06
de juny
del
2021
Actualitzat
a la
13:21h
Si hi ha una entitat de la societat civil catalana que es pot qualificar de jesuítica, és el Cercle d'Economia. I no només perquè molts socis han estudiat a Esade, creació de l'orde religiós. Fundat el 1958, el Cercle celebrarà aquest juny les seves 36 jornades anuals. L'afany per la complexitat es percep en els documents que elabora i en els seus posicionaments. Però on més es plasma aquest caràcter prudent i calculador dels fills de Sant Ignasi és en l'elecció dels seus presidents. Tant que el procés es podria anomenar Murmuratio, que és com es diu entre els jesuïtes l'elecció del seu general superior.
Com a la companyia, al Cercle no hi ha candidats que es postulin. Molts noms són avaluats al foc lent de les disquisicions. En converses discretes. D'aquestes consultes van caient noms il·lustres, fins que apareix aquell que suscita més consens. La junta sortint proposa algú que és beneït pels expresidents, que actuen com uns cardenals emèrits. Després, es forma la nova directiva, amb diversos vicepresidents, un mosaic que aplega totes les sensibilitats de la casa, dels més conservadors als menys, dels més unionistes als menys. Javier Faus, president actual, culmina el seu mandat d'aquí a poc més d'un any i s'acosta una nova murmuratio. Aquest cop, però, la successió pot anar diferent i l'escenari d'una elecció disputada és més que una hipòtesi.
Va ser el president Faus qui va referir-se abans que ningú a la possibilitat que el seu successor fos elegit en unes eleccions entre diversos candidats. Sembla que alguns li han agafat la paraula. Un d'ells, segons va informar La Vanguardia, és Jaume Guardiola, conseller delegat de Banc Sabadell fins al desembre passat. En favor de Guardiola, segons expliquen a NacióDigital fonts econòmiques, està el seu tarannà conciliador i un perfil més tradicional dins del Cercle. S'apunta també el seu perfil catalanista i la seva bona sintonia amb Artur Mas. Però la seva sortida del Sabadell, enmig de les turbulències que pateix l'entitat (i el fracàs de la fusió amb el BBVA) ha generat dubtes.
Sembla que Guardiola, que és molt ben valorat a la casa, voldria ser el candidat oficial a la successió. Però fins ara, a un any encara de l'elecció, es desconeixen els moviments que farà Faus i quan els farà. Al Cercle hi ha hagut sempre la llei no escrita de descartar cap dirigent d'un banc potent com a president, ja que el sector financer està molt regulat i la independència de qui exercís la presidència quedaria qüestionada. En tot cas, Guardiola ara ja és fora del banc.
El mateix podria succeir a Jordi Gual, de qui diverses veus asseguren que també acaronaria la presidència. Gual ja no és president de CaixaBank, però continua lligat a la institució financera des de la presidència de VidaCaixa. El dubte és si Guardiola o Gual, o perfils similars, es llançarien a una cursa electoral oberta. És a dir, si passarien de la murmuatio a la pugna a viva veu.
Rosa Cañadas, també
Ha aparegut també el nom de Rosa Cañadas, doctora en Tècniques i Mercats Financers i presidenta de la Fundació Tanja (dedicada a refermar vincles entre Espanya i el Marroc) que hauria manifestat la voluntat de presentar la seva candidatura amb tots els ets i uts, seguint la nova etapa insinuada per Javier Faus. Sòcia antiga, dona d'un expresident, el banquer Carlos Tusquets, que va deixar bon record al Cercle, Cañadas ha estat vinculada al sector de la comunicació i al financer (Trea Capital). En contra d'ella s'apunta que és una persona "poc coneguda" socialment.
Algun/a dels nous
Però s'està encara en una fase molt inicial de l'elecció. Coneixedors de l'entitat subratllen els diversos nous membres de la junta que van entrar amb Faus. Sembla probable que algun d'ells es postuli en el seu moment. Un nom que indiquen alguns és el de la notària Camino Quiroga, també professora de Drets Humans de la Universitat Internacional de Catalunya i actual secretària de la junta del Cercle. I és la dona de l'empresari Tatxo Benet, dada a tenir en compte i que podria facilitar-li una agenda important. Quiroga va ser una de les oradores, com a membre del Cercle, en l'acte unitari empresarial del 4 de març sota el lema "Ja n'hi ha prou".
Sigui el que sigui, o qui sigui, encara falta temps. Però ja hi ha moviments. I més que n'hi haurà. El temps dirà si el canvi de model de successió és bo o dolent per a l'entitat, acostumat fins ara a fer les coses d'una determinada manera. Coses dels "jesuïtes" del Cercle. Sant Ignasi va deixar escrit als seus Exercicis Espirituals aquella frase que diu que "en temps de turbulències, no fer canvis".
Com a la companyia, al Cercle no hi ha candidats que es postulin. Molts noms són avaluats al foc lent de les disquisicions. En converses discretes. D'aquestes consultes van caient noms il·lustres, fins que apareix aquell que suscita més consens. La junta sortint proposa algú que és beneït pels expresidents, que actuen com uns cardenals emèrits. Després, es forma la nova directiva, amb diversos vicepresidents, un mosaic que aplega totes les sensibilitats de la casa, dels més conservadors als menys, dels més unionistes als menys. Javier Faus, president actual, culmina el seu mandat d'aquí a poc més d'un any i s'acosta una nova murmuratio. Aquest cop, però, la successió pot anar diferent i l'escenari d'una elecció disputada és més que una hipòtesi.
Va ser el president Faus qui va referir-se abans que ningú a la possibilitat que el seu successor fos elegit en unes eleccions entre diversos candidats. Sembla que alguns li han agafat la paraula. Un d'ells, segons va informar La Vanguardia, és Jaume Guardiola, conseller delegat de Banc Sabadell fins al desembre passat. En favor de Guardiola, segons expliquen a NacióDigital fonts econòmiques, està el seu tarannà conciliador i un perfil més tradicional dins del Cercle. S'apunta també el seu perfil catalanista i la seva bona sintonia amb Artur Mas. Però la seva sortida del Sabadell, enmig de les turbulències que pateix l'entitat (i el fracàs de la fusió amb el BBVA) ha generat dubtes.
Sembla que Guardiola, que és molt ben valorat a la casa, voldria ser el candidat oficial a la successió. Però fins ara, a un any encara de l'elecció, es desconeixen els moviments que farà Faus i quan els farà. Al Cercle hi ha hagut sempre la llei no escrita de descartar cap dirigent d'un banc potent com a president, ja que el sector financer està molt regulat i la independència de qui exercís la presidència quedaria qüestionada. En tot cas, Guardiola ara ja és fora del banc.
El mateix podria succeir a Jordi Gual, de qui diverses veus asseguren que també acaronaria la presidència. Gual ja no és president de CaixaBank, però continua lligat a la institució financera des de la presidència de VidaCaixa. El dubte és si Guardiola o Gual, o perfils similars, es llançarien a una cursa electoral oberta. És a dir, si passarien de la murmuatio a la pugna a viva veu.
Rosa Cañadas, també
Ha aparegut també el nom de Rosa Cañadas, doctora en Tècniques i Mercats Financers i presidenta de la Fundació Tanja (dedicada a refermar vincles entre Espanya i el Marroc) que hauria manifestat la voluntat de presentar la seva candidatura amb tots els ets i uts, seguint la nova etapa insinuada per Javier Faus. Sòcia antiga, dona d'un expresident, el banquer Carlos Tusquets, que va deixar bon record al Cercle, Cañadas ha estat vinculada al sector de la comunicació i al financer (Trea Capital). En contra d'ella s'apunta que és una persona "poc coneguda" socialment.
Algun/a dels nous
Però s'està encara en una fase molt inicial de l'elecció. Coneixedors de l'entitat subratllen els diversos nous membres de la junta que van entrar amb Faus. Sembla probable que algun d'ells es postuli en el seu moment. Un nom que indiquen alguns és el de la notària Camino Quiroga, també professora de Drets Humans de la Universitat Internacional de Catalunya i actual secretària de la junta del Cercle. I és la dona de l'empresari Tatxo Benet, dada a tenir en compte i que podria facilitar-li una agenda important. Quiroga va ser una de les oradores, com a membre del Cercle, en l'acte unitari empresarial del 4 de març sota el lema "Ja n'hi ha prou".
Sigui el que sigui, o qui sigui, encara falta temps. Però ja hi ha moviments. I més que n'hi haurà. El temps dirà si el canvi de model de successió és bo o dolent per a l'entitat, acostumat fins ara a fer les coses d'una determinada manera. Coses dels "jesuïtes" del Cercle. Sant Ignasi va deixar escrit als seus Exercicis Espirituals aquella frase que diu que "en temps de turbulències, no fer canvis".