Històries de lleis injustes

Rep El Despertador cada matí al teu correu

L'habitatge és un dret bàsic o senzillament una propietat privada que la llei ha de protegir i amb la qual, arribat el cas, es pot especular? Aquest és el nus d'un conflicte que cada dia se'ns fa present a través d'ocupacions, de les inconveniències d'una bombolla i de dues crisis gairebé consecutives que han deixat massa afectats, i també de la cara més cruel, la dels desnonaments. Uns desnonaments que a vegades són molt violents, es fan de nit, a famílies vulnerables o que fins i tot porten les persones que es veuen amenaçades al suïcidi.

Va ser el cas d'en Segundo, un mosso de magatzem que feia temps que estava a l'atur, que feia mesos que no podia pagar el seu lloguer a Sants i que havia recorregut a Càritas i a altres serveis socials. L'informe de vulnerabilitat que va presentar la seva advocada no va impedir que la comitiva judicial es presentés a casa seva per desnonar-lo dilluns a la tarda.

Ahir els col·lectius d'habitatge, que tenen la virtut d'haver posat el problema damunt la taula i també a l'agenda política, es van manifestar i van reclamar que la moratòria de desnonaments que es va instaurar amb l'estat d'alarma per la Covid es prorrogui. Si es fa serà un pedaç. És evident que cal una altra mirada legislativa, una mirada que atengui a l'emergència social i que consideri l'habitatge més com un dret i menys com un negoci. Només això pot fer que prosperin mesures que, fins ara, han mostrat una certa eficàcia, com ara la regulació dels lloguers que, per cert, el govern del PSOE ja ha recorregut al Tribunal Constitucionalmalgrat la pressió -i els vots- dels comuns i d'ERC, que només han aconseguit que la llei catalana no quedi automàticament en suspens a l'espera de sentència.

L'aproximació legislativa és, en aquest assumpte, imprescindible. El reforçament dels serveis públics implica no només més ajuts per a qui més els necessita, inclou també més eficàcia a l'hora de protegir els col·lectius vulnerables. Un dels conflictes que marcarà la legislatura catalana serà el paper dels Mossos en els desnonaments. Fan de policia judicial d'acord amb una llei estatal que no té el suport de la majoria del Parlament de Catalunya i que apliquen els jutges. Hi ha fins i tot magistrats que ordenen quines unitats policials han d'executar els desnonaments.

El nou conseller, Joan Ignasi Elena, pretén acordar amb els jutges protocols que suavitzin -és a dir, que impedeixin- els desnonaments. Així ho han pactat ERC i la CUP. La política i la mà esquerra poden ajudar, però tenen límits clars si, com deia, no hi ha una actuació legislativa que posi remei al problema. Els problemes i els retards amb la llei d'Habitatge que van acordar tirar endavant el govern del PSOE i Podem, i que hauria d'incloure per exemple la regulació dels lloguers, una major intervenció al mercat i foment de l'habitatge social, no són un bon auguri.  

La problemàtica de l'habitatge, present a la majoria de les nostres ciutats i singularment a Barcelona, ja sabeu que és un dels nostres eixos informatius. És una realitat que ha retratat en un interessant llibre, La ciutat sense veïns, editat per Saldonar i el Grup de Periodistes Ramon Barnils, el nostre company Andreu Merino. Avui a la tarda el presentem a Barcelona amb ell i amb la Sònia Andolz, ara directora general a Interior i amb qui aprofundirem en aquests assumptes. 

Ahir al Govern es parlava d'això, però també de si calia o no anar al sopar del Cercle d'Economia, que avui comença les seves jornades anuals, amb Felip VI. Quim Torra va proclamar que el Govern de la Generalitat no assistiria a cap acte convocat per la casa reial ni se la convidaria als actes de l'executiu català. Una posició coherent amb la línia política de l'executiu. És, però, més qüestionable que el Govern hagi de deixar la cadira buida quan un tercer, ja sigui el Cercle, el Mobile o la Seat, decideixin convidar el monarca als seus actes públics. Segurament anar-hi, exhibir fredor amb Felip VI i la seva família i contundència en el discurs amb una monarquia que ha liderat el discurs de la repressió i està implicada en nombrosos escàndols seria el més hàbil. I segurament el que més incòmodes els faria sentir. 
 

