Entrevista

Mireia Ingla: «Amb el PSC tenim visions del país en què coincidim plenament»

L'alcaldessa de Sant Cugat defensa que el govern d'ERC, PSC i la CUP té l'"empenta, la perseverança i la transparència" per entomar les "emergències" de la ciutat després de 32 anys de lideratge convergent

per Anna Mira / Sergi Baixas / Joan Serra Carné, Sant Cugat, Catalunya | 12 de juny de 2021 a les 20:00 |
Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat | Adrià Costa
Mireia Ingla (La Seu d'Urgell, 1967) és l'alcaldessa d'ERC de Sant Cugat. Governa en coalició amb el PSC i la CUP. Ara fa dos anys i després de 32 cursos de governs convergents, les tres forces van pactar per liderar "el govern del canvi", tal com el van autoanomenar. En aquell moment, amb les ferides obertes del 155, els tres partits van deixar de banda el context polític nacional per trobar punts de trobada en l'esfera municipal. 


A l'equador del mandat, Ingla atén a NacióDigital en una conversa al Celler Cooperatiu i fa una radiografia de l'estat actual de la ciutat. Assegura que està satisfeta de les "emergències" que el seu govern ha posat sobre la taula, malgrat l'entrebanc que ha suposat la pandèmia de la Covid-19. "Hem centrat l'acció de govern en les tres emergències de la ciutat: la climàtica, l'habitacional i la democràtica". En la carpeta de política catalana, l'alcaldessa reforça el discurs d'ERC -marcat aquesta setmana per l'aval als indults d'Oriol Junqueras- i entén que els republicans han d'explorar els acords parlamentaris amb el PSC.

- Fa pocs dies s'han complert dos anys de les eleccions municipals que permetrien un govern d'esquerres després de 32 anys consecutius d'alcaldies convergents. Quins canvis ha experimentat Sant Cugat?


- Després de 32 d'hegemonia política a la ciutat, tres partits ben diferents de la ciutat teníem l'oportunitat de tirar endavant un govern del canvi, un govern progressista. Ens semblava que això era imprescindible, perquè érem i som conscients que hi havia moltes persones de la ciutat que sentia que les seves necessitats no eren escoltades, resoltes ni ateses, i que aquesta primera oportunitat l'havíem de tirar endavant. Érem conscients que la situació d'emergències -la climàtica, l'habitacional i la democràtica-, qui havia governat durant 32 anys amb aquesta inèrcia final i aquest continuisme, no les podia haver afrontat amb el compromís, l'empenta, la perseverança i la transparència que ho hem fet nosaltres. 

"Volíem desvincular el nom de Sant Cugat de la corrupció convergent sistèmica de tots aquests anys de govern"

I posaré exemples. Quan aquest govern comença a caminar se'ns diu que la Zona de Baixes Emissions es posaria en marxa a l'inici del 2020, i ens adonem que no tenia cap ordenança i que es permetia entrar-hi a tots els vehicles. El que hi havia era fum i nosaltres ens posem a treballar. Un altre exemple és l'emergència habitacional. Hi havia una proposta de Promusa 2030, amb una calendari per tenir habitatge públic de lloguer en una ciutat on no n'hi ha, i resulta que estaven planificades una sèrie de promocions que no estaven preparades. Fum, una altra vegada. I la tercera emergència, la democràtica. Volíem desvincular el nom de Sant Cugat de la corrupció convergent sistèmica de tots aquests anys de govern. Ens hem personat en el procediment judicial del 3% i hem atès les demandes dels Mossos d'Esquadra. Totes aquestes emergències les posem sobre la taula i les assumim. Dos anys després encara tenim més clar que aquest govern del canvi era l'únic que podia afrontar aquesta situació.

- En un primer moment, i amb les ferides del 155 molt recents, va haver-hi molts recels per pactar amb el PSC. Quin estat de salut té el govern a tres? És difícil encaixar les polítiques del PSC, la CUP i ERC?

- Posant en evidència que és així, legítimament, tirem endavant aquest govern. Però amb allò que no estem d'acord, no estarem d'acord. I avui dia continuem no estant d'acord amb moltes coses, malgrat que com a alcaldessa d'ERC entenc que era imprescindible evitar els blocs, sobretot en ajuntaments. Teníem i tenim un país molt polaritzat, i calia evitar la polarització permanent. Si, a més a més, coincidia que les tres forces polítiques de la ciutat teníem els elements imprescindibles per a l'acord, dos anys després queda més clar que mai que calia aquest govern del canvi, que ha funcionat i va a la una. Si d'una cosa em sento orgullosa de ser l'alcaldessa, és de la capacitat, la maduresa, el compromís i la responsabilitat de fer aquest govern possible.

- Què hi diu ERC a escala nacional?

- Esquerra està més que orgullosa que, en aquests moments, Sant Cugat tingui una alcaldessa republicana, independentista i d'esquerres que està treballant per combatre les emergències, algunes de les quals són extrapolables al país. Des del minut zero he tingut tot el suport del Govern del país. Ens sentim molt reconeguts.
 

Ingla defensa que el nou govern local ha centrat l'acció en les tres emergències de la ciutat: la climàtica, l'habitacional i la democràtica. Foto: Adrià Costa


- El mandat va començar molt crispat entre ERC i Junts, i això no ha canviat als plens municipals. Com van les relacions amb el principal partit a l'oposició? La confrontació els beneficia?

- Soc l'alcaldessa de Sant Cugat i la presidenta del ple municipal i, per tant, tota la disposició de parlar amb tots els regidors de l'Ajuntament. Nosaltres fem la nostra tasca de govern i l'oposició fa la seva, tots legítimament. Respecto profundament la decisió de cadascú de posar damunt la taula el que considera necessari perquè la ciutat tiri endavant.

- La pandèmia de la Covid-19 ha marcat el segon any de mandat. Com han viscut, des de l'administració local, l'onada epidemiològica del coronavirus?

- L'any ha quedat marcat per la Covid, però també ens marcarà per a la resta del mandat, i més enllà. Aquesta ha estat una crisi en la qual els ajuntaments hem tingut un paper protagonista, en tots els sentits de la paraula. Recordo que els pitjors moments van ser quan a les residències de gent gran ens demanaven directament auxili, perquè les persones s'estaven morint, en un moment on no hi havia mascaretes o equips de protecció, i els cuidadors també queien malalts. Des de l'Ajuntament havíem de buscar on comprar mascaretes. Vam haver de dir-li a la ciutadania "tanqueu-vos a casa", reduir tots els serveis i, alhora, continuar prestant aquells que eren essencials, en uns moments molt difícils, perquè també calia garantir la protecció dels treballadors i oferir suport emocional.

Aquest Ajuntament va decidir activar tots els recursos que teníem per estar al servei d'una ciutat que ho va passar molt malament, però que alhora també va demostrar un alt nivell de solidaritat i responsabilitat. He viscut els pitjors moments de la meva vida havent d'enfrontar la complexitat d'aquesta situació, però també la gratificació de veure com Sant Cugat va saber estar a l'altura, des del minut zero.

- Després de la gestió dels primers mesos de la pandèmia, que també va comportar cert malestar als barris de La Floresta i Les Planes pel tancament dels seus consultoris, s'ha de replantejar la concessió amb MútuaTerrassa, que finalitza enguany?

- Això va ser el menys important en aquells moments, en els quals havíem de garantir la cobertura de totes les persones amb simptomatologia Covid-19 que havien de ser ateses i ingressades. Per tant, el primer és un reconeixement immens a tot el personal sanitari dels CAP de la nostra ciutat. Havíem de fer que el sistema fos eficient i ràpid davant de l'emergència que estava matant moltíssimes persones. Des de CatSalut se'ns trasllada una sèrie de directrius pel que fa a logística i organització de l'atenció primària, i l'única cosa que podíem fer era seguir les seves directrius. L'Ajuntament no té competències en aquest àmbit i no ens replantegem res que no passi per ells. L'opinió del consistori és oferir el millor sistema de salut pública possible, que durant la pandèmia, malgrat estressar-lo al màxim, hem demostrat que el tenim i que ha donat resultats.

- Bé, el malestar es va escenificar amb l'ocupació del consultori de la Floresta i el veïnat insisteix en posar data a reunions bilaterals amb tots els agents implicats...

- Les converses hi són i fa pocs dies que ens vam trobar en una d'aquestes reunions permanents per oferir respostes a les necessitats sanitàries del municipi. En el cas dels consultoris, és el CatSalut qui ha de donar la resposta definitiva. Nosaltres estarem sempre al costat de la gent, perquè es pugui oferir cobertura a tota la ciutadania, i també es puguin recuperar els horaris i serveis que es feien a través d'aquests centres. Sempre se'ns ha dit que una vegada passi aquesta onada de la Covid-19 tornarem a replantejar la situació actual, i segur que es podrà millorar. Aquest tema és una prioritat del govern i continuarem fent d'intermediaris amb qui calgui per reconduir-ho.
 

Ingla, al Celler Cooperatiu de Sant Cugat, relata la "tasca ingent" que es va fer des de l'Ajuntament per combatre la pandèmia. Foto: Adrià Costa


- Tal com ha avançat, una de les problemàtiques més importants de la ciutat és l'emergència habitacional. Una qüestió que vostès han presentat com a pal de paller del nou govern, amb l'estrena d'una nova Oficina Local d'Habitatge. Quins progressos s'han fet en aquest sentit?

- El principal progrés és reconèixer que aquesta és una emergència de la ciutat. El principal progrés és assumir d'una forma oberta, clara i explícita que cada dia se n'han d'anar d'aquí persones perquè no hi poden viure. Assumir públicament que els nostres fills no podran quedar-se a viure a Sant Cugat i gent de tota la vida que es veu expulsada. Per què? Perquè tenim la ciutat amb l'habitatge de lloguer més car del país. Aquesta és una realitat que fins que la institució i el govern al capdavant no ho assumeixin serà impossible que es puguin començar a posar eines damunt la taula per apaivagar una crisi que serà molt difícil de revertir. Nosaltres estem disposats a afrontar-ho, amb la inversió de recursos que s'han de destinar a buscar sòl per promoure la construcció d'habitatge públic.

"El principal progrés en matèria d'habitatge és reconèixer que aquesta és una emergència de la ciutat"

- Com ara quines?

- El problema de Sant Cugat és que no tenim sòl públic. En el seu dia, aquesta ciutat va fer habitatge públic, però de venda, del qual l'Ajuntament ja no en disposa. És veritat que, amb tanteig i retracte, recuperem al voltant de dotze pisos anuals i destinem uns dos milions d'euros cada any per a la recompra. El que està clar és que nosaltres no vendrem fum. No farem una previsió d'habitatge públic que no puguem complir. En aquests moments, estem buscant aquests espais i això implica arribar a acords publicoprivats. Paral·lelament, era imprescindible posar l'Oficina d'Habitatge en un lloc visible de la ciutat, on s'ofereixen diversos serveis i ajudes. Hi havia moltes persones que ens traslladaven la problemàtica, però en canvi no sabien que existia aquest local; estava amagat. De vegades, tenim la sensació que en aquesta ciutat hi havien determinades coses que no agradava que es veiessin. El nostre objectiu és que la gent que es vulgui quedar a Sant Cugat, s'hi quedi.

"Nosaltres no vendrem fum. No farem una previsió d'habitatge públic que no puguem complir"

- Com avança el planejament per a la urbanització de la zona nord de Can Mates o Can Fontellenes?

- De fet, aquesta és la darrera de les zones grans de la ciutat que queda pendent. Venim de molts anys de creixement brutal i exponencial, ara amb 95.000 habitants, i havent construït més de 20.000 habitatges nous. Ara ens quedava tota aquesta zona i vam dir: "Un moment, hem de decidir cap a on anar". Ho vam dir perquè, segons cap a on anem, encara farem més difícil que la gent pugui quedar-se a viure a Sant Cugat. Volem una ciutat amb zones plenes d'habitatge sense serveis, sense centralitats i sense vida? O volem una ciutat que tingui aquests espais més comuns, més de barri i cohesionada? Com a govern, vam coincidir que calia fer aquest plantejament i vam demanar a Barcelona Regional -a través de l'Àrea Metropolitana- que fes un estudi per analitzar quines opcions de creixement hi havia en aquest espai. Ara començarem a traslladar-ho a la resta de forces polítiques i a la ciutadania, perquè creiem que és un debat que s'ha de plantejar conjuntament.

- Una de les últimes notícies ha estat la voluntat d'impulsar la nova centralitat Ragull Centre, que ha despertat força polèmica per l'altura dels edificis i els serveis que vol acollir. Considera que es va explicar bé el projecte?

- En cap moment l'objectiu del projecte va ser l'alçada dels edificis. La voluntat era aconseguir sòl on poder fer habitatge públic i, com que no en tenim, hem d'utilitzar totes les eines al nostre abast. En aquest cas, un conveni publicoprivat en el qual un particular ens cedeix el 50% del sòl i ens permet fer el 61% de l'habitatge de titularitat pública. Aquesta és la nostra línia d'acció per a combatre l'emergència habitacional. A partir d'aquí, volem dissenyar aquest espai amb una centralitat amb el comerç de proximitat i que hi hagi també equipaments pel barri. Quins equipaments? Això és el que decidirem conjuntament amb el veïnat.

"L'objectiu que té aquest govern respecte a aquest lloc és única i exclusivament tenir habitatge públic i reconvertir la zona"

Nosaltres plantejàvem un primer dibuix de com podria ser perquè el barri de Sant Francesc és el més antic de la nostra ciutat; un barri històric que no té aquells espais verds, les avingudes àmplies i obertes que hi ha a la resta de les noves urbanitzacions. Si volem que hi hagi molt espai públic alliberat, com més verticalitat, més espai lliure. Per això, vam idear una primera proposta que deixés l'entorn com ens agrada a la gent de Sant Cugat. Si aquesta no és una prioritat, ho farem d'una altra manera. L'objectiu és, exclusivament, tenir habitatge públic de lloguer i reconvertir una zona que ara és al final de la ciutat, un terreny brut, lleig i degradat un espai bonic amb habitatge públic i equipaments pel barri. Aquesta és la nostra proposta i estic convençuda que, si ho expliquem bé, el veïnat n'estarà molt content.
 

Ingla exposa que les tres formacions del tripartit van deixar de banda el context polític nacional per trobar punts de trobada en l'esfera local. Foto: Adrià Costa​


- Els preocupa l'efecte crida de pèrdua de sòl industrial a la zona que pugui ocasionar construir enmig del polígon de Can Magí aquesta centralitat?

- Jo em pregunto si algú creu que allà enmig del barri i a tocar de l'escola Collserola, de l'Institut Pla Ferreras i de l'Escola Oficial d'Idiomes, hi ha d'haver una indústria... O volem un espai obert amb una plaça, locals comercials i on la gent pugui fer-hi vida? La resposta és clara. 

- Escoltant-la, fa la sensació que l'anterior govern no havia entès cap de les urgències de la ciutat que vostè ha expressat en aquesta entrevista. Realment és així? L'anterior govern no havia fet un diagnòstic acurat de les emergències?

- En tot cas, qui parla d'aquestes emergències i qui hi centra tota la tasca del govern som nosaltres. Jo no sé si estaven diagnosticades, probablement sí, però no s'hi havia posat fil a l'agulla. Més enllà de dir que hi ha una emergència, has de fer polítiques públiques en aquest sentit i qui ho està fent som nosaltres.

- Abans ho ha comentat. Una de les altres grans apostes del nou govern ha estat l'impuls cap a una mobilitat sostenible. Un any després de la posada en marxa de l'Anella Verda, com valoren la seva acceptació? I la Zona de Baixes Emissions? Hi ha qui diu que és una mesura classista perquè no tothom es pot canviar el vehicle.

- Les mesures per combatre l'emergència climàtica estan enfocades a preservar la salut de tothom. És evident, i està comprovat, que afecta molt més les persones que tenen menys recursos que les que en tenen més. Però la Zona de Baixes Emissions no obliga ningú a canviar-se de vehicle. Hem de tendir a treure vehicles de la ciutat. No obliguem ningú, ara, tenim clar que els que no poden entrar a la Zona de Baixes Emissions contaminen deu vegades més que els que poden fer-ho.

L'Anella Verda, el projecte per connectar tota la ciutat amb carrils bici o la velocitat 30 km/h són mesures que afecten la mobilitat i això sempre té conseqüències. Quan has de canviar els teus hàbits i les teves rutines, costa. Jo mateixa he hagut de canviar el trajecte per no passar-hi, per allà. La majoria de vehicles que hi passen ho fan per sortir de la ciutat i Sant Cugat té moltes altres opcions. El centre de la ciutat ja té una part oberta als vianants i, per tant, no s'hi pot arribar en cotxe. Hem d'entendre que una ciutat de 95.000 habitants no pot tenir una artèria principal de dos carrils estrets. La transició energètica requereix d'una transició cultural i jo soc la primera que n'estic aprenent a marxes forçades.

- Què respondria a les crítiques de qui veu "incoherent" que l'alcaldessa advoqui per un canvi de mobilitat mentre agafa el cotxe cada dia per anar de casa a l'Ajuntament... És Mireia Ingla una alcaldessa "cotxista"?

- D'entrada, entenc que, si s'arriba a aquest posicionament, és perquè ja no se sap dir res més. En tot cas, jo entraré a la Zona de Baixes Emissions si puc entrar-hi amb el meu vehicle; si no, no podré fer-ho. Aquí no es tracta d'obligar ningú a fer res sinó de posar eines sobre la taula per promoure una mobilitat sostenible. Tenim zona blava, pàrquings soterrats, transport públic... Que cadascú es mogui com bonament pugui i atenent les seves circumstàncies particulars. L'emergència climàtica afecta moltíssim la mobilitat i és aquí on hem d'implementar mesures dràstiques. I, sens dubte, la Zona de Baixes Emissions ho és.
 

L'alcaldessa de Sant Cugat, durant la conversa amb NacióDigital al Celler Cooperatiu. Foto: Adrià Costa


- En les darreres setmanes arran de les preinscripcions escolars, s'ha tornat a posar sobre la taula la zonificació escolar. Quins canvis es preveu impulsar en aquest model que divideix la ciutat només en dues zones? 

- De forma molt majoritària, totes les persones que han fet preinscripcions en una escola, han pogut portar els seus fills allà. La majoria de famílies estan contentes, entre d'altres coses, perquè a Sant Cugat tenim una escola pública magnífica. Però és veritat que plantejarem una altra vegada el tema de la zonificació. Potser li podem donar un parell de voltes més. Aquesta ciutat ha anat evolucionant amb la zonificació; vam arribar a tenir sis i set zones i, en aquests moments, en tenim dues.

- El pressupost del 2021 compta amb 4 milions d'euros per a la compra i conservació del patrimoni de la ciutat. Com avança la compra de Torre Negra? I la del Centro Popular Andaluz, tirarà endavant?

- La situació és molt similar. Se'ns va proposar per part de les propietats a l'Ajuntament si volíem comprar-ho i nosaltres vam dir que ho estudiaríem i iniciaríem els informes corresponents, tant municipals com de la Generalitat. La Torre Negra està més avançat. Estem esperant els darrers informes tècnics que ens diguin que podem fer efectiva la compra, i així ho faríem. Ja vam expressar l'interès que tenia per a la ciutat i estem fent el mateix amb el Centro Popular Andaluz, que ens dona resposta a la necessitat d'espais públics, tant per a entitats com per a serveis de l'Ajuntament.

- Si finalment ho compren, què s'hi farà a la Torre Negra?

- Torre Negra és un espai molt gran i permet fer-hi moltes coses. Podrà haver-hi usos molt diversos i farem un procés de participació per decidir què hi volem fer i també anirà acompanyat d'un procés de rehabilitació. L'adequarem, però tenim clar que és un espai que la ciutadania ha volgut preservar i és un retorn cap als santcugatencs. El Centro Popular Andaluz també s'adaptarà als usos.

