organització territorial

Els presidents de Galícia, Andalusia, el País Valencià i les Illes demanen reformar el finançament

Els quatre dirigents participen en una taula rodona al Cercle d'Economia

per Pere Pratdesaba, 18 de juny de 2021 a les 07:38 |
Quatre presidents autonòmics han participat al Cercle d'Economia | Europa Press
Els presidents de les comunitats autònomes de Galícia, Andalusia, el País Valencià i les Illes Balears han apostat aquest dijous per reformar el sistema de finançament de les comunitats autònomes. Ho han defensat a l'acte "El model territorial per millorar l'economia espanyola", en la XXXVI Reunió Anual del Cercle d'Economia, en el qual hi han participat el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo (PP); el president de la Junta d'Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla (PP); el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig (PSPV-PSOE), i la presidenta del govern balear, Francina Armengol (PSIB-PSOE).

El president gallec ha exigit no pensar només en els ingressos sinó també en les despeses i ha cridat a la responsabilitat dels presidents de les comunitats autònomes a l'hora de decidir en què gasten els recursos. Però s'ha obert a debatre un nou model: "A favor de tornar a veure-ho, de tornar a asseure'ns".


Ha recordat que el sistema de finançament va aflorar d'un pacte entre el PSOE i el tripartit a Catalunya, ha dit que malgrat això pot entendre que ara a Catalunya no estiguin d'acord amb ell, però ha demanat que el criteri per al repartiment de recursos no sigui el nombre d'habitants sinó el cost efectiu del servei i ha posat com a exemple que no és el mateix la despesa sanitària en una persona d'edat avançada que en un jove.

Moreno Bonilla ha argumentat que el sistema de finançament autonòmic no satisfà cap comunitat i ha insistit en que la seva revisió és una qüestió urgent: "No podem esperar més".


Per fer-ho, considera que farà falta "molta audàcia, generositat i ser una miqueta atrevit". Ha confiat que es podrà fer un model en el qual càpiguen les demandes de totes les autonomies, però ha defensat la necessitat de mantenir l'autonomia fiscal de cada comunitat.

El president de Generalitat valenciana, Ximo Puig, veu d'una "exigència absoluta" la reforma de l'actual sistema de finançament de les comunitats autònomes per poder gestionar l'estat del benestar i garantir l'equitat en tot el país, i ha negat que Espanya no pugui pagar els seus serveis.


"Si no s'actualitza es derivaran altres problemes. És necessari posar aquesta qüestió sobre la taula i no solament pegar la pilotada cap amunt. És necessari el diàleg perquè, ara com ara, només hi ha consens en què cal canviar el sistema, però no cap a on anar", ha afegit Puig.

Armengol considera que el govern espanyol té bona predisposició per reformar el sistema de finançament, perquè creu que entén la pluralitat d'Espanya, i creu que Catalunya ha de participar en el debat: "És bo que Catalunya participi en aquest debat multilateral", ha convidat la presidenta.

Ha lamentat que hi hagi comunitats autònomes infrafinanciadas, ha assegurat que les Illes volen seguir sent solidàries però creu que això s'ha de corregir. També ha criticat que no hi hagi corresponsabilitat fiscal i "qui està més beneficiada és Madrid, i s'han de fixar uns mínims per marcar la competitivitat en termes sans".

La quota basca i navarresa


Preguntats per si País Basc i Navarra han de ser més solidàries, el president gallec ha sostingut que Espanya no està en aquests moments per fer una esmena a la totalitat, però sí s'ha mostrat partidari de "transparentar la quota".

"Si el pacte és que vostè recapta i hi ha una part que ha de passar al conjunt del país, és raonable que digui quina part es passa i quina part no es passa", ha dit, i ha destacat que els grups bascos al Congrés negocien la quota en base a ser determinants en l'aritmètica parlamentària de la cambra baixa.

També en relació a l'harmonització fiscal, però a diferència de Feijóo, Puig ha dit que "no pot haver-hi cap tipus de privilegi" per part de cap comunitat autònoma i que s'ha d'avançar per trobar un sistema més ajustat als temps actuals, en les seves paraules.

Armengol ha dit que respecta la quota basca i navarresa perquè així està recollit per la Constitució, però ha afegit que la Carta Magna també recull que s'ha de "compensar la insularitat" i ha criticat que actualment no sigui així.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació