Marcel Vivet i Adrià Catasús: «Els indults portaran més repressió»

Els dos activistes, que s'enfronten a penes de presó per la manifestació contra Jusapol, reclamen fer "neteja" als Mossos i asseguren que el cos policial té "massa poder"

Adrià Catasús i Marcel Vivet
Adrià Catasús i Marcel Vivet | Adrià Costa
24 de juny del 2021
Actualitzat el 26 de juny a les 10:00h
Marcel Vivet i Adrià Catasús són l'altra cara dels indults. Dos joves perseguits judicialment per la seva participació en manifestacions relacionades amb el procés i que poden acabar empresonats. No els afecta el perdó que va aprovar fa pocs dies el govern espanyol i que ha permès l'alliberament dels presos polítics després de quasi quatre anys empresonats. En el cas de Vivet, l'Audiència de Barcelona l'ha condemnat a cinc anys de presó mentre que Catasús s'enfronta a vuit anys pels mateixos fets. De fet, segons denúncia Alerta Solidària, s'ha perseguit dues persones per un mateix fet: colpejar un agent dels Mossos. 

En aquesta entrevista amb NacióDigital feta just abans de la concessió de l'indult, Vivet i Catasús parlen del seu cas i també del perdó, i com això pot afectar el moviment. Des del respecte als nou presos independentistes que han recuperat la llibertat, els dos joves constaten que la mesura de gràcia del govern de Pedro Sánchez obrirà la porta a "més repressió", i lamenten que els partits independentistes, capitanejats per persones empresonades, hagin "reculat" en el procés d'alliberament nacional. Molt crítics amb els Mossos, desconfien del que pugui fer el nou conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, però exigeixen "netejar" la policia catalana d'agents "espanyolistes i d'extrema dreta".

- Com va rebre la sentència? Esperava una sentència de cinc anys de presó? 

- Marcel Vivet (M.V.): Va ser un xoc. No esperàvem que fos una sentència tan dura. La petició de la Generalitat era de quatre anys i nou mesos de presó i ja sabíem que la secció 21 de l'Audiència Provincial era una de les menys garantistes i més alineada ideològicament amb l'espanyolisme. Que arribés a l'extrem de condemnar-me a cinc anys de presó i, a més, només amb el testimoni de l'agent que suposadament va ser la víctima, no s'entén. El tribunal va descartar les proves gràfiques i, fins i tot, testimonis d'altres mossos, que probablement s'haurien contradit amb l'agent que m'acusava. Va ser un xoc, sento tristor i ràbia. 

- La seva defensa presentarà recurs i demana a la Generalitat que s'hi adhereixi. Hi ha hagut algun contacte? 

- M.V.: No sabem res. No ens ha arribat que hi hagi cap intenció de la Generalitat d'adherir-se al nostre recurs. No seria arreglar res, però sí un gest per anar en una bona direcció. En lloc de posar-se de la banda de la repressió, seria donar un suport simbòlic als manifestants pels drets nacionals i socials.

- En el seu cas hi va haver negociacions abans del judici.

- M.V.: Hi va haver negociacions abans de la primera data del judici, al desembre. Van filtrar a TV3 i a altres mitjans que m'oferirien un pacte per rebaixar les acusacions. Volien que admetés que havia comès els delictes perquè em rebaixessin la pena a dos anys de presó. També van fer pressió a la meva mare, la trucaven des del Departament d'Interior i li feien xantatge emocional perquè jo acceptés el pacte. És una manera d'actuar que es repeteix en molts casos judicials. És una part més d'aquesta de la misèria i covardia de les institucions, que no han fet la seva feina i miren de salvar la situació com poden, perquè quedaria molt millor que un independentista no fos empresonat per l'acusació d'aquest govern. Com que no van aconseguir que jo admetés aquests delictes i vam haver d'anar a judici, el conseller Sàmper va decidir que dos mossos es posessin malalts i se suspengués el judici i s'ajornés fins després de les eleccions. 
 

Marcel Vivet. Foto: Adrià Costa


- Vista la sentència, acceptaria l'acord?

- M.V.: No, no acceptaria mai un acord que suposés admetre davant dels repressors que jo he comès cap delicte que m'imputin. Estic convençut d'haver participat en aquella manifestació i en moltes més. Hi érem perquè hi podíem ser i hi havíem de ser. Estàvem demostrant la nostra força i la nostra reivindicació política.

Marcel Vivet: "Tenim una Generalitat mediocre i penosa, que no actua com a representant del poble de Catalunya"

- Els partits independentistes sí que els han donat suport. Considera que és un gest hipòcrita? 

- M.V.: Que cadascú pensi en el que ha fet. Jo no soc jutge de ningú, però penso que la situació és miserable. Mentre la Generalitat fa declaracions, li tomben tot, no actua. Per no fer, la Generalitat no ha estat ni l'executora de la repressió, sinó que ha estat còmplice de la repressió de l'Estat. Tenim una Generalitat mediocre i penosa, que no actua com a representant del poble de Catalunya. No ens defensa davant de la repressió que ve de l'Estat, al contrari. Cedeix constantment davant d'elements espanyolistes i de l'extrema dreta que hi ha als Mossos, que són un element clau de l'estat espanyol, i per això ens trobem en situacions com aquesta. La Generalitat està governada per ERC i Junts i per moltes paraules boniques que em vinguin a dir, les accions són les que són i la situació cada dia empitjora més.

La meva sentència arriba en ple debat sobre els indults dels presos polítics. Em remeto a les paraules de Lluís Llach: vam acceptar que els dirigents polítics continuessin dirigint des de la presó, des d'on tenen la voluntat -i ho dic amb tot el respecte- la voluntat de sortir en llibertat. Al carrer, la nostra voluntat és continuar amb el procés independentista i acabar-ho guanyant. Sabem que ens reprimiran, i tant, ara jo potser vaig a la presó i després l'Adrià per la mateixa acció que jo. Les vides de molta gent depenen de què tot això triomfi, no només de les nou persones empresonades. 

Adrià Catasús: "S'ha aturat el procés a canvi dels indults"

- Tenen la sensació que els dirigents polítics els han deixat sols? 

- M.V.: Hi ha gent que s'atreveix a parlar de mercadeig dels presos polítics amb el procés. Jo no crec que sigui ben bé així. Igual que la Generalitat i els partits que la governen són tan penosos que no saben aturar la repressió, l'Estat té un un govern massa fluix per lluitar contra la dinàmica general del propi Estat. L'estat espanyol s'ha creat per ser una presó de pobles i cap govern, per més que es faci dir "el més progressista de la història, podrà canviar-ho. Des de Catalunya, els indults es veuen com un gest penós, perquè ningú ens ha de perdonar de res i ho hauríem de tornar a fer. Però des del deep state, això és una acció de feblesa del govern espanyol. I què fa l'Estat i la justícia? Reaccionar amb més contundència i endurir la resposta contra els manifestants. 

- És a dir, la resposta als indults serà més repressió contra els manifestants? 

- Correcte. I no és perquè ningú hagi mercadejat amb res, sinó perquè com més retrocedim més fort es fa l'Estat.

- Adrià Catasús (A.C.): Tornant a la pregunta sobre si ens han deixat sols. Dins dels partits hi ha gent que vol avançar en el procés nacional, però molta altra són gestors de l'autonomia. Volen gestionar les misèries que ens cedeix l'estat espanyol. La seva intenció no és vendre'ns, malgrat que els seus líders tinguin interès en l'indult. Jo no sento que m'hagin venut, però sí que han aturat el procés a canvi d'uns indults ara, després potser un pacte fiscal o en el futur un nou estatut. D'alguna manera sí que han retrocedit en el seu posicionament de ruptura nacional.
 

Marcel Vivet i Adrià Catasús Foto: Adrià Costa


- En quin punt es troba el seu cas? 

- A.C.: Va molt lligat amb el del Marcel, però ha anat més lent. Estic esperant que posin data de judici. La Fiscalia em demana vuit anys de presó per desordres públics i atemptat a l'autoritat, no per lesions. Vam esperar quasi un any perquè la Generalitat fes la seva acusació i sorprenentment es fa retirar. Després vam saber que era perquè hi havia duplicitat amb el cas del Marcel. M'acusen de la mateixa acció que al Marcel. 

- Per què han esperat a la sentència per fer públic que els acusen a tots dos per un mateix fet? 

- M.V.: En el meu cas la fase d'instrucció es va acabar molt abans que els advocats se n'adonessin i no tenia sentit fer-ho públic aleshores. De fet, amb l'orgull i la supèrbia d'aquest sistema judicial, potser fins i tot ens hauria perjudicat. Després del meu judici, els advocats se'n van adonar, també gràcies a l'observació de l'Adrià, i quan va sortir la sentència ho vam fer públic com a gest de força de cara al recurs i també per mirar d'aturar el judici contra l'Adrià. 

- A.C.: Si ho fèiem públic abans de la sentència teníem por que es poguessin fer canvis i després el Marcel no pogués recórrer o jo no em pogués defensar.

Marcel Vivet: "El poder dels Mossos és excessivament gran"

- Quines conseqüències pot tenir aquesta duplicitat? 

- A.C.: És una irregularitat processal. Això ho poden explicar millors els advocats, però no pot ser que hi hagi dues persones responsables d'un sol cop.

- M.V.: Esperem que tot això acabi implicant la nul·litat dels dos casos. No haurien d'haver existit mai, però aquestes irregularitats demostren una voluntat de persecució, d'encausar com més persones millor de la manera que sigui.

- Els Mossos van fer un comunicat desmentint-ho. Parlaven de dos cops, un al canell i un altre al casc.

- M.V.: Als papers està escrit tal com és. Qui es llegeixi els escrits d'acusació veurà que es tracta de la mateixa acció. L'agent concret en seu judicial i sota jurament va acusar-me a mi d'haver donat un cop i només un cop i d'haver-lo lesionat. A l'Adrià ara no l'acusen de lesions perquè si no s'assemblarien massa els dos casos.

- A.C.: Quan va sortir el secretari general d'Interior, Oriol Amorós, que per cert havia estat monitor del meu esplai, va dir que jo havia donat un cop al cap de l'agent. Això és nou, no sabíem que hi havia més d'un cop i no surt a la minuta policial. Això surt a partir del 14 de gener, un cop ja s'ha fet tot, i suposem que pressionat per Interior, l'agent va dir que hi havia hagut més cops. Al judici, el mosso diu que només va rebre un cop al canell i acusa al Marcel, i paral·lelament m'acusa a mi en un altre atestat. 
 

Adrià Catasús. Foto: Adrià Costa


- Per què la Generalitat acusa manifestants? Es va plantejar acusar només per lesions i no d'atemptat o desordres, però de moment això no passa.

- M.V.: Els poders de l'Estat són molts més grans que el poder del Govern. Un dels poders és el policial. El poder dels Mossos és excessivament gran. Precisament això és un dels motius pels quals soc independentista: trencar amb l'estat espanyol podrit i poder lluitar per un estat nou que no estigui tan podrit i on puguem tenir alguna oportunitat. Els Mossos, el poder policial i el judicial, fan política. La justícia és una institució molt antiga, que té una herència que ve pràcticament de la Inquisició i tot això es perpetua. Per què la Generalitat actua així? Perquè es deixa passar la ma per la cara. Nosaltres volem que continuï el procés independentista fins a un moment de ruptura, i que això serveixi per escapar-se de tot aquest poder judicial podrit. 

- A.C.: No sé si la Generalitat s'ha anat transformant fins a la situació actual. Interior és una sucursal de la repressió de l'Estat a Catalunya. Per què hi ha tants casos de repressió a Catalunya? Perquè volen o perquè tenen algun complex, els Mossos passen cada mes informes a Madrid sobre la feina que fan, perquè no els mirin malament i deixar clar que no són una eina més de l'independentisme. Això ja ve d'abans del procés.

