11
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
15:06h
El Cercle d'Economia ja ho té tot a punt per celebrar les seves jornades anuals, que es faran a l'hotel W de Barcelona entre el 16 i el 18 de juny. El rei Felip VI presidirà el sopar inaugural dimecres vinent, en companyia del president de Corea del Sud, Moon Jae-in, que e strobarà aquests dies de visita oficial a l'estat espanyol. Aquest divendres, el president de l'entitat, Javier Faus, ha explicat el contingut de les jornades i ha fet una crida a la "no confrontació".
L'entitat econòmica ha demanat a l'independentisme que deixi de banda "temptacions unilaterals", a la vegada que, en el que és la línia tradicional del Cercle, ha criticat el "centralisme" de l'Estat, i en particular de Madrid, que actua com una "aspiradora de recursos de la resta d'Espanya".
En la nota d'opinió que es publica prèviament a la celebració de les jornades, el fòrum econòmic afirma que "Madrid no ha de concebre la resta d'Espanya com la seva caixa de ressonància" i l'independentisme "ha d'entendre i explicar amb honestedat" que "els experiments unilaterals no són admissibles". Però el Cercle d'Economia no ha volgut definir encara la seva posició sobre els indults. Faus ha assegurat que convocarà una junta extraordinària per decidir la posició de l'entitat.
Faus -que enceta el tercer i darrer any del seu mandat enmig d'especulacions sobre el seu successor- ha insistit a caminar cap a una "Espanya més alemanya i menys francesa" en la qual "els beneficis de la centralitat estiguin més ben redistribuïts". Alhora, el Cercle continua mantenint que el sistema tributari actual "és un problema per atraure empreses". Sobre els fons Next Generation, ha reclamat aprofitar l'oportunitat que ofereix Europa per afrontar reformes bàsiques, reforçar els sistemes sanitaris, apostar per les energies netes, digitalitzar el sector públic i rellançar sectors com la indústria, amb l'objectiu que passi del 16% al 20% del PIB.
Miguel Trias, membre de l'executiva, ha dit que el nou Govern Aragonès enceta "un nou temps polític" que espera que permetin "superar nou anys d'enfrontaments i de viure d'esquena a la resta d'Espanya". "Catalunya ha de tornar a ser propositiva, no pot desentendre's dels grans problemes d'Espanya", ha reblat.
"La gran recuperació"
Les jornades, sota el títol La gran recuperació, seran inaugurades dimecres pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en la que serà la primera edició que es farà a la capital catalana. En la primera jornada intervindrà també la vicepresidenta segona i ministra d'Afers Econòmics, Nadia Calviño. A la nit, el rei Felip VI presidirà el sopar inaugural.
Pablo Casado, president del PP, serà l'encarregat d'inaugurar la segona jornada, en què també participarà la vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz, el primer tinent d'alcaldia Jaume Collboni, així com economistes com Daron Acemoglu, que es connectarà de manera telemàtica; el vicepresident de BlackRock, Philipp Hildebrand, i el president de Naturgy, Francisco Reynés.
L'últim dia estarà marcat per la intervenció del conseller d'Economia, Jaume Giró. La cloenda la farà el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, així com l'entrega del premi a la construcció europea al primer ministre italià i expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi.
L'entitat econòmica ha demanat a l'independentisme que deixi de banda "temptacions unilaterals", a la vegada que, en el que és la línia tradicional del Cercle, ha criticat el "centralisme" de l'Estat, i en particular de Madrid, que actua com una "aspiradora de recursos de la resta d'Espanya".
En la nota d'opinió que es publica prèviament a la celebració de les jornades, el fòrum econòmic afirma que "Madrid no ha de concebre la resta d'Espanya com la seva caixa de ressonància" i l'independentisme "ha d'entendre i explicar amb honestedat" que "els experiments unilaterals no són admissibles". Però el Cercle d'Economia no ha volgut definir encara la seva posició sobre els indults. Faus ha assegurat que convocarà una junta extraordinària per decidir la posició de l'entitat.
Faus -que enceta el tercer i darrer any del seu mandat enmig d'especulacions sobre el seu successor- ha insistit a caminar cap a una "Espanya més alemanya i menys francesa" en la qual "els beneficis de la centralitat estiguin més ben redistribuïts". Alhora, el Cercle continua mantenint que el sistema tributari actual "és un problema per atraure empreses". Sobre els fons Next Generation, ha reclamat aprofitar l'oportunitat que ofereix Europa per afrontar reformes bàsiques, reforçar els sistemes sanitaris, apostar per les energies netes, digitalitzar el sector públic i rellançar sectors com la indústria, amb l'objectiu que passi del 16% al 20% del PIB.
Miguel Trias, membre de l'executiva, ha dit que el nou Govern Aragonès enceta "un nou temps polític" que espera que permetin "superar nou anys d'enfrontaments i de viure d'esquena a la resta d'Espanya". "Catalunya ha de tornar a ser propositiva, no pot desentendre's dels grans problemes d'Espanya", ha reblat.
"La gran recuperació"
Les jornades, sota el títol La gran recuperació, seran inaugurades dimecres pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en la que serà la primera edició que es farà a la capital catalana. En la primera jornada intervindrà també la vicepresidenta segona i ministra d'Afers Econòmics, Nadia Calviño. A la nit, el rei Felip VI presidirà el sopar inaugural.
Pablo Casado, president del PP, serà l'encarregat d'inaugurar la segona jornada, en què també participarà la vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz, el primer tinent d'alcaldia Jaume Collboni, així com economistes com Daron Acemoglu, que es connectarà de manera telemàtica; el vicepresident de BlackRock, Philipp Hildebrand, i el president de Naturgy, Francisco Reynés.
L'últim dia estarà marcat per la intervenció del conseller d'Economia, Jaume Giró. La cloenda la farà el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, així com l'entrega del premi a la construcció europea al primer ministre italià i expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi.