Successos

Carta del pare de la Yaiza: «Ho hauria donat tot per protegir-te»

La nena, de quatre anys, va ser assassinada per la seva mare a Sant Joan Despí

per NacióDigital, 17 de juny de 2021 a les 11:51 |
Un dibuix de la Yaiza (cedit per la família)
La Yaiza tenia quatre anys quan la seva mare va asfixiar-la amb una bossa de plàstic al cap. Feia mesos que tenia previst matar-la. Va decidir fer-ho el passat 31 de maig. La dona, Cristina R.E., resta a la presó sense fiança i la causa està oberta, de moment, per un delicte contra la vida, mentre es determina si el cas evoluciona a una acusació per homicidi o assassinat. El pare de la petita, en Sergio, ha decidit escriure una carta i ha donat permís per difondre-la als mitjans de comunicació. Podeu llegir-la tot seguit.


Anna, Olivia, quanta tristor ha provocat la vostra mort. Des de casa creuava els dits com segur que feien milions de persones desitjant que aquell monstre no hagués arribat a fer el que lamentablement es va confirmar la setmana passada. Ningú i menys encara un pare pot creure's en el dret de poder decidir quan acaba la vida de les seves filles. Els nens haurien de ser feliços. La infància hauria de ser sagrada. Però el masclisme no ho entén i fins i tot fa servir a les persones més innocents que existeixen per fer mal a les mares. És una xacra que hem de seguir combatent com a societat. Sense relaxar-nos. Fins a aconseguir erradicar-lo. Fins que totes les dones, fins que tots els nens puguin sentir-se segurs.

Beatriz, et vull expressar tot el meu suport i solidaritat. Tant de bo algun dia sigui suficientment fort per a poder ajudar-te si creus que et puc ser d'alguna ajuda. Puc imaginar el terrible dolor que sents ara mateix. Jo també vaig perdre a una filla el passat 31 de maig. La seva mare no va mostrar cap respecte per la vida de la Yaiza i se la va emportar amb l'únic objectiu de fer-me mal. Me l'ha fet, sens dubte. Mai havia sentit tant dolor. No crec que deixi de sentir-lo. No li va importar que només tingués 4 anys i tota la vida per endavant. Encara havia d'aprendre a nedar sense braçals o a muntar en bicicleta sense rodetes. Havia de bufar tantes espelmes d'aniversari.

Ella també és un monstre. Tots ho són. Ara em pregunto com no ho vaig veure. Em diuen que assumeixi que no hi havia res que jo hagués pogut fer per evitar-ho. Però jo no puc deixar de pensar en què li he fallat a la meva filla. Perdona'm, carinyo, ho hauria donat tot per protegir-te de qualsevol perill.

Els darrers dies m'he sentit acompanyat per la família, amics i veïns. Avui el seu poble la recordarà en un minut de silenci. Han passat gairebé tres setmanes. Hagués preferit que fos abans, tot i que l'ajuntament s'ha mostrat sempre a prop meu. Hagués preferit també que la resta de les institucions haguessin condemnat unànimement el crim. Moltes van optar per no fer-ho. No és la meva intenció retreure-li res a ningú perquè suposo que no sentien que fos necessari. Sí que vull fer una reflexió pública sobre això. M'agradaria que es recordés que la víctima és ella. Es deia Yaiza i tenia 4 anys. Que s'oblidin de mi. Que oblidin fins i tot al monstre, que espero que passi comptes amb la justícia. Que pensin en ella, en la Yaiza.

Fujo de lectures polítiques de cap mena. Si algú vol fer servir els nens per fer-les, tindrà tot el meu menyspreu. Tant de bo no li torni a passar mai a ningú. Que cap altra nena pateixi a mans del seu pare o de la seva mare. I que cap altra víctima caigui en l'oblit. Avui el poble acomiadarà la Yaiza i, per acabar, m'agradaria fer una petició als mitjans de comunicació que estiguin interessats a explicar-ho. Si algun necessités fotos o vídeo, si us plau, evitin els primers plans i les imatges incòmodes.

La meva vida per tornar a fer un puzle al teu costat. T'estimo i t'estimaré sempre.

Sergio, el papa de la Yaiza

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació