Xavier Pellicer: «Hi ha un biaix ideològic al gabinet jurídic d'Interior contra la dissidència»

La condemna de cinc anys de presó contra Marcel Vivet ha evidenciat les limitacions dels indults -beneficiaran els dotze condemnats per l'1-O, però no la resta de represaliatas pel procés- i ha tornat a posar sobre la taula un debat complex que amenaça de ser un dels punts calents de la legislatura: les acusacions de la Generalitat contra manifestants. És, de fet, un dels elements importants en l'acord signat entre ERC i CUP per facilitar la investidura de Pere Aragonès, i ara com ara, tot just a l'inici de la legislatura, no s'està complint. La CUP, amb entitats de l'esquerra independentista, s'ha mostrat molt crítica aquesta setmana amb la Generalita. Exigeixen canvis i moviments al Govern.

En aquesta entrevista amb NacióDigital, el diputat de la CUP i representant dels anticapitalistes a la comissió d'Interior, Xavier Pellicer (Sabadell, 1983), denuncia un "biaix ideològic al gabinet jurídic d'Interior" per actuar contra la "dissidència" i reclama al Govern que deixi de fer de "corretja de transmissió de la repressió". La CUP vol fets i que es comenci a avançar en el compliment de l'acord. "Cada setmana que passa és una setmana menys per complir els acords", avisa Pellicer. A les portes dels indults, diu que l'independentisme no pot renunciar a les seves demandes i alerta d'una voluntat de "tancar el conflicte per dalt". La CUP treballarà per mantenir-lo obert i empènyer ERC i Junts cap a una legislatura de ruptura.

- La Generalitat està obligada a defensar funcionaris lesionats en exercici de les seves funcions? 

- L'estatut del funcionariat obliga l'administració a la defensa dels funcionaris que puguin patir lesions en les seves funcions. Això és el que diu, de manera general. No hi ha un cas específic en l'àmbit policial. A partir d'aquí hi ha interpretacions, que per nosaltres són interpretacions polítiques, sobre què vol dir defensar un funcionari i que no se li vulnerin els seus drets. En el cas concret de les acusacions particulars: què té a veure els desordres públics o l'atemptat a l'autoritat en la defensa i els drets d'un funcionari? Aquests dos elements haurien de quedar fora. El tercer element, el de lesions, per nosaltres també hauria de quedar fora. Això queda diferent en l'acord amb ERC, perquè és precisament un acord i no és la nostra posició. En el cas que es produeixin lesions importants s'ha de buscar la manera de rescabalar els danys del funcionari que intenti evitar la via penal. Hi ha maneres de rescabalar-los. 

Hi ha un segon element: la Fiscalia, l'acusació pública de l'Estat, que té l'obligació i així ho fa d'acusar davant la comissió de delictes. Nosaltres no compartim l'enfocament polític que fa i les acusacions, però ja està fent aquesta tasca i l'està portant al límit i en l'àmbit de la persecució política. La posició de la Generalitat és generar una doble acusació contra les persones acusades que és absolutament innecessària. Un tercer element és que la interpretació política que fa la Generalitat s'utilitza per fer una persecució política contra activistes i militants per culpa d'un biaix ideològic i polític que hi ha dins certs sectors del cos de Mossos, que inclouria des del gabinet jurídic, passant per certs agents i determinades seccions policials. Tot això es fa amb una absoluta manca de transparència i sense control extern i intern, com hem vist en el cas del Marcel.

"La posició de la Generalitat genera una doble acusació absolutament innecessària"

- Quan diu control intern, es refereix a la denúncia d'Alerta Solidària? 

- En el cas del Marcel, un mateix mosso, amb una mateixa minuta pot acusar dues persones diferents pel mateix. L'instructor manté el procés, el secretari també, el gabinet jurídic també i el conseller [Miquel Buch] ho signa. Un conseller ha signat acusar dues persones pels mateixos fets. Això demostra una falta absoluta de control intern sobre com s'està actuant en aquestes acusacions. Tot plegat arriba al punt que en seu judicial i per tant obligat a dir la veritat, un mosso pot afirmar amb rotunditat i sense despentinar-se que només va rebre un cop i que aquest cop va ser, indubtablement, del Marcel, i alhora pot estar impulsant un altre procés que diu que, pels mateixos fets, hi ha una altra persona que també l'hauria colpejat.

- Els Mossos ho han desmentit. Parlen de dos cops, un al canell i un altre al casc. 

- Doncs l'agent ha comès falsedat en el seu testimoni en el judici, on està obligat a dir la veritat com qualsevol ciutadà i amb l'agreujant que és funcionari públic. I la condemna es fonamenta bàsicament en la declaració de l'agent com a testimoni. Per altra banda, en l'altre procediment judicial, no figura enlloc un cop al casc i l'acusació de la Fiscalia és per un cop al canell. Hi ha contradiccions més que evidents que demostren una falta de control, un enfocament amb un biaix polític de persecució i al final una vulneració dels drets dels manifestants. Interior, enlloc de posar totes les proves damunt la taula perquè el jutge decideixi si hi ha o no una culpabilitat, ho enfoca cap a una condemna contra manifestants, sense control públic i utilitzant recursos públics, perquè és una acusació de la Generalitat.
 
- La qüestió és complexa.

- El tema és complex i tècnic. Per resumir-ho: nosaltres pensem que de l'estatut del funcionariat no se'n poden derivar acusacions particulars i que respon a un enfocament polític determinat que se'n derivin. Hi ha un biaix clar ideològic, s'actua per perseguir la mobilització, amb unes peticions de pena brutals. Es parla de desproporció amb els cinc anys contra el Marcel, però la Generalitat en demanava quatre i nou mesos a partir d'un delicte lleu de lesions per un suposat cop al canell. Si veiem les imatges, podem veure com s'utilitzen els canells dels Mossos en les càrregues policials, de manera molt més brusca que en el suposat cop de bandera, que no s'aprecia més enllà de la declaració de l'agent. 

"La Generalitat té l'oportunitat de fer un gir adherint-se al recurs de la defensa de Vivet"

- La Generalitat va més enllà del que exigeix l'estatut dels funcionaris? 

- La Generalitat va més enllà per unes pressions internes dins del cos de Mossos. No només va més enllà, permet també un enfocament ideològic determinat de persecució de la mobilització. Un enfocament contrari al que pregonava la pròpia Generalitat. I a més ho fa sense cap tipus de filtratge, garantia pública, jurídica o de control, com es demostra en el cas del Marcel. 

- Qui n'és responsable? Interior remet a Presidència, Presidència remet a Interior. Qui dona l'ordre de personar-se? 

- L'ordre la signa el conseller d'Interior. En última instància, és el conseller, que és un responsable polític. Si s'ho estudia i no ho veu clar, no ho signa. 

- Podria no signar-ho?

- Podria dir que això no ho pot signar perquè s'està acusant dues persones pel mateix. Aquest és l'últim esglaó, el polític, que per nosaltres és l'important, perquè al final és qui rep el suport de la gent i qui ha de definir les polítiques d'Interior. A partir d'aquí, és clar que hi ha un enfocament ideològic en el gabinet jurídic d'Interior contra la dissidència, la mobilització, l'independentisme i les lluites socials. Una acció absolutament corporativista, opaca i amb falta de garanties pels manifestant i la societat en general.

Això no passa d'un dia per l'altre, passa per una determinada estructuració del funcionament policial, per la manca de transparència i de mecanismes de control, tant en l'acció policial com en l'acció d'Interior. Les responsabilitats van al gabinet jurídic i als cossos policials. De tot això se'n deriva tota la resta. Hi ha moltes peces i engranatges que no funcionen i que porten a que la Generalitat, que hauria d'estar al costat de la mobilització i la defensa dels drets col·lectius, acabi fent d'engranatge de la repressió de l'Estat. 

"No es pot governar per tothom: o governes per a la majoria o governes per a les elits"

- Aquest canvi com s'ha de fer? És qüestió només d'interpretació política o caldria canviar algun element de l'estatut dels funcionaris? 

- Nosaltres entenem que és una interpretació, un enfocament i una directriu política. Hi ha altres plantejaments i si el Govern creu que s'han de tocar articulats legals, que ho faci, però el resultat ha de ser a les antípodes del que està passant ara. Calen coses més enllà de l'articulat legal: l'estructura d'Interior, qüestionar-nos per què ha de tenir un gabinet jurídic propi i no hi pot haver un gabinet jurídic general, que és qui atén un professor o un metge. Aquestes especificitats entenem que responen a pressions internes i a concessions fetes en etapes anteriors que s'han d'acabar.
 
- Creuen que la Generalitat és en certa manera ostatge dels sindicats dels Mossos o de la Brimo? 

- La Generalitat històricament, i no només en aquest àmbit, ha tingut una actitud duríssima contra els febles i de covardia contra els forts. No només en l'àmbit d'Interior, també en els interessos econòmics i tants d'altres. Cal un gir absolut en aquesta actitud de la Generalitat: ha de ser dura contra els forts i posar-se al costat dels febles, que en aquest cas és la gent que es manifesta. En l'àmbit d'Interior, cal una reforma integral que acabi amb tots els forats negres que detectem en tants àmbits del model de seguretat i concretament de l'ordre públic.

"El Govern ha de deixar de fer de corretja de transmissió de la repressió"

- Un dels punts de l'acord ERC-CUP és que la Generalitat només ha d'acusar en casos de lesions greus i acreditades. Això no s'està complint.

- Encara no s'està complint. Volem ser justos: l'acusació particular contra el Marcel ve d'abans i el judici es produeix abans de l'acord amb ERC. En tot cas, la Generalitat té l'oportunitat de mostrar aquest gir adherint-se al recurs de defensa del Marcel, o retirant-se en el cas dels 9 de Lledoners.

- Els consta que s'hagi començat a moure alguna cosa?

- Se'ns ha traslladat que compliran l'acord i que treballaran en aquest sentit.

"És urgent que es comencin a produir canvis"

- La condemna de Vivet, els darrers desnonaments, la fotografia amb el rei, la complicitat del Govern amb un determinat establishment... Se senten enganyats?

- Hi ha elements que no compartim, tant pel que fa a discurs, com escenificació, com a determinats plantejaments del Govern. Cal traslladar un missatge clar i inequívoc: No es pot governar per tothom. O governes per a la majoria o governes per a les elits. 

- El Govern està governant per a les elits?

- Cal un posicionament clar del Govern que demostri que està governant per a la majoria. Cal que comencin a passar coses i hi hagi fets concrets que provin que s'està intentant governar per a la majoria i s'està intentant obrir aquest nou cicle. Tot just estem a l'inici de la legislatura i pensem que hi ha marge perquè hi pugui haver aquests canvis i pugui haver transformacions. L'inici de legislatura ha anat més lent del que voldríem. Estem en un context de múltiples crisis. El temps s'escola, no pel nostre pacte, sinó per a les necessitats de la gent. És urgent que es comencin a produir canvis.
 
- Aquest primer mes de Govern els fa preveure que serà una legislatura de ruptura? 

- Detectem elements de risc i intents de tancar per dalt el plantejament d'avenç cap a la independència que s'havia donat el 2015, 2016 i 2017. Hi ha uns interessos molt clars per part de les elits econòmiques, Íbex-35, Foment, Grupo Godó... L'Estat intenta tancar aquest conflicte per dalt, estabilitzar-lo. El nostre compromís és presentar batalla perquè això no passi. Per molt que intentin tancar el conflicte per dalt, aquí tenim un conflicte polític que és la manca de voluntat de permetre l'autodeterminació del nostre país, i amb milers de persones represaliades per intentar aturar la mobilització. Serem falca per obrir i reobrir el conflicte. No serà fàcil.

"Cada setmana que passa és una setmana menys per poder complir amb els acords"

Ja dèiem que la independència no seria de la llei a la llei i que no vindria del diàleg amb l'Estat. Serà un procés que durarà anys i que s'allargarà. Caldrà constància, força i assumir molta més repressió. Com més avancem en el procés de ruptura, més repressió hi haurà. Estem intentant arrossegar la resta de partits independentistes cap aquí. A l'estat espanyol no es poden garantir ni el dret a l'autodeterminació ni els drets materials, civils i polítics. A partir d'aquí, hem d'anar obrint el forat per tornar a alimentar la ruptura. Treballarem perquè el final de la legislatura vagi cap aquí. 

- Més enllà dels dos anys de la taula de diàleg, posen algun termini perquè comencin a passar coses que demostrin que es vol anar cap a una altra banda? 

- No hem posat dates, però tenim un termòmetre a les bases de la candidatura i al carrer. Aquest termòmetre va pujant i arribarà un moment que ens cremarem. 

- Se li pot acabar la paciència, a la CUP?

- Som una candidatura assembleària, de base, i el treball que fem el debatem i les decisions les adoptem de manera assembleària. No marcarem un termini, però cada setmana que passa és una setmana menys per poder complir amb els acords.

"El missatge davant dels indults ha de ser clar: cap renúncia"

- Tornant a les acusacions de la Generalitat, a dia d'avui el conseller d'Interior encara no ha dit res. Esperàvem alguna explicació pública de Joan Ignasi Elena? 

- Hem demanat la compareixença immediata en seu parlamentària del conseller, del director dels Mossos i del secretari general per demanar explicacions sobre els fets i sobre les mesures que es pensen adoptar. Esperem que ens donin resposta el més aviat possible. Declaracions públiques, gesticulacions n'hem vist moltes. Volem fets. La defensa té un termini per interposar recurs contra la sentència del Marcel i veurem quin paper tindrà la Generalitat. Això dirà més que no pas declaracions o posicionaments.

- Potser és aviat per dir-ho, però creu que el conseller Elena ha començat amb mal peu a Interior? 

- Interior, i les polítiques d'Interior, anaven i van amb molt mal peu. Això ve de lluny i manté la dinàmica, com en tants altres àmbits del Govern. Ara toca arremengar-se, que es comenci a veure el gir de 180 graus necessari, i que es comencin a veure fets per demostrar que la voluntat del Govern és no seguir l'herència del desgovern dels últims anys i avançar per fer possible aquest nou cicle. L'executiu ha de deixar de fer de corretja de transmissió de la repressió i s'ha de posar al costat de la gent. Els fets han de ser clars i en l'acord signat queda prou clar per veure si s'estan produint. 
 
- Hi ha hagut un distanciament entre la CUP i el Govern des del debat d'investidura?

- Ens situem en aquesta posició des d'un plantejament estratègic, una voluntat d'enfocar la legislatura cap al conflicte, de situar el Govern al costat de la gent i d'evitar que altres partits puguin generar certes aliances amb el Govern i portar a l'estabilització en aquesta legislatura. Ja veiem quina actitud tenen partits que fan de crossa del règim d'afluixar la corda i intentar aconseguir la complicitat del Govern. Nosaltres ens posem al mig per impedir-ho. En clau d'estratègia política, pensem que estem fent el que és més útil per evitar un tancament per dalt i per enfocar la legislatura cap a la ruptura.- I les relacions amb el Govern?

- A partir d'aquí, les relacions amb el Govern es compliquen quan hi ha una condemna al Marcel, quan encara no hi ha una moratòria clara dels projectes eòlics, o quan no es van produint els avenços en l'acord, que urgeixen. De tota manera, no donarem el braç a tòrcer. Exigirem el compliment de l'acord de mínims. El compromís per part del Govern continua vigent i ara toca que es vagi concretant.

"L'estat espanyol és una maquinària perfectament engreixada, que té molt clar què fa en cada moment i per què"

- Té la sensació que si no fos per la CUP el Govern tindria la temptació de pactar amb altres partits per mirar de tancar el conflicte?

- No és una qüestió de temptacions, sinó de pressions per part de l'Estat i dels partits que fan de crossa a l'Estat. Nosaltres volem tallar qualsevol opció de que això passi, més enllà de si hi ha temptacions per part dels partits de Govern. Sabem que hi ha intents perquè això passi i nosaltres hem de fer de dic de contenció i de trencar qualsevol intent d'estabilització de l'Estat a través d'acords en l'àmbit del Parlament. 

- Aviat arribaran els indults. És un intent d'estabilitzar el conflicte?

- L'Estat, històricament i en altres conflictes polítics, ha pres ostatges i ha jugat amb la repressió per tensar o destensar el conflicte segons els interessos. Ara mateix, el govern espanyol i la resta d'elits econòmiques i polítiques de l'Estat, vol destensar i intentar tancar per dalt el conflicte. Utilitzen els ostatges per rebaixar tensió sense fer cap concessió política. Aquest és el context i l'actuació de l'Estat en presos d'altres conflictes, i com ha intentat estabilitzar els conflictes que ha tingut en cada moment.

Tenim molt clar que això no ha de servir per aconseguir els objectius de l'Estat i que el missatge davant dels indults ha de ser clar: cap renúncia. Teniu uns ostatges, els indulteu, però això no suposa cap renúncia per a l'independentisme, ni pels moviments populars. És impossible tancar un conflicte polític quan no hi ha una solució política. Si això no arriba, nosaltres continuarem treballant per mantenir obert el conflicte polític, que no s'ha resolt, i per evitar que es tanqui en fals. Les demandes de l'independentisme són clares i passen per la resolució política del conflicte i una solució per a les més de 3.000 persones represaliades.
 
- L'indult ha estat una jugada intel·ligent per part de l'Estat? 

- S'ha tingut una visió esbiaixada, equivocada i naïf de l'Estat i dels seus poders. Massa cops s'ha sentit des de sectors de l'independentisme que l'Estat no actuava amb intel·ligència, que no sabia cap a on anava. L'estat espanyol és una maquinària perfectament engreixada, que té molt clar què fa en cada moment i per què. Qualsevol estratègia de l'Estat, com els indults, està perfectament pensada, organitzada, i té uns objectius polítics clars. Altra cosa és que els surti bé o no, però l'estratègia hi és. Hem de partir que estem davant d'un estat que podem haver deslegitimat més o menys, que el podem haver posat contra les cordes en algun moment, però que és fort i que té una capacitat de generar mecanismes en tots els àmbits per portar les coses cap a on vol.

"Tornarem al conflicte obert amb l'Estat més aviat que tard amb unes altres majories estatals"

En aquest marc, l'estratègia de l'indult i l'abraçada de l'os que el govern espanyol intenta fer a l'independentisme està perfectament pensada per, arribat el moment, aturar aparentment les hostilitats, generar tot un marc de retrobament i intentar fer, si es pot dir així, una segona transició per intentar fer tan sostenible com pugui la no resolució del conflicte polític tots els anys que pugui. Qui pensi que l'Estat no actua així s'està equivocant i ens ajuda de la possibilitat de vèncer-lo. No hi ha cap gest de l'Estat que no estigui pensat, té molt clar cap a on vol portar la situació. Si volem avançar en el marc de ruptura hem de tenir molt clar que l'Estat no serà fàcil de doblegar i que no estem combatent amb un estat desestructurat o que no sàpiga què està fent. 

- Els partits de Govern fan aquesta interpretació dels indults?

- Crec que sí. Ho haurien de respondre ells, però és evident la jugada de l'Estat. Ara bé, és important recordar que la jugada té una caducitat i unes limitacions, i ens porta de nou a un atzucac. El "gobierno más progresista de la historia" té el marge de maniobra que té, vindran unes eleccions estatals i les tendències són les que són. Agradi més o menys als partits de l'independentisme, tornarem al conflicte obert amb l'Estat més aviat que tard amb unes altres majories estatals. Haurem d'anar al xoc i al conflicte, defensar-nos de les urpes de l'extrema dreta i avançar en el projecte polític independentista. I per això hem de començar a treballar des de ja.