parlament

El Parlament crea la comissió de salut mental sense unanimitat per culpa de Vox

La comissió tindrà una durada de dos anys i l'objectiu serà garantir un model públic i integrat d'atenció amb un "marcat caràcter preventiu"

per Lluís Girona, Parlament de Catalunya | 16 de juny de 2021 a les 13:25 |
Ple del Parlament. | ACN
El Parlament ha aprovat en el ple d'aquest dimecres la creació d'una comissió d'estudi sobre la salut mental i les addiccions. La proposta de resolució, impulsada i aprovada per tots els grups de la cambra excepte Vox, estableix que l'objectiu de la comissió sigui garantir un model públic i integrat d'atenció a la salut mental i les addicions, amb un "marcat caràcter preventiu, d'assistència, rehabilitació, benestar, enfocament comunitari i proximitat".

El PSC, ERC, Junts, la CUP, En Comú Podem, Ciutadans i el PP, que han sumat 116 vots a favor de la proposta, han coincidit en subratllar la importància de "visibilitzar" els trastorns de salut mental, especialment després de l'impacte de la pandèmia, i eliminar "l'estigma" que porten associats. La comissió estarà formada per un diputat de cada formació, i per especialistes de diverses entitats, durarà dos anys i redactarà un informe final.


Per part del PSC, la diputada Assumpta Escarp ha lamentat la "dada esfereïdora" que suposa l'augment d'un 27% dels intents de suïcidi entre menors de 18 anys. "Fa massa temps que la salut mental és la germana pobra del sistema; ho veiem només mirant els pressupostos", ha assenyalat. El portaveu d'En Comú Podem, David Cid, ha demanat "acabar amb l'estigma" i "visibilitzar" els trastorns mentals, i ha posat com a exemple les polítiques en salut mental de l'Ajuntament de Barcelona.

El diputat d'ERC, Juli Fernández, ha declarat que "aquesta ha de ser i serà la legislatura de la salut mental", i ha manifestat que els col·lectius de persones joves i les més grans han viscut "de manera molt dura" la pandèmia, amb una "solitud no volguda" i amb un biaix de gènere i de classe "claríssim". Assumpció Laïlla, diputada de Junts, i infermera especialista en aquesta matèria, ha parlat d'"onada pandèmica de salut mental" i ha assegurat que una de cada quatre persones patirà un trastorn mental durant la seva vida.


"Si no ataquem les causes de molts trastorns que pateix la població, difícilment ens en sortirem", ha recalcat la diputada de la CUP, Laia Estrada. Així, ha afirmat que el recent suïcidi d'una persona a qui anaven a desnonar era "evitable", així com els suïcidis relacionats amb temes d'habitatge similars.

La portaveu de Ciutadans, Anna Grau, ha reclamat que es "dignifiquin" les malalties mentals i ha dit que "no té sentit" abordar aquesta problemàtica si després no es disposa dels "recursos psiquiàtrics". En la mateixa línia, la diputada del PP Lorena Roldán ha reclamat "empatia" i "conscienciació" perquè la salut mental ha estat "una de les lliçons de la pandèmia".



Per últim, la diputada de Vox, María Elisa García, ha exposat els motius pels quals el seu grup ha estat l'únic que ha votat en contra de la proposta de resolució: "La solució no és muntar un grup més de pensadors que es passegin pel Parlament", ha assegurat, sinó invertir aquest capital en "integrar psiquiatres en els serveis d'atenció primària".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació