Alba Vergés: «M'he sentit molt responsable de tot»

Alba Vergés (Igualada, 1978) ha estat una de les cares de la pandèmia a Catalunya. A ella, com a la resta, la Covid la va agafar d'imprevist, però en el càrrec de consellera de Salut, un dels departaments més importants d'Esquerra. Havia de gestionar i complir amb l'encàrrec d'enfortir el sistema públic d'acord amb el que va començar a fer el seu predecessor, Toni Comín, però es va trobar enmig d'un vendaval i ella i el seu equip s'hi van haver d'adaptar ràpidament malgrat les dificultats de tota mena.  

El confinament de la Conca d'Òdena, paral·lel al contagi dels seus pares i marit, va fer que prengués consciència de la situació. Encara recorda l'impacte que li va provocar un dia, d'hora al matí, durant el confinament total veure les fileres de cotxes de morts entrant al tanatori de les Corts mentre ella anava cap a la conselleria, al recinte de Maternitat.

Vergés no és personal sanitari però havia fet feina al sector abans de dedicar-se a la política. Ara, torna a la mesa del Parlament i ocuparà una de les vicesecretaries generals d'ERC, el seu partit. L'exconsellera ha estat criticada perquè s'han comès errors com ara trigar a substituir el secretari de Salut Pública, però Catalunya està sortint de la pandèmia i l'eficàcia en el procés de vacunació ha fet que deixés la conselleria amb bon regust de boca. Què n'ha après de tot plegat? Com ho va viure?     

- Fa menys d'un mes que va deixar de ser consellera. Temps suficient per haver agafat aire?

- Temps suficient per agafar aire, pensar en un canvi d'etapa i, fins i tot, començar-la.

- Veiem llibretes i bolis de Salut al despatx. Fa la sensació que encara és molt a dins. A banda d'aire, perspectiva del que ha estat tot plegat, n'ha pogut agafar?

- Cal temps. El fet de recollir ja fa que comencis a recapitular i agafar perspectiva, però al final sempre mantens punts d'interès i estàs enganxant. Em van sortir unes angines, però crec que no passarà d'aquí la cosa.

- Si s'hagués d'autoavaluar...

- Això és molt difícil. Jo avaluaria haver treballat amb un equip al qual li posaria un 10 o un 15, o un 1.000, si puc. Perquè hi han sigut sempre i han sobresortit en tot.

- En la negociació, ERC va perdre la conselleria de Salut. Li dol?

- Quan tens projecte polític i hi vols deixar la teva petjada d'esquerres, la teva forma de governar prioritzant sempre l'interès general i d'estar al costat de la gent és perquè t'ho creus en tots els vessants. Quan ens presentem és perquè ho voldríem fer tot. És clar que hauríem seguit en la nostra línia i ara potser hi haurà certs canvis malgrat que compartim el Govern.

- Hauria d'haver batallat més el partit per mantenir-la?

- L'important és que el país ha de tirar endavant i necessitàvem un govern amb totes les funcions. Els acords són els que són i s'arriba on s'arriba. Hi ha Govern i un president del meu partit. És un canvi i és bo pel país.

"Volíem deixar a Salut la petjada d'esquerres, una forma de governar prioritzant l'interès general. Ara potser hi haurà certs canvis malgrat que compartim el Govern"

- Ha parlat d'una manera de fer d'esquerres. Tant Toni Comín com vostè van insistir molt a enfortir la pública i l'atenció primària, que van patir molt les retallades del Govern de Mas. Tem una certa involució quan veu, per exemple, Xavier Trias presidint el consell d'administració de l'ICS?

- No ho temo i espero que no sigui així perquè tot el que hem enfortit s'ha de quedar. Estem en una època diferent amb la presidència d'Aragonès i hi consta l'enfortiment de l'estat del benestar i una visió àmplia del dret a la salut. Espero aquest enfortiment i que fem política des de més llocs, també des del Parlament per garantir que això passi.
 
- Per tant, hi confia.

- Confio que no recularem. Hem deixat cinc hospitals annexos i polivalents que es queden. És el cas del de Reus, on hem enfortit molt la gestió i l'hem feta totalment pública, també Valls, Móra d'Ebre... tot això queda i enforteix el sistema.

- Ho ha deixat en un moment "dolç" de desescalada, vacunació massiva organitzada pel seu equip... Té la sensació que marxa quan més reconeixement estava tenint la seva feina?

- Probablement, i és un reconeixement molt merescut perquè es van treballar molt certes coses com ara l'estratègia de vacunació, els centres intermitjos per créixer en la vacunació... la gent et diu ara que està tot molt ben muntat i és una satisfacció. Ho deixes muntat i funcionant i va com un rellotge.

"El reconeixement que hi ha ara és molt merescut perquè es van treballar molt certes coses com ara l'estratègia de vacunació"

- Tots en certa manera necessitem reconeixement per la feina ben feta. Creu que aquest reconeixement pot no arribar-li a l'equip que ha d'arribar?

- El reconeixement ens arriba en el sentit dels missatges de molta gent que s'ha anat a vacunar, també de gent que ha passat la malaltia i s'han sentit atesos. Aquest reconeixement no és només a mi i a l'equip, és als professionals. És una situació extraordinària que ha aguantat la societat sencera. La gent ha volgut entendre els missatges que s'enviaven i ha respost molt bé.

- Ningú s'esperava la pandèmia i ningú exigia estar preparats per tot. Però un cop es pren consciència del que ve, hi ha improvisació en la compra de material, respiradors, convenis amb les privades i proveïdors de rastreig... Hi va haver mala gestió en la fase inicial?

- Les crítiques sempre s'han d'entomar, siguin més o menys justes. N'hem d'aprendre per estar més preparats. Aquest virus ha requerit respiradors, una propera pandèmia pot requerir altres coses que no sabem quines són. I sobretot haurem d'estar més preparats, sobretot de consciència, per tenir clar que ens pot a passar. Per quins set sous no ens ha de tornar a passar? Ha estat recurrent al llarg de la història de la humanitat. Pensàvem que com que vivim més bé, i tenim un sistema sanitari fort, no hi havia res que ens pogués impactar prou. Doncs sí, hi és i ho hem de tenir muntat.

- Com s'explica que no s'hagin aixecat actes de les reunions del Procicat?

- El Procicat és un pla d'emergències del Govern i que abans de tenir cap cas ja vam reformular en el seu funcionament, vist com va anar amb la grip A. El vam refer i vam fixar tota la gent de Salut i Interior implicada.
 
- Argimon va dir que, si fóssim un país ric, ho haguéssim tancat tot. Hi està d'acord? Hem resolt bé aquests mesos la dicotomia entre economia i salut?

- Això intenta explicar l'equilibri, però jo no ho posaria mai en una dicotomia. No hi ha de ser. L'equilibri és molt més complex, s'ha de triar vida, que és salut i economia. Sempre deia que quan parlem de salut no podem parlar només de Covid, va molt més enllà. L'equilibri també té a veure amb qüestions emocionals. Les mesures dràstiques per tenir ara zero casos no s'entendrien per exemple. L'equilibri té a veure amb com ho portes des del punt de vista sociològic. I per això cal explicar a la gent què saps, què no, què estàs fent... i després ajudes. Som el territori que n'ha desplegat més a l'Estat.

"No em situaria mai en una dicotomia entre salut i economia, perquè és un equilibri molt més complex. S'ha de triar vida, que és salut i economia"

- Parlant de qüestions que tal vegada no s'han explicat bé, estava justificat allargar tant el toc de queda?

- Ens vam plantejar si podíem aixecar-lo un cop superat l'estat d'alarma. Si ho pots fer i no és un gran risc, ho has de fer perquè estàs limitant llibertats. Has d'escollir i ho has de fer segons el context, com quan decidim obrir les escoles. Per al conjunt de la societat això era prioritari i per això ho vam defensar fins al final. Altres països les han tingut tancades. Vam fer també una aposta per donar aire a la cultura. Aquí hem estrenat obres amb teatres de molts països tancats. Ho hem anat intentant tot amb molta prudència, és cert.

- Quim Torra reconeix en el seu llibre que va plorar molt en el moment més intens de la pandèmia. Vostè ha plorat?

- No molt, la veritat. Hi ha moments de tot i crec que cal fer-ho eh, però en el meu cas no ha estat en un sentit d'haver de plorar. M'ho vaig prendre en un sentit molt diferent, de dir sí, la situació és molt dura, ja ho sabem. Però, què hem de fer? Trucar, preguntar, treballar.

"No he plorat molt. Vaig dir sí, la situació és molt dura, ja ho sabem. Però, què hem de fer? Trucar, preguntar, treballar"

- S'ha sentit mai responsable de les morts i el patiment de tanta gent?

- M'he sentit molt responsable de tot. Un dia una persona em va dir "no pots portar el pes de set milions i mig de persones. No totes ho entendran igual"... i és veritat. Has de fer tot el que puguis i més, però sense que aquest pes t'impedeixi avançar. Les emocions són bones mentre no et paralitzin.

- Quan es va confinar la conca d'Òdena sí que es va trencar davant les càmeres. Hi va haver qui hi va veure una mostra de feblesa que no ajudava a asserenar els ànims. Amb la perspectiva del temps, com ho veu?

- És un debat que jo no vaig seguir perquè eren moments molt decisius i estàvem en un punt en què preníem realment consciència de la gravetat. No vaig seguir el debat perquè estava ocupada. Vaig reaccionar així, però això no va impedir prendre decisions. Tancar la Conca tenia una repercussió. Allò era un canvi.
 
- Com s'ha portat la pandèmia amb el seu entorn més proper?

- En aquell moment del confinament de la Conca d'Òdena es van contagiar tots, el meu marit i els meus pares. Al meu pare el van haver d'ingressar el 27 de març, el dia del seu aniversari. Era un moment on tot creixia. I no sabíem cap a on anàvem i si es complicaria tot encara més. És dur, tu ets a Barcelona, ells a Igualada i et diuen "m'han d'ingressar". Si passa ara ja saps què hi ha. Tot eren males notícies aleshores. I el meu marit es va contagiar sol a casa i els dies que es trobava malament, que li feia mal tot, el nen cuidava la nena, d'un any. Tu estàs a Barcelona i no pots ajudar

"Quan vam confinar la Conca d'Òdena es van contagiar el meu marit i els meus pares. Al pare el van haver d'ingressar. És dur, tu ets a Barcelona, ells a Igualada" 

- Com s'aconsegueix que encaixin l'Alba Vergés mare, l'Alba Vergés filla i l'Alba Vergés consellera?

- Es fa. T'hi trobes i ho fas com pots. Intentes cuidar tot el país, i a casa hi ha una situació complicada, però van passar els dies i no van anar més enllà. Però va ser tanta i tanta la gent que va patir...

- Hi ha algun moment en què recordi que especialment pren consciència de la gravetat de tot plegat?

- Sens dubte, el moment en què hem de prendre la decisió de tancar la Conca d'Òdena. Per nosaltres i crec que per tot el país. En el moment d'anunciar-ho crec que és quan tots plegats ens n'adonem que això és una cosa molt diferent.

- Si hagués de dir "aquesta és la lliçó principal que n'extrec de la pandèmia", què diria?

- Que com a societat ens hem demostrat que podem fer coses extraordinàries quan toca.

- I mirant cap al futur?

- Que no es poden subestimar les coses pel simple fet que passin a l'altra punta del món. El món és petit i està molt connectat.
 
- Què és el que més li preocupa dels pròxims mesos? S'ha posat damunt la taula la petjada psicològica que deixarà la pandèmia entre els més joves, per exemple?

- Sí, clarament. És un projecte que ha d'abordar Salut, tot el Govern, el Parlament i la societat en el seu conjunt. I des de ja mateix. No podem caure en l'error de creure que "ja passarà". No, treballem-ho. L'impacte psicològic hi és i hi serà segur, però hem de lluitar perquè sigui el mínim possible.

- El conseller o la consellera de Salut ha de ser sanitari?

- És molt diferent gestionar que governar. Defenso que es pot fer sent metge i no sent-ho. La família de Salut té membres que fa anys que hi treballen i que no tenen carrera sanitària, però són grans coneixedors del sistema: com garantir el dret a la salut, com s'ha d'atendre la ciutadania, com s'ha de tenir en compte el territori, etc. Tècnica i gestió és una cosa. Governar, una altra. I s'ha d'abordar des de qualsevol perfil.

[Sobre si el conseller ha de ser sanitari]"És molt diferent gestionar que governar. Es pot fer sent metge o no sent-ho"

- Esperava que el president Torra es tallés tan poc a l'hora de criticar aspectes de la seva gestió i la de Pere Aragonès?

- No he llegit el seu llibre. Cadascú tria el moment i la manera d'explicar-se. Nosaltres hem estat molt centrats a entomar un repte tan bèstia.

- La crisi econòmica va fer famosos als economistes i la pandèmia, als epidemiòlegs. Oriol Mitjà, el que més a casa nostra. I carrega tot sovint contra vostès encara. Diu que no escolta...

- Sempre hem intentat escoltar a tothom. Hi ha tanta i tanta gent amb qui hem compartit l'objectiu de superar aquesta situació... Hem escoltat, i molt.

- Els mitjans hem estat prou responsables?

- Sou un actor cabdal. Gràcies a vosaltres la ciutadania ha pogut rebre i entendre tota la informació que calia. La relació amb els mitjans crec que ha estat bona.
 
- Aquesta setmana l'han fet vicepresidenta del Parlament. Abraça Pere Aragonès i després Josep Maria Argimon. Com és la relació entre vostès?

- Ell formava part del meu equip. Hem tingut una relació de feina. De feina intensa, però bona. Coneix els reptes que té ara Salut.

- Com va rebre que permetés que Laura Borràs l'anunciés com a conseller de Salut en plena campanya electoral?

- Nosaltres vam decidir que, tot i la campanya, havíem de continuar centrats en la pandèmia. I així va ser. No trèiem noms, no ens semblava que fos un moment en què la societat estigués esperant que es jugués amb els noms i, per tant, no ho vam fer.

- La pandèmia ha estat difícil de gestionar, també políticament. Ho serà més o menys l'obertura de judici oral a Laura Borràs?

- S'haurà d'abordar políticament. Haurem de veure quins són els drets de tothom. Pot ser complex.

[Sobre el judici a Laura Borràs]"Està tot molt parlat: que no es paralitizi el país per res. Ni per la repressió ni per cap altre motiu que pugui sortir"

- El reglament de la cambra és clar sobre què passa amb un diputat quan se li obra judici oral per un cas de corrupció. Podem viure una nova crisi en la relació entre Junts i ERC?

- Tenim clar que el país ha de tirar endavant. Perquè fos així, calia formar Govern i que el Parlament funcionés. Està molt parlat: que no es paralitzi el país per res. Ni per la repressió ni per cap altre motiu que pugui sortir.

- Com veu Catalunya d'aquí a dos anys?

- Espero veure-la havent aprofitat la sortida de la crisi. A banda d'haver superat definitivament la pandèmia, que n'hàgim pogut sortir en positiu: construir més, invertir allà on toca, havent aprofitat tots els fons...

- I políticament?

- Que s'hagi acabat una situació que no s'hauria d'haver donat mai: una repressió constant durant tres anys pel simple fet que la majoria del país digués que volia tenir veu democràticament i volgués exercir drets. Espero que tothom vulgui abordar políticament allò que és polític, que es representa a la perfecció en una cambra com el Parlament.
 
