coronavirus

L'atenció a la salut mental, un repte que Catalunya comença a afrontar

Parlament i Govern activen diversos mecanismes per atendre una problemàtica que s'ha agreujat arran de la pandèmia

per Lluís Girona, Barcelona, Catalunya | 16 de juny de 2021 a les 16:05 |
La pandèmia ha incrementat els riscos de patir una malaltia de salut mental | ND
El Parlament ha aprovat aquest dimecres la creació d'una comissió d'estudi sobre la salut mental i addiccions. La proposta ha estat aprovada per una àmplia majoria de la cambra, ja que només s'hi ha oposat l'extrema dreta de Vox. David Cid, portaveu dels comuns al Parlament, va anunciar a l'abril que establirien contactes amb els grups per celebrar un ple monogràfic sobre la situació de la salut mental al país. Finalment, però, la fórmula elegida pel Parlament ha estat aquesta comissió.

Serà un dels temes de la legislatura. Ho demostra la constitució d'aquesta comissió, però també en va ser un senyal la primera visita oficial del nou president de la Generalitat, Pere Aragonès. El líder d'ERC, en una recepció a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, va anunciar un pacte nacional de salut mental.  


I és que la salut mental ha rebut el cop definitiu amb la pandèmia. Al fet d'haver de conviure amb el virus s'hi afegeix haver de lidiar amb les mesures necessàries per frenar-lo. El tancament de fa poc més d'un any o les restriccions a la mobilitat, entre altres mesures de caràcter sanitari, tenen l'objectiu de reduir la interacció i la vida social per evitar el creixement dels contagis. Però també tenen un impacte, gens menyspreable, en el nostre benestar emocional.

Un dels segments de la població al qual afecta més el fet que l'oci i la vida social quedin aturats són els joves. I si ja es patia una malaltia mental abans de la pandèmia, recuperar-se ara encara és molt pitjor. Fa pocs dies es coneixia el suïcidi de Gabriel Chachi, un streamer català conegut també per haver copresentat un programa de televisió amb Ibai Llanos. Es tracta, sense dubte, d'una nova alerta sobre la salut mental dels més joves.


Testimonis d'una realitat que pot afectar tothom


Per conèixer com es combaten aquestes adversitats, a NacióDigital recuperem els testimonis de Tatiana Cuartas, una jove que ha passat per etapes complicades a nivell de salut mental en els últims mesos, i que ara fa activisme des d'Obertament, i Francisco Rubio, un activista sobre salut mental i membre de la junta de la Federació de Salut Mental Catalunya.


Tatiana Cuartas té 32 anys i viu a la Seu d'Urgell. Ha patit anorèxia restrictiva i trastorn de la personalitat. Cuartas explica que portava una "vida molt social" i el confinament d'ara fa un any la va fer recaure d'aquestes malalties mentals, arribant al punt que durant el mes de maig va haver d'ingressar a l'Hospital Psiquiàtric de Lleida, on va passar uns mesos ingressada.
 

Tatiana Cuartas va patir una recaiguda dels seus problemes mentals arran de la pandèmia


La jove explica que es va sentir "desemparada" i que l'atenció que rebia dels especialistes només era "telefònica", que no és el mateix que "poder explicar els problemes amb persones al davant", diu Cuartas. També relata la dificultat de conviure en aquest nou entorn pandèmic. "Anar a fer un cafè era una forma de desconnectar i ara la trobo a faltar", exposa.

Per Cuartas, la salut mental és un tema pel qual no s'està "socialment preparats per parlar-ne". Raona que la gent "no entén" que es pot patir una malaltia mental de la mateixa manera que "et pot fer mal una part del cos". La urgellenca conclou el seu relat explicant que el fet de ser dona també va provocar un increment de l'"estigma" en relació amb els problemes que patia. "Si no anava maquillada em preguntaven per què feia mala cara i si em trobava malament", explica.

Francisco Rubio, al seu torn, va prendre consciència sobre la salut mental arran dels problemes que va patir. Un cop va superar-ho, va entendre que tenia l'obligació de fer activisme i treballar perquè la salut mental es posés al centre de la taula. "És un tema que a ningú li preocupa fins que s'hi troba ell o alguna persona propera", afirma.


Rubio diu que, arran de la Covid i de les mesures per frenar l'avanç del virus, ara hi ha més casos sobretot "d'agorafòbia, depressió i ansietat". "És normal perquè són problemes que venen generats per la incertesa", exposa. El membre de la federació critica que des de l'àmbit públic no s'ha estat massa preparat i recorda com els problemes estructurals sobre salut mental ja venien d'abans de la pandèmia. "Parlàvem, ens prometien inversió pública, però no arribava", recorda.

La quarta onada és la salut mental


El coordinador del Comitè d'infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), Roger Ballescà, destaca a aquest diari que s'han "triplicat o quadruplicat" els trastorns d'ansietat i de depressió arran de la pandèmia. "Estem en una situació de màxims mai viscuda", explica Ballescà. El psicòleg també alerta d'un increment en els trastorns de la conducta alimentària.
 

Roger Ballescà, psicòleg i coordinador del Comitè d'infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya Foto: CSMIJ Martorell


Ballescà posa l'èmfasi en els efectes derivats de la Covid, assenyalant que "un 25% de les persones que superen la Covid acabin sent diagnosticats d'un quadre psiquiàtric". De la mateixa manera, entén que les mesures per frenar la pandèmia afectin més als joves. "Molts viuen sols i el vincle social té molta importància", afirma. El psicòleg afirma que la salut mental és "la quarta onada" i reclama un "canvi legislatiu" per fer-hi front. "Tenim una manca de planificació que ha comportat també un dèficit d'especialistes", critica.

Davant l'evidència de la gravetat de la situació, el departament de Salut i Joventut van activar-se ja a l'inici de la pandèmia, primer amb un consultori i més tard amb una app de gestió emocional, però el repte és ara millorar aquest àmbit d'atenció a primària. Per primer cop, aquest Nadal la Marató de TV3 es dedicarà a la salut mental.  

Les dades confirmen un problema generalitzat


L'última enquesta sobre salut mental del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), publicada al març, posava sobre la taula un empitjorament general de l'estat mental de la població. Però el que més hi destacava és que aquest empitjorament es feia més evident en el cas de la ciutadania més jove.

Segons explica l'informe, la població que va dels 18 als 24 anys és la que en més ocasions s'ha sentit estressada (34% dels enquestats), trista (24%) o preocupada per no poder tenir el control de les coses (35,6%) durant els últims dotze mesos. També les persones que comprenen aquestes edats són les que manifesten més temor sobre que "el món no torni a ser com abans", una afirmació que reconeixen el 59% dels enquestats.



En afegit, gairebé 8 de cada 10 joves d'aquesta escala d'edat han tingut por de perdre una persona propera per la pandèmia o de contagiar-la de Covid. La població que va des dels 25 fins als 34 anys és la segona més afectada pels mateixos motius, mentre que la que menys ho té en compte és la que supera els 65 anys.

Segons recull el Codi Risc Suïcidi, les temptatives de suïcidi en menors d'edat van créixer un 27% durant l'any 2020 a Catalunya. També les xifres del Telèfon de l'Esperança són un clar exemple de la gravetat de la situació, ja que les consultes en aquest telèfon de prevenció i ajuda davant les malalties mentals s'han disparat un 77% aquest any.

Són els petits processos de depressió, d'ansietat, de tristesa o de preocupació, als quals en un inici no se'ls dona gaire importància, els que poden derivar en una malaltia mental de més gravetat si no s'intervé tant en l'àmbit familiar i d'entorn social com des d'un punt de vista professional i públic.

Altres notícies que et poden interessar




 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació