jornades del Cercle d'Economia

Giró reclama que la Generalitat no sigui «una simple gestoria» dels fons europeus

El conseller d'Economia referma la capacitat del Govern per "cogovernar i cogestionar" els Next Generation i anuncia la creació d'una secretaria d'Afers Econòmics i Fons Europeus

per Pep Martí, 18 de juny de 2021 a les 10:29 |
El conseller Giró aquest divendres al Cercle d'Economia. | Cercle
El conseller d'Economia i Finances, Jaume Giró, ha reclamat aquest divendres davant el Cercle d'Economia que la Generalitat no es converteixi en "una simple gestoria" dels fons europeus. "Catalunya -ha assegurat Giró- ha fet els deures en els fons europeus. El Govern ha col·laborat amb el teixit productiu per aixecar més de 1.000 projectes, dels quals se n'han identificat 27 d'estratègics".

Aquests projectes, ha dit, es podrien finançar de seguida si la Generalitat tingués la capacitat de decidir sobre els Next Generation. "Ara que tenim llum verda de Brussel·les, cal que la Moncloa posi fil a l'agulla i puguem avançar", ha afirmat. Tot seguit, ha anunciat que la propera setmana el departament d'Economia i Hisenda crearà la secretaria d'Afers Econòmics i de Fons Europeus. "Des del Govern de la Generalitat estem preparats per gestionar aquests fons", ha subratllat el conseller. "Per això demanem la cogovernança, la cogestió d'aquests fons, per tal de triar els projectes tractor que ens encaminin cap a la recuperació".


Jaume Giró s'ha referit, al final del seu discurs, als represaliats i exiliats, esmentant el president Carles Puigdemont i també a l'exconseller Andreu Mas-Colell, en aquests moments sota la persecució del Tribunal de Comptes.  S'ha referit a la "profunda injustícia que s'està produint contra els ciutadans represaliats i perseguits a causa del procés".  

Giró s'ha referit als propers pressupostos, condicionats per l'objectiu de dèficit i la dependència financera. Ha demanat al president espanyol, Pedro Sánchez, que mantingui la xifra de l’1,1% de dèficit per al 2022, atenent a la situació d'emergència social i econòmica que encara es viurà durant el proper any.


El conseller d'Economia i Finances ha intervingut aquest matí a les Jornades del Cercle d'Economia que se celebren des de dimecres a l'Hotel W de Barcelona. El conseller ha dissertat entorn del tema "Llegat d'una pandèmia i raons per creure en la recuperació econòmica i social". 

El conseller ha començat dient que parlaria del passat, del present i del futur. Ha considerat el 13 de març del 2020 com una data que assenyala una discontinuïtat radical entre el passat i el present, quan el Govern va decidir confinar la conca d'Òdena. "Encara vivim en aquest parèntesi", ha dit. Giró s'ha referit als anys anteriors, en el moment àlgid del procés, quan es va voler presentar la situació econòmica de Catalunya a la vora del col·lapse. Giró ha negat aquest relat, construït "en temps de postveritat".


Jaume Giró ha recordat que en el període 2014-20, Catalunya va créixer de mitjana un 2,8%, un punt més que el creixement mitjà anual de la zona euro; les empreses exportadores van passar de 1.400 a 17.000; l'atur va passar del 29 a l'11%. "Les dades desmenteixen les narratives", ha assegurat, per preguntar-se en quina situació estaria el país sense el dèficit fiscal i el dèficit d'inversions.  

"L'Estat s'ha estat comportant d'una manera profundament injusta amb Catalunya", ha afirmat el conseller, que ha aportat dades: el 2016, que és l'últim del que s'han publicat dades, el dèficit calculat segons el mètode del flux monetari va ser de 16.945 milions d'euros, que vol dir uns 2.200 euros de dèficit fiscal per ciutadà. Pel que fa al dèficit d'inversions, segons el ministeri d'Hisenda, el 2020 l'estat espanyol va invertir a Catalunya 957 milions d'euros, el que significa menys de 125 euros per habitant.

Amb la pandèmia, ha quedat clara "la veritable importància de la política en moments transcendentals de la història". El Govern ha tingut un marge de maniobra estret, però Giró ha posat en valor l'esforç fet per la Generalitat per respondre a la crisi. "El total de les ajudes al conjunt de l'Estat ha estat de 3.600 milions d'euros -ha explicat Giró-, la meitat d'aquesta xifra, 1.800 milions, han estat concedits per la Generalitat. I això sense comptar amb els 1.000 milions en ajuts que canalitzarem amb la convocatòria que obrirem dilluns des del Govern, ni tampoc els més de 1.000 milions de finançament concedits per l’Institut Català de Finances". Giró ha recordat les previsions de creixement de l'economia catalana, 2021 creixement del PIB en un 6,2% i el 2022 amb un 5,2%. 

Giró ha conclòs amb una reflexió moral i ètica, citant l'economista Daron Acemoglu, que ha participat en les jornades, i el seu assaig El passadís estret. Una referència al camí angost que du sempre a la llibertat, en sentit contrari a la carretera, sovint més àmplia, que condueix a la ruïna i a l'autoritarisme dels estats. Pel conseller, no hi ha benestar i prosperitat autèntics sense tenir ben garantida la llibertat de tots. D'aquesta manera, ha vinculat les dades a les quals ha apel·lat en tot moment amb els valors de fons que han d'animar l'acció de govern. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació