Sànchez situa l'1-O com a «patrimoni irrenunciable» per tancar el debat a Junts

Jordi Sànchez, secretari general de Junts, ha enviat aquest dimarts una carta a la militància de Junts per intentar tancar de manera definitiva la polèmica oberta per uan reflexió que va fer la setmana passada sobre l'1-O. La frase exacta, en un article a l'Ara, era aquesta: "Soc dels qui creuen que l'1-O va ser concebut més per forçar el govern espanyol a obrir una via de diàleg i negociació per assolir un referèndum acordat que per proclamar efectivament la independència". Sànchez ha indicat en la missiva que, com ja va recalcar davant del Tribunal Suprem, l'1-O va ser una "victòria inapel·lable" i que és un "patrimoni col·lectiu irrenunciable" que "obliga" i "interpel·la" els representants públics "en el camí per fer possible la independència".

"El projecte polític de Junts no s'explica sense l'1 d'octubre. Per això em dol especialment com a secretari general el dany que aquesta polèmica, volgudament o no, ha fet sobre el nostre partit. En la part que em pertoca lamento la polèmica i, com vaig traslladar ahir a l'executiva, és l'hora de tancar files i culminar el projecte polític i organitzatiu de Junts, precisament ara que ens apropem a l'aniversari de la nostra creació", ha ressaltat el dirigent del partit en la carta a la militància.

A què han estat degudes les veus crítiques amb el secretari general? Fonamentalment, dos factors. El primer és la negociació amb ERC, que va pilotar de manera plenipotenciària especialment en el tram final. No són poques les veus de Junts que insisteixen que Elsa Artadi va descartar entrar a l'executiu després de quedar tocada la confiança en Sànchez a l'hora de concretar l'acord, directament, amb Pere Aragonès. Artadi, en tot cas, sempre ha insistit públicament que, si no és vicepresidenta de l'executiu, és perquè té intenció de centrar-se en ser la candidata a Barcelona el 2023. "I dins dels negociadors també hi havia gent amb ganes de boicotejar l'acord amb ERC", sostenen dirigents consultats. Les xifres, en tot cas, donen la raó a Sànchez: només un 17% de la militància es va oposar a l'entesa per reeditar la coalició a Palau.

A Junts, a banda, s'ha produït una paradoxa en les últimes setmanes: els més entusiastes de l'acord s'han vist desbancats de la formació del nou Govern. Un dels pactes tàcits als quals van arribar el secretari general i Aragonès va ser que la renovació de cares es convertiria en un dels estendards del nou executiu, i això ha fet que no repetissin perfils com ara Damià Calvet -ara president de comissió al Parlament, tot i que a Lledoners l'haurien vist amb bons ulls com a vicepresident del Govern- i Meritxell Budó, ara alt càrrec a Salut amb Josep Maria Argimon. "I el responsable de l'alineació a l'executiu és Sànchez", remarquen a les files del partit de Puigdemont, que s'ha mantingut en silenci públic sobre la polèmica que envolta el secretari general.

Es van reunir divendres i la versió que se n'ha explicat és que l'expresident de la Generalitat va tancar files amb Sànchez. La seva història no és nova: Puigdemont hi va confiar la tardor del 2017 -tots dos van acabar sent partidaris de convocar eleccions fins que l'Estat va deixar de donar garanties sobre la no aplicació del 155-, van fer junts la Crida Nacional per la República i, després de trencar amarres amb el PDECat, van donar forma a Junts com a partit autònom. Sense Sànchez, Puigdemont no s'hauria pogut quedar les sigles. Són uns quants els qui exhibeixen aquests dies al PDECat un somriure torçat quan observen la posició de dirigents com Calvet o Miquel Buch -i fins i tot presos com Jordi Turull i Josep Rull-, en segon terme davant del poder de Sànchez.
 

Carta als afiliats de Junts by naciodigital on Scribd