15
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
15:27h
Es deia Segundo i aquest dilluns es va suïcidar just abans de ser desnonat. La comitiva judicial va trucar a la seva porta i ell es va llançar al buit pel pati interior de casa seva. "Vaig sentir un soroll, vaig sortir i vaig veure el seu cos", explicava avui una veïna davant del portal. Lluny de ser un cas aïllat, la mort d'aquest veí de Sants és una conseqüència -aquest cop extrema- de la crisi d'habitatge que afecta Barcelona des de fa anys i que s'ha accentuat arran de la cridi derivada de la pandèmia. Una crisi que aquest cop s'ha cobrat una víctima mortal.
Els veïns avui estaven encara en xoc i el núvol de periodistes que s'agrupava a la porta de la finca encara feia més incòmode el seu dia. "Sabia que feia temps que no pagava el lloguer. Ell havia viscut amb la seva parella, però va marxar i van venir altres persones per viure a les habitacions. Ara feia molt temps que no veia ningú més que ell", explica aquesta veïna. També estaven en xoc els veïns que, tot i no conèixer la víctima, formen part de col·lectius en defensa del dret a l'habitatge. "Ahir vam aturar tres desnonaments a Sants però aquest cas no ens havia arribat", lamenta un dels seus membres.
El Segundo era aturat de llarga durada i no havia pogut pagar el lloguer des del juny del 2020. Segons ha avançat el Tot Barcelona, l'arrendament mensual era de 800 euros. En aquest escenari, la seva advocada d'ofici va presentar al jutjat de primera instància número 3 el certificat de vulnerabilitat de l'Ajuntament.
Aquest divendres, el consistori es va posar en contacte amb el jutjat, per saber quina decisió havia pres sobre el cas. La resposta, segons ha indicat avui la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, va ser que no s'aplicaria la moratòria de desnonaments estatal. Dilluns l'Ajuntament va activar la unitat antidesnonaments, però en paraules de Martín "ja era tard". "La resposta que vam tenir del jutjat va ser un mur", ha dit Martín, que ha qualificat d'"injustificable" que el jutjat tirés endavant l'ordre de desnonament. Segons expliquen fonts municipals, l'Ajuntament ja havia començat el procés perquè el veí fes els tràmits d'inscripció a la mesa d'emergència.
Fonts oficials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han comunicat que el jutjat va desestimar l'informe de serveis socials perquè "les circumstàncies que allà es recullen no són les que regula el Reial Decret com a vulnerabilitat que permeti la suspensió del llançament". L'alt tribunal, però, no aclareix quin va ser el motiu concret per a la desestimació.
Què diu la moratòria?
L'efectivitat de la moratòria estatal de desnonaments ha quedat qüestionada des de la seva aprovació. "Queden suspesos tots els desnonaments sense alternativa habitacional de les llars vulnerables", va dir l'aleshores vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, el març del 2020. L'anunci va envellir malament i amb la publicació de la normativa al BOE es va poder comprovar que la normativa només donava cobertura a les persones que poguessin acreditar una vulnerabilitat directament causada per la Covid-19.
Davant les crítiques dels moviments socials, el govern espanyol va modificar el decret el passat desembre. El missatge polític insistia en l'ampliació de la cobertura a totes les famílies vulnerables, però el redactat de la nova norma és ambigu i jutges i advocacia qüestionen que realment garanteixi aquest objectiu, tal com va explicar NacióDigital. El delegat del deganat dels jutges de Barcelona en matèria de Dret Civil, Roberto García Ceniceros, considerava aleshores que el decret deixava la porta oberta a una "doble interpretació". Dit d'una altra manera, cada jutge podia decidir si la moratòria protegia totes les famílies vulnerables o només aquelles que poguessin demostrar ser-ho arran de la pandèmia.
L'ambigüitat del text legislatiu i la interpretació restrictiva que en fan molts jutges serveixen per entendre per què el degoteig de desnonaments continua tot i que la moratòria estigui vigent fins al 9 d'agost. Durant el primer trimestre del 2021, va haver-hi 2.437 desnonaments a Catalunya i més de 1.800 eren referents a impagaments del lloguer, igual que en el cas del veí de Sants que s'ha acabat suicidant.
Els moviments socials fa temps que alerten de les llacunes de la moratòria i avui el Sindicat de Llogaters ha assenyalat el govern espanyol. "Entre el març i el maig del 2020 vam tenir una batalla intensa perquè suspenguessin o reduïssin el pagament dels lloguers. Vam avisar que si no es perdonaven els arrendaments a les famílies més afectades, tindríem una catàstrofe social", explica el portaveu del sindicat Jaime Palomera. "La moratòria fa que la persona afectada estigui sota sospita permanent i els serveis socials hagin de demostrar la seva vulnerabilitat. A més, si un jutge ideològicament prioritza la propietat privada per sobre del dret a l'habitatge, pot tirar endavant per l'ambigüitat de la moratòria", apunta.
Avui el moviment per l'habitatge ha transformat el xoc viscut ahir amb la notícia del suïcidi en una ràbia que es visibilitzarà aquest dimarts a la tarda. El Grup d'Habitatge de Sants ha convocat una manifestació que sortirà a dos quarts de set de la plaça de Sants i es dirigirà a la delegació del govern espanyol a Catalunya. Allà, a les vuit del vespre, la PAH ha convocat una concentració per exigir que la nova llei estatal d'habitatge freni els desnonaments de persones sense alternativa habitacional.
Els veïns avui estaven encara en xoc i el núvol de periodistes que s'agrupava a la porta de la finca encara feia més incòmode el seu dia. "Sabia que feia temps que no pagava el lloguer. Ell havia viscut amb la seva parella, però va marxar i van venir altres persones per viure a les habitacions. Ara feia molt temps que no veia ningú més que ell", explica aquesta veïna. També estaven en xoc els veïns que, tot i no conèixer la víctima, formen part de col·lectius en defensa del dret a l'habitatge. "Ahir vam aturar tres desnonaments a Sants però aquest cas no ens havia arribat", lamenta un dels seus membres.
El Segundo era aturat de llarga durada i no havia pogut pagar el lloguer des del juny del 2020. Segons ha avançat el Tot Barcelona, l'arrendament mensual era de 800 euros. En aquest escenari, la seva advocada d'ofici va presentar al jutjat de primera instància número 3 el certificat de vulnerabilitat de l'Ajuntament.
Aquest divendres, el consistori es va posar en contacte amb el jutjat, per saber quina decisió havia pres sobre el cas. La resposta, segons ha indicat avui la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, va ser que no s'aplicaria la moratòria de desnonaments estatal. Dilluns l'Ajuntament va activar la unitat antidesnonaments, però en paraules de Martín "ja era tard". "La resposta que vam tenir del jutjat va ser un mur", ha dit Martín, que ha qualificat d'"injustificable" que el jutjat tirés endavant l'ordre de desnonament. Segons expliquen fonts municipals, l'Ajuntament ja havia començat el procés perquè el veí fes els tràmits d'inscripció a la mesa d'emergència.
Fonts oficials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han comunicat que el jutjat va desestimar l'informe de serveis socials perquè "les circumstàncies que allà es recullen no són les que regula el Reial Decret com a vulnerabilitat que permeti la suspensió del llançament". L'alt tribunal, però, no aclareix quin va ser el motiu concret per a la desestimació.
Què diu la moratòria?
L'efectivitat de la moratòria estatal de desnonaments ha quedat qüestionada des de la seva aprovació. "Queden suspesos tots els desnonaments sense alternativa habitacional de les llars vulnerables", va dir l'aleshores vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, el març del 2020. L'anunci va envellir malament i amb la publicació de la normativa al BOE es va poder comprovar que la normativa només donava cobertura a les persones que poguessin acreditar una vulnerabilitat directament causada per la Covid-19.
Davant les crítiques dels moviments socials, el govern espanyol va modificar el decret el passat desembre. El missatge polític insistia en l'ampliació de la cobertura a totes les famílies vulnerables, però el redactat de la nova norma és ambigu i jutges i advocacia qüestionen que realment garanteixi aquest objectiu, tal com va explicar NacióDigital. El delegat del deganat dels jutges de Barcelona en matèria de Dret Civil, Roberto García Ceniceros, considerava aleshores que el decret deixava la porta oberta a una "doble interpretació". Dit d'una altra manera, cada jutge podia decidir si la moratòria protegia totes les famílies vulnerables o només aquelles que poguessin demostrar ser-ho arran de la pandèmia.
L'ambigüitat del text legislatiu i la interpretació restrictiva que en fan molts jutges serveixen per entendre per què el degoteig de desnonaments continua tot i que la moratòria estigui vigent fins al 9 d'agost. Durant el primer trimestre del 2021, va haver-hi 2.437 desnonaments a Catalunya i més de 1.800 eren referents a impagaments del lloguer, igual que en el cas del veí de Sants que s'ha acabat suicidant.
Els moviments socials fa temps que alerten de les llacunes de la moratòria i avui el Sindicat de Llogaters ha assenyalat el govern espanyol. "Entre el març i el maig del 2020 vam tenir una batalla intensa perquè suspenguessin o reduïssin el pagament dels lloguers. Vam avisar que si no es perdonaven els arrendaments a les famílies més afectades, tindríem una catàstrofe social", explica el portaveu del sindicat Jaime Palomera. "La moratòria fa que la persona afectada estigui sota sospita permanent i els serveis socials hagin de demostrar la seva vulnerabilitat. A més, si un jutge ideològicament prioritza la propietat privada per sobre del dret a l'habitatge, pot tirar endavant per l'ambigüitat de la moratòria", apunta.
Avui el moviment per l'habitatge ha transformat el xoc viscut ahir amb la notícia del suïcidi en una ràbia que es visibilitzarà aquest dimarts a la tarda. El Grup d'Habitatge de Sants ha convocat una manifestació que sortirà a dos quarts de set de la plaça de Sants i es dirigirà a la delegació del govern espanyol a Catalunya. Allà, a les vuit del vespre, la PAH ha convocat una concentració per exigir que la nova llei estatal d'habitatge freni els desnonaments de persones sense alternativa habitacional.