13
de juny
del
2021
Actualitzat
el
14
de juny
a la
13:54h
L'Arina obre la porta de casa seva. Viu des de fa poc més de dos mesos en un dels sis pisos ocupat al número 74 del carrer Llenguadoc, al barri de Sant Andreu de Barcelona. El Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu i altres col·lectius van coordinar l'acció per entrar a aquest bloc propietat de la immobiliària de la companyia d'assegurances Reale. Els pisos estaven buits i les persones que hi han entrat a viure reivindiquen l'ocupació com a eina per accedir a un habitatge i com a reivindicació política contra l'especulació.
Totes tenen perfils diferents. L'Arina té 30 anys i és de Bielorrússia, d'on va arribar fa quatre anys. "Vaig marxar per raons polítiques. Viure allà era un perill", explica. Al seu costat hi ha la Pilar, que ha ocupat un dels altres pisos del bloc. Té 72 anys i assegura que fins fa onze anys no havia pensat mai que acabaria accedint a un pis a través d'aquesta via. "Vaig emmalaltir i vaig perdre el meu negoci i la casa. Primer vaig ocupar un pis al Poblenou, però el van acabar enderrocant, i ara he vingut aquí", relata.
La Pilar assegura que cada mes cobra 400 euros en concepte d'una pensió no contributiva, mentre que l'Arina treballa com a autònoma. Cap de les dues disposa d'uns ingressos regulars que els permetin viure de lloguer a Barcelona. "Jo no creia en l'ocupació fins que m'hi vaig trobar. Al principi em vaig sentir menyspreada i humiliada per la gent, però jo no li estic traient el pis a ningú", defensa.
L'Arina assenteix mentre se l'escolta i recull el guant que li llança la seva companya. "A Barcelona hi ha molts pisos buits i també molta gent amb dificultats", afirma. Per la Pilar, aquest escenari és com sumar dos i dos. "El que haurien de fer és signar lloguers socials perquè la gent entri a viure en aquests pisos", reclama.
Segons les darreres dades fetes públiques per l'Ajuntament, a Barcelona hi ha més de 10.000 pisos buits. La creixent situació de crisi de l'habitatge fa que cada cop més gent vegi l'ocupació com una alternativa per accedir a un pis. Només entre el 18 de gener i el 28 de febrer d'enguany, l'Ajuntament va tenir constància de prop 170 casos d'ocupacions d'habitatges, segons confirmen fonts oficials municipals. La xifra només representa els casos en què va intervenir el Servei d'Intervenció en situacions de Pèrdua de l'Habitatge i/ Ocupacions del consistori. Majoritàriament les ocupacions afecten pisos de grans propietaris que els tenen buits. Dels 170 casos atesos a principis d'any, només 32 eren pisos buits de petits tenidors. Les dades del consistori també trenquen el mite de l'ocupació de pisos on hi viuen persones de forma habitual. Durant el 2019 des de l'Ajuntament es van detectar només tres casos d'ocupacions de primeres residències.
Ocupació contra la "gentrificació"
Més enllà de tenir un sostre, per a la Pilar i l'Arina, l'ocupació també és una eina de reivindicació política contra l'especulació immobiliària. "Ens permet organitzar-nos autònomament", defensa l'Arina. Totes dues participen del Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu i la Pilar assegura que se sent part d'una "comunitat". Mentre dura la conversa, un altre dels veïns que ha ocupat un pis s'hi incorpora. El Dani ha fet un trajecte vital invers al de les dues dones. "Jo venia d'un ambient militant en què l'ocupació sempre es veia com una opció política, però si he acabat ocupant ha estat per necessitat", explica.
El Dani, que també és membre del sindicat, recorda com les primeres ocupacions al Bloc Llenguadoc van arribar el 2017. Se'n van fer tres i només una resisteix. El col·lectiu va triar l'edifici com a "símbol" contra l'especulació al barri i la gentrificació que asseguren que pateix l'entorn de Fabra i Puig, després que Reale aconseguís fer marxar alguns dels veïns que vivien a la finca. Ara, encara queden dues veïnes que conviuen amb les persones que han ocupat.
Els sindicats i altres col·lectius que van impulsar les ocupacions s'han sortit per ara amb la seva, tot i que no els ha resultat fàcil. Després de les primeres ocupacions del 2017 la propietat va contractar Desokupa, l'empresa de desallotjaments extrajudicials, per recuperar els immobles. "Es venen com a infal·libles però mentre ells feien control d'accessos al bloc, vam ocupar un pis", recorda el Dani.
La Pilar i l'Harina celebrem que el moviment per l'habitatge estigui creixent a Barcelona i assenyalen que en moltes ocasions els grups i sindicats són l'eina més ràpida per accedir a un habitatge, encara que sigui a través de l'ocupació. "Jo fa molt que espero un pis de la mesa d'emergència", lamenta la Pilar. La mesa és l'ens municipal que atorga pisos a persones en situació d'exclusió residencial i actualment acumula una llista d'espera que pot arribar als dos anys.
Si no li truquen pe comunicar-li que pot accedir a un pis públic, la Pilar assegura que continuarà ocupant al Bloc Llenguadoc, igual que l'Arina. Reale, però, ja s'ha posat en contacte amb els ocupants a través del jutjat per instar-los a marxar de l'edifici.
Totes tenen perfils diferents. L'Arina té 30 anys i és de Bielorrússia, d'on va arribar fa quatre anys. "Vaig marxar per raons polítiques. Viure allà era un perill", explica. Al seu costat hi ha la Pilar, que ha ocupat un dels altres pisos del bloc. Té 72 anys i assegura que fins fa onze anys no havia pensat mai que acabaria accedint a un pis a través d'aquesta via. "Vaig emmalaltir i vaig perdre el meu negoci i la casa. Primer vaig ocupar un pis al Poblenou, però el van acabar enderrocant, i ara he vingut aquí", relata.
La Pilar assegura que cada mes cobra 400 euros en concepte d'una pensió no contributiva, mentre que l'Arina treballa com a autònoma. Cap de les dues disposa d'uns ingressos regulars que els permetin viure de lloguer a Barcelona. "Jo no creia en l'ocupació fins que m'hi vaig trobar. Al principi em vaig sentir menyspreada i humiliada per la gent, però jo no li estic traient el pis a ningú", defensa.
L'Arina assenteix mentre se l'escolta i recull el guant que li llança la seva companya. "A Barcelona hi ha molts pisos buits i també molta gent amb dificultats", afirma. Per la Pilar, aquest escenari és com sumar dos i dos. "El que haurien de fer és signar lloguers socials perquè la gent entri a viure en aquests pisos", reclama.
La Pilar i l'Arina, al Bloc Llenguadoc Foto: Yvelisse Teixeira
Segons les darreres dades fetes públiques per l'Ajuntament, a Barcelona hi ha més de 10.000 pisos buits. La creixent situació de crisi de l'habitatge fa que cada cop més gent vegi l'ocupació com una alternativa per accedir a un pis. Només entre el 18 de gener i el 28 de febrer d'enguany, l'Ajuntament va tenir constància de prop 170 casos d'ocupacions d'habitatges, segons confirmen fonts oficials municipals. La xifra només representa els casos en què va intervenir el Servei d'Intervenció en situacions de Pèrdua de l'Habitatge i/ Ocupacions del consistori.
Ocupació contra la "gentrificació"
Més enllà de tenir un sostre, per a la Pilar i l'Arina, l'ocupació també és una eina de reivindicació política contra l'especulació immobiliària. "Ens permet organitzar-nos autònomament", defensa l'Arina. Totes dues participen del Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu i la Pilar assegura que se sent part d'una "comunitat". Mentre dura la conversa, un altre dels veïns que ha ocupat un pis s'hi incorpora. El Dani ha fet un trajecte vital invers al de les dues dones. "Jo venia d'un ambient militant en què l'ocupació sempre es veia com una opció política, però si he acabat ocupant ha estat per necessitat", explica.
El Dani, que també és membre del sindicat, recorda com les primeres ocupacions al Bloc Llenguadoc van arribar el 2017. Se'n van fer tres i només una resisteix. El col·lectiu va triar l'edifici com a "símbol" contra l'especulació al barri i la gentrificació que asseguren que pateix l'entorn de Fabra i Puig, després que Reale aconseguís fer marxar alguns dels veïns que vivien a la finca. Ara, encara queden dues veïnes que conviuen amb les persones que han ocupat.
La Pilar, al Bloc Llenguadoc Foto: Yvelisse Teixeira
Els sindicats i altres col·lectius que van impulsar les ocupacions s'han sortit per ara amb la seva, tot i que no els ha resultat fàcil. Després de les primeres ocupacions del 2017 la propietat va contractar Desokupa, l'empresa de desallotjaments extrajudicials, per recuperar els immobles. "Es venen com a infal·libles però mentre ells feien control d'accessos al bloc, vam ocupar un pis", recorda el Dani.
La Pilar i l'Harina celebrem que el moviment per l'habitatge estigui creixent a Barcelona i assenyalen que en moltes ocasions els grups i sindicats són l'eina més ràpida per accedir a un habitatge, encara que sigui a través de l'ocupació. "Jo fa molt que espero un pis de la mesa d'emergència", lamenta la Pilar. La mesa és l'ens municipal que atorga pisos a persones en situació d'exclusió residencial i actualment acumula una llista d'espera que pot arribar als dos anys.
Si no li truquen pe comunicar-li que pot accedir a un pis públic, la Pilar assegura que continuarà ocupant al Bloc Llenguadoc, igual que l'Arina. Reale, però, ja s'ha posat en contacte amb els ocupants a través del jutjat per instar-los a marxar de l'edifici.