Colón i la mala política

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La mala política es reuneix aquest diumenge a la plaça Colón de Madrid. La concentració de l'arc parlamentari conservador i reaccionari contra els indults als presos polítics -amb el concurs del PP, Ciutadans i Vox- tindrà com a entremès la manifestació d'aquest divendres a Barcelona, davant la delegació del govern espanyol, amb la participació inclosa de Societat Civil Catalana.

La mobilització contra l'independentisme aporta rèdits, pensa la dreta i l'extrema dreta espanyola. No hi ha cap altre argument que expliqui la repetició de Colón, perquè el relat que darrere dels indults s'hi amaga un pacte secret per apuntalar un futur referèndum d'autodeterminació no és versemblant ni per als qui se n'omplen la boca al Congrés. Pedro Sánchez només vol desinflamar el conflicte. No té la força ni la voluntat per resoldre el fons del plet català, entre altres motius, perquè el clima polític espanyol no és l'idoni per explorar solucions serenes (hi reflexionava en aquest article). La taula de diàleg és un pas necessari, però s'endevina infructuós.

El PP ha abraçat el camí de la bel·ligerància, com ja va fer amb l'aprovació de l'Estatut, fins al punt de repetir la fórmula de la recollida de firmes. La memòria deu haver fallat als populars, perquè a Zapatero no el va tombar l'ofensiva antisobiranista sinó els estralls de la crisi, que no va saber anticipar ni combatre. I Pablo Casado insisteix en la recepta de la trinxera per desgastar Sánchez, després d'haver dubtat amb el camí de retorn al centre, cops de volant que només poden satisfer Santiago Abascal. Casado va córrer a acceptar la invitació per ser a Colón, i ara l'incomoda la fotografia amb Vox. L'intentarà evitar, però el relat de mobilització conjunta deixa l'autopista del centre a la Moncloa.

Els indults, parcials, arribaran en les pròximes setmanes. Hi insistia aquest dijous la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo. L'executiu de Sánchez els defensa obertament -fins i tot ha demanat "magnanimitat" als ciutadans- i ho fa perquè no té alternativa política. Li convé refugiar-se en la majoria de la investidura i fer el recorregut de la legislatura, amb canvis de ministres inclosos. Els dos anys que falten fins a l'estiu del 2023, quan el mandat de Sánchez s'estarà esllanguint, és una eternitat. Els indults s'hauran digerit i Casado es jugarà la seva última oportunitat de ser president a una carta. Perquè, observant el match-ball del líder popular, hi haurà Isabel Díaz Ayuso.

La mala política, la que prova d'agitar els instruments de reparació com un tracte de favor a l'independentisme, és la que crea problemes en lloc de buscar solucions, la que rebutja els debats complexos, la que defuig la negociació i entén el diàleg com la rendició, la que prioritza el càstig per davant de la distensió. La mala política mai va voler trobar una sortida que no fos judicial al conflicte català. Per això es manifesta a Colón. Es manifesta i prou.
 

---

Avui no et perdis

»Entre l'entusiasme d'Álvarez de Toledo i la incomoditat de Bou: el PP català davant Colón; perPep Martí.

» Entrevista a Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet: «No ens conformem a ser el corredor de la pobresa»; per Ferran Casas i Andreu Merino.

» Dades: Vuit comarques no han recuperat el nombre de treballadors prepandèmia; per Roger Tugas Vilardell.

»Les persones de 40 a 45 anys ja poden demanar hora per vacunar-se; per Albert Vilanova i Víctor Rodrigo.

»Catalunya és a la part alta dels preus dels màsters a l'Estat tot i la rebaixa; per Lluís Girona.

»Investiguen els responsables de l'actuació policial a l'institut Pau Claris l'1-O; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Sànchez, Artadi i la veritat de l’1-O»; per Francesc-Marc Álvaro.

»El País Valencià posa les primeres multes per enaltiment del franquisme; Jordi Velert Irles.

»El Síndic de Greuges demana investigar a fons els abusos a l'Institut del Teatre; per Víctor Rodrigo.

»Els Mossos investiguen una escola de Barcelona pel suïcidi d'una menor.

»Els parcs naturals, amb restriccions a l'estiu: consulta com pots accedir-hi; Víctor Rodrigo.

» La selecció espanyola rebutja la vacuna de Pfizer i exigeix la de Janssen; per Albert Vilanova

» El City de Guardiola serà el rival del Barça al Gamper.
 

---

 El passadís

Quim Torra va tornar aquest dijous a Palau per participar en la presentació de les conclusions del Grup de Treball Catalunya 2022, una iniciativa per pensar el país postCovid que va posar en marxa durant la seva etapa com a president de la Generalitat. Els qui eren presents en els prolegòmens de l'acte van poder observar una conversa cordial i breu entre Torra i el seu successor a la presidència, Pere Aragonès. Es va produir a l'Arxiu de Comptes, just abans de la part pública de la convocatòria, la intervenció davant dels mitjans. L'última vegada que havien coincidit datava de la presa de possessió. En els discursos, Aragonès va concedir protagonisme a Torra i l'expresident el va correspondre, a banda d'agrair a l'equip d'experts liderat per Genís Roca haver complert amb la "feina encarregada". Després de l'exposició del document, el grup de savis va compartir un dinar a Palau amb Aragonès.

Vist i llegit

Lamentablement, encara hi ha homes que veuen en el Me Too una amenaça més que un aliat en la ingent tasca d'alliberar la nostra societat del sexisme. Això és el que desprèn de la crònica que firma Francesc de Carreras a El Confidencial, centrada en el retorn als escenaris de Madrid de Plácido Domingo. El relat de l'"esdeveniment artístic" que firma De Carreras -farcit d'elogis al cantant líric- deriva en una croada contra el moviment que ha denunciat els presumptes abusos comesos per personalitats conegudes. Plácido Domingo n'era una, per bé que les denúncies de companyes de professió no han acabat en conclusions judicials. Escriu el columnista que el seu cas és "una mostra més d'aquesta última onada puritana del moviment feminista que suposa un retorn a temps obscurs, anteriors a la democràcia i l'estat de dret". Per De Carreras, el Me Too és el culpable de no haver pogut gaudir de la veu de l'artista durant un llarg període de temps. El feminisme, vist com una amenaça.

 El nom propi

L'endemà que Jordi Cuixart presentés el primer recurs dels presos polítics a Estrasburg per rebatre la sentència del Suprem, Jordi Turull ha seguit el mateix exemple. S'espera, a partir d'ara, un degoteig d'apel·lacions al Tribunal Europeu de Drets Humans. La defensa de Turull considera que la justícia espanyola ha vulnerat diversos drets fonamentals dels presos polítics i entén que la via europea tindrà recorregut. Des d'Estrasburg, acompanyat per Carles Puigdemont i Francesc Homs, l'advocat Jordi Pina va acusar ahir els magistrats del Suprem de voler fer de "salvadors de la pàtria" amb una sentència que pretenia ser exemplaritzant. Europa farà d'àrbitre. Es comença a cuinar el revés a Manuel Marchena. Abans, però, arribarà el dels indults. I veus del govern espanyol ja demanen també una solució per als exiliats, com la ministra Ione Belarra (Unides Podem). "Acabar amb la judicialització té a veure amb el fet que puguin tornar, és clar que sí", va detallar Belarra a RAC1.

 Els imperdibles

Aquesta setmana ha tornat a escena Ratko Mladic, conegut com el Carnisser de Srebrenica, per la responsabilitat en la massacre d'aquesta ciutat de Bòsnia, així com del setge de Sarajevo. L'excomandant serbi havia recorregut la condemna de cadena perpètua pel genocidi més greu des de la Segona Guerra Mundial, tal com va dictar la sentència del 2017 del Tribunal Especial per a l'Antiga Iugoslàvia, que el va considerar culpable dels delictes de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat. Dimarts, el Mecanisme Residual Internacional -encarregat de resoldre el recurs- va confirmar la pena. Sobre la figura funesta de Mladic, màxim responsable militar de l'exèrcit serbobosnià a la guerra de Bòsnia, val la pena recuperar el documental que va emetre el programa 60 minuts sobre el judici. El podeu recuperar en aquest enllaç. Bon cap de setmana!

 ​