Jaciments

Troben restes d'Homo sapiens inèdites a Catalunya

Els ossos descoberts al jaciment de Santa Linya són d'una dona i tenen 14.000 anys d'antiguitat

per Àlvar Llobet, Les Avellanes | 16 de juny de 2021 a les 12:52 |
Imatge d'una de les restes d'ossos. | UAB
Els Investigadors del Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPARQ-UAB) han descobert al jaciment de la Cova Gran de Santa Linya, a la comarca de la Noguera, restes d'Homo sapiens de 14.000 anys d'antiguitat.

Els arqueòlegs, dirigits pel catedràtic Rafa Mora Torcal i l'investigador Jorge Martínez Moreno, han documentat óssos que corresponen al Paleolític Superior Final, a finals del Pleistocè, un període en que les restes d'humans moderns són molt escasses a la península Ibèrica. De fet, aquesta troballa  és inèdita a Catalunya en el context en les quals s'han localitzat les restes, és a dir, en una zona del jaciment que indica un acte voluntari de sepultura. Segons ha dit Mora en la compareixença de presentació de la troballa, de restes d'humans moderns d'aquesta cronologia sí que se n'han trobat al país, però "disperses" i en contextos poc clars.


El que els arqueòlegs han trobat un esquelet humà d'una dona, que ha estat batejada com a "Linya, la dona de la Noguera". En concret, les restes són dos fèmurs, parts llargues de les extremitats superiors i inferiors i també diverses falanges. El crani i l'esquelet axial estan poc representats en aquest cos.

Les restes de "Linya", assegura Mora, permetran conèixer més característiques de la vida dels primers Homo sapiens i també de la mort fa 14.000 anys.


Els arqueòlegs que han dirigit la recerca asseguren que la trobada dels óssos ha estat "inesperada", i remarquen que les restes es van deixar amb el cos complet directament sobre el terra i en una posició decúbit supí. Les properes investigacions se centraran en les causes de la mort de la dona, que de moment encara no estan clares tot i que l'opció principal que es contempla és d'algun tipus d'enterrament. 

"El tractament mortuori entre els caçadors-recol·lectors assenyala vàries possibilitats, que oscil·len entre un enterrament intencional, un enterrament secundari, una aportació parcial del cos, canibalisme o mort accidental. Aquests escenaris els haurem d'avaluar en funció dels resultats que proporcioni l'excavació de l'espai en què han aparegut les restes", ha explicat Moreno. 


En aquest sentit, els investigadors asseguren que l'espai on s'ha trobat "Linya" estava, probablement, pensat expressament per deixar-hi el cos, encara que han descartat que es tracti d'una zona d'enterraments de més cossos. Les restes s'han trobat dins d'un espai considerat un receptacle natural, delimitat per varis blocs de grans dimensions caiguts de la visera de l'abric de la cova.

Un canvi climàtic fa 14.000 anys

L'interval temporal datat apunta que "Linya" i les persones que formen part el seu grup van viure en un moment climatològicament crític. Fa uns 14.700 anys, les condicions climàtiques globals extremadament fredes i rigoroses que van caracteritzar l'Últim Màxim Glacial (entre 30.000-15.000 anys) van virar de forma sobtada en menys de 100 anys cap a un nou règim climàtic similar a l'actual. 

Aquest esdeveniment, conegut com a oscil·lació de Bölling/Allerød, entre 14.700 i 12.900 abans del present, es va caracteritzar per un augment de la temperatura i la pluviositat, que va provocar canvis ecològics rellevants. 

Tot i que l'impacte d'aquest esdeveniment sobre el Prepirineu és poc conegut, alguns indicadors recuperats a la Cova Gran permeten analitzar la seva incidència. L'estudi dels carbons indica que els grups humans que s'hi van instal·lar durant l'Última Glaciació van usar com a combustible només fusta del pi de muntanya.

La Cova Gran, transició entre el neandertal a l'home modern

La Cova Gran de Santa Linya és un dels jaciments més importants de Catalunya i destaca per entendre el trànsit entre la desaparició de les poblacions de neandertals i l'aparició de l'home modern, del qual ja se n'han trobat les primeres restes. L'indret va ser descobert l'any 2002 i començat a excavar el 2004. L'any 2013 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

La Cova Gran és un dels pocs jaciments de la regió mediterrània en què s'han identificat vestigis de moments de "transició", com el dels últims neandertals, cap a 45.000 anys, i l'aparició dels primers humans moderns, entre 37.000 i 30.000 anys.

 

Arqueòlegs treballant a la Cova Gran Foto: UAB

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació