Indults

Tots els detalls de la «distensió» que s'assajarà després dels indults

En els propers dies es tancarà la data de la reunió Sánchez-Aragonès a la Moncloa, clau per desencallar la taula de diàleg; la negociació amb l'Estat, aspecte delicat de la relació entre ERC i Junts

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 21 de juny de 2021 a les 20:20 |
Primera reunió de la taula de diàleg. | Govern
La concessió dels indults als líders independentistes condemnats per l'1-O suposa, aquesta vegada sí, l'arrencada d'una nova etapa de relacions entre l'Estat i la Generalitat. O, si més no, l'assaig d'un nou intent per tornar el conflicte al carril de la política, d'on va saltar la tardor del 2017 amb l'empresonament de mig Govern i l'exili de l'altra meitat, encapçalada per Carles Puigdemont. Quines carpetes obre la mesura de gràcia que ha sortit del consell de ministres? Quin impacte té en l'executiu que lideren Pere Aragonès i Jordi Puigneró? Aquestes són les claus de la nova etapa.

- Sánchez i Aragonès, a la Moncloa. El primer pas que arribarà en les properes setmanes -previsiblement la vinent- és la reunió de presidents a la Moncloa, pactada amb una trucada telefònica poc després que Aragonès prengués possessió. Els dos dirigents mantenen contacte sovintejat -el president català la defineix com a "cordial"-, i el cert és que els indults s'han accelerat un cop ERC ha arribat a la Generalitat. No hi ha hagut cap pacte explícit en aquest sentit, però sí una coreografia de moviments que van des del rebuig a la unilateralitat d'Oriol Junqueras a la conferència de Sánchez a Barcelona. Bufen nous temps tant a Palau com a la Moncloa, obligada també a satisfer els socis parlamentaris que els poden dotar d'estabilitat fins al 2023.


- La taula de diàleg torna a començar. En la trobada entre Sánchez i Aragonès s'hi parlarà sobre la segona reunió de la taula de diàleg, que en teoria s'hauria de celebrar abans de les vacances d'estiu. La primera queda lluny: va ser el 26 de febrer del 2020, encara amb Quim Torra de president i a les portes de l'esclat de la pandèmia. La part catalana ja ha defensat que hi portarà l'amnistia i l'autodeterminació, mentre que la Moncloa parla d'una millora de finançament i qüestions més aviat ordinàries, del dia a dia. Aragonès, la setmana passada, va indicar que el punt de partida per al diàleg ha de ser la Declaració de Pedralbes, que estipulava la presència d'un relator.


- Equilibris entre ERC i Junts. Triar l'alineació de la part catalana i els continguts concrets a portar a la taula de diàleg és el primer gran debat que arribarà dins del Govern. Existeixen discrepàncies d'origen sobre els indults -Junqueras els considera un "triomf", Junts assenyala que aquesta no és la terminologia adequada per referir-s'hi-, i també sobre el marge de confiança que s'ha de donar al diàleg amb l'Estat. Aragonès i Carles Puigdemont van tractar la qüestió en una trobada a Waterloo divendres passat després de la qual l'expresident va assegurar que calia passar del diàleg a la "negociació". Un matís que no va passar gens desapercebut a Palau.

- Els exiliats, sense solució (per ara). Puigdemont és un dels protagonistes de l'1-O que no es veurà beneficiats pels indults. Sánchez insisteix en la idea que els receptors de la mesura de gràcia van assumir les conseqüències judicials -entrar a la presó, fonamentalment- d'haver promogut el referèndum i la declaració d'independència, la qual cosa implica que els exiliats no compleixen, segons ell, aquesta condició. Per ara, tots els tribunals on s'ha dirimit l'extradició dels dirigents que resideixen a Bèlgica i el Regne Unit han tancat les portes al retorn forçat. La via més factible per al seu retorn és la reforma de la sedició, per la qual batallen els comuns i ja és en ment de la Moncloa. Jéssica Albiach, cap de files d'En Comú Podem al Parlament, ha indicat a Planta Baixa que la reforma és el "segon pas" després de les mesures de gràcia.


Els indults, a banda, tampoc contemplen tots els represaliats pendents de causes obertes, com la del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. Per això l'independentisme insisteix en l'amnistia, que ha recollit 200.000 firmes ja en mans del Congrés dels Diputats, on el PSOE s'ha negat a debatre la qüestió. Aragonès, des d'Amposta, ha insistit que els indults són una mesura "insuficient" i "incompleta".


- La pressió del carrer (i de la dreta). Els indults tenen oposició, tant en l'independentisme -hi ha sectors que els equiparen a la "rendició" dels condemnats i a la renúncia al projecte- com en la dreta espanyola. Vox batallarà jurídicament a la sala tercera del Suprem per tombar-los, però la Moncloa confia que el tribunal no decapiti l'únic gest de distensió real protagonitzat els últims anys per les institucions de l'Estat. Un revés judicial d'aquest tipus suposaria una crisi sense precedents i jugaria en contra de l'agenda del "retrobament" que promou Sánchez, acorralat després de les eleccions a Madrid i que ha revifat amb els indults com a bandera per recuperar la "convivència".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació