Indults

Els líders independentistes, fora de la presó: què passa a partir d'ara?

Un cop concedit el perdó, s'obre termini pels recursos de la dreta espanyola al Suprem; la Generalitat i la Moncloa, a punt per reprendre el diàleg

per Bernat Surroca / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 22 de juny de 2021 a les 20:30 |
Jordi Cuixart, abans de signar l'indult del govern espanyol per sortir en llibertat de la presó | ACN
Els presos han rebut l'indult i s'obre a partir d'ara una nova etapa, amb els líders independentistes de nou en llibertat. La repressió, però, no s'atura, i hi ha centenars de persones immerses encara en procediments judicials i els exiliats no poden tornar a casa malgrat poder moure's lliurement per Europa. Què ha de passar a partir d'ara?  Hi haurà recursos? Queden limitades les demandes al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH)? El perdó que ha concedit el govern espanyol, parcial i condicionat, només suposa l'extinció de la pena de presó i permet, bàsicament, l'excarceració dels presos polítics. És el primer -i, per ara, únic- gest del govern espanyol que certifica certa voluntat d'alleugerir el conflicte malgrat que encara és lluny de solucionar-se, com remarca l'independentisme i s'admet la Moncloa. La nova etapa és plena d'incògnites.

Sánchez argumenta que els indults han de servir per restaurar la "convivència", i els branda com primer pas voluntari per refer ponts amb Catalunya. Aquest és el nucli de la coreografia que ha protagonitzat el govern espanyol -amb el PSOE, de manera més o menys entusiasta, comportant-se com un bloc- amb l'ajuda de l'establishment. Tot i això, el gest del president espanyol es limita a la mesura de gràcia, sense aprofundir en cap proposta política concreta, ja sigui en forma de reforma constitucional o de millora del finançament per a Catalunya. L'agenda del retrobament, motiu de la conferència al Liceu d'aquest mateix dilluns, no va anar més enllà de la concreció dels indults.


A l'altra banda, la Generalitat insisteix en les demandes de l'amnistia i l'autodeterminació. "És l'hora del referèndum acordat", ha assenyalat Pere Aragonès, acompanyat de tot el Govern al cap de poques hores de la concessió dels indults. L'informe del Consell d'Europa serveix a l'executiu per reclamar la fi de la repressió, però la situació dels exiliats continua enrocada. La manera de resoldre-la és la reforma del delicte de sedició al Congrés dels Diputats, que està patrocinada pels comuns i, segons els plans de la Moncloa, no hauria de anar gaire enllà. Tot i això, Sánchez insisteix que els presos sí que van pagar les seves conseqüències en forma de presó. Als exiliats no se'ls pot indultar perquè, bàsicament, no han estat condemnats.

Els presos sortiran dimecres


Un cop acordat l'indult en consell de ministres, aquesta tarda l'ha signat Felip VI i en les properes hores es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per poder-los aplicar. L'encarregat d'executar-ho és el tribunal sentenciador, és a dir, el Tribunal Suprem, que té poc marge de maniobra si l'indult ha estat ben fet i s'han comptat bé els dies de commutació de la pena. Haurà de traslladar l'ordre a les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras. Fonts de la Moncloa confien que els presos sortiran dimecres, previsiblement al migdia. El Suprem ja ha dit que dictarà l'ordre d'excarceració un cop tingui la confirmació oficial per part del govern espanyol.


Els recursos a la sala tercera


Si bé la sala segona, que presideix Manuel Marchena, té poc marge per bloquejar els indults, en té una mica més la sala tercera, la contenciosa-administrativa, que és qui rebrà els previsibles recursos que a partir d'ara ja es poden interposar a la decisió del govern espanyol. Qui pot presentar recurs? Aquesta és una pregunta que genera dubtes entre els experts. La Fiscalia no té previst oposar-se a la decisió, tot i que podria. Vox seria, segons fonts consultades, qui podria interposar recurs en ser part de la causa. El PP també intentarà recórrer la decisió, però hi ha dubtes que es pugui admetre a tràmit un recurs interposat per un partit que ni era part en el judici ni tampoc es pot considerar "víctima" del procés. 

Si hi ha recurs, la sala tercera podria arribar a anul·lar l'indult. Ara bé, la capacitat que té per fer-ho és limitada. Formalment, s'ha de fixar en els aspectes formals de la decisió adoptada per la Moncloa, és a dir, si s'han seguit els procediments correctament i si la decisió està ben motivada. És en aquest darrer punt on la sala podria tenir més marge d'actuació, si detecta que el govern espanyol no ha argumentat bé els motius per concedir l'indult. En cas d'anul·lació, el govern espanyol el podria tornar acordar "corregint" les errades assenyalades pel Suprem, que aleshores sí que ja no tindria pràcticament marge per tornar-los a tombar. Va passar això en el cas d'un conductor kamikaze: el Suprem va tombar l'indult i va instar el govern espanyol a tornar-lo a aprovar, però la Moncloa ho va descartar.


Estrasburg, la batalla jurídica definitiva


Fora de la presó, els líders de l'1-O podran centrar-se a partir d'ara en la batalla jurídica definitiva que té per davant ara l'independentisme: les demandes al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Un cop el Tribunal Constitucional (TC) avali la condemna per sedició del Suprem, es podrà obrir la via europea. Ja ho han fet Jordi Turull i Jordi Cuixart, i ho faran en els propers dies Jordi Sànchez, Josep Rull i la resta de membres del Govern de Carles Puigdemont. A Europa, els camins dels presos i els exiliats es retrobaran. L'exili, que queda al marge de l'indult, continua focalitzat en derrotar Espanya als tribunals europeus, on de moment ha sumat diverses victòries que permeten a Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí moure's lliurement per Europa.

La via d'Estrasburg va per llarg. Els indults no hi tenen res a veure, són coses diferents, però sí que hi poden tenir un impacte indirecte. El fet que els líders de l'1-O siguin fora de la presó podria fer que el TEDH no tingués tanta pressa per resoldre la qüestió. Normalment, les demandes on hi ha persones empresonades són prioritàries per al tribunal, tot i que l'alliberament dels presos no necessàriament ha de fer que les seves peticions quedin guardades en un calaix. En tot cas, primer s'han d'admetre a tràmit els recursos -no hi ha terminis, però encara hauran de passar mesos- i després es podrà abordar el fons de la qüestió. Passaran anys abans que Estrasburg adopti una resolució, que l'independentisme confia que sigui un dur revés per Espanya. La condemna, si arriba, serà amb els presos en llibertat.

L'independentisme, obligat a repensar-se


Poc després de saber-se que els indults eren un fet, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha emès un comunicat en el qual insinuava que la mesura podria ser fruit d'un acord entre els partits majoritaris de l'independentisme i l'Estat, i aprofitava per reclamar que els lideratges no estiguessin "sotmesos" al "xantatge" del govern espanyol. Senyal que hi ha una part del moviment que desconfia de qualsevol distensió, que per ara és la divisa de la presidència d'Aragonès. ERC i Junts tenen aproximacions diferents al diàleg amb l'Estat -Carles Puigdemont insisteix en parlar de "negociació"-, i aquesta carpeta nuclear amenaça de generar dissensions dins del Govern.

Nova vida (presencial) als partits


La sortida dels presos també impacta en la vida interna dels partits. Junqueras, com a president d'ERC, dirigirà com fins ara els republicans, però ho podrà fer de manera presencial i sense intermediaris. Jordi Sànchez i Jordi Turull podran desenvolupar les seves funcions sense límits un cop fora de la presó, el primer com a secretari general de Junts i el segon com a vicepresident. Quim Forn, en canvi, no forma part de la direcció del partit, i s'ha anat distanciant del dia a dia de la formació. Josep Rull és estimat per la militància i manté zones d'influència, però sense tenir-ne tanta com Sànchez o Turull. En tot cas, tots ells seran veus a tenir en compte en el panorama que s'obre amb la seva llibertat, llargament demanada i que es concreta gràcies a un gest de l'Estat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació