16
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
20:32h
La deessa de la justícia es representa com una dona amb una bena als ulls i una balança. Vol demostrar així que és cega, imparcial. Aquesta balança també s'aplica, simbòlicament, a l'hora d'abordar el problema de l'habitatge. En un plat, el dret a l'habitatge, tenir un pis on viure. A l'altra, el dret a la propietat privada entès de manera especulativa. Avui en dia, la justícia "cega" -o més propera a uns sectors determinats- prioritza sistemàticament el dret a la propietat privada. I les conseqüències són evidents. Dia a dia hi ha desnonaments i persones que són obligades a deixar casa seva en compliment d'una resolució judicial. Un cas recent va acabar de manera tràgica, amb el suïcidi de Segundo, un veí de Sants, quan la comitiva judicial entrava per la porta de casa seva per fer-lo fora.
Aquest cas concret, extrem i dramàtic, és un de tants, i llibres com La ciutat sense veïns. Víctimes i botxins a la Barcelona de l'especulació immobiliària (Col·lecció Periodistes de Saldonar), del periodista de NacióDigital Andreu Merino retrata, a partir de situacions similars, tot un problema de present i futur: el problema de l'habitatge i l'emergència habitacional a la capital català. Una cinquantena de persones -aforament màxim tenint en compte les restriccions per la Covid-19- han assistit aquesta tarda a la presentació del llibre, que s'ha fet a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya amb Sonia Andolz, politòloga experta en seguretat i directora general d'Administració de Seguretat al Departament d'Interior, i Ferran Casas, subdirector de NacióDigital i encarregat del pròleg del llibre com a president del Grup Barnils, que coedita la col·lecció amb Saldonar.
Merino coneix el tema, i la problemàtica, de l'habitatge. L'ha treballat a peu de carrer en nombroses cròniques i articles periodístics en els últims anys, i ara ho trasllada al llibre de manera extensa, amb mirada àmplia i perspectiva, per abordar un problema de passat, present i, si no s'arregla, de futur. Va més enllà de l'anècdota, del cas concret, i dibuixa la situació de l'habitatge a Barcelona. "El llibre s'estructura com a causa-conseqüència", detalla l'autor. Els casos de mobbing, la compra de blocs per part de fons voltors, l'expulsió de veïns, no són "mala sort". Són resultat d'un problema sistemàtic, legislatiu i judicial, que és més visible que mai. "Fins a la tardor es preveuen 26.000 desnonaments a Catalunya. Anem tard, s'ha anat tard durant molts anys", alerta.
En aquesta situació d'emergència entra en joc la seguretat. Una seguretat entesa de manera àmplia, no només des d'una perspectiva policial. Seguretat és també, com apunta Andolz, tenir dret a l'educació, tenir una feina digna i alimentació segura. I el dret a l'habitatge. "Un sistema hostil davant del fet de viure en un habitatge digne vulnera drets fonamentals", diu, i deixa clar que l'habitatge, tenir un sostre on viure, "no pot ser un bé de mercat". En la balança tràgica, s'imposa el bé de mercat i se'n centrifuguen les conseqüències. Jutges assenyalen l'administració, les lleis estan mal fetes o no s'entenen i el problema persisteix i s'agreuja cada dia que passa.
Com passa sovint en les problemàtiques socials, les solucions no són senzilles ni ràpides. Per Andolz, cal abordar un canvi del marc legislatiu. "Establir mecanismes perquè la gent que busca solucions a l'emergència habitacional pugui fer-ho sense haver de transgredir la llei". I en aquest context, llibres com el de Merino, basat en un periodisme compromès i fonamentat, que dona veu a qui en té menys, contribueixen a "socórrer", en paraules de Casas, "aquella gent que intenta canviar la realitat i fer-la més justa". Un periodisme per posar els problemes sobre la taula i apropar la realitat a tothom, també a uns jutges que sovint viuen aïllats en la torre d'ivori dels palaus de justícia.
Aquest cas concret, extrem i dramàtic, és un de tants, i llibres com La ciutat sense veïns. Víctimes i botxins a la Barcelona de l'especulació immobiliària (Col·lecció Periodistes de Saldonar), del periodista de NacióDigital Andreu Merino retrata, a partir de situacions similars, tot un problema de present i futur: el problema de l'habitatge i l'emergència habitacional a la capital català. Una cinquantena de persones -aforament màxim tenint en compte les restriccions per la Covid-19- han assistit aquesta tarda a la presentació del llibre, que s'ha fet a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya amb Sonia Andolz, politòloga experta en seguretat i directora general d'Administració de Seguretat al Departament d'Interior, i Ferran Casas, subdirector de NacióDigital i encarregat del pròleg del llibre com a president del Grup Barnils, que coedita la col·lecció amb Saldonar.
Merino coneix el tema, i la problemàtica, de l'habitatge. L'ha treballat a peu de carrer en nombroses cròniques i articles periodístics en els últims anys, i ara ho trasllada al llibre de manera extensa, amb mirada àmplia i perspectiva, per abordar un problema de passat, present i, si no s'arregla, de futur. Va més enllà de l'anècdota, del cas concret, i dibuixa la situació de l'habitatge a Barcelona. "El llibre s'estructura com a causa-conseqüència", detalla l'autor. Els casos de mobbing, la compra de blocs per part de fons voltors, l'expulsió de veïns, no són "mala sort". Són resultat d'un problema sistemàtic, legislatiu i judicial, que és més visible que mai. "Fins a la tardor es preveuen 26.000 desnonaments a Catalunya. Anem tard, s'ha anat tard durant molts anys", alerta.
En aquesta situació d'emergència entra en joc la seguretat. Una seguretat entesa de manera àmplia, no només des d'una perspectiva policial. Seguretat és també, com apunta Andolz, tenir dret a l'educació, tenir una feina digna i alimentació segura. I el dret a l'habitatge. "Un sistema hostil davant del fet de viure en un habitatge digne vulnera drets fonamentals", diu, i deixa clar que l'habitatge, tenir un sostre on viure, "no pot ser un bé de mercat". En la balança tràgica, s'imposa el bé de mercat i se'n centrifuguen les conseqüències. Jutges assenyalen l'administració, les lleis estan mal fetes o no s'entenen i el problema persisteix i s'agreuja cada dia que passa.
Com passa sovint en les problemàtiques socials, les solucions no són senzilles ni ràpides. Per Andolz, cal abordar un canvi del marc legislatiu. "Establir mecanismes perquè la gent que busca solucions a l'emergència habitacional pugui fer-ho sense haver de transgredir la llei". I en aquest context, llibres com el de Merino, basat en un periodisme compromès i fonamentat, que dona veu a qui en té menys, contribueixen a "socórrer", en paraules de Casas, "aquella gent que intenta canviar la realitat i fer-la més justa". Un periodisme per posar els problemes sobre la taula i apropar la realitat a tothom, també a uns jutges que sovint viuen aïllats en la torre d'ivori dels palaus de justícia.