memòria històrica

El Poder Judicial situa l'apologia del franquisme dins la llibertat d'expressió

La cúpula dels jutges espanyols qüestiona que es pugui il·legalitzar la Fundació Francisco Franco i carrega contra la definició de "víctima de la Guerra Civil i la dictadura" de la Llei de Memòria Històrica

per Victor Rodrigo, 7 de juny de 2021 a les 16:48 |
Un home amb una bandera franquista al Valle de los Caídos. | ACN
Sisme judicial contra la llei per a la memòria històrica de l'estat espanyol. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) defensa que l'apologia del franquisme està emparada en la llibertat d'expressió. L'òrgan de govern del poder judicial espanyol assegura que "l'apologia del franquisme, sempre que no hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l'expressió d'idees que malgrat que siguin contràries als valors de la Constitució, estan emparades per la llibertat d'expressió".

Aquest pronunciament parteix de l'aprovació, aquest dilluns, per 15 vots a favor i 6 en contra de l'informe que fiscalitza la Llei de Memòria Històrica i l'analitza de dalt a baix. És més, el document qüestiona que es pugui il·legalitzar fundacions per apologia del franquisme -com la Fundación Francisco Franco-, o aquelles que generin odi de manera directa o indirecta (o violència) contra les víctimes del cop d'Estat del 1939. El CGPJ va més enllà i creu que no es pot investigar penalment cap fet de la Guerra Civil o la dictadura adduint la Llei d'amnistia de 1977.

 
El document elaborat pels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea rebat diversos punts de la llei que per primera vegada incorpora la definició de víctima de la Guerra Civil i la dictadura. Bach i Olea es posicionen en contra d'aquesta definició i demanen que, si es manté, tingui un caràcter "estrictament administratiu" perquè "la veritat històrica no forma part del procés penal".

En aquest sentit, els jutges recorden que el Tribunal Suprem va establir que els processos penals no poden servir per investigar fets vinculats a la Guerra Civil adduint que es va aprovar la Llei d'amnistia de 1977. A més, asseguren que la definició de la figura de la víctima de la Guerra Civil ha de quedar restringida a "casos centrals de violació dels drets humans". El document també reclama que la nul·litat de les sentències franquistes es limiti a les resolucions que continguin específicament una condemna o sanció, no a la resta.

 

Exaltació nazi en l'acte de Vox per commemorar el dia de la Constitució espanyola a Barcelona Foto: Helena Margarit

 
Igualar les víctimes dels dos bàndols

L'informe del CGPJ també recorda que encara que la llei descrigui els actes d'exaltació del franquisme, els seus dirigents i participants com a "contraris a la memòria democràtica", en realitat aquesta qualificació "per si sola no implica cap conseqüència jurídica", i reclama que l'article que tipifica com a infracció molt greu el fet que no s'adoptin mesures per impedir aquests actes no es pugui aplicar a les concentracions que considera emparades en el dret de reunió.


A més, el document es queixa que la llei pot generar "asimetria" entre les víctimes del franquisme i les "d'altres fets constitutius de violacions de Drets Humans que van tenir lloc en el mateix període històric". És a dir, l'informe del CGPJ iguala les víctimes dels dos bàndols de la Guerra Civil i dels fets violents que es van produir durant tota l'etapa del règim franquista. El document recorda que el Parlament Europeu va aprovar una resolució de condemna "als crims dels règims feixistes i estalinistes".

Altres notícies que et poden interessar:



 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació