HABITATGE

La Moncloa amenaça de tombar la regulació catalana de lloguers

El govern espanyol assegura que presentarà un recurs al TC si les negociacions amb el Govern no prosperen

per Andreu Merino, 10 de juny de 2021 a les 06:43 |
Pancartes contra l'expulsió de llogaters a Barcelona | Adrià Costa
Nova amenaça per a la llei catalana de regulació de lloguers. El Tribunal Constitucional (TC) va admetre a tràmit al gener el recurs d'inconstitucionalitat del PP i ara el govern espanyol planteja presentar-ne un altre. Aquest dimecres el ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, ha insinuat la possibilitat en resposta a una pregunta de Bildu al Congrés. Fonts del ministeri concreten a NacióDigital que la decisió de presentar el recurs es prendrà a expenses d'una negociació oberta amb la Generalitat. A diferència del recurs del PP, si l'executiu de Pedro Sánchez recorre a l'alt tribunal, aquest suspendrà la llei de manera automàtica mentre no prengui una decisió definitiva.

Tant la Moncloa com les fonts del Govern consultades expliquen que les negociacions s'emmarquen en la Comissió Bilateral de Cooperació, el marc previst per la Constitució perquè l'Estat i les comunitats autònomes abordin discrepàncies sobre la constitucionalitat de mesures aprovades pels parlaments o els governs autonòmics. El termini que el TC preveu perquè el govern espanyol pugui presentar un recurs és de nou mesos i la regulació de lloguers va entrar en vigor el 22 de setembre del 2020. Queden, doncs, tretze dies per prendre la decisió. 


El ministeri no especifica les seves demandes en la negociació i eviten donar per fet si el PSOE inclourà el debat sobre el recurs en la reunió del Consell de Ministres del proper 15 de juny. "Si arribo al convenciment o els meus serveis jurídics em convencen que una llei autonòmica vulnera el marc competencial, tinc l'obligació política, moral i legal de plantejar aquest recurs. No puc mirar a una altra banda", ha dit en seu parlamentària Iceta. Fonts d'Unides Podem asseguren que "no estarien d'acord" amb l'eventual presentació d'un recurs al TC. "La llei és pionera a Espanya i marca el camí a seguir de la llei estatal que encara està en negociació", diuen.

Les fonts de la Generalitat consultades per NacióDigital asseguren que en cap moment des de l'inici de les converses amb l'Estat s'ha plantejat acceptar una rebaixa del contingut de la llei. Fonts oficials de la conselleria de Drets Socials expliquen que només s'han reunit un cop amb el govern estatal en el marc de la comissió i que la conclusió de la trobada va ser emplaçar-se a mantenir les converses.



El Govern sempre ha defensat que la regulació es basa en el codi civil català i que, per tant, no envaeix competències estatals. Abans de l'aprovació de la normativa, el Consell de Garanties Estatutàries va considerar-la parcialment inconstitucional, a través d'un dictamen no vinculant. Concretament, assenyalava tots els articles referents a la contenció de preus i a la seva limitació en base a l'índex de preus de referència de la Generalitat. 


El Sindicat de Llogaters ha sortit al pas de l'anunci del govern espanyol. El seu portaveu Jaime Palomera denuncia que la Moncloa justifiqui la decisió en el marc d'una comissió que "no està activa". "El Govern se n'ha assabentat a través del sindicat" assegura. Palomera afirma que en converses amb el PSOE el partit dona per fer que la qüestió formarà part de l'ordre del dia del Consell de Ministres del 15 de juny. El portaveu insisteix a defensar la constitucionalitat de la mesura i atribueix la reacció de la Moncloa a les "pressions de l'Ibex, els fons voltors i les immobiliàries". "Volen tombar una regulació que limita els seus beneficis", argumenta.

L'estratègia d'Iceta arriba quan ja s'acumula un retard de quatre mesos per a l'aprovació de la llei estatal d'habitatge. La mesura ha entrat en via morta, especialment després que el PSOE trenqués el pacte de govern amb Podem en el qual les dues forces es comprometien a regular el preu dels lloguers. El ministre socialista d'Agenda Urbana, José Luis Ábalos, però, va anunciar al març que la seva aposta eren els incentius fiscals per als propietaris que decidissin abaixar els preus del lloguer.

La regulació funciona?


La regulació catalana ha complert vuit mesos de vigència i el balanç des de la seva aprovació al setembre demostra que els preus en els municipis afectats per la regulació han baixat sense que l'oferta es vegi afectada. Les previsions del sector immobiliari, doncs, no s'han complert, però l'oposició a la mesura s'ha mantingut des de la seva aprovació.

La Cambra de la Propietat Immobiliària, l'Associació de Constructors i Promotors i el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària s'hi han oposat frontalment i al conjunt de l'Estat, el sector immobiliari s'ha mostrat bel·ligerant amb la possibilitat que el govern espanyol estengués la regulació catalana a tot Espanya. La patronal de propietaris amb pisos de lloguer Asval va arribar amenaçar amb retirar pisos del mercat si la Moncloa feia aquest pas.

El govern espanyol, però, s'ha acabat alineant amb les tesis del sector. Al febrer Ábalos qualificava l'habitatge de dret però també de bé de mercat i la seva proposta d'incentius als propietaris defensava que la responsabilitat per garantir l'accés a un habitatge respon a les administracions i no als propietaris.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació