08
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
23:17h
Aquesta setmana ha començat molt malament per al Partit Popular, que té previst manifestar-se el pròxim diumenge a Madrid en contra dels indults del bracet de Vox i altres organitzacions de l'extrema dreta. El líder del PP, Pablo Casado, viu amb neguit i dubtes l'aposta per la intransigència en el tema dels indults als dirigents independentistes.
Els dubtes s'amunteguen sobre la taula de Casado. La primera trobada entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès ha donat seguretat al discurs de la "concòrdia", refermat per la carta d'Oriol Junqueras en què bandejava la via unilateral i mostrava obertura en el tema dels indults. Un posicionament el del líder d'ERC que ha enfortit l'argumentari de l'executiu espanyol. Després del consell de ministres d'aquest dimarts, la Moncloa ha enarborat les paraules de Junqueras per fer-se forta en l'aposta per l'indult.
La reacció de Pablo Casado i dels portaveus de la dreta espanyola ha estat menystenir el valor de les paraules del líder republicà. Però la mateixa portaveu de l'executiu, María Jesús Montero, ha recordat aquest dimarts que fins fa pocs dies s'atacava els dirigents sobiranistes per no mostrar una mínima autocrítica mentre que ara se'ls acusa de no dir la veritat quan la fan.
Tot indica que la direcció del PP es va precipitar acceptant la invitació de Rosa Díez i la seva plataforma Unión78 per assistir a la concentració madrilenya de diumenge. El triomf d'Isabel Díaz Ayuso a Madrid el 4-M ja va donar ales als exponents més radicals de la formació conservadora. L'excitació provocada per l'informe negatiu del Tribunal Suprem sobre els indults va desfermar una histèria que sol tenir impacte en el PP.
De totes maneres, els dubtes hi van ser des del primer moment, fins al punt que durant uns dies no es va decidir si Casado hi assistiria. Finalment, el líder del PP hi anirà, però evitant una foto de família amb Santiago Abascal. Alhora, s'anunciava que el PP recolliria signatures contra els indults. Tornava el PP de trinxera.
Des de l'arribada de Casado al lideratge del PP, el juliol del 2018, la conducta del partit ha estat un seguit de ziga-zagues, sempre a l'escalf d'enquestes o de tàctiques de recorregut curt. Casado va fer un discurs incendiari en les campanyes de les eleccions espanyoles del 2019. Va ser el febrer d'aquell any en què es va produir la trobada de les tres dretes (PP,Ciutadans i Vox) a Colón. Van haver de produir-se dues derrotes consecutives a les urnes perquè els populars suavitzessin el to.
Després, la moció de censura de Vox contra Sánchez, l'octubre del 2020, va oferir la imatge d'un Casado moderat i centrista. El PP va votar en contra d'Abascal, tot i que hi havia dirigents, com Cayetana Álvarez de Toledo, que demanaven l'abstenció. Però el resultat electoral a Madrid -amb triomf d'Ayuso- i la patacada a Catalunya, on Vox va superar de llarg el PP, va tornar a desorientar Génova.
La partida dels barons amb Casado
Aquest diumenge a Madrid, Casado es manifestarà amb Ayuso, la baronesa territorial que, jugant a casa, ja ha anunciat que ella sí que hi serà. Però la major part de la resta de barons estan jugant una partida d'escacs bastant recaragolada amb Casado, situat entre dos focs: el "búnquer" madrileny -de la FAES a Ayuso- i els sectors més moderats del partit. El gallec Alberto Núñez Feijóo ha defensat l'assistència a la manifestació, evitant així un xoc frontal amb el líder. Però ell no hi serà perquè té compromisos d'agenda.
El mateix faran Alfonso Fernández Mañueco, el president de Castella-Lleó, i el d'Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, que governa gràcies a Vox però amb el qual manté una relació plena de tensions i enganxades. Qui sí que hi serà és el president del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, un dirigent que ha destacat pel seu enfrontament amb Vox, però que potser ara té poc marge de maniobra.
Amb l'acte de Colón, Casado s'ha posat en una posició molt delicada. Perquè aquest enduriment doni fruits, cal que tot vagi molt malament. Si la situació a Catalunya es desinfla, i si la Moncloa és capaç de transmetre rapidesa de reflexos per entomar la crisi econòmica, l'efecte negatiu dels indults en una part de la societat espanyola passarà. I Casado es pot trobar presoner d'una situació que ell mateix ha contribuït a crear.
Els dubtes s'amunteguen sobre la taula de Casado. La primera trobada entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès ha donat seguretat al discurs de la "concòrdia", refermat per la carta d'Oriol Junqueras en què bandejava la via unilateral i mostrava obertura en el tema dels indults. Un posicionament el del líder d'ERC que ha enfortit l'argumentari de l'executiu espanyol. Després del consell de ministres d'aquest dimarts, la Moncloa ha enarborat les paraules de Junqueras per fer-se forta en l'aposta per l'indult.
La reacció de Pablo Casado i dels portaveus de la dreta espanyola ha estat menystenir el valor de les paraules del líder republicà. Però la mateixa portaveu de l'executiu, María Jesús Montero, ha recordat aquest dimarts que fins fa pocs dies s'atacava els dirigents sobiranistes per no mostrar una mínima autocrítica mentre que ara se'ls acusa de no dir la veritat quan la fan.
Tot indica que la direcció del PP es va precipitar acceptant la invitació de Rosa Díez i la seva plataforma Unión78 per assistir a la concentració madrilenya de diumenge. El triomf d'Isabel Díaz Ayuso a Madrid el 4-M ja va donar ales als exponents més radicals de la formació conservadora. L'excitació provocada per l'informe negatiu del Tribunal Suprem sobre els indults va desfermar una histèria que sol tenir impacte en el PP.
De totes maneres, els dubtes hi van ser des del primer moment, fins al punt que durant uns dies no es va decidir si Casado hi assistiria. Finalment, el líder del PP hi anirà, però evitant una foto de família amb Santiago Abascal. Alhora, s'anunciava que el PP recolliria signatures contra els indults. Tornava el PP de trinxera.
Des de l'arribada de Casado al lideratge del PP, el juliol del 2018, la conducta del partit ha estat un seguit de ziga-zagues, sempre a l'escalf d'enquestes o de tàctiques de recorregut curt. Casado va fer un discurs incendiari en les campanyes de les eleccions espanyoles del 2019. Va ser el febrer d'aquell any en què es va produir la trobada de les tres dretes (PP,Ciutadans i Vox) a Colón. Van haver de produir-se dues derrotes consecutives a les urnes perquè els populars suavitzessin el to.
Després, la moció de censura de Vox contra Sánchez, l'octubre del 2020, va oferir la imatge d'un Casado moderat i centrista. El PP va votar en contra d'Abascal, tot i que hi havia dirigents, com Cayetana Álvarez de Toledo, que demanaven l'abstenció. Però el resultat electoral a Madrid -amb triomf d'Ayuso- i la patacada a Catalunya, on Vox va superar de llarg el PP, va tornar a desorientar Génova.
La partida dels barons amb Casado
Aquest diumenge a Madrid, Casado es manifestarà amb Ayuso, la baronesa territorial que, jugant a casa, ja ha anunciat que ella sí que hi serà. Però la major part de la resta de barons estan jugant una partida d'escacs bastant recaragolada amb Casado, situat entre dos focs: el "búnquer" madrileny -de la FAES a Ayuso- i els sectors més moderats del partit. El gallec Alberto Núñez Feijóo ha defensat l'assistència a la manifestació, evitant així un xoc frontal amb el líder. Però ell no hi serà perquè té compromisos d'agenda.
El mateix faran Alfonso Fernández Mañueco, el president de Castella-Lleó, i el d'Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, que governa gràcies a Vox però amb el qual manté una relació plena de tensions i enganxades. Qui sí que hi serà és el president del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, un dirigent que ha destacat pel seu enfrontament amb Vox, però que potser ara té poc marge de maniobra.
Amb l'acte de Colón, Casado s'ha posat en una posició molt delicada. Perquè aquest enduriment doni fruits, cal que tot vagi molt malament. Si la situació a Catalunya es desinfla, i si la Moncloa és capaç de transmetre rapidesa de reflexos per entomar la crisi econòmica, l'efecte negatiu dels indults en una part de la societat espanyola passarà. I Casado es pot trobar presoner d'una situació que ell mateix ha contribuït a crear.