- Sobre el futur de la dotzena escola pública de Sant Cugat. Les entitats ecologistes han alertat que aniran fins al final per intentar aturar la construcció de La Mirada al bosc de Volpelleres. Tot apunta s'embarcaran en una nova batalla judicial, que podria endarrerir uns quants anys l'obertura del centre. Com ho afronten? Consideren que va ser un error optar per aquesta ubicació alternativa?

- La Mirada és la prioritat d'aquest govern, perquè és el problema més greu que ens vam trobar. Arribem al poder i se'ns planteja que ja està a punt per posar la primera pedra de l'escola. Una construcció que ja acumulava retard, decebedor per a moltes famílies que havien confiat en aquest projecte educatiu i que mantenia als alumnes en mòduls. De sobte, ens arriba el darrer informe que faltava de Protecció Civil, que havia de validar la seguretat de la ubicació, escollida entre l'autopista i les vies del tren. L'informe és desfavorable i ens diu que aquí no es pot fer una escola.

Des d'aleshores, nosaltres posem en marxa tota la maquinària i esforços ingents per donar resposta a infants, famílies i comunitat educativa que havien fet confiança a un projecte singular, que havia tingut molt bona acceptació. És cert que hem tingut alguns entrebancs, que ja s'estaven produint des del minut zero; però estem acostumats solucionar-los. Dit això, jo no sé què farà aquesta plataforma, però, per ara, no ens consta que s'hagi presentat cap recurs. Tenim el suport de les famílies, de l'escola i del Departament d'Educació, i esperem complir el calendari, perquè ja anem molt tard i no podem esperar més.
 

L'alcaldessa fa una defensa contundent contra la reobertura del camp de golf a Can Sant Joan. Foto: Adrià Costa


- Les entitats ecologistes lamenten que no hi hagi hagut una resposta contundent per part de l'administració local santcugatenca en contra de l'obertura del camp de golf a Can Sant Joan. Han rebut l'oferta de l'Incasòl?

- Jo no estic gens d'acord amb aquesta valoració. Com a alcaldessa, abans que arribés la pandèmia, vaig trucar el director de l'Incasòl per traslladar-li que aquest govern no es proposava, no estava d'acord ni volia que es reobrís un nou camp de golf. Més contundència no n'hi pot haver. Cal recordar que els terrenys no són propietat de l'Ajuntament de Sant Cugat, com tampoc ho són de Rubí. Això és de l'Incasòl, qui està preparant una proposta i, si ho considera oportú, inclourà una cessió a Sant Cugat. A partir d'aquell moment, treballarem perquè esdevingui un parc obert a la ciutadania i, si cal, ho farem a través d'un procés de participació. No sé on hi ha hagut falta de contundència, però ho soc ara de contundent. Ens vam posicionar clarament en contra que tornés a haver-hi un golf allà i continuem fent-ho amb les nostres converses amb l'Incasòl.

"Ens vam posicionar clarament en contra que tornés a haver-hi un golf allà i continuem fent-ho amb les nostres converses amb l'Incasòl"

- El novembre passat es va dir que La Unió tornaria a obrir portes aviat. Quan arribarà aquest moment?

- Sempre hem dit que estàvem a disposició de l'entitat i de les seccions, i ha de ser de seguida, ja s'està fent el trasllat. Quan estigui a punt, iniciarem la nova etapa de La Unió, que l'entitat i la ciutadania es mereix, ja que tenim un equipament brutal a la ciutat i tenim ganes tothom de fer-ne ús.

- L'any passat no es va poder celebrar la Festa Major. Com serà la d'aquest any?

- Segurament, va ser la decisió més complicada que vam tenir, juntament amb la de la cavalcada de Reis. Tenim ganes de Festa Major, de sortir i de recuperar la vida. Aprofitant la situació de vacunació massiva i la davallada de casos Covid-19, hi ha una flexibilització de restriccions. L'única dificultat que està tenint aquesta Festa Major és que cada setmana van canviant les normatives, però farem tot el que calgui perquè el dia 25 puguem gaudir-la al màxim possible. M'agrada dir-li la Festa Major del retrobament, perquè serà això, l'oportunitat de gaudir d'espais molt diversos i d'activitats també molt diverses per a gent gran, gent jove i canalla.

- Ja sabem qui seran els pregoners?

- Estem acabant de treballar aquest moment sorpresa, però volem que el pregó de la Festa Major signifiqui el que hem passat, i les ganes que tenim de mirar endavant. L'afectació de la Covid-19 ha estat molt transversal. Tothom mereix un gran reconeixement i viure la Festa Major.
 

Ingla defensa que els republicans han d'explorar els acords parlamentaris amb el PSC Foto: Adrià Costa


- Parlem de la carpeta de política catalana. Oriol Junqueras ha avalat els indults i ha aparcat la via unilateral. ERC ha materialitzat el gir pragmàtic aquesta setmana?

- Cada vegada que Oriol Junqueras escriu i s'explica, que malauradament és molt poc perquè està tancat en una presó i té la condemna més alta perquè va ser el màxim responsable en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre, hi posa llum. I hi posa llum perquè Junqueras té molt clar què vol per a aquest país, que sigui una República, per tenir totes les eines per ajudar la gent. Els d'ERC, que som independentistes de tota la vida i que som d'esquerres i republicans, sempre posem dues coses per davant de tot: ajudar la gent i materialitzar la República, perquè una cosa i l'altra van lligades. A la societat catalana hi ha una voluntat majoritària, exercir el dret a l'autodeterminació, i això ens uneix. La millor manera de resoldre el conflicte polític és votant, la via escocesa. I això ERC ho ha dit sempre. Per això vam posar tantes energies perquè s'organitzés l'1 d'octubre. La millor via és el referèndum i, en el mentrestant, hem de governar per a tota la gent del país.

- Després ens referirem al Govern, però per continuar amb el símil de la llum que vostè utilitza, podríem dir que el missatge de Junqueras no ha il·luminat Junts, tampoc la CUP i l'ANC. Han manifestat que no comparteixen la renúncia a la unilateralitat. Què li sembla?

- No he vist que Junqueras escrivís que renunciava a la unilateralitat.

- Expressa que hi ha vies més "desitjables" que d'altres.

- Exacte. En canvi, hi ha discursos de dirigents d'altres forces polítiques que han dit que renuncien a la via unilateral. Cadascú s'expressa com considera oportú.

"Només podem insistir que la del referèndum és la millor via"

- ERC ha renunciat a la via unilateral?

- En el llibre que van escriure conjuntament Oriol Junqueras i Marta Rovira, Tornarem a vèncer, s'explica perfectament quin és el camí. De fet, som els que hem explicitat més clarament quin ha de ser el camí. I l'explicitem de forma clara i ens posicionem. Sabem que l'objectiu d'ERC, la República, és el millor que li pot passar a aquest país. I la manera d'aconseguir-la, que és el referèndum, ha de donar l'oportunitat posicionar-se a tothom. Només podem insistir que aquesta és la millor via.

- Si, en els propers dos anys, la taula de diàleg no progressa, l'"embat" explicitat en l'acord amb la CUP s'ha de concretar en formar de referèndum unilateral?

- Aquests dos anys ens serveixen per treballar en allò que hem dit i per veure quin és el següent escenari. No serà l'alcaldessa de Sant Cugat qui ha de decidir com ha de ser l'embat. A mi m'agrada que les coses s'expressin d'una forma molt més clara, perquè a vegades utilitzem conceptes per definir coses que la gent no sap exactament què volen dir. Però, en tot cas, el diàleg i la negociació és l'única eina que tenim per tirar endavant. Quan el conflicte és punyent, i ho és perquè hi ha persones a la presó, ens ha de preocupar que aquestes persones puguin sortir de la presó i, alhora, defensar l'amnistia, que inclou les persones exiliades i represaliades. Aquest és el camí. Aconseguirem seure a la taula de negociació i avançar. No hi ha cap altra mesura millor que el diàleg.

- La fórmula del nou Govern, amb Junts com a soci, és la que més la satisfeia?

- Era l'única fórmula possible i que hi havia damunt la taula. Per tant, aquesta és la que havíem de treballar. Totalment d'acord.
 

Mireia Ingla demana evitar la polarització i acabar amb la conflictivitat dels darrers anys. Foto: Adrià Costa


- Que fos l'única fórmula factible no vol dir que sigui la que vostè hagués preferit.

- La política també té pragmatisme. En aquests moments, el que calia era fer un Govern ràpid, molt més ràpid del que hem acabant fent. Que calia un Govern de la Generalitat fort, per recuperar les institucions i posar-les al servei de la ciutadania. Era una veritable emergència i, amb la Covid, encara més. La millor fórmula era aquesta i és la que vam treballar. També és evident que sempre vam dir d'obrir els acords, d'aconseguir grans majories, i hem aconseguit sumar-hi la CUP. A nosaltres ens hauria agradat obrir-los encara més, però hem treballat tot el que hem pogut per arribar fins aquí. Insisteixo. El país necessita ara àmplies majories, perquè hem de resoldre grans problemes. I, si ho podem fer amb més gent, molt millor.

- Precisament, l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral (PSC), deia en aquesta sèrie d'entrevistes de NacióDigital a alcaldes i alcaldesses que el país no se'n sortiria si era "capaç de buscar sumes molt àmplies". Veig que comparteix aquest prisma d'aliances.

- Sempre segueixo l'alcalde Mayoral i crec que té tota la raó. I això els ajuntaments ho liderem molt. Sant Cugat és una ciutat molt plural i diversa, fet que va fer possible l'acord de govern municipal. Però, des dels municipis, contribuïm a aquesta suma, a evitar la polarització i a acabar amb aquesta conflictivitat. El 100% de la societat catalana està d'acord que això és més necessari que mai. Hem de deixar de fer bàndols, hem de deixar de polaritzar, i de preguntar-nos qui té raó i qui en té menys, i hem de buscar aquests punts que ens uneixen per la via del diàleg. Parlar i avançar.

"Hem de deixar de fer bàndols, hem de deixar de polaritzar, i de preguntar-nos qui té raó i qui en té menys, i hem de buscar aquests punts que ens uneixen per la via del diàleg"

- Una manera d'aterrar el lema de sumes àmplies és que el PSC s'hi posés bé per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2022?

- El president de la Generalitat ja ho ha dit, que ens hem de trobar. Amb el PSC tenim visions del país i del que li cal a la seva gent en què coincidim plenament. Per tant, estic convençuda que això passarà, per una banda i per l'altra.

- Abans fèiem referència als indults, com un instrument per alleugerir el patiment, que és el relat que en fa ERC. Però com s'ha de trobar la solució per a l'exili, encapçalat per Carles Puigdemont?

- Ara que fan referència a l'indult, deixin-me recalcar que vull que Raül Romeva surti de la presó. A banda del que pateix tancat, té una família al darrere, companys que l'estimem i una ciutat que vol que estigui entre nosaltres. I ara tots estem patint. Però, més enllà dels indults, hem defensat una amnistia, també per donar cabuda a tots els represaliats per les mil vies de repressió de l'Estat. L'amnistia ha d'atendre totes aquestes persones que són a l'exili i que també pateixen, ells i les seves famílies.

- La solució de l'amnistia serà complexa. De fet, el PSOE ni tan sols ha permès tramitar-la al Congrés dels Diputats. Però hi ha un camí, que sí que està explorant el consell de ministres, que és la reforma del delicte de sedició. Creu que, tenint en compte que aquesta reforma també podria tenir impacte en l'exili, ha de fer que Junts també negociï a Madrid?

- No em puc imaginar que algú que té persones represaliades a la seva organització, que també vol fer un referèndum d'autodeterminació, no utilitzi totes les eines legítimes que tenim, com la representació al Congrés i el Senat, per posar-les al servei d'aquest repte.

- És probable que, en les properes eleccions municipals, la ultradreta pugui ser una amenaça. Al Parlament, Vox ja hi té representació. Com hauria d'actuar l'Ajuntament en cas que això es produís? Com se l'hauria de combatre?

- Aquest és un debat obert entre les forces democràtiques: la manera de combatre el feixisme. I ho estem veient al Parlament, de com estan col·laborant els partits. N'haurem d'aprendre. El millor és que totes les forces actuïn juntes. I estic convençuda que el feixisme no tindrà lloc a l'Ajuntament de Sant Cugat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació