10
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
19:21h
La consellera d'Universitats i Recerca, Gemma Geis, ha anunciat aquest dimecres que el Govern aprovarà durant les pròximes setmanes una rebaixa del 40% en els preus dels màsters universitaris. La mesura, que és la primera que anuncia el nou executiu en matèria educativa, es concreta després que l'acord de Govern entre Junts i ERC avancés aquesta intenció.
Això és el que recollia en aquesta matèria el document que escenificava el pacte dels dos partits independentistes i que aclaria els passos per a la investidura de Pere Aragonès: "Completar el procés de reducció de preus públics blindant la rebaixa del 30% dels preus públics, establint la igualtat de preus entre els graus i els màsters i eliminant els biaixos econòmics en l'elecció d'estudis".
Una rebaixa de preus, però, que no serà d'aquest 40% a tots els màsters. En aquells màsters que sí que habiliten per a la professió -per exemple, per ser jutge, arquitecte o enginyer-, la reducció només serà del 4%, passant dels 28,82 € actuals per crèdit lectiu a la xifra del 27,67 €. La disminució seria, per tant, d'una mica més d'un euro. És en aquesta tipologia d'estudis en què Catalunya encara marca un dels registres més alts de l'Estat, sent el cinquè territori amb els preus més elevats, només per darrere d'Extremadura (32,74 €), Castella i Lleó (31,14 €), Euskadi (29,39 €) i Madrid (28,96 €).
En els estudis superiors en què si es percebrà aquesta baixada que planteja el Govern és en el cas dels màsters que no són habilitants per a l'exercici d'una professió, i que només impliquen un afegit o una especialització als estudis de grau prèviament cursats. És cert que hi ha més oferta d'aquests màsters que dels habilitants, i per tant, la rebaixa resulta força efectiva.
Si finalment aquesta reducció s'aplica, el preu per crèdit d'aquests estudis en les universitats públiques catalanes passarà dels 46,11 € actuals als 27,67 €. Amb això, Catalunya cau de la primera posició a l'escala de preus en comparació a la resta de l'Estat, i aconsegueix situar-se a la part inferior, sent el desè territori -de disset de l'Estat que tenen universitats- al rànquing de preus.
Aquesta xifra de 27,67 € es repeteix en les dues variants de màster perquè la rebaixa que pretén aplicar el Govern consisteix a equiparar aquest tipus d'estudis amb els graus universitaris de coeficient C, els de més alt cost i nivell, en els quals s'engloben les enginyeries o la medicina, entre altres opcions acadèmiques. Com s'observa en els dos mapes, algunes comunitats autònomes aposten per establir un preu fix, mentre que d'altres estableixen diferents preus segons l'especialitat del màster. Catalunya vol establir aquesta xifra fixa de 27,67 €, que no té en compte ni el nivell econòmic ni la situació familiar de l'alumnat, situacions delegades al sistema d'ajuts i beques públic.
Un pas per apropar-se a la resta d'Europa
L'objectiu d'igualar els preus dels màsters amb els dels graus de coeficient C que planteja el Govern va en la línia europea de l'equiparació que es fa a gran part d'Europa. Segons un estudi de l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), l'Estat és el segon territori del continent en què la diferència entre un màster i un grau és més gran, elevant-se fins als 1.580 euros de mitjana.
Només per sobre d'aquesta xifra hi ha Grècia, en què la diferència és de 7.500 euros, i amb l'excepció del Regne Unit, que no regula els preus universitaris. La dada més diferenciadora, però, és que en països com Alemanya, Portugal, Bèlgica, Polònia, Noruega, Suècia o Finlàndia no hi ha cap diferència econòmica entre cursar un grau o un màster. A altres països com França (73 €), Itàlia (175 €) o Holanda (343 €) les diferències també son molt menors a les de la mitjana espanyola.
Això és el que recollia en aquesta matèria el document que escenificava el pacte dels dos partits independentistes i que aclaria els passos per a la investidura de Pere Aragonès: "Completar el procés de reducció de preus públics blindant la rebaixa del 30% dels preus públics, establint la igualtat de preus entre els graus i els màsters i eliminant els biaixos econòmics en l'elecció d'estudis".
Una rebaixa de preus, però, que no serà d'aquest 40% a tots els màsters. En aquells màsters que sí que habiliten per a la professió -per exemple, per ser jutge, arquitecte o enginyer-, la reducció només serà del 4%, passant dels 28,82 € actuals per crèdit lectiu a la xifra del 27,67 €. La disminució seria, per tant, d'una mica més d'un euro. És en aquesta tipologia d'estudis en què Catalunya encara marca un dels registres més alts de l'Estat, sent el cinquè territori amb els preus més elevats, només per darrere d'Extremadura (32,74 €), Castella i Lleó (31,14 €), Euskadi (29,39 €) i Madrid (28,96 €).
En els estudis superiors en què si es percebrà aquesta baixada que planteja el Govern és en el cas dels màsters que no són habilitants per a l'exercici d'una professió, i que només impliquen un afegit o una especialització als estudis de grau prèviament cursats. És cert que hi ha més oferta d'aquests màsters que dels habilitants, i per tant, la rebaixa resulta força efectiva.
Si finalment aquesta reducció s'aplica, el preu per crèdit d'aquests estudis en les universitats públiques catalanes passarà dels 46,11 € actuals als 27,67 €. Amb això, Catalunya cau de la primera posició a l'escala de preus en comparació a la resta de l'Estat, i aconsegueix situar-se a la part inferior, sent el desè territori -de disset de l'Estat que tenen universitats- al rànquing de preus.
Aquesta xifra de 27,67 € es repeteix en les dues variants de màster perquè la rebaixa que pretén aplicar el Govern consisteix a equiparar aquest tipus d'estudis amb els graus universitaris de coeficient C, els de més alt cost i nivell, en els quals s'engloben les enginyeries o la medicina, entre altres opcions acadèmiques. Com s'observa en els dos mapes, algunes comunitats autònomes aposten per establir un preu fix, mentre que d'altres estableixen diferents preus segons l'especialitat del màster. Catalunya vol establir aquesta xifra fixa de 27,67 €, que no té en compte ni el nivell econòmic ni la situació familiar de l'alumnat, situacions delegades al sistema d'ajuts i beques públic.
Un pas per apropar-se a la resta d'Europa
L'objectiu d'igualar els preus dels màsters amb els dels graus de coeficient C que planteja el Govern va en la línia europea de l'equiparació que es fa a gran part d'Europa. Segons un estudi de l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), l'Estat és el segon territori del continent en què la diferència entre un màster i un grau és més gran, elevant-se fins als 1.580 euros de mitjana.
Només per sobre d'aquesta xifra hi ha Grècia, en què la diferència és de 7.500 euros, i amb l'excepció del Regne Unit, que no regula els preus universitaris. La dada més diferenciadora, però, és que en països com Alemanya, Portugal, Bèlgica, Polònia, Noruega, Suècia o Finlàndia no hi ha cap diferència econòmica entre cursar un grau o un màster. A altres països com França (73 €), Itàlia (175 €) o Holanda (343 €) les diferències també son molt menors a les de la mitjana espanyola.