---

Avui no et perdis

»Es deia Segundo: la crisi d'habitatge es cobra una víctima mortal; per Andreu Merino.

»El sopar amb el rei evidencia el primer desajust entre Puigneró i Aragonès; per Oriol March.

» Fil directe: «Una cadira buida davant del rei»; per Pep Martí.

» Qui són els nous diputats del Parlament?; per Lluís Girona.

»La Moncloa situa els indults abans de la reunió entre Sánchez i Aragonès; per Pep Martí.

» Ayuso irrita la cúpula del PP per insistir a situar el rei al centre dels indults; per Pep Martí.

» Mapes interactius | Sis comarques i 110 municipis ja han vacunat la meitat de la població; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «Paella, platja i Gaudí»; per Francesc Canosa.

» Opinió: «El pacte de Place de la Concorde»; per Francesc Viadel.
 

---

 El passadís

Maria Eugència Gay va guanyar les eleccions a junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona derrotant la llista renovadora i que tenia suports catalanistes i progressistes. La degana conservadora va prendre possessió dilluns acompanyada, entre d'altres, per dirigents del PSC com Núria Marín, presidenta de la Diputació de Barcelona, i Rubén Viñuales, diputat per Tarragona i ex de Ciutadans. Abans de l'acte els membres de la llista guanyadora van poder gaudir d'un generós pica-pica al rebedor del Col·legi. El "banquet de la victòria" de Gay i companyia va fer bullir els grups de WhatsApp dels lletrats més crítics amb la junta.

Vist i llegit

Fa un any i mig que una explosió a IQOXE, una de les empreses del polígon petroquímic de Tarragona, va espantar tots els veïns i provocar tres víctimes mortals. Els estralls encara es fan notar i hi ha veïns que no han pogut tornar a casa. Les empreses han pres mesures davant els dèficits estructurals, però són insuficients per garantir la seguretat dels veïns, que viuen amb la contradicció de compartir territori i aire amb una indústria perillosa però que és també una font de treball i riquesa del Camp de Tarragona. Sobre com és viure al polígon petroquímic, el que va passar amb IQOXE i les mesures que s'han pres, què en diuen les parts i quina expectativa ofereix per exemple l'hidrogen verd, el programa 30 minuts de TV3 va emetre diumenge Conviure amb el risc, un interessant reportatge que podeu recuperar aquí.

 L'efemèride

La història del cinema va canviar el 16 de juny de 1960. Alfred Hitchcock va gelar la sang dels espectadors durant l'estrena d'una de les pel·lícules més importants de tots els temps: Psicosi. Immortal, immillorable i sensacional, el film de terror del mestre del suspens segueix enamorant el públic sis dècades després de la seva estrena. L'escena de la dutxa és una de les més icòniques de tots els temps i la seva llegendària banda sonora -afegida a posteriori, amb el compositor Bernard Herrmann convencent Hitchcock, que no ho veia clar-, certifiquen la importància de Psicosi per al setè art. Anthony Perkins no va poder escapar mai del personatge principal de Norman Bates. El mateix va passar amb Janet Leigh: mai més va tornar a fer un paper de gran impacte. El 2012 es va estrenar un film biogràfic sobre Hitchcock que mostra el rodatge de la pel·lícula i de les escenes més inesborrables.

 L'aniversari

I encara més cinema. Un 16 de juny de l'any 1978, avui en fa 43, va néixer a Arenys de Munt l'actor Daniel Brühl. De pare alemany i mare catalana es va formar a Alemanya, on va tenir els seus primers papers. El salt a la fama li va arribar el 2003 amb Good bye Lenin, una divertida comèdia en què interpretava un noi de Berlín est preocupat perquè la seva mare despertés del coma i no se n'adonés que el mur havia caigut. La seva gran aparició en l'escena catalana va ser de la mà de Mediapro i de Manuel Huerga quan va interpretar el militant anarquista Salvador Puig Antich a la pel·lícula Salvador. En aquest Bestiari il·lustrat de Bibiana Ballbè de fa uns anys el podreu conèixer una mica més mentre busca pis a Barcelona.
 ​Fes clic aquí per rebre'l