Ignacio Cembrero: «Ceuta i Melilla són espanyoles perquè la gent que hi viu ho vol ser»

Ignacio Cembrero no pot posar els peus al Marroc des del 2014. Aquest periodista, un dels màxims coneixedors de la realitat del Magrib, s'ha convertit en un maldecap per a les autoritats de Rabat, ja que les seves informacions són vistes amb hostilitat pel règim alauita, que l'ha arribat a acusar d'enaltiment del terrorisme per haver reproduït un vídeo d'Al Qaeda contra la monarquia marroquina.

Corresponsal durant molts anys del diari El País, ara es poden llegir les seves informacions i anàlisis a El Confidencial.Davant la crisi que ha esclatat a Ceuta i Melilla, Cembrero és un dels especialistes capaços d'analitzar amb precisió totes les claus d'un conflicte que no dona mostres de desinflar-se.

- S'ha convertit en un objectiu a abatre per part d'alguns sectors propers a l'establishment marroquí. 

- No és d'ara. Ja em va passar el 2014 i, per això, vaig haver de marxar del país per les pressions del govern marroquí sobre el grup Prisa. Però comparat amb diversos periodistes marroquins que són a la presó, soc un privilegiat. Als tres més destacats dels que estan empresonats els conec personalment, especialment un, el que va ser director del diari Ajbar al Yaum, amb qui he mantingut moltes converses telefòniques i, fins i tot, vaig estar un cap de setmana amb ell a Alger. Jo estic ara a Madrid perquè no puc entrar al Marroc. 

- Des del 2014 no hi ha entrat?

- Diguem que se m'ha desaconsellat molt de fer-ho. Però em passo la vida online comunicant-me amb molts marroquins. Això fa un quart de segle hauria estat dramàtic, però avui afortunadament no és així.

- De fet, vostè treu exclusives estant a Madrid o a Ceuta. Ajudi'ns a desxifrar aquesta crisi. Per què s'origina i què vol el Marroc?

- El Marroc el que vol és que el conjunt de la Unió Europea i, especialment, Espanya, segueixin l'exemple de Donald Trump el desembre passat, quan va reconèixer la sobirania del Marroc sobre el Sàhara, a canvi que Rabat establís relacions diplomàtiques amb Israel. Dins de la UE hi ha països que són importants pel Marroc. Un és Espanya, perquè és l'antiga potència colonial i la seva opinió sobre l'assumpte és escoltada a Brussel·les. Un altre és Alemanya, com a país més fort de la Unió, i l'altre és França. Però ells sempre compten amb França. Consideren que Espanya ha de donar passes en la seva direcció perquè té una capacitat d'arrossegar la UE en aquest tema concret del Sàhara.  

- Creu que aquest objectiu de Rabat és il·lusori? El Marroc s'ha cegat després de l'anunci de Trump? 

- S'ha cegat i ha sobreestimat les seves forces. Perquè no pots tenir conflictes alhora amb dos socis de la UE, Espanya i Alemanya. Recordem que Rabat ha trencat lligams amb Alemanya també pel tema del Sàhara. Ha tocat una tecla errònia, que ha estat la immigració a Ceuta. La immigració espanta tothom, d'Algesires a Budapest, inclòs al país més proper a Rabat, que és França. 

"Rabat ha sobreestimat les seves forces, no es pot tenir un conflicte amb dos països de la UE alhora com Espanya i Alemanya"

- La sortida del líder polisario Brahim Ghali cap a Algèria fins a quin punt pot radicalitzar el conflicte?

- És difícil, però crec que la crisi no s'ha acabat. Els comunicats marroquins dels darrers dies ja indiquen que aquesta no és la crisi d'un home. Diria que Ghali ha estat una anècdota que ha donat pretext als marroquins per tensar més la corda. El ministre d'Exteriors marroquí, Naser Bourita, va dir-ho molt clarament el 15 de gener: que la UE havia de sortir de la seva zona de confort i prendre exemple del que van fer els Estats Units. 

- El sistema polític marroquí és encara un gran desconegut?

- Les autoritats marroquines intenten dissimular i presenten un sistema en el qual hi ha un parlament, que debat i aprova lleis. Però si es llegeix la Constitució marroquina, es veu que atorga pràcticament tot el poder executiu al rei. A més, els mateixos politòlegs del país, quan expliquen el sistema a les universitats, el qualifiquen de monarquia executiva. És a Palau on es prenen les decisions i el govern sovint és una corretja de transmissió.  

- Qui és Fouad Ali el Himma? Coneixem el nucli de poder establert?

- Al Marroc existeix una persona que actua com un virrei, un conseller reial que és un amic íntim del monarca, Fouad Ali el Himma. Han estat companys d'estudis, al Col·legi Real de Rabat, i es pot dir que, en la pràctica, és el número dos del país. 

