indults

Sánchez derrota el felipisme mentre la dreta s'enreda a Colón

La caiguda de Susana Díaz assenyala el fracàs de l'estratègia antiindults de la dreta per dividir el PSOE

per Pep Martí, 14 de juny de 2021 a les 20:26 |
Pedro Sánchez amb Joe Biden a Brussel·les. | Moncloa
Pedro Sánchez encarrila el camí cap als indults amb una forta recàrrega de capital polític. La victòria de Juan Espadas en les primàries socialistes d'Andalusia ha estat un fet transcendent. Ho ha estat pel triomf del candidat que tenia el suport gens secret de la Moncloa, però sobretot per l'abast de la victòria. L'alcalde de Sevilla va assolir el 55% dels vots, que fa innecessària la segona volta, que molts consideraven probable. Susana Díaz va haver de conformar-se amb el 38%, un mal resultat tenint en compte que fins fa poc controlava amb mà de ferro l'organització andalusa.

Sánchez es desfà així de la dirigent amb un major potencial de contestació interna i que representava el lligam amb l'herència felipista. I ho fa en un moment crucial, just quan el president espanyol afronta el delicat expedient dels indults, convertit en cavall de batalla per la dreta política. Una estratègia, la de l'oposició de dretes, que buscava l'objectiu de dividir el PSOE i donar el màxim ressò a les veus díscoles.  


Val a dir que els indults no formaven part de l'agenda de Pedro Sánchez fa només uns mesos. Però la política espanyola dona canvis sobtats. L'ensorrament de Ciutadans i el fet que el seu suport -amb un grup escarransit al Congrés- no garanteixi l'estabilitat de l'executiu no ha donat més marge a l'equilibrisme de Sánchez, que al final no ha tingut altra que ser "valent" i parlar de "coratge". 

Els indults, de fet, no han estat presents en el debat de les primàries del socialisme andalús. Ni Díaz ni Espadas ni el tercer candidat, Luis Ángel Hierro, s'hi han pronunciat. Això sí, Espadas ha estat el més explícit a defensar les prerrogatives del govern per atorgar els indults. En tot cas, el resultat a les primàries andaluses, el territori més difícil per a Sánchez indica que el tema dels indults no ha fet forat entre les bases del PSOE. O no tant com per afectar el lideratge de l'actual president espanyol. Un factor que s'ha de tenir en compte a l'hora d'avaluar el terreny de joc sanchista en aquest tema.



El resultat de les primàries andaluses també certifica el que ja es podia intuir: la poca incidència que tenen en aquests moments dirigents històrics com Felipe González o Alfonso Guerra sobre la militància socialista. Guerra, en concret, ha estat potser el militant que més ha expressat la seva oposició a la decisió de Sánchez sobre els presos independentistes, arribant a titllar-la d'"il·legal". Des d'ara, aquestes veus perden ressò.    


El nyap de Colón


L'altra gran notícia per Sánchez ha estat el fiasco de Colón, amb menys presència que en l'anterior ocasió, el febrer del 2019. La concentració de la dreta a Madrid aquest diumenge ja venia desinflada des de la carta d'Oriol Junqueras en què bandejava la via unilateral. Més encara que això, la reflexió del líder d'ERC sobre el fet que l'octubre del 2017 una part de la societat catalana no va entendre el que feien els independentistes, va caure sobre la línia de flotació de l'argumentari del bloc dretà.


Durant la manifestació madrilenya, Pablo Casado, que va evitar la foto de família amb Vox, va haver de sentir crits i insults. La imatge del líder del PP escridassat per aquells amb qui volia concentrar-se ha estat metafòrica de les paradoxes cruels de Casado, un dirigent que no acaba de trobar un perfil definit. 

El mateix diumenge a Colón, unes paraules de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, interpel·lant al rei sobre si signaria o no els indults, han complicat encara més la posició de Génova. Fins al punt que Casado ha hagut de sortir a matisar Ayuso i recordar quin és el paper d'un monarca constitucional. La lliçó és clara: els càlculs tacticistes del PP, buscant sempre obtenir rèdits immediats, confiant-ho tot al desgast de Sánchez al preu que sigui, sovint no donen resultats.

Els indults, que van començar sent un gran risc per la Moncloa, poden acabar reforçant-lo. O, si més no, qüestionant les versions més apocalíptiques sobre el conflicte de Catalunya. Una altra dada que s'ha de tenir en compte: el xivarri dels mitjans madrilenys no respon a les pulsions majoritàries de la societat espanyola.           


A Sánchez només li ha faltat arrodonir aquest moment amb un encontre, ni que fos breu, amb el president nord-americà Joe Biden, en la cimera de l'OTAN a Brussel·les. Però l'escena de Brussel·les només es pot traduir en un encontre amb molta imaginació. En lloc d'això, s'ha hagut d'empassar una brevíssima trobada de menys d'un minut mentre tots dos caminaven per un passadís cap a una de les sessions de treball. Però, al capdavall, es tractava d'una fotografia. I Sánchez s'emporta de Brussel·les un premi que pot ser més rellevant: Madrid acollirà la propera cimera de l'OTAN, l'any vinent.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació