12
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
14:13h
Àngels Chacón ja és, oficialment, secretària general del PDECat. La militància postconvergent li ha brindat el seu suport en una elecció en la qual no tenia candidatura rival. Per ara, però, el partit no ha concretat el percentatge de suport que ha rebut. L'exconsellera d'Empresa i Coneixement assumeix així el lideratge d'una formació que, amb ella de candidata, va quedar fora del Parlament a les eleccions del 14-F, però que veu com un "subjecte polític viu i actiu". David Bonvehí, que va moure cel i terra perquè Chacón es posés al capdavant del partit, l'acompanya com a president, ara sense atribucions executives, mentre que Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, serà el secretari general adjunt.
Chacón, que diu que treballarà per una "Catalunya millor", defineix el PDECat com el partit "de la veritat, de la responsabilitat d'ordre i de l'ambició". "Cal amnistia, cal donar solucions, cal un referèndum pactat", destaca.
La nova direcció estarà integrada per vint persones. Hi ha dues absències destacades respecte l'anterior etapa, perquè no hi són ni Ferran Bel, ara secretari d'organització, ni tampoc Marc Castells, responsable de política municipal i alcalde d'Igualada. L'argument que ha donat és que necessita plena dedicació per reeditar el càrrec a les eleccions municipals del 2023. Sí que repeteixen dirigents com Genís Boadella, diputat a Madrid, o bé Montserrat Candini, històrica de l'espai postconvergent i alcaldessa de Calella. També ho fa David Font, alcalde de Gironella i cap de campanya el 14-F. Lluís Font continua, i s'incorporen batlles com Carles Pellicer -Reus- o Carles Luz -Gandesa-. Teresa Pitarch, de Convergents -la formació fundada per Germà Gordó i ara integrada dins del PDECat-, tindrà un espai a la direcció nacionalista.
Una de les qüestions que haurà d'abordar Chacón és l'organització d'una assemblea, de cara al setembre, per convertir el PDECat en l'element central d'un nou espai de "centre ampli" al costat d'altres formacions, com és el cas del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), Lliures i la Lliga Democràtica. Bonvehí, en la recta final del seu mandat com a president executiu, tenia assumit que calia anar cap a un model de fusió amb altres formacions polítiques per garantir la supervivència de l'espai. Fins i tot estava disposat a canviar les sigles si això permetia rellançar el projecte en el curt termini. Ja hi ha hagut contactes, però cap d'ells ha fructificat en una entesa sòlida.
La situació econòmica és delicada i es necessita fer un ajustament pressupostari proper al mig milió d'euros. Al primer ERO plantejat fa uns mesos, que va afectar 15 empleats i va comportar 621.000 euros en indemnitzacions, ara se'n planteja un altre que implicarà l'acomiadament de deu persones més. Les finances s'han vist delmades, també, per la quantitat de recursos destinats a pagar les despeses vinculades amb les causes judicials del procés, que arribaran fins als 2,1 milions d'euros quan es compleixi amb tots els pagaments. En l'informe de gestió desgranat el 15 de maig, a porta tancada, també s'explica que es van destinar 417.000 euros a pagar els salaris de Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn entre l'agost del 2018 i l'abril del 2020.
Finances en crisi, judici pendent a l'Audiència Nacional
La situació econòmica ha comportat que el PDECat demanés una rebaixa del 65% en el lloguer de la seu central, situada al carrer Calàbria de Barcelona, i que hagi hagut de prescindir de la immensa majoria de locals al territori. "Actualment no ens podem permetre el pagament dels locals i per això aquest primer trimestre hem hagut de donar de baixa de la majoria de locals de tot Catalunya que teníem en lloguer, un total de 19", assenyalava l'informe. En la campanya del 14-F, el PDECat es va gastar 690.000 euros que no podrà recuperar amb les subvencions als grups parlamentaris que hauria rebut en cas de no quedar fora de la cambra catalana. En els últims dos anys ja ha hagut de demanar aportacions extraordinàries de la militància, que va respondre amb la suma de 413.800 euros entre el juliol i el desembre del 2019.
A banda, el PDECat també està pendent de les causes pendents amb la justícia. L'Audiència Nacional el portarà a judici pel cas del 3%, derivat de la corrupció de Convergència, mentre que el tribunal que executa la sentència del cas Palau determinarà si el PDECat -i també Junts- és successor de CDC. Bonvehí sosté que són un partit nou, sense lligams administratius amb el passat, per bé que bona part dels lideratges van fer el transvasament d'un partit a l'altre quan Mas va apostar per la refundació. Cinc anys després d'aquell procés i de dos congressos convulsos, el PDECat es posa en mans de Chacón per sobreviure al sotrac de quedar fora del Parlament.
Chacón, que diu que treballarà per una "Catalunya millor", defineix el PDECat com el partit "de la veritat, de la responsabilitat d'ordre i de l'ambició". "Cal amnistia, cal donar solucions, cal un referèndum pactat", destaca.
La nova direcció estarà integrada per vint persones. Hi ha dues absències destacades respecte l'anterior etapa, perquè no hi són ni Ferran Bel, ara secretari d'organització, ni tampoc Marc Castells, responsable de política municipal i alcalde d'Igualada. L'argument que ha donat és que necessita plena dedicació per reeditar el càrrec a les eleccions municipals del 2023. Sí que repeteixen dirigents com Genís Boadella, diputat a Madrid, o bé Montserrat Candini, històrica de l'espai postconvergent i alcaldessa de Calella. També ho fa David Font, alcalde de Gironella i cap de campanya el 14-F. Lluís Font continua, i s'incorporen batlles com Carles Pellicer -Reus- o Carles Luz -Gandesa-. Teresa Pitarch, de Convergents -la formació fundada per Germà Gordó i ara integrada dins del PDECat-, tindrà un espai a la direcció nacionalista.
Una de les qüestions que haurà d'abordar Chacón és l'organització d'una assemblea, de cara al setembre, per convertir el PDECat en l'element central d'un nou espai de "centre ampli" al costat d'altres formacions, com és el cas del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), Lliures i la Lliga Democràtica. Bonvehí, en la recta final del seu mandat com a president executiu, tenia assumit que calia anar cap a un model de fusió amb altres formacions polítiques per garantir la supervivència de l'espai. Fins i tot estava disposat a canviar les sigles si això permetia rellançar el projecte en el curt termini. Ja hi ha hagut contactes, però cap d'ells ha fructificat en una entesa sòlida.
La situació econòmica és delicada i es necessita fer un ajustament pressupostari proper al mig milió d'euros. Al primer ERO plantejat fa uns mesos, que va afectar 15 empleats i va comportar 621.000 euros en indemnitzacions, ara se'n planteja un altre que implicarà l'acomiadament de deu persones més. Les finances s'han vist delmades, també, per la quantitat de recursos destinats a pagar les despeses vinculades amb les causes judicials del procés, que arribaran fins als 2,1 milions d'euros quan es compleixi amb tots els pagaments. En l'informe de gestió desgranat el 15 de maig, a porta tancada, també s'explica que es van destinar 417.000 euros a pagar els salaris de Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn entre l'agost del 2018 i l'abril del 2020.
Finances en crisi, judici pendent a l'Audiència Nacional
La situació econòmica ha comportat que el PDECat demanés una rebaixa del 65% en el lloguer de la seu central, situada al carrer Calàbria de Barcelona, i que hagi hagut de prescindir de la immensa majoria de locals al territori. "Actualment no ens podem permetre el pagament dels locals i per això aquest primer trimestre hem hagut de donar de baixa de la majoria de locals de tot Catalunya que teníem en lloguer, un total de 19", assenyalava l'informe. En la campanya del 14-F, el PDECat es va gastar 690.000 euros que no podrà recuperar amb les subvencions als grups parlamentaris que hauria rebut en cas de no quedar fora de la cambra catalana. En els últims dos anys ja ha hagut de demanar aportacions extraordinàries de la militància, que va respondre amb la suma de 413.800 euros entre el juliol i el desembre del 2019.
A banda, el PDECat també està pendent de les causes pendents amb la justícia. L'Audiència Nacional el portarà a judici pel cas del 3%, derivat de la corrupció de Convergència, mentre que el tribunal que executa la sentència del cas Palau determinarà si el PDECat -i també Junts- és successor de CDC. Bonvehí sosté que són un partit nou, sense lligams administratius amb el passat, per bé que bona part dels lideratges van fer el transvasament d'un partit a l'altre quan Mas va apostar per la refundació. Cinc anys després d'aquell procés i de dos congressos convulsos, el PDECat es posa en mans de Chacón per sobreviure al sotrac de quedar fora del Parlament.