dels presos polítics de Lledoners, Wad-ras i Puig de les Basses. Ja disposa de l'aval de Brussel·les per obrir l'aixeta dels fons europeus, i dijous donarà per liquidada una llarga etapa de pandèmia amb la retirada de l’obligatorietat de les mascaretes a l'aire lliure ¡ reduirà l'IVA de la llum del 21% al 10%. Dos titulars per exhibir. En termes polítics, els indults estan, doncs, amortitzats, per molt que Pablo Casado alci la veu -com ha tornat a fer aquest dilluns- i s'encadenin portades de la dreta mediàtica madrilenya.
La Moncloa centrarà els informes que justificaran els indults -de caràcter parcial, perquè es mantindrà la inhabilitació per a càrrec públic- en la seva "utilitat pública". Seran textos llargs, en què se subratllarà l'impacte favorable que pot tenir la mesura en la "convivència". Sánchez ha insistit, des del cor de Barcelona, que del que es tracta ara és, precisament, de "restituir" la vida en comú.
El discurs del Liceu s'havia venut com el primer acte del que el govern espanyol ha anomenat com l'agenda del retrobament, un missatge per a Catalunya, però Sánchez ha parlat perquè l'escoltés el conjunt d'Espanya. Ha recordat que els indults encaixen en la "plena legalitat" i són d'"absoluta constitucionalitat" -una justificació pensada per rebatre amb els qui creuen que es premia l'independentisme desoint l'opinió del Tribunal Suprem- i també ha insistit que els nou dirigents empresonats representen una part rellevant de la societat catalana. Una part majoritària, segons els resultats de les eleccions del 14 de febrer.
A Sánchez l'ha escoltat atentament la part de la societat catalana que avala l'operació dels indults com a parèntesi al conflicte polític. A primera fila hi havia Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball -que ja va fer d'amfitrió de la primera trobada entre el president espanyol i Pere Aragonès com a nou inquilí de Palau-, i també Javier Godó, comte de Godó, al costat de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Darrere seu, Javier Faus, cara visible del Cercle d’Economia, que la setmana passada va concedir més oxigen a Sánchez amb el discurs a favor dels indults i les invectives a Pablo Casado. I, ben a prop, figures com les de l’exconseller Santi Vila, que no ha desaparegut del tot dels actes polítics articulats entorn de la paraula "concòrdia".
L'última pirueta de la Moncloa
Fora del Liceu, a la Rambla, hi ha hagut protestes d'un sector de l'independentisme de base molest amb el màrqueting de Sánchez, concentració en la qual fins i tot s’han escoltat proclames en contra del rol assumit per Oriol Junqueras. La reculada estratègica d’ERC no és observada amb complaença pel conjunt del sobiranisme. A Madrid, Sánchez viu un marcatge semblant: després de moltes piruetes discursives, se l'escruta pels rèdits polítics que pretén treure de l'operació d'aquesta setmana. Al PSOE, que fa més de tres anys estava alineat amb el 155 i ara es presenta disposat al "retrobament" per la via dels indults, se li intueixen tantes ganes de rebaixar els decibels com de desarmar els adversaris. Sánchez actua com actua, també, perquè li convé. Esmena des de la política la sentència més rellevant dictada pel Suprem en els darrers anys, però no té cap alternativa que tingui més recorregut que firmar a favor del perdó. Es podrà refugiar en la majoria de la investidura fins al cicle electoral del 2023.
Els presos polítics viuen els seus últims dies de reclusió. L’arribada dels indults -un cop els rubriqui Felip VI, els publiqui el BOE i els tramiti el Suprem- els permetrà recuperar la normalitat i tenir un paper públic actiu. Fonts governamentals recorden que, a l’espera de la resolució de l'alt tribunal com a última instància penitenciària, l’efectivitat de la mesura coincidirà amb els nou dirigents independentistes fora de la presó, perquè aquest Sant Joan disposen d’un permís concedit. S’esperen actes d'afirmació política durant el pont, en què l’independentisme farà contrapès al relat de la Moncloa.
Ja ho ha començat a fer després de la conferència de Sánchez: la CUP s’ha manifestat al costat d’organitzacions de l’independentisme civil, Junts ha qualificat el missatge del president espanyol de "propaganda" i "farsa", el Consell per la República de Carles Puigdemont ho ha definit com una "nova operació de distracció" i el president de la Generalitat ha recordat que el perdó als presos polítics és "insuficient i incomplet", tot i ser un primer pas. Aragonès planteja falcar la proposta de l'autodeterminació i l'amnistia. En defensa de l'amnistia, Òmnium ha presentat més de 200.000 firmes al Congrés per fer possible una solució per al conjunt dels represaliats. La llista és llarga. El Tribunal de Comptes prepara les acusacions per a la setmana que ve i aquest mateix dilluns es prenia declaració a ex-alts càrrecs del Govern inclosos en la causa judicial del jutjat 13 de Barcelona. El calendari judicial no hi entén de crides a la convivència.
El Consell d'Europa, diàfan
Aragonès, que es prepara per reactivar l'agenda de la negociació amb la Moncloa, advertia que caldran decisions que ofereixin "cobertura a una causa general que va molt més enllà" dels presos, en referència al conjunt d'afers judicialitzats en nom del procés. Així ho podrà traslladar a Sánchez quan es reuneixin per primer cop a la Moncloa la setmana que ve -segons el calendari previst- i també quan es reactivi la taula de diàleg, observada amb escepticisme per Junts i la CUP, socis parlamentaris.
ERC, doncs, insisteix en l’amnistia mentre els comuns reclamen fer possible la reforma del delicte de sedició, canvis que també obririen un nou horitzó per als exiliats. A Europa, la desfeta de l'ofensiva judicial espanyola és manifesta, i la Moncloa n'és conscient. Només cal fixar-se en el pronunciament de l'Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que ha votat a favor de l'alliberament dels líders independentistes i de la retirada dels euroordres contra Carles Puigdemont i la resta d'exiliats. Jordi Puigneró, vicepresident del Govern, s'ha afanyat a recordar a la Moncloa que ha de moure fitxa, també pensant en l'exili.
"I som on som", concloïa Sánchez al Liceu, tornant a Martí i Pol. "Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la”, també escrivia el poeta de Roda de Ter en els mateixos versos, obviats pel president espanyol i que casen més amb una mirada feta des de Catalunya. Es tanca, parcialment, una etapa de dolor i se n’obre una plena d'incerteses.