BARCELONA: AEROPORT

Qui defensa què en l'ampliació de l'aeroport del Prat?

La paralització del projecte per la "falta de consens" entre els governs català i espanyol obre un escenari d'incògnites

per Andreu Merino, Barcelona, Catalunya | 8 de setembre de 2021 a les 19:55 |
Aeroport de Barcelona | Helena Margarit
L'acord entre l'Estat i la Generalitat per l'ampliació de l'aeroport del Prat ja és història, almenys, de moment. El fet que Aena preveiés destinar-hi una inversió de 1.704 milions d'euros i que afectés espais naturals com la Ricarda ha fet caure el projecte. Tot i això, l'ampliació ha estat rebuda amb diferents posicionaments, que van des de l'oposició frontal de moviments socials i ecologistes fins a la satisfacció -fins ara- de l'executiu espanyol i de la Generalitat.

El govern municipal de Barcelona continua dividit. L'alcaldessa, Ada Colau, es mostra contrària a l'ampliació perquè la tercera pista afectaria l'estany protegit de la Ricarda, al Delta de Llobregat. En canvi, el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, celebra que s'hagi tancat l'acord. Mentrestant, moviments socials i ecologistes ja han avisat que presentaran batalla i han convocat una mobilització contra l'ampliació per al 19 de setembre.


1. Aena i l'Estat: urgència en l'ampliació. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana reivindica que l'acord permetrà assolir les 90 operacions per hora i dona per fet que el pacte servirà per ampliar la tercera pista i construir la terminal satèl·lit, tal com perseguia Aena.

La Moncloa també posa l'accent en l'acord per construir estacions de tren d'alta velocitat a Girona i Reus que connectin amb el Prat. El govern espanyol insisteix que el projecte complirà amb "totes les garanties mediambientals", tot i que no concreta de quina manera s'assolirà aquest objectiu. Des de l'inici el govern espanyol i el gestor aeroportuari -que té un 49% de les accions en mans privades- han tancat files i han insistit en la urgència d'aprovar "de manera immediata" l'ampliació de l'aeroport. Amb l'acord amb la Generalitat, aconsegueixen el seu objectiu.


2. Generalitat: Un "punt de partida" sense concrecions. Des de l'anunci de l'acord, la Generalitat ha combinat la celebració del pacte amb la Moncloa amb crides a la calma. Qui va tancar l'acord és el vicepresident, Jordi Puigneró, que va assegurar que l'ampliació convertiria Catalunya en un país "competitiu i de progrés". El president Pere Aragonès va qualificar l'acord de "punt de partida".

El president va justificar l'anunci d'acord a finals d'agost per evitar que la Moncloa tirés endavant l'ampliació sense l'aval de la Generalitat. Tant Aragonès com Puigneró han insistit que l'ampliació queda supeditada a l'aval de la Comissió Europea, que tindrà en compte l'impacte ambiental. L'aval d'Europa, però, ja era una condició prèvia a l'acord amb l'Estat. La Generalitat, a més, també ha tret pit per la millora de connectivitat amb Reus i Girona.


Entre les concrecions que falta resoldre hi havia, precisament, l'afectació que l'ampliació tindria sobre l'espai de la Ricarda, protegit per la Xarxa Natura 2000. Dues setmanes abans de l'anunci de l'acord, el Govern i Barcelona condicionaven el projecte a la preservació d'aquest espai. Ara la Generalitat defensa que la protecció mediambiental i el creixement de la infraestructura són compatibles, sense concretar la manera de materialitzar l'objectiu.

3. Ajuntament de Barcelona: divergències entre Colau i Collboni. L'acord entre Generalitat i Estat es va tancar al marge de la taula d'administracions convocada per la mateixa Generalitat. Això va provocar que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, acusés el Govern d'actuar "d’esquena a la ciutadania". Colau també ha reclamat a Aragonès i Sánchez una "rectificació" de l'acord i els ha demanat que tornin al "consens".

Colau va retreure a Puigneró que "hagi comprat el 100%" del discurs d'Aena, que augura que comportarà la "destrucció del territori". Una reacció complementada per la del regidor d'Emergència Climàtica de Barcelona, Eloi Badia, que ha titllat el projecte d'ampliació d'"ecocidi". La crítica a l'acord, però, no és unànime dins el govern municipal i el PSC s'ha afanyat a celebrar el pacte entre Generalitat i Moncloa. En canvi, per al primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, l'ampliació del Prat és "una magnífica notícia per a Barcelona i Catalunya" que permetrà que l'aeroport es converteixi en "un hub intercontinental, atreure inversions i generar milers de llocs de treball".

Des de l'inici del debat, els comuns han fet valdre la seva posició de força dins el govern municipal per mantenir l'oposició municipal al projecte. Un informe encarregat pel consistori a Barcelona Regional assenyalava que la proposta d'Aena suposaria un 33% més d'emissions de diòxid de carboni. En les conclusions, l'estudi veu "poc probable" que la Unió Europea doni llum verda al projecte, tenint en compte l'afectació sobre la Ricarda.

4. Moviments socials: Mobilització a la vista. El 12 de juny mig miler de persones es van manifestar al Prat de Llobregat contra l'ampliació de l'aeroport. La protesta es va centrar en la denúncia de l'impacte mediambiental que el projecte d'Aena tindria sobre el delta del Llobregat. Amb l'anunci d'acord, la plataforma Zeroport ha impulsat la convocatòria d'una nova mobilització de rebuig a l'ampliació per al 19 de setembre. Hi participaran entitats agrupades en la Xarxa per la Justícia Climàtica i Zeroport, i grups ecologistes com ara Depana o Ecologistes en Acció.

La plataforma de rebuig a l'ampliació recorda que el juliol del 2020 la Comissió de Territori del Parlament va aprovar una resolució presentada pels comuns que rebutjava qualsevol ampliació que impliqui un "augment il·limitat" de passatgers i del trànsit aeri o que provoqui un impacte sobre el medi natural o la biodiversitat de l'entorn del delta del Llobregat. ERC i Junts hi van votar a favor. Zeroport considera un "xantatge" la postura d'Aena i de l'Estat per aprovar el projecte d'ampliació amb celeritat i insisteix que l'ampliació significaria la vulneració de directives europees de medi ambient.

5. Patronals: una ampliació lligada al model de ciutat. La patronal catalana Foment del Treball i les elits econòmiques i empresarials s'han posicionat des de l'inici a favor de l'ampliació de l'aeroport del Prat. El seu president, Josep Sánchez Llibre, va defensar-la en les darreres jornades del Cercle d'Economia, fent una clara vinculació entre el projecte d'Aena i el model de ciutat i país en què s'emmarca.

Foment vincula l'ampliació a una aposta pel "turisme de qualitat" i pels hotels de "gran envergadura". Foment ha liderat la pressió del món empresarial per a l'ampliació de l'aeroport, al costat de la Cambra de Comerç, Pimec, el Cercle d'Economia, Barcelona Tech City, UFEC i Barcelona Global. Totes aquestes veus argumenten que l'ampliació contribuiria a la reactivació econòmica de Catalunya i asseguren que generaria 83.000 llocs de treball, ampliada a 350.000 comptant els llocs indirectes.

Amb l'acord per l'ampliació Foment ha reaccionat assegurant que el pacte dona "visibilitat mundial a Barcelona". També afirmant que el pacte permet entrar la ciutat a la "Champions League europea i mundial".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació