El despertador: 10 de juny

Es juga a Europa

Les sentències del TEDH poden ser una victòria política que, a hores d'ara, l'independentisme dona per descomptada. Avui també són notícia la regulació dels lloguers en perill, la picabaralla de Paluzie, García i De la Morena, la Fundació Miró i Manuel Brunet

per Ferran Casas , 10 de juny de 2021 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Primer recurs presentat. Els advocats del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, van córrer més que ningú per assegurar-se un cop d'efecte i ahir van presentar el recurs contra la sentència del Suprem espanyol per l'1-O al Tribunal Europeu de Drets Humans. Amb l'argument de la vulneració de drets fonamentals com ara el d'expressió o el de reunió, els lletrats d'Òmnium i el seu defensat esperen una nova rebregada de la justícia europea a l'espanyola. Avui, Carles Puigdemont serà també a Estrasburg i, amb l'advocat Jordi Pina, presentarà el recurs de l'exconseller de la Presidència, Jordi Turull, que també està a l'espera de l'indult a la presó de Lledoners.

En els pròxims mesos els seguiran la resta de presos polítics en la mesura que els pronunciaments del Tribunal Constitucional els permetin legalment fer-ho. Abans d'anar a Estrasburg cal esperar que s'esgotin les instàncies judicials espanyoles. Ho estan fent amb vots particulars. L'independentisme ha aconseguit victòries importants a la justícia europea. Amb les euroordres o la immunitat, però també amb pronunciaments rellevants d'organismes del Consell d'Europa, de les Nacions Unides o d'importants i influents organitzacions no governamentals. Però no és menor que hagi pogut esquerdar el mur de la judicatura espanyola al Tribunal Constitucional. El Suprem va dictar, sota la presidència de Manuel Marchena, sentència per unanimitat contra el Govern, els Jordis i Carme Forcadell.

El TC ha validat la sentència del Suprem, però no ha pogut mantenir la unanimitat, que després de la sentència de l'Estatut els poders de l'Estat es van conjurar per preservar. Així, als vots particulars, alguns dels jutges de la minoria progressista han fet afirmacions com ara que els delictes són extemporanis, difícils de definir i d'encaixar a la legislació europea i que no s'han preservat drets bàsics com el de reunió, que amb la doctrina del Suprem quedaria desincentivat. Uns vots particulars que donen ales a la reforma del delicte de sedició i als indults que prepara el govern espanyol, però també donen força als recursos com els que es van presentar ahir. La possible victòria davant el TEDH pot ser, però, poc efectiva. En primer lloc, perquè Espanya ha de complir amb les resolucions d'Estrasburg tot i que pot acabar no fent-ho, i el TEDH no té mecanismes coercitius per imposar-li-ho, i en segon lloc perquè la sentència pot arribar (va ser el cas d'Arnaldo Otegi) molt tard, quan el dany sigui irreparable o la condemna ja s'hagi complert.

Serà en tot cas una potent victòria política que, a hores d'ara, l'independentisme dona per descomptada. El que està castigant, i seguirà castigant, la justícia europea és que Espanya externalitzi la política als tribunals. És el que va fer Mariano Rajoy amb suport de Pedro Sánchez quan va aplicar el 155 i querellar-se per rebel·lió o animar tots els procediments en marxa. Ara, amb el nou Govern a Catalunya, el govern espanyol té una ocasió de fer les coses diferents i d'evitar més tocs d'alerta europeus. Hauria de fer, això sí, un canvi de xip: passar de prohibir referèndums a mirar de guanyar-los. De moment, al TEDH ja s'ho comencen a mirar i els faran passar vergonya.
 

Avui no et perdis

» Jordi Cuixart, el primer que recorre la sentència de l'1‑O a Estrasburg​; per Bernat Surroca.

» Qui és qui en la batalla jurídica final a Estrasburg; per Bernat Surroca.  

»
Sánchez no està tan sol: les veus que defensen els indults a Espanya; per Pep Martí.

» Fil directe: «I després dels indults?»; per Joan Serra Carné.

» La Moncloa amenaça de tombar la regulació catalana de lloguers; per Andreu Merino. 

» Poble Lliure crida a fer insostenible l'«ocupació» espanyola; per Bernat Surroca.

» Una barreja de dos medicaments podria curar la Covid‑19; per Víctor Rodrigo.

»
Sanitat deixa en mans de la Generalitat fins a quina hora poden obrir les discoteques; per Jordi Velert.

» Opinió: «Matareu la gent de gana»; per Arnau Rius.

»
 Opinió: «Provincianisme idiomàtic»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Montserrat Roig i un article de premsa de Salvador Macip: les opcions de l'examen de català; per Lluís Girona.

»
 Ciència en societat | Els efectes devastadors de l'escalfament dels oceans; per Cristina Junyent.

» Tres universitats catalanes, entre les 250 millors del món per primer cop; per Albert Vilanova.
 

 El passadís

Twitter és una xarxa molt adequada per a difondre notícies o posicionaments i a vegades fins i tot s'hi pot debatre i contrastar idees o fa algun servei. També s'hi pot prendre mal, però. És el que els va passar ahir a la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i a la periodista Pilar Carracelas, habitual de TV3 i Rac1, que se les van tenir fort. Carracelas va explicar que feia mesos que s'havia donat de baixa de l'entitat "en desacord amb la línia estratègica" i que just ahir li van trucar per intentar que s'ho repensés. Però, ai las!, la van atendre en castellà. En va demanar explicacions, amb menció, a la presidenta de l'entitat, que es va mostrar contrariada i va indicar que esbrinaria què podia haver passat perquè l'entitat no usés el català en la seva comunicació amb els socis. Carracelas tenia raó i tot plegat havia estat, segons Paluzie, "l'error d'una voluntària, que no es repetirà". No es va estar, però, d'enviar un dard a la periodista: "Gràcies @pilarcarracelas per avisar-nos, aprofito per recomanar-te que personalitzis la teva bústia de veu, que ara la tens en castellà", va dir-li. L'afectada no ho va entomar gens bé ("tapeu les vostres merdes amb parides") i després d'una discussió va acabar afirmant que denunciaria Paluzie als jutjats per "revelar una dada privada com és l'idioma d'un contestador".      

Vist i llegit

Movistar+ fa unes setmanes que ha estrenat Reyes de la noche, una sèrie inspirada en la batalla que als 80, però sobretot als 90, van protagonitzar a la ràdio esportiva nocturna José María García i José Ramón de la Morena. Sobre la lluita per l'audiència i la influència, i sense ficció, a Ràdio Marca n'han fet una sèrie en podcast que val la pena i permet traslladar-nos a aquella ràdio crispada i amb polèmiques constants però també molt competitiva. El podcast, amb la participació de molts dels periodistes que van treballar amb les dues estrelles (García està ja retirat i De la Morena escura els seus darrers dies a Onda Cero) el dirigeix Pablo JuanarenaEls podeu escoltar aquí.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1975 s'inaugurava a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, el museu de la Fundació Miró, que custodia més de 100.000 peces del pintor en un singular edifici concebut per l'arquitecte Josep Lluís Sert. Els quadres, les escultures i altres obres de Miró permeten submergir-se en la seva obra gràcies a les donacions que ell i els seus hereus van fer. En els darrers anys la fundació ha passat, com moltes altres institucions culturals, problemes financers ara agreujats pel coronavirus, atès que el seu finançament depèn de la venda d'entrades, lloguer d'espais i altres activitats. És una institució privada sense ànim de lucre i amb vocació pública. El 2019 va tenir 364.000 visitants, la majoria estrangers. Aquest vídeo us animarà a acostar-vos-hi.

 L'aniversari

El 10 de juny de l'any 1889 va néixer a Vic el periodista i escriptor Manuel Brunet, que seria un dels més rellevants dels anys trenta i va morir a Figueres el 1956. Brunet, catòlic i conservador, va escriure a diversos diaris, però va acabar a La Veu de Catalunya, el diari del nacionalisme conservador, on es va sentir més còmode. Brunet va ser director del setmanari Mirador, propietat d'Amadeu Hurtado i que va ser una de les publicacions més innovadores del seu temps. Aquí podeu consultar digitalitzats alguns exemplars de la revista d'art, literatura i política.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació