17
de juny
del
2021
Actualitzat
el
20
de juny
a les
23:41h
Les morts provocades per la pandèmia de coronavirus han provocat una caiguda notable de l'esperança de vida a Catalunya, la més gran des de la Guerra Civil. En concret, el descens ha estat d'1,59 anys, per damunt de la mitjana d'1,24 anys del conjunt de l'Estat i només per darrere de Madrid (-2,67 anys), Castella-la Manxa (-2,32 anys) i Castella i Lleó (-1,68 anys). Així ho assenyalen els indicadors de mortalitat provisionals del 2020 publicats aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
La caiguda és lleugerament superior a la que va pronosticar a principis de febrer l'actual conseller de Salut, Josep Maria Argimon, qui va apuntar que el descens ballaria entre 0,9 i 1,5 anys. Segons va explicar, l'excés de mortalitat que ho causaria respondria fonamentalment a les defuncions per coronavirus, però també a un alguns retards en els diagnòstics d'altres malalties, ja sigui pel col·lapse del sistema sanitari o per certa por a acostar-se als centres per demanar diagnòstic arran dels primers símptomes en els moments complicats.
En tot cas, aquesta variació negativa serà puntual i, un cop se superi la pandèmia gràcies a la vacunació, s'haurien de recuperar els nivells d'esperança de vida previs. El descens d'altres territoris, però, han estat força menors, com en el cas de les Illes Balears (-0,27 anys) i el País Valencià (-0,65 anys), però sobretot de les Canàries (-0,06 anys), on es van detectar els primers casos d'infeccions de Covid a l'Estat i, tot i això, una de les zones on aquesta malaltia hi ha impactat menys.
Les dades de l'INE, però, no coincideixen amb les de l'Eurostat -ens estadístic de la Unió Europea-, el qual va calcular que l'esperança de vida a Espanya va caure 1,6 anys durant el 2020 -l'estat on més es reduïa de tota la zona comunitària-, per sobre dels 1,24 anys anunciats per l'organisme espanyol. Aquest apunta que la longevitat prevista en néixer va passar dels 83,6 anys a 82,3, al conjunt de l'Estat, mentre que a Catalunya es va reduir dels 83,8 fins als 82,2. Va passar, per tant, de trobar-se per sobre la mitjana a caure-hi per sota.
Més contundent, però, ha estat la caiguda a Madrid, el qual era el 2019 el territori amb l'esperança de vida més eleva, amb 85 anys, i ha passat a ser-ne de 82,3, també per sota de la mitjana estatal i quasi empatant amb Catalunya. Per contra, les Balears han passat de ser el vuitè territori en longevitat a ser el primer, ja que ha caigut molt més als que es trobaven per davant. El País Valencià ha deixat de situar-se per sota la mitjana a quedar-ne just per sobre (83 anys). L'esperança més baixa és ara a Castella-la Manxa, on ha caigut dels 83,6 anys fins als 81,3, just per sota d'Andalusia (81,6) i Extremadura (81,8).
El 2020 no va ser el primer any en què l'esperança de vida va caure des del 1975 -des de quan es disposa de sèries homogènies-, però des de llavors el cop que ho havia fet de forma més pronunciada, el 1983, només ho va fer en 0,5 anys. Malgrat puntuals descensos, la tendència clara era a augmentar la longevitat esperada, des dels 73,7 anys el 1975 fins als 83,8 del 2019. El 2020, de fet, ha retornat a nivells molt similars al 2010 (82,24 i 82,26, respectivament). Es tracta en conjunt d'una evolució molt similar a la d'altres territoris i a la del conjunt de l'Estat.
La caiguda és lleugerament superior a la que va pronosticar a principis de febrer l'actual conseller de Salut, Josep Maria Argimon, qui va apuntar que el descens ballaria entre 0,9 i 1,5 anys. Segons va explicar, l'excés de mortalitat que ho causaria respondria fonamentalment a les defuncions per coronavirus, però també a un alguns retards en els diagnòstics d'altres malalties, ja sigui pel col·lapse del sistema sanitari o per certa por a acostar-se als centres per demanar diagnòstic arran dels primers símptomes en els moments complicats.
En tot cas, aquesta variació negativa serà puntual i, un cop se superi la pandèmia gràcies a la vacunació, s'haurien de recuperar els nivells d'esperança de vida previs. El descens d'altres territoris, però, han estat força menors, com en el cas de les Illes Balears (-0,27 anys) i el País Valencià (-0,65 anys), però sobretot de les Canàries (-0,06 anys), on es van detectar els primers casos d'infeccions de Covid a l'Estat i, tot i això, una de les zones on aquesta malaltia hi ha impactat menys.
Les dades de l'INE, però, no coincideixen amb les de l'Eurostat -ens estadístic de la Unió Europea-, el qual va calcular que l'esperança de vida a Espanya va caure 1,6 anys durant el 2020 -l'estat on més es reduïa de tota la zona comunitària-, per sobre dels 1,24 anys anunciats per l'organisme espanyol. Aquest apunta que la longevitat prevista en néixer va passar dels 83,6 anys a 82,3, al conjunt de l'Estat, mentre que a Catalunya es va reduir dels 83,8 fins als 82,2. Va passar, per tant, de trobar-se per sobre la mitjana a caure-hi per sota.
Més contundent, però, ha estat la caiguda a Madrid, el qual era el 2019 el territori amb l'esperança de vida més eleva, amb 85 anys, i ha passat a ser-ne de 82,3, també per sota de la mitjana estatal i quasi empatant amb Catalunya. Per contra, les Balears han passat de ser el vuitè territori en longevitat a ser el primer, ja que ha caigut molt més als que es trobaven per davant. El País Valencià ha deixat de situar-se per sota la mitjana a quedar-ne just per sobre (83 anys). L'esperança més baixa és ara a Castella-la Manxa, on ha caigut dels 83,6 anys fins als 81,3, just per sota d'Andalusia (81,6) i Extremadura (81,8).
El 2020 no va ser el primer any en què l'esperança de vida va caure des del 1975 -des de quan es disposa de sèries homogènies-, però des de llavors el cop que ho havia fet de forma més pronunciada, el 1983, només ho va fer en 0,5 anys. Malgrat puntuals descensos, la tendència clara era a augmentar la longevitat esperada, des dels 73,7 anys el 1975 fins als 83,8 del 2019. El 2020, de fet, ha retornat a nivells molt similars al 2010 (82,24 i 82,26, respectivament). Es tracta en conjunt d'una evolució molt similar a la d'altres territoris i a la del conjunt de l'Estat.