19
de juny
del
2021
Actualitzat
el
20
de juny
a les
23:38h
El passat dilluns al matí, la comitiva judicial trucava a la porta del Segundo. Quan aquest veí de Sants va comprovar que estava a punt de ser desnonat de casa seva, es va dirigir al pati interior del pis i es va llançar al buit per suïcidar-se. El cas ha encès encara més el debat sobre el dret a l'habitatge i ha provocat creuaments de declaracions entre l'Ajuntament de Barcelona i la judicatura. Ara, treballadors del centre de serveis socials que va atendre el cas del Segundo, parlen amb NacióDigital i s'expressen amb claredat: "El sistema no funciona", denuncien.
Els treballadors consultats, que prefereixen mantenir l'anonimat, expliquen que el cas del Segundo és comparable a les desenes de situacions que atenen cada dia de veïns que estan a punt de perdre casa seva. "Vam seguir el protocol i vam omplir el model d'informe corresponent per enviar-lo als jutjats", relaten. És una petita part de la feina feta de manera preventiva abans que arribi el dia del desnonament. A més de l'informe, també s'havia gestionat la justícia gratuïta per al veí i s'havia compartit el cas amb l'oficina d'habitatge del districte.
Segons insisteixen les treballadores, la vulnerabilitat socioeconòmica del Segundo estava acreditada, però recorden que els informes que presenten els serveis socials no són vinculants davant dels jutjats. En aquest cas, el jutjat de primera instància 3 de Barcelona va autoritzar el llançament sense tenir en compte la informació rebuda des dels serveis socials. En primera instància, fonts oficials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van defensar que les "circumstàncies" recollides a l'informe no permetien suspendre el desnonament en virtut de la moratòria estatal que encara és vigent.
Els treballadors asseguren en la conversa amb aquest diari que el desenllaç del cas i la justificació de la judicatura els va provocar "desconcert". "Van dir que no s'ajustava a la moratòria, després que faltava informació... Són excuses", afirmen. Al centre de serveis socials de Sants tampoc van agradar les declaracions del coordinador dels jutjats de primera instància de Barcelona, Roberto García Ceniceros, que va retreure als serveis socials la "incapacitat manifesta" per garantir habitatges alternatius als afectats per processos de desnonament.
Els empleats que han parlat amb NacióDigital lamenten que els jutges facin caure sobre ells la responsabilitat de garantir un habitatge als veïns. "Nosaltres no som experts en habitatge, atenem un univers de realitats molt divers", insisteixen. "Treballem amb manca de recursos i oferim solucions d'emergència que en cap cas poden ser considerats un habitatge digne. Els jutges viuen en un altre món sense connexió amb la realitat quotidiana", valoren. Els treballadors no volen reduir el cas del Segundo -i la seva tasca en general- a un conflicte amb la judicatura i parlen d'un problema global. "Vivim en un sistema que no garanteix el dret a l'habitatge", lamenten.
Una realitat que, consideren, requereix canvis polítics. "Tenir un habitatge s'està convertint en un luxe fins i tot per a moltes famílies treballadores. Aquí cada dia veiem que treballar no és garantia per sobreviure", relaten. Els treballadors són crítics amb les administracions, també amb la que els toca de més a prop, l'Ajuntament. "Creiem que la seva política d'habitatge és erràtica. Fa un discurs de suport al dret a l'habitatge que després no es materialitza", asseguren.
"Situacions límit"
El suïcidi del Segundo va ser un xoc per tothom que el coneixia, també per als serveis socials. El desenllaç extrem del cas és, segons els treballadors, conseqüència d'una "situació límit" que es repeteix en molts casos atesos. "Cada dia atenem més gent i més fràgil", asseguren.
La situació, lluny de canviar, apunta a un agreujament a partir del 9 d'agost, quan finalitzarà la moratòria de desnonaments del govern estatal. "Tindrem un escenari molt complicat", pronostiquen.
Els treballadors de la ciutat fa molt temps que reclamen canvis en l'atenció a les necessitats bàsiques dels veïns, també en matèria d'habitatge. De fet, la demanda de més recursos i canvis en els protocols d'habitatge han centrat les vagues de la plantilla dels serveis socials, primer al Raval i després al conjunt de Barcelona. Els empleats insisteixen que els desnonaments són la punta d'un iceberg que amaga realitats de vulnerabilitat extrema.
Els treballadors consultats, que prefereixen mantenir l'anonimat, expliquen que el cas del Segundo és comparable a les desenes de situacions que atenen cada dia de veïns que estan a punt de perdre casa seva. "Vam seguir el protocol i vam omplir el model d'informe corresponent per enviar-lo als jutjats", relaten. És una petita part de la feina feta de manera preventiva abans que arribi el dia del desnonament. A més de l'informe, també s'havia gestionat la justícia gratuïta per al veí i s'havia compartit el cas amb l'oficina d'habitatge del districte.
Segons insisteixen les treballadores, la vulnerabilitat socioeconòmica del Segundo estava acreditada, però recorden que els informes que presenten els serveis socials no són vinculants davant dels jutjats. En aquest cas, el jutjat de primera instància 3 de Barcelona va autoritzar el llançament sense tenir en compte la informació rebuda des dels serveis socials. En primera instància, fonts oficials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van defensar que les "circumstàncies" recollides a l'informe no permetien suspendre el desnonament en virtut de la moratòria estatal que encara és vigent.
Els treballadors asseguren en la conversa amb aquest diari que el desenllaç del cas i la justificació de la judicatura els va provocar "desconcert". "Van dir que no s'ajustava a la moratòria, després que faltava informació... Són excuses", afirmen. Al centre de serveis socials de Sants tampoc van agradar les declaracions del coordinador dels jutjats de primera instància de Barcelona, Roberto García Ceniceros, que va retreure als serveis socials la "incapacitat manifesta" per garantir habitatges alternatius als afectats per processos de desnonament.
Els empleats que han parlat amb NacióDigital lamenten que els jutges facin caure sobre ells la responsabilitat de garantir un habitatge als veïns. "Nosaltres no som experts en habitatge, atenem un univers de realitats molt divers", insisteixen. "Treballem amb manca de recursos i oferim solucions d'emergència que en cap cas poden ser considerats un habitatge digne. Els jutges viuen en un altre món sense connexió amb la realitat quotidiana", valoren. Els treballadors no volen reduir el cas del Segundo -i la seva tasca en general- a un conflicte amb la judicatura i parlen d'un problema global. "Vivim en un sistema que no garanteix el dret a l'habitatge", lamenten.
Una realitat que, consideren, requereix canvis polítics. "Tenir un habitatge s'està convertint en un luxe fins i tot per a moltes famílies treballadores. Aquí cada dia veiem que treballar no és garantia per sobreviure", relaten. Els treballadors són crítics amb les administracions, també amb la que els toca de més a prop, l'Ajuntament. "Creiem que la seva política d'habitatge és erràtica. Fa un discurs de suport al dret a l'habitatge que després no es materialitza", asseguren.
"Situacions límit"
El suïcidi del Segundo va ser un xoc per tothom que el coneixia, també per als serveis socials. El desenllaç extrem del cas és, segons els treballadors, conseqüència d'una "situació límit" que es repeteix en molts casos atesos. "Cada dia atenem més gent i més fràgil", asseguren.
La situació, lluny de canviar, apunta a un agreujament a partir del 9 d'agost, quan finalitzarà la moratòria de desnonaments del govern estatal. "Tindrem un escenari molt complicat", pronostiquen.
Els treballadors de la ciutat fa molt temps que reclamen canvis en l'atenció a les necessitats bàsiques dels veïns, també en matèria d'habitatge. De fet, la demanda de més recursos i canvis en els protocols d'habitatge han centrat les vagues de la plantilla dels serveis socials, primer al Raval i després al conjunt de Barcelona. Els empleats insisteixen que els desnonaments són la punta d'un iceberg que amaga realitats de vulnerabilitat extrema.