- Al Parlament de Catalunya realment es pot debatre i parlar de tot?

- Hauria de poder ser així, sí. L'únic límit que hi pot haver és la discriminació. Allà on has de posar les línies és en el racisme, el feixisme, l'homofòbia, etc. Són els únics límits que pot tenir una seu com aquesta.

- Però no és així...

- Per la persecució judicial. Ara es persegueixen coses que l'any 89 no es perseguien.

"Quan representes una amenaça, com ho ha sigut l'independentisme, es prohibeix parlar de tot"

- Per què?

- Perquè ara l'Estat interpreta que poden ser una amenaça real pel Règim del 78. Un règim que, per altra banda, no és que comenci de nou en aquell moment, sinó que simplement no trenca amb el franquisme. Li canvien el nom, li canvien la cara, però tot continua igual. I clar, quan representes una amenaça, com ho ha sigut l'independentisme, es prohibeix parlar de tot.

- "Ha sigut"? Vol dir que ja no ho és o que no ho serà?

- No, vol dir que l'Estat engega la repressió perquè ho ha estat. La repressió no s'atura i hi continuarà estant. L'Estat demostra cada dia que no té cap projecte polític en què Catalunya s'hi pugui sentir còmoda. I evidentment que som una amenaça pel Règim del 78, que no vol dir que siguem una amenaça per la ciutadania espanyola ni el mateix estat espanyol. Ells també s'ho haurien de prendre com una oportunitat per trencar i constituir-se molt diferent.

- Els indults han sigut l'única maniobra intel·ligent per part de l'Estat en els últims anys?

- L'única maniobra intel·ligent és l'amnistia. Hi ha una llei que es pot debatre i que, per moltes excuses que busquin, hi cap. Una llei que permetria pensar no només en els presos polítics sinó en tota la repressió en el seu conjunt.

- Ara ens podem trobar amb una paradoxa: que els que dirigien políticament el procés estiguin al carrer indultats i, en paral·lel, gent que va participar en manifestacions ara estigui entrant a la presó.

- Sí, per això la solució intel·ligent al problema és l'amnistia.
 
- Entén que hi hagi gent a qui li pugui semblar estrany, com a mínim, que la Generalitat no només es personi en causes contra activistes independentistes sinó que demani penes altes de presó, com el recent cas de Marcel Vivet?

- Hi ha una intenció claríssima del Govern d'intentar trobar solució perquè això és inaudit, és injust. Mai a ningú se l'hauria de condemnar, i menys a cinc anys de presó, per unes manifestacions, però sí que és veritat que hi ha uns procediments que són així... i qualsevol personació de cara a un treballador, funcionari públic. Per tant, aquí hi ha alguna cosa que no encaixa bé i s'haurà de trobar solució.

"Mai a ningú se l'hauria de condemnar, i menys a cinc anys de presó, per unes manifestacions. Hi ha alguna cosa que no encaixa bé i s'haurà de trobar solució"

- Noves responsabilitats al Parlament i noves responsabilitats al partit. A més del reconeixement que suposa per la seva feina, què pot aportar per exemple de cara a les municipals?

- Vull contribuir en allò que crec que és important: la relació del partit amb tot el seu entorn. M'agrada dir que vinc d'un lloc on teníem teixidors i teixidores. Vull teixir el país. I vull fer-ho des d'una organització que vol poder representar el país tal com és, amb tota la seva diversitat i complexitat, des dels pobles més petits fins a les ciutats més grans. Crec que ningú està tan ben situat en aquest sentit com Esquerra Republicana.

- S'ha afirmat des de Junts i algunes tribunes que Oriol Junqueras "tutela" la presidència de Pere Aragonès.

- Precisament, crec que a Esquerra sí que hem fet bones reflexions. La repressió existeix, però no ens ha d'aturar. No pot impedir que el Parlament i el Govern avancin. Sempre hem tingut vocació que tothom tingui el seu paper. Junqueras continua sent el president del partit, Marta Rovira continua des de l'exili sent la secretària general.