- El coneix?

- Jo l'havia tractat bastant. He parlat amb ell i he estat a casa seva. És un home de tracte molt agradable, susceptible de deixar-se aconsellar. En els temps en què jo el tractava, amb força desconeixement de la realitat dels països europeus. Com molta gent de l'elit marroquina, l'únic país que es coneix bé és França. 

"Les persones amb poder són les que tenen accés directe al rei, com Fouad Ali el Himma, el govern és una corretja de transmissió"

- Hi ha altres actors rellevants entorn Palau?

- Hi ha dues persones més que s'han de destacar. Les persones amb poder són aquelles que tenen accés directe al rei. La resta, inclosos alguns consellers reials, no. Hi ha dos noms clau més. Un és Yassine Mansouri, cap de la intel·ligència exterior, que s'anomena direcció general d'Estudis i Documentació, que és l'espionatge exterior marroquí i que també va ser company d'estudis del rei. I l'altre és Abdellatif Hammouchi, una mica més jove que els altres i que no prové del Col·legi Reial. És el director general de Seguretat Nacional, el veritable cap de la policia, amb un poder molt superior al del ministre de l'Interior. 

- I mana molt el primer ministre?

- Crec que molt poc. Saadeddine Othmani és el primer ministre, que pertany a Justícia i Desenvolupament, un partit islamista molt moderat. El govern en teoria emana del parlament. Però, de fet, hi ha un seguit de ministres que són de designació reial. Exteriors és un d'ells, com també Interior i Justícia.      

- Això amb Hassan II no hauria passat? O hauria passat igual? 

- Els marroquins sempre han estat hàbils emprant les armes que tenen, que són sobretot la immigració i la col·laboració antiterrorista. També disposen de lobbies molt eficaços a Brussel·les i a Washington. Potser amb Hassan II no haurien comès aquesta maniobra a Ceuta. Han tingut molt mala premsa en tots els mitjans internacionals. La imatge del guàrdia civil salvant un nen al mar ha aparegut a tot el món i ha sacsejat. I ha fet que el govern espanyol, que sempre ha tingut una actitud complaent amb el Marroc, hagi adoptat una actitud ferma, si més no fins ara.  

- El govern espanyol ha comès algun error?

- S'ha dit en tertúlies que Pedro Sánchez va cometre l'error de no visitar immediatament Rabat quan va assumir la presidència. Això no té fonament. Sánchez no va anar al Marroc perquè el rei no li va donar cita fins molt més tard. El tema de debat en aquest sentit és si Espanya havia d'acollir Ghali, si s'havia de fer d'amagat i si calia informar Rabat. Aquí pot haver-hi l'error. L'operació d'introduir-lo d'amagat els va sortir per la culata. Els serveis marroquins se'n van assabentar i ho van filtrar a mitjans amics.   

- La monarquia marroquina arrossega històricament alguns episodis d'enfrontament amb l'exèrcit, durant el regnat de Hassan II. Quin paper juga actualment l'exèrcit marroquí? El cas del general Ufkir -que va intentar derrocar el rei el 1972- ja és només un record?

- Són episodis del passat, però dels quals resten alguns aspectes. L'exèrcit va intentar dos cops d'estat contra Hassan, que van fracassar. Allò es va resoldre amb purgues molt dures i amb barra lliure amb la corrupció. És un problema resolt, però en queden seqüeles. Per exemple, al Marroc no hi ha ministeri de Defensa. Hi ha una administració de la defensa, normalment dirigida per un civil i dependent del rei. I no sé exactament ara, però durant molt de temps, els militars no podien accedir a les seves municions, estaven en uns dipòsits controlats pel cos de la gendarmeria, del qual Palau se'n refiava més. Quan anaven a fer maniobres, havien de sol·licitar l'armament. 

"Si el Marroc perdés el Sàhara, la monarquia estaria en joc"

- Veu el règim alauita en risc?

- Palau té por. Des del meu punt de vista, de manera injustificada perquè no veig ara mateix que el país estigui tan fràgil. És veritat que si el Marroc perdés el Sàhara, la monarquia estaria en joc, això és evident. Des de l'arribada al tron de Mohamed VI, el 1999, el règim s'ha endurit i un dels sectors on això s'ha vist ha estat en la premsa. La llibertat d'expressió i de premsa han anat a pitjor. Només hi va haver un parèntesi durant els anys 2011 i 2012, quan la Primavera Àrab. Avui al Marroc hi ha menys marge de llibertats que fa deu o quinze anys. Això mostra que el règim té por. Els periodistes que són a la presó eren crítics amb cauteles. Però el règim ha considerat que els havia d'anul·lar. Un d'ells, Suleiman Raisuni, està molt greu i porta més de 50 dies en vaga de fam. 

- La situació social és molt greu?

- Molt. Després de la crisi de la pandèmia, encara més. A diferència de la UE, allí no hi ha una cobertura social ni ERTO i els sectors més fràgils ho passen molt pitjor que en el nostre entorn.  

- Vostè ha explicat que l'operació militar decidida pel govern Aznar el 2002 per recuperar El Perejil es va fer perquè el ministre d'Exteriors va tenir por de despertar el rei a mitjanit per transmetre-li l'ultimàtum de Madrid.

- Jo vaig escriure un llibre el 2006 en què explico l'episodi del Perejil. Espanya va fer un ultimàtum informant que en unes hores podria produir-se una operació. La ministra Ana Palacio va informar el seu homòleg Benaissa perquè li transmetés al rei. I el ministre va acabar confessant que no podia despertar el rei. L'ocupació de Perejil va ser un error de els autoritats marroquines, com ho ha estat l'operació de Ceuta.  

"Crec que la Zarzuela no exerceix cap paper en la crisi perquè la relació entre Felip VI i Mohamed VI no és de gran cordialitat"

- Creu que la Zarzuela està exercint algun paper actiu en l'actual crisi?

- No tinc informació sobre això, però m'inclino a pensar que no, perquè la relació entre Felip VI i Mohamed VI no és de gran cordialitat, com era la de Hassan II i Joan Carles I. Ho dic quasi en broma, però si algú podria exercir un paper seria abans Joan Carles de Borbó. Aquesta sintonia del rei emèrit amb les monarquies àrabs Felip VI no la té en absolut. No té aquesta sensibilitat orientalista. Té més trets germànics, més en línia amb la seva mare. Tampoc té l'afany d'enriquir-se que el seu pare.

- Què en pot esperar Madrid dels Estats Units?

- Per ara, res, perquè l'Administració Biden s'ha inhibit en aquest assumpte. S'escolten moltes veus dient que, per als Estats Units, el Marroc és primordial, però per a Washington, Espanya és molt més important que el Marroc. Vol cuidar el Marroc, preservar la seva estabilitat, i aprecien el paper de Rabat, sobretot pel seu paper a l'Orient Mitjà. L'Administració Biden no crec que reverteixi la decisió de Trump sobre el Sàhara, però mostra molt menys entusiasme en el tema. Hi ha exemples. Les maniobres militars dels Estats Units que començaran el 7 de juny, les més importants que es fan a l'Àfrica cada any, que es faran a la zona de Tantan, al Marroc, havien d'incloure per primer cop dos punts accessoris del Sàhara. I en l'última versió de les operacions, això ha desaparegut. 

- Un altre actor clau en el mapa és Algèria. Quina influència real té en aquests moments? 

- Bé, el Polisario no existiria en bona part sense Algèria. I això inclou els camps de refugiats de Tinduf. Els darrers dies vam veure un gest molt indicatiu, quan Ghali va ser visitat a l'hospital algerià on està ingressat pel president Tebune del país. Però, sobretot, pel cap de les forces armades, general Chengrihaal, que és molt més important. És un gest espectacular.

- Creu que Ceuta i Melilla són espanyoles?

- Crec que són espanyoles, bàsicament, perquè la gent que hi viu ho vol ser. I, especialment, els musulmans. Quan Santiago Abascal hi ha anat, els ha anomenat quintacolumnistes. Però ells volen ser espanyols perquè és millor tenir passaport espanyol, perquè hi ha ajuts socials i beques. Però per una altra cosa que és molt i molt important, per l'hogra, un concepte que existeix en tot el Magrib i que significa maltractament o humiliació, en un sentit de discriminació. Quan es creua la frontera amb el Marroc, qualsevol encontre que tinguis amb una persona uniformada o funcionari implica tenir problemes. L'arbitrarietat de qualsevol que tingui una mínima autoritat fa que pugui passar qualsevol cosa i molta gent té por de creuar al Marroc.   

- La pertinença de les dues ciutats a Espanya la veu amenaçada?

- El Marroc porta tres anys asfixiant econòmicament Ceuta i Melilla. És una estratègia que crec que es va dissenyar fa cinc anys. Però no crec que estiguin amenaçades perquè la població hi és del tot hostil. I encara més els musulmans. Del que sí que crec que Espanya s'hauria de desfer és de tot un seguit d'illots que hi ha al llarg de la costa marroquina, com les Chafarines. Estan gestionades per Defensa i s'han d'aprovisionar, són cares i no serveixen per a res. Tots els governs espanyols han estat disposats a lliurar-ho al Marroc. Però és molt més complicat del que sembla. Perquè, si es fes, Rabat pensaria que és tan sols l'aperitiu per al lliurament de Ceuta i Melilla. Es voldrien entregar, però no saben com.