Marcel Vivet: "Els últims consellers d'Interior no han fet la feina suficient per netejar el cos de Mossos i el problema cada cop és més gran"

- Queda lluny aquella mena d'idil·li entre els Mossos i bona part de la societat catalana durant els mesos previs a l'1-O. Hi ha qui diu que el 155 ha quedat dins d'Interior.

- M.V.: El cos de Mossos està ple d'elements d'extrema dreta, espanyolistes, que en l'exercici de les seves funcions cada cop tenen més llibertat per exercir el seu odi contra certes manifestacions en concret. Els sindicats de Mossos se solidaritzen en moltes ocasions amb sindicats com Jusapol. No sé si és el 155, és més aviat una manera d'actuar dels Mossos. Dins de l'Estat no hi ha marge dins dels Mossos per actuar com a policia democràtica. El major Trapero diu molt que vol una policia democràtica, potser ho va intentar en algun moment, però ha deixat d'intentar-ho. Una policia democràtica no actua pacíficament i deixant fer manifestacions neonazis i reprimeix amb ultraviolència manifestacions pacífiques pels drets socials i nacionals.

Adrià Catasús: "A canvi de què el govern espanyol ha concedit els indults? A canvi que ERC i Junts no avancin en el procés?

- A.C.: A mi em costa d'entendre que hi hagi una policia "democràtica". La policia sempre gestiona l'ordre i en això sempre hi ha un punt de coacció. Puc creure que en algun moment es va intentar, però els moviments socials ja tenien problemes. Potser amb el 155, la gent que tenia bones intencions va quedar apartada i les seccions més espanyolistes van créixer i es van imposar. 
 

Marcel Vivet i Adrià Catasús Foto: Adrià Costa


- Són optimistes de cara al que pugui fer el nou conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena?

- M.V.: Estic molt cansat del victimisme de molts consellers i representants polítics d'aquest país. Els escullen per representar-nos i s'hi han de deixar la pell. Si no ho volen fer, s'han d'apartar. Si Elena no s'hi deixa la pell no serà el meu representant polític. S'hi ha de deixar la pell per acabar amb la xacra espanyolista dins dels Mossos. Ho ha de fer ell, ho hauria d'haver fet Sàmper, Buch, Espadaler, Puig... Tots. No han fet la feina suficient per netejar el cos de Mossos i el problema cada cop és més gran. Que surtin plorant als mitjans quan a mi m'estan a punt d'enviar a la presó és miserable. Si no poden fer la feina que han de fer, que es retirin i se'n vagin a casa. 

- A.C.: Fins quan hem de tenir confiança? Els 100 dies de marge? Durant aquest temps hi haurà desnonaments, represaliats... Els podem donar temps, però continuaran gestionant l'autonomia. Fins que no diguin prou, la meva confiança serà la mateixa que amb Sàmper, Buch o Felip Puig.

Marcel Vivet: "De cara al moviment pel dret a l'autodeterminació o pels drets socials, els indults és fer moltes passes enrere"

- Abans en parlaven. En l'actual context repressiu, quina valoració fan dels indults?

- A.C.: Primer de tot, tot el suport als presos polítics i als exiliats. Si els indults els faciliten la vida, a favor. Però em pregunto a canvi de què el govern espanyol els deixa en llibertat. És a canvi que ERC i Junts no avancin en el procés? A canvi d'aturar les mobilitzacions? Em sembla bé que surtin de la presó, però em preocupa que no ens diguin a canvi de què.

- M.V.: De cara al moviment pel dret a l'autodeterminació o pels drets socials, els indults és fer moltes passes enrere. Que et perdonin implica admetre que has comès delictes i reconèixer legitimitat i magnanimitat a un estat que està podrit. Demostra també una feblesa del govern espanyol. És una jugada dolenta per a nosaltres, que som els perdedors d'aquesta història, i per altres, perquè aixeca més polseguera. El govern espanyol és feble i la justícia espanyola es fa més forta i ataca amb més força. Tot plegat anima a reprimir més.