Hem de parlar

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pere Aragonès ha convocat aquesta tarda una taula institucional sobre el futur de l'aeroport del Prat. A Palau se citaran els representants de les conselleries afectades, dels ajuntaments que hi tenen alguna cosa a dir, del gestor AENA i de l'administració de l'Estat. Aquests dies hem vist com, a costa de l'ampliació del Prat i de la seva afectació en zones d'interès natural com ara la Ricarda, s'ha produït un xoc entre partidaris i detractors, respectivament liderats per organitzacions patronals i ecologistes.

Més enllà de les qüestions mediambientals, que són importants, més encara tenint en compte que AENA no ha complert els compromisos sobre emissions -a Barcelona la contaminació mata- i que històricament la zona del delta del Llobregat ja ha estat prou castigada, el debat necessari és sobre quin és el nostre model econòmic. Això ha d'incloure la titularitat i la gestió de l'aeroport a més d'altres aspectes.

El Prat és a punt d'arribar als 55 milions de passatgers, que és el seu límit i ara es pretén que en pugui engolir 15 més. Els partidaris d'ampliar-lo afirmen que només així podrà tenir més vols intercontinentals i Barcelona mantindrà el seu atractiu i dinamisme econòmic. En els darrers anys s'ha vist amenaçat per Madrid gràcies a la forta aposta dels poders de l'Estat per convertir la seva capital política també en econòmica. El model radial li ha permès fer d'aspiradora i buidar una mica més les Castelles i altres territoris. El món econòmic afirma que, per no perdre pistonada, el nostre país necessita millorar la seva "porta al món". Ho podeu escoltar a l'entenimentat debat entre Foment i ecologistes que vam organitzar a NacióDigital.

L'argument és cert, com també ho és que no es pot obviar la sospita, raonable, que ampliar el Prat assumint-ne l'impacte sobre l'entorn i les emissions només servirà per portar més turistes, molts d'ells ens vols low cost. Parlem, per tant, de model econòmic, de com s'ha de sostenir la nostra economia en un moment en què l'arribada dels fons europeus Next Generationhauria de servir per replantejar moltes coses i reindustrialitzar-la de nou.

Del nostre actual model el turisme n'és un puntal, sí. Però és un puntal que té efectes nocius, una cara B: aporta poc valor afegit i crea ocupació de poca qualitat i, sobretot, és depredador. Depredador i banalitzador de la vida als nostres barris provocant gentrificació i també del nostre litoral. Per això els partidaris de la no ampliació afirmen que el que cal és dotar-se d'un sistema aeroportuari que reforci el paper de Reus i Girona, que avui també seran a la reunió, per descongestionar el Prat i poder tenir així a Barcelona més vols intercontinentals, però no pas més turisme low cost.

Els partidaris de l'ampliació al·leguen que, per qüestions tècniques i de soroll, ampliar les pistes i les terminals és necessari si volem un hub. Són els mateixos que defensen que cal portar l'Hermitage, una franquícia museística pensada per a turistes, a Barcelona. El debat del Prat que avui obrirà formalment Aragonès després de diversos actes empresarials i socials de presa de posició és important i, si convé, s'ha d'allargar en el temps. No ens hauria de fer por parlar-ne sense apriorismes i plantejant en primer lloc quines són les nostres prioritats com a societat. El temps que calgui i amb tota la profunditat.

» La setmana, per cert, comença bé pels dos presidents, Pedro Sánchez i Pere Aragonès, que veuen aplanat el camí cap als indults. La manifestació de la dreta i l'extrema dreta a Madrid, amb el PP intentant mantenir-se en segon pla, no sembla que hagi de crear un gran maldecap a Sánchez. Fins i tot es pot parlar de punxada. I la victòria de Juan Espadas a les primàries del socialisme andalús marcant el camí de sortida a Susana Díaz li dona marge intern. Avui el president espanyol es reunirà amb el seu homòleg nord-americà Joe Biden a la cimera de l'OTAN en plena crisi diplomàtica amb el Marroc.

A Catalunya, el debat sobre els indults seguirà marcant la vida dels partits, especialment de Junts. Avui s'explicarà Jordi Sànchez a l'executiva després que admetés que, per ell, l'1-O era un intent de forçar una negociació amb l'Estat. Sobre l'aproximació al referèndum que van tenir ell i altres, el debat a Junts i les bombolles -diferents- que es van punxant n'he escrit aquest article.
 

---

Avui no et perdis

»«No pot haver‑hi creixement si no és sostenible»: Foment i ecologistes, lluny del consens sobre l'aeroport; per Andreu Merino.

» Anàlisi | Lideratges i tuteles; per Joan Serra Carné.

» Entrevista a Guillem Fuster: «No hem de mitificar l'octubre de 2017»; per Bernat Surroca.

» De Lledoners a Ginebra: tots els satèl·lits del nou Govern; per Oriol March.

» Dreta i extrema dreta, junts però no barrejats contra els indults als presos; per Pere Pratdesaba.

» Fil directe: «El monstre desperta a la plaça de Colón»; per Germà Capdevila.

» Entrevista a Joaquín Giménez, exjutge del Suprem: «El govern espanyol té raons per concedir l'indult»; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Homes que maten»; per Laura Pinyol.

»Bloc Llenguadoc: totes les cares de l'ocupació a Barcelona; per Andreu Merino.

» La pocmoderna surt de mare: El miratge de la conciliació; per Elisenda Soriguera.

» Va fugir Hitler del búnquer? Quan les teories de la conspiració no són fenòmens exclusius del passat; per Víctor Rodrigo.

» Futbolítica | De Franco a Tito passant per Khrusxov: geopolítica de la primera Eurocopa; per Ramon Usall.

» Opinió: «Menjar per la cara»; per Clara Tena.
 

---

 El passadís

Les campanyes de les eleccions sindicals estan, lògicament, més focalitzades que les polítiques i és més fàcil arribar a tot el cens. Als centres de treball els sindicats intenten guanyar afiliats o aconseguir representants repartint propaganda i, a vegades, fent algun obsequi. Enganxines, gorres, xapes, bolis, calendaris i fins i tot llapis de memòria amb logotips són habituals. A vegades hi ha qui fa un pas més. És el que va passar a l'empresa d'alimentació Frit Ravich, de Maçanet de la Selva, a Girona, on es va votar divendres passat.

CCOO va esforçar-se molt en la campanya per intentar mantenir els 13 delegats que tenia al comitè d'empresa d'un total de 17. Els seus representants van repartir sobres de pernil amb l'enganxina del sindicat a la cantina entre els treballadors els darrers dies de campanya i fins i tot van muntar, a l'entrada de l'empresa, una paradeta amb pa amb tomàquet i pernil. Aquí ho confirmava una treballadora. Les eleccions no els van anar precisament bé: la UGT va aconseguir sis representants; la Intersindical-CSC, que s'hi presentava per primer cop, sis més; i CCOO es va conformar amb cinc seients al comitè. El pernil va agradar més que la seva proposta sindical.

Vist i llegit

Fa unes setmanes es van complir els 40 anys de l'arribada de François Mitterrand a la presidència de la República Francesa, que va ocupar durant 14 anys. Era socialista però no va col·laborar amb la Resistència contra els nazis fins al final i no van quedar mai clares les seves connexions amb moviments ultranacionalistes. Mitterrand, polític professional, modernitzador de la República i també assedegat de poder, va marcar època i va deixar com a llegat el seu europeïsme i també una defensa dels interessos de França sense manies. "Vull saber qui ha estat!", deia colpejant, amb un gran cinisme, la taula del consell de ministres després de l'atemptat del servei secret francès contra un vaixell de Greenpeace a Nova Zelanda. És una de les anècdotes sobre ell que van explicar ahir a l'En guàrdia! de Catalunya Ràdio. Enric Calpena i Josep Maria Solé i Sabaté ho van fer acompanyats del nostre company Pep Martí, que a més de periodista és historiador. Ho podeu escoltar aquí i passareu una bona estona.   

 L'efemèride

Action Comics va presentar fa 74 anys Superman, un heroi que segueix ben viu en paper i a la pantalla gran. La seva popularitat va entrar en una edat daurada amb les tres versions cinematogràfiques protagonitzades per Christopher Reeve. Fa quatre anys va tornar a estar de moda gràcies a la interpretació que en feia Henry Cavill en la franquícia de superherois amb la qual Warner Bros combat l'hegemonia que Marvel ha implantat a totes les pantalles en l'última dècada amb un univers cinematogràfic estudiat al detall. A Superman el vam poder veure al costat de Batman, Wonder Woman, Flash i Aquaman a Justice League. Cinema crispetaire amb -més o menys encert- ànima de còmic.

 L'aniversari

Pocs, molt pocs, personatges tenen la capacitat de generar tants titulars, portades de diaris i hores de televisió. Donald J. Trump compleix avui 75 anys i, m'atreviria a dir que, per sort, ja no ho fa des de la Casa Blanca, on aquest milionari populista i ultraconservador va aterrar com un cicló i només s'hi ha estat un mandat després de la seva derrota el passat novembre davant el demòcrata Joe Biden. El seu mandat ha estat marcat pel negacionisme pandèmic; presumptes coaccions a l'exresponsable de l'FBI encarregat d'investigar les seves relacions amb Rússia; sortida de l'acord mundial pel canvi climàtic; nomenaments polèmics i baralles entre col·laboradors, inclòs el seu gendre, Jared Kushner, i qui va dirigir la campanya, Stephen Bannon; i una manera de tractar els mitjans de comunicació entre l'agressivitat i la paròdia. Va dir adeu sense tancar la porta a tornar.
 ​Fes clic aquí per